Les obres de la plaça Blas Infante es troben en la seva recta final. Una plaça amb un disseny que té un gran impacte visual, on sobresurten unes altíssimes estructures metàl.liques, amb formes entortolligades (“Torres de les Paraules”, en diuen).
Un sondeig fet entre els veïns de Cappont i recollit per la premsa, revela que la forma que està adquirint la plaça i en particular l’agressiu aspecte dels “ferros” de 20 metres, (els quals, no ho oblidem, tenen una estricta funció ornamental), susciten una majoritària sensació de rebuig. Paraules com “rares”, “estranyes” o “estrambòtiques” i també “Plaça dels Ferros” són els adjectius que més s’utilitzen des que es van fer ben visibles. Un cop més, sr. Ros, es repeteix la història. Una vegada més, encara que amb quatre anys de retard sobre el calendari previst, la seva gestió està a punt de finalitzar una altra construcció faraònica, pensada per al mer lluïment i amb un punt de megalomania. Una plaça amb un alt cost econòmic, la finalitat de la qual, al capdavall, no és la ciutadania: és l’estètica, el personalisme, la posteritat. Potser sí que ha fet bé, sr. Ros, si vol passar a la història, construint aquesta plaça: potser se’l recordarà, entre altres coses, per haver construït, una segona, i també fallida, Plaça Sant Joan.
Isidre Gavín i Valls
|
|