 El poble de l’Aldea, gràcies a la seva situació estratègica a les portes del Delta ha estat durant segles lloc de pas i enclau estratègic de diferents cultures. Les primeres restes humanes les trobem en sepultures neolítiques excavades al “Mas de la Benita”. Posteriorment a n’aquesta trobada es van descobrir les restes d’un cementiri ibèric al Mas de Mussol. S’està especulant sobre la possibilitat de l’existència d’una ruta romana litoral paral·lela a la Via Augusta, que passaria per L’Aldea. Una prova més de la bona situació geogràfica del nostre poble. L’aldea fou probablement una Almúnia àrab, destinada a cultius que hi havia en els extensos plans i muntanyes properes. Va ser donada al cavaller Bernat de Bell-Lloc l’any 1148 que pren possessió del lloc l’any següent, quan Tortosa caurà en mans cristianes. Es repoblarà el territori i al 1161 es fundà l’església de Santa Maria de l’Aldea. Al 1184 el lloc passarà a mans dels temples, posteriorment als hospitalers que al 1258 donen una carta de població on es parla d’una comunitat islàmica a més de cristiana. L’any 1280 els hospitalers permuten el lloc de l’Aldea (amb Amposta i la Candela) per la Villa d’Onda. En un document del 1288 la reina Constança donarà el lloc al notari Pere Marí, el qual el vendrà als monjos de Benifassa. Aquests el tindràn en possessio fins el 1304 fins el 1531. Durant aquest període els enfrontament entre els monjos de Benifassa i la ciutat de Tortosa seran constants. El 1531 passarà a mans dels Jordà. |
Els meus enllaços
| Cerdanyola_del_Vallès 
