4. PROGRÉS ECONÒMIC I SOCIAL

• 4.1. COMPROMESOS AMB L'EDUCACIÓ
• 4.2. C (CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT, CIÈNCIA, CAPITALITAT)
• 4.3. EMPRENEDORIA, TREBALL I EMPRESA
• 4.4. BARCELONA OBERTA I CONNECTADA: CIUTAT DEL CONEIXEMENT, LA UNIVERSITAT I LA INNOVACIÓ
• 4.5. POLÍTICA FISCAL
• 4.6. LA CIUTAT DEL COMERÇ I LA MODA
• 4.7. CONSUM
• 4.8. TURISME DE QUALITAT
• 4.9. SOSTENIBILITAT, URBANISME I HABITATGE
• 4.10. MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES

Superar la crisi és un repte per a tots els ciutadans; és per això que he demanat durant el mandat municipal que ara s'acaba un veritable Pacte de Ciutat, amb tots els agents econòmics i socials, que generi confiança, reactivi el consum i posi en marxa un conjunt de mesures per generar ocupació. Un pacte per afavorir una major liquiditat per als treballadors i les empreses, la simplificació dels tràmits administratius i l'acceleració de l'obra pública. Un pacte que Convergència i Unió a la ciutat de Barcelona pren com a punt de llança de la seva proposta política per lluitar contra l'atur a la capital de Catalunya.
Xavier Trias

Superarem la crisi

Catalunya, amb Barcelona al capdavant, s'ha configurat en les darreres dècades com una de les zones més dinàmiques d'Europa, i sempre ha respost de manera positiva als diferents canvis estructurals que s'han anat succeint. Per això, en aquesta crisi que patim no hem de ser pessimistes, per bé que algunes solucions a la crisi actual no puguin ser ni fàcils ni ràpides. Les bases per fer que Catalunya sigui una de les protagonistes del canvi hi són i n'hem de ser conscients. Catalunya pot tornar a liderar el progrés econòmic i ha de ser capaç de fer-ho.

Estem patint una de les crisis econòmiques més intenses de les darreres dècades, una crisi que és especialment greu pels efectes socials que se'n deriven, en particular sobre la destrucció de l'ocupació. La crisi pot ser econòmica i financera, però les conseqüències que té són socials.

La crisi que ens afecta no és tan sols conseqüència de la crisi financera internacional, sinó que, fonamentalment, és una crisi econòmica vinculada a un model de creixement econòmic esgotat que s'havia intensificat els darrers anys. Per tant, ara cal sortir de la crisi i impulsar un canvi de model que creï un entorn favorable per a les empreses i l'activitat productiva i fer de la millora de la productivitat i de l'economia creativa els eixos principals del creixement econòmic.

El canvi de model que defensem a Convergència i Unió té una finalitat primària: més feina i benestar per a tothom. Dinamisme econòmic i creació de riquesa, sempre que vagin lligats estretament a més justícia social i més benestar.

Davant una crisi excepcional, calen mesures extraordinàries, basades en un diagnòstic acurat, un ordre de prioritats adients i un govern fort que marqui els consensos necessaris per tirar-les endavant per a la seva plena i efectiva aplicació. Cal garantir una distribució equilibrada de les càrregues de la crisi, afrontar les reformes estructurals necessàries i assegurar les prestacions socials. Cal preparar el futur nou model econòmic de creixement, més basat en la producció d'alt valor afegit, en més productivitat i competitivitat, una més elevada demanda exterior i en una ocupació estable i de qualitat. Cal retornar la confiança social necessària per tornar a endegar el sistema a tots els nivells i reactivar el consum.

L'Administració local disposa d'instruments per lluitar contra la crisi, ja que és l'Administració més propera als ciutadans i, per tant, la d'efectiva més immediata i la que més pot incidir en el petit teixit econòmic dels barris, les famílies i el consum. Per tot això, cal un lideratge local fort que aporti il·lusió i convicció.

Sense progrés econòmic no hi haurà progrés social. Per això, des de l'Administració cal recuperar la confiança i reactivar el consum; crear l'entorn i les expectatives suficients i necessàries perquè l'economia creixi. Ara el repte és créixer i fer-ho de forma suficient, sostinguda i equilibrada. Cal crear llocs de treball, i que aquests siguin de qualitat. En aquest sentit, crearem les condicions adients per tal que els emprenedors puguin ampliar les seves empreses i posar en marxa nous projectes. Així doncs, caldrà crear els condicionaments que generin confiança i també les vies de finançament adequades per als nous projectes d'emprenedors que vulguin posar el risc i el talent al servei d'aquesta causa.

La lluita contra l'atur passa en bona mesura per la formació i la lluita contra el fracàs escolar. En moments de crisi, cal garantir la cohesió social, evitar els desequilibris territorials i socials, garantir la seguretat i la convivència i promoure la solidaritat. Per això, cal reforçar els serveis socials. Volem conduir Barcelona cap a la prosperitat plena, social i econòmica, on ningú no se senti exclòs. Cal promoure un canvi de valors i recuperar l'austeritat, la mesura, les bones pràctiques i l'eficàcia.

La nostra ciutat té unes xifres d'atur inacceptables per a una ciutat amb unes potencialitats socials i econòmiques i una visibilitat mundial com les que té Barcelona. Més de 100.000 persones es troben en situació d'atur, la qual cosa situa la taxa d'atur a la ciutat al voltant del 17%. Per això, el grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona ha presentat un conjunt de mesures per afrontar la crisi que viu l'economia de la ciutat que es plasmen en un pla anticrisi destinat a afrontar un nou cicle econòmic caracteritzat per la caiguda sobtada de l'activitat i la pèrdua de llocs de treball, i que compta amb solucions per al nou finançament, mesures socials, creació d'ocupació, mesures de suport al teixit econòmic, mesures fiscals i mesures per agilitzar l'Administració pública i per disminuir els tràmits burocràtics de gestió i d'obertura d'activitat.

Aquest pla anticrisi es basteix no solament amb mesures en tots els eixos esmentats, sinó que transpirarà en la filosofia de tota la proposta política de Convergència i Unió. Xavier Trias i el seu equip es disposen com a principal objectiu del nou govern municipal lluitar contra l'atur amb un model econòmic fort i diversificat, més riquesa i menys desigualtats.

La nostra proposta política es basa en la lluita contra la crisi i l'aposta pel creixement des de Recerca; Indústria; Noves tecnologies; Coneixement; Economia verda; Pla d'austeritat i estalvi; Millor finançament; Millors infraestructures; Comerç i turisme de qualitat; Cultura; Educació; Innovació i la creativitat; Urbanisme i habitatge orientats a les necessitats del ciutadans.

Si complim amb tots aquests punts, garantirem que Barcelona, cap i cor de Catalunya, torni a ser el motor de progrés econòmic i social que necessita el país.

4.1. COMPROMESOS AMB L'EDUCACIÓ

Les polítiques educatives són una oportunitat per ajudar a resoldre molts dels problemes que té actualment la societat pel que fa a la promoció econòmica i social, la realització personal i la integració dels nouvinguts, especialment en una ciutat cosmopolita com és Barcelona. I des de l'Administració educativa, cal que s'optimitzin els recursos per promoure el talent i l'excel·lència i per compensar les mancances.

Barcelona és una ciutat que té grans potencialitats vinculades a l'educació i al coneixement. CiU creu que el futur Govern municipal ha de fer una aposta sense precedents pel coneixement.

Barcelona, la capital de Catalunya, té un sistema escolar divers que lluny de ser un inconvenient ha de ser la nostra força. El nostre model es fonamenta en la complementarietat, única i excepcional arreu, de centres de titularitat pública, escoles de la Generalitat i centres educatius municipals de gran tradició i gran qualitat, i centres de titularitat privada concertada; tots junts conformen una xarxa educativa potent i única. Des de CiU, creiem que aquesta força ha de treballar en una mateixa direcció i que cal establir una col·laboració estreta entre tots els centres amb un objectiu comú, la millora de l'educació a la nostra ciutat.

Barcelona i el seu Ajuntament volen tenir veu i presència activa en el futur de l'educació a la nostra ciutat. Per això, el nostre Govern s'implicarà a fons en tot allò que representa l'educació i el coneixement en general.

Tenim reptes com a societat que no estem afrontant en aquests moments i que requereixen un ajuntament compromès i actiu. El fracàs escolar i l'abandonament dels estudis, l'actualització constant d'un mapa escolar, la construcció de nous centres educatius i el manteniment dels actuals, el suport a les famílies en el seu vessant educatiu, la transmissió de valors, la tecnificació dels centres, el suport als canvis de metodologia de l'aprenentatge, els suport als docents i a les direccions dels centres, el desenvolupament de programes transversals que ajudin a millorar el nostre sistema educatiu a Barcelona, la millora de l'aprenentatge d'idiomes estrangers, l'aposta per la inclusió educativa i per donar prestigi a la nostra educació especial, el desenvolupament de programes que enforteixin la vinculació amb la ciència i la tecnologia, l'aposta per la formació professional, l'educació d'adults, l'alfabetització digital i l'enfortiment de la relació amb les universitats de la nostra ciutat, són algunes de les prioritats que conformaran el programa educatiu i de foment de Barcelona com el d'una ciutat que aposta pel coneixement.

El coneixement, i concretament el seu vessant educatiu, faran que orientem els nostres principals esforços a enfortir les accions que facin de la nostra ciutat un espai educatiu que ofereixi oportunitats a tothom, que ajudi als qui més ho necessiten, però que alhora faciliti progressar a aquell que tingui condicions per fer-ho. En aquest sentit, Barcelona ha de desenvolupar un sistema que aposti per una "asimetria justa", més que no pas per la igualtat o l'equitat mal entesa que hem hagut de patir aquests últims 32 anys. Per generar oportunitats, per tenir futur, desenvoluparem un model de col·laboració amb totes les administracions i amb l'autoritat educativa del nostre país Hi incorporarem la iniciativa social i els operadors educatius concertats, perquè els nostres reptes han de ser compartits per tota la comunitat educativa. Lluny d'enfrontaments, cal un compromís col·lectiu.

La capital de Catalunya esdevindrà un espai on es prioritzarà l'educació en totes les seves formes. La formació reglada, la no reglada i la universitària seran tres àmbits que compartiran el nostre interès, la nostra prioritat i el nostre projecte educatiu per a la ciutat de Barcelona.

Barcelona ha de recuperar el rumb apostant pels àmbits de l'activitat humana que sortiran reforçats quan el món superi la crisi actual: l'educació com a fet de vida comunitària i com a columna vertebral de la nova proposta de la ciutat. Parlar d'educació és referir-se a la persona vista integralment.

La innovació és el resultat de la suma aplicada del coneixement i la creativitat. I, a diferència del que es creu habitualment, la creativitat no és principalment un do, sinó que podem ser educats per ser creatius. La creativitat és tan important en l'àmbit científic i tècnic com el rigor i l'exigència ho són en l'àmbit cultural.

Barcelona necessita un ajuntament actiu en tot aquest procés, un ajuntament que col·labori, de manera entusiasta, amb les administracions, les famílies, els docents i els alumnes que formen la comunitat educativa de la nostra ciutat. Cal projectar la tradició pedagògica catalana vers el futur, fent que totes les escoles de la ciutat de Barcelona --públiques, concertades i privades-- estiguin en condicions d'afrontar els reptes que, dia rere dia, ens proposa un món canviant. L'educació és fonamentalment una qüestió de llibertat: llibertat dels pares per escollir l'educació que volen per als seus fills, que ha de procurar oferir-los el màxim nombre d'opcions.

Dins les nostres competències, garantirem al màxim el dret dels pares i les mares d'escollir l'escola que volen per als seus fills i filles, tant si es tracta de centres públics com concertats, sense que, en cap cas, hi hagi cap mena de barrera econòmica que impedeixi l'accés d'un alumne a un d'aquests centres. Revisarem els criteris limitadors del dret dels pares a escollir l'educació per als seus fills. La proximitat ha de ser un criteri, però no l'únic ni tampoc el més rellevant. Aquest dret ha d'estar per sobre de les adscripcions territorials (fins i tot, cal plantejar-se la possibilitat d'obrir el dret dels pares pel que fa als centres escolars de municipis limítrofes).

Volem convertir Barcelona en una marca de qualitat quant a la formació i el coneixement.

Amb aquesta voluntat, presidida per una actitud de diàleg amb tots els sectors implicats, proposem les mesures i prioritats següents en el sector educatiu a la ciutat de Barcelona:

Lluita contra el fracàs escolar i l'abandonament dels estudis. La nostra principal prioritat

• Lluitarem per reduir l'elevat índex de fracàs escolar de la ciutat de Barcelona, un 35%, que suposa un 5% més que la mitjana a Catalunya. Ens comprometem a treballar perquè el sistema educatiu a Barcelona torni a ser garantia d'ascensor social i d'igualtat d'oportunitats, cultivant alhora un tarannà cívic que afavoreixi l'acció responsable i crítica de la ciutadania.
• Incrementarem les accions per combatre el fracàs escolar, per implicar les famílies en l'educació dels seus fills i per millorar els processos d'orientació.
• Treballarem, de manera coordinada amb l'Àrea de Joventut, amb programes d'orientació acadèmica i potenciarem la figura d'un únic referent jove a l'escola, l'orientador de pati.
• Impulsarem mesures psicopedagògiques, socials i sanitàries per detectar el fracàs escolar a primària i per millorar els nivells de comprensió lectora i de matemàtiques.
• Abordarem la situació de fracàs escolar dels alumnes amb capacitats altes no detectades a temps o mal gestionades.
• Posarem tots els recursos necessaris per reduir l'abandonament d'estudis a la ciutat de Barcelona, donarem suport a les direccions dels centres i als docents i impulsarem programes transversals que incideixin en l'orientació; la clau rau en la detecció precoç del fracàs escolar. Posarem en marxa accions concretes amb la Generalitat per donar suport als alumnes que tenen dificultats per seguir.
• Revisarem el programa Èxit de reforç escolar a l'alumnat per millorar el seu aprenentatge i els seus hàbits d'estudi. Reforçarem aquest programa en l'etapa d'educació primària.
• Treballarem per reduir els desavantatges inicials dels alumnes amb situacions socials i familiars complexes que afecten els processos d'aprenentatge i desenvolupament personal.
• Promourem que les famílies s'impliqui més en el projecte educatiu del centre i facilitarem que es puguin establir les complicitats necessàries per abordar entre tots les problemàtiques de l'aprenentatge dels seus fills, si escau.
• Facilitarem un suport complementari als alumnes amb dificultats per assolir les competències bàsiques amb programes de reforç en coordinació amb la xarxa de reforç escolar a la ciutat, basat en les entitats privades que ja ho fan.
• Incrementarem les accions per detectar, redreçar i evitar els casos de fracàs escolar diferit, que es manifesta en l'etapa de batxillerat i de la formació professional.
• Implementarem un veritable pla de seguiment i de lluita contra l'absentisme escolar, amb plans educatius d'entorn.
• Treballarem per reduir el fracàs escolar dins la població nouvinguda, mitjançant la cerca d'eines alternatives com ara espais d'acollida. Alhora, facilitarem el diàleg permanent entre els col·lectius d'immigrants i la resta d'interlocutors socials de la ciutat, amb el benentès que tots plegats formen una sola xarxa d'entitats cíviques a la ciutat.
• Prioritzarem la tasca dels instituts pel que fa a la cohesió social, defensant el manteniment de les línies de batxillerat, i ens posarem de la banda dels alumnes, equips directius, professors i famílies.
• Impulsarem que es posin en funcionament tots els equipaments educatius que estan pendents de construcció i revisarem el mapa escolar.
• Incrementarem les accions d'orientació escolar i acadèmica per ajudar a descobrir les pròpies potencialitats i promoure l'èxit escolar.
• Enfortirem la xarxa de formació professional de la ciutat.

Mapa educatiu, infraestructures educatives i eines per millorar l'acció educativa

Redefinirem de forma més acurada i constant les necessitats d'equipaments educatius a la ciutat i les vincularem als creixements poblacionals. Més enllà del mapa escolar, cal situar al mapa de la nostra ciutat la necessitat d'equipaments que desenvolupin una acció educativa i que complementin els centres escolars, els instituts i els centres de formació professional, com són ara les escoles d'adults, els centres d'educació especial, les escoles d'idiomes, les escoles de música i els ensenyaments artístics, les escoles bressol, les unitats d'escolarització compatida, les aules d'acollida i els centres de formació professional no reglada.

Des de l'Ajuntament, promourem la reserva de sòl i d'espais a la ciutat per desenvolupar equipaments educatius tant nous com de reposició, ajudarem a buscar nous emplaçament per a centres educatius que ho necessiten i cedirem l'ús de sòl públic per desenvolupar projectes educatius que considerem necessaris, tant de titularitat pública com d'iniciativa social.

Creiem fermament que l'oferta pública es pot oferir des d'institucions públiques, però també des d'institucions privades o d'iniciativa social. La nostra vocació és donar servei de qualitat independentment de la titularitat d'aquesta institució, sempre que es garanteixi la qualitat de l'acció educativa.

Quan no sigui possible desenvolupar noves infraestructures educatives de nova construcció des de l'àmbit públic, concertarem i, si cal, subvencionarem a operadors d'iniciativa social i a privats ja existents l'activitat educadora dels seus equipaments per poder-los oferir als usuaris a un preu públic.

• Impulsarem els treballs de revisió del mapa escolar de Barcelona, omplint els buits que mostra l'actual, fent un esment especial a la inclusió educativa i a l'educació especial i abordant el conjunt dels equipaments: escoles bressol, escoles de primària, instituts, estudis professionals, xarxa de biblioteques escolars, escoles d'adults, escoles d'idiomes, etc., amb la voluntat que aquest mapa no esdevingui una foto fixa, sinó un instrument àgil que permeti donar resposta a la realitat educativa de la ciutat.
• En funció d'aquesta planificació, en cas que calgui crear algun nou centre públic, agilitarem al màxim la cessió dels solars corresponents, l'emplaçament i les característiques dels quals decidirem d'acord amb el mapa escolar i després d'un procés participatiu, amb presència de totes les parts afectades, administracions i particulars.
• Millorarem el funcionament del Consorci d'Educació de Barcelona buscant la cooperació entre les dues administracions educatives a la ciutat de Barcelona i redefinint les funcions de l'Institut Municipal d'Educació. Una gestió eficaç i propera a la ciutadania demana simplificar l'estructura de les administracions.
• Impulsarem el mapa de les escoles oficials d'idiomes de la ciutat.
• Donarem un veritable contingut als instruments de participació a través dels respectius consells escolars de districte i del Consell Escolar Municipal per tal que esdevinguin uns instruments útils als quals se senti vinculada la comunitat educativa.
• Activarem programes d'orientació acadèmica i laboral per als alumnes que acabin l'ensenyament obligatori.
• Facilitarem l'existència d'acords que permetin gaudir de les instal·lacions esportives de les escoles a entitats del barri fora de l'horari escolar, per tal de contribuir a la dimensió cívica de l'educació i aconseguir una major rendibilitat social de les instal·lacions en aquells barris on sigui necessari.
• Des de l'Ajuntament, posarem totes les infraestructures municipals culturals al servei de l'educació. Tots els museus, auditoris, teatres, sales d'exposicions, centres cívics elaboraran programes d'activitats que comportin diferents accions culturals i que s'adaptin al variat món escolar i familiar.
• Potenciarem els camins escolars existents i incentivarem la creació de nous, amb l'objectiu de treballar el camí escolar amb una visió més educadora, ajudant a plantejar millores educatives, a potenciar la interactivitat entre centres escolars, entitats de referència del barri i a desenvolupar d'aquesta manera plans educatius de barri que ajudin a implicar el barri a les escoles i la inversa.

Barcelona al costat dels educadors i de les famílies amb l'objectiu de millorar l'èxit escolar

• Treballarem per ser agents actius en el manteniment de la immersió en llengua catalana als centres educatius de la ciutat com un element fonamental de cohesió.
• Farem que el nostre espai d'acció i planificació de l'acció educativa sigui el districte i el barri, si escau.
• Reforçarem el paper de les direccions dels centres potenciant els programes de prevenció de riscos dels docents. El personal docent és la clau de volta de la millora del sistema; des de l'IMEB desenvoluparem programes de suport als docents.
• Promourem trobades de coordinació de directors de primària, secundària i cicles formatius amb l'Ajuntament a cada districte o barri.
• Estudiarem l'accés econòmic dels grups d'estudiants als equipaments culturals municipals, en horari lectiu i promourem les visites guiades dels grups escolars tant dels parcs i jardins de la ciutat com dels museus, exposicions i altres equipaments culturals de titularitat municipal. Buscarem altres incentius per fomentar l'accés a la cultura i els hàbits culturals dels infants i joves de Barcelona.
• Impulsarem Internet a l'escola mitjançant l'accés gratuït, per un temps il·limitat i amb continguts restringits als alumnes.
• Impulsarem la creació d'una escola internacional a Barcelona i promourem un programa de vocació científica i tecnològica a l'escola. Donarem suport a la creació a la ciutat de centres que facin les seves intensificacions en ciència i tecnologia.
• Lluitarem perquè ningú no se senti exclòs a l'escola i als instituts de la ciutat, i farem una atenció especial a la problemàtica de les al·lèrgies alimentàries i la celiaquia, els trastorns alimentaris, la TDHA, l'assetjament escolar...
• Millorarem la implicació municipal en els programes transversals d'interès per a la ciutat (educació per a la salut, educació viària, educació ambiental, etc.) per tal de potenciar-los als centres educatius.
• Oferirem activitats extraescolars per als nois i noies de dotze a setze anys amb tallers complementaris d'idiomes, artístics, temes preprofessionals i banc d'activitats i de propostes...
• Afavorirem el contacte entre els docents i els pares i mares d'alumnes per tal que participin tots plegats en el procés educatiu d'una manera activa, estimulant la participació dels pares i les mares.
• Cercarem la implicació dels pares i les mares dels alumnes immigrats per tal de vincular-los al projecte d'escola i afavorir, així, la seva integració social i lingüística a Catalunya.
• Treballarem perquè els docents siguin valorats d'acord amb el reconeixement de la seva feina. Un sistema educatiu que aspiri a ser de qualitat necessita uns docents de qualitat i que siguin reconeguts socialment.
• Afavorirem els intercanvis docents entre les escoles de Barcelona i les del nostre entorn cultural i geogràfic, com una font enriquidora de transmissió d'experiències.
• Tindrem una cura especial a l'hora de facilitar la integració dels alumnes immigrats a la ciutat de Barcelona amb mesures de reforç pedagògic necessàries i atenció personal i social amb l'objectiu que puguin incorporar-se, com més aviat millor, a la nostra societat.
• Crearem ajuts per a alumnes amb necessitats específiques derivades de la seva situació socioeconòmica perquè puguin accedir al desenvolupament d'activitats escolars complementàries i extraescolars que millorin la seva educació i també perquè gaudeixin de colònies.
• Les escoles de la ciutat han de sentir-se plenament partícips de la seva ciutat, del seu districte. Farem que les mostres de cultura popular que ens són pròpies tinguin una presència en les activitats escolars, com un element més d'arrelament en la societat catalana.
• Des de l'Ajuntament, promourem fòrums de reflexió i participació amb els mitjans de comunicació i àmbits associatius per tal d'avançar cap a una cultura de l'educació.
• Promourem campanyes i accions permanents d'educació cívica i d'urbanitat, de saber viure i conviure a la ciutat.
• Des de l'Ajuntament, dispensarem l'atenció i els serveis adients a aquelles entitats sense afany de lucre d'educació no formal i que desenvolupen activitats i accions culturals, artístiques, intel·lectuals, esportives o de lleure i de creixement integral de la persona.
• Vetllarem per tal que els productes ecològics catalans, en especial els productes frescos i de temporada, es trobin en els menús escolars.
• Establirem programes i convenis sòlids superiors a un any amb les entitats de lleure infantil i juvenil i centres oberts del municipi per a la prevenció i atenció de la infància, tant el cap de setmana com en dies feiners.
• Pel que fa a les campanyes de vacances d'estiu per a infants, promourem la difusió de les activitats de lleure que s'organitzen a la ciutat i des de la ciutat en col·laboració amb les entitats promotores, amb criteris assumibles.
• Implantarem programes de detecció de problemàtiques socials, consum de drogues i prevenció de la delinqüència.
• Promourem una nova escala distributiva de les beques de menjador.

Enfortiment de l'anglès i d'altres llengües a les escoles i els instituts

L'aprenentatge de l'anglès i d'altres llengües estrangeres a les escoles i els instituts és un dels principals punts febles de l'educació i del coneixement a la nostra ciutat. Des de l'Ajuntament, cal fomentar plans que ajudin a enfortir l'aprenentatge de l'anglès.

Seguretat i educació

• Treballarem per dignificar els centres. D'una banda, intensificarem el manteniment dels centres perquè tinguin les condicions necessàries per complir correctament amb la seva finalitat; d'altra banda, vetllarem perquè els entorns dels centres siguin llocs nets i segurs.
• Agilitarem les actuacions municipals del petit manteniment de les escoles per tal d'evitar riscos.
• Promourem un pla quinquennal de manteniment dels centres docents sufragats amb fons públics amb l'objectiu d'evitar la improvisació i la manca de criteri en les actuacions ordinàries.
• Vetllarem amb molta cura per les condicions higièniques i sanitàries dels centres escolars, tant de les seves instal·lacions com de programes de prevenció i informació sanitària escolar.
• Impulsarem el Pla de seguretat viària als entorns escolars per tal d'estandarditzar les condicions de seguretat que han d'oferir els nous equipaments escolars i la manera com aquests s'adapten als ja existents.
• Eliminarem les barreres arquitectòniques dels centres docents per permetre una integració efectiva dels alumnes amb discapacitats físiques i motrius.
• Afrontarem la prevenció de riscos en l'àmbit escolar i farem dels centres espais segurs per a alumnes i docents, d'acord amb les normatives actuals sobre la matèria.
• En aquells casos en què pogués haver-hi una agressió física o verbal contra un membre de la comunitat educativa dins d'un centre escolar, l'Ajuntament estudiarà personar-se com a acusació particular en els procediments judicials que eventualment s'obrissin.
• La Guàrdia Urbana, actuant com a policia de barri, vetllarà especialment entorn dels centres docents, especialment en les hores d'entrada i sortida dels alumnes.

Escoles bressol

La nostra proposta té com a objectiu la resposta immediata a la demanda ja existent d'escoles bressol a preus públics i es fonamenta en quatre pilars:

Copagament (Ajuntament-Generalitat-famílies)

Preu públic universal per a les famílies.

Xarxa d'utilització pública que vetlli per les condicions de qualitat en relació amb:

• La cura i l'atenció dels infants i la relació amb les famílies.
• Els requeriments d'espai que afavoreixi l'adaptació, l'autonomia i la descoberta.
• Els requeriments sanitaris, d'higiene, de descans, d'alimentació, d'activitats, d'esbarjo, de moviment...
• El projecte educatiu.
• La selecció dels professionals.
• L'atenció a la diversitat.
• Els drets laborals dels treballadors.

Sistema mixt compatible amb les escoles bressol municipals existents i que es creïn en el futur.

Paral·lelament,

• Impulsarem un nou conveni amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per aconseguir, al final del mandat, que cap infant es quedi sense plaça si opta a una escola bressol, tant si és de titularitat pública com concertada. En aquest sentit, ens proposem elaborar el mapa de les escoles bressol a la ciutat, evitar les duplicitats i la competència i establir un sistema d'acreditacions i de reconeixement de les escoles bressol de titularitat privada que vulguin formar part del sistema d'utilització pública.
• Farem una política proactiva per facilitar l'adequació constant a la normativa d'accessibilitat i de seguretat de les escoles bressol. En el cas de les públiques, perquè serà la nostra obligació; en les de titularitat privada que no compleixin les normes vigents, estudiarem, si cal, la cessió d'espais públics.
• Vetllarem perquè cap infant de la ciutat que opti a una escola bressol, tant de titularitat pública com concertada, es quedi sense plaça.
• Posarem en marxa i impulsarem la signatura de convenis entre les administracions públiques i les empreses amb l'objectiu d'oferir places d'escoles bressol, col·legis, centres de dia, centres mèdics i comercials dins o prop dels polígons industrials i que serien compartits entre diverses empreses.

La formació professional, una prioritat imprescindible per a Barcelona

• Farem una aposta clara i decidida a favor de la formació professional a la ciutat. Incrementarem els recursos de promoció d'aquesta etapa i dedicarem el pressupost a desenvolupar sinergies i projectes concrets amb operadors públics i privats vinculats a la formació professional, implicant l'empresa als centres formatius.
• Definirem les necessitats de professionals en el mercat de treball i de les especialitats de les qual hi hagi demanda; per això, establirem el mapa d'oficis i professions amb més nivell d'ocupabilitat i més taxa d'inserció laboral per lluitar contra l'atur.
• Dissenyarem i desenvoluparem polítiques de formació i d'inserció laboral per a persones aturades, especialment en sectors amb possibilitats d'inserció, com ara l'atenció a la dependència i l'educació fora de l'aula.
• Impulsarem la redacció del mapa dels ensenyaments professionals com un instrument de planificació i d'adequació de l'oferta i la demanda.
• Fomentarem la relació entre empreses i centres de formació professional per a una inserció laboral correcta dels alumnes i afavorirem la realització de pràctiques a les empreses. Crearem una xarxa d'empreses i centres a la ciutat que les englobi majoritàriament perquè la xarxa de BCN FP sigui eficaç.
• Enfortirem els centres de formació professional a Barcelona i els ajudarem a fer-se visibles i a especialitzar-se. Ampliarem encara més l'oferta de qualificacions i els programes de suport a la formació professional.
• Difondrem i donarem prestigi a la importància social i econòmica de la formació professional com un element formatiu i llavor de riquesa econòmica.
• Millorarem les accions d'orientació i informació per impulsar la continuïtat formativa i minorar el percentatge d'abandonament d'alumnes dels primers cursos de grau mitjà dels centres docents de formació professional finançats amb fons públics.
• Apostarem pel règim de l'alternança entre formació i treball com un element de millora professional i d'inserció laboral juntament amb els agents socials.
• Promourem un increment del percentatge de docents que treballen a temps parcial, compatibilitzant la seva tasca productiva amb la seva funció formativa dels centres docents de formació professional finançats amb fons públics.
• Impulsarem la innovació en el camp de la formació professional i detectarem les necessitats formatives de present i de futur en la nostra societat. Crearem un centre d'excel·lència del Modernisme a Barcelona.
• Potenciarem el Consell Municipal de la Formació Professional com a instrument de participació real i de trobada dels diferents agents econòmics, educatius i institucionalitzats implicats en el sector.
• Garantirem una formació bàsica sòlida i una relació entre la formació escolar i la participació activa en la societat.
• Incorporarem les empreses als centres de formació professional, desenvoluparem un sistema de pràctiques a les empreses unificat a tota la ciutat i incorporarem Barcelona Activa a l'estructura educativa de la ciutat.
• Dotarem els estudiants de secundària d'informació per tal que coneguin l'associacionisme juvenil existent al seu entorn i puguin disposar tant d'aquesta formació extra com d'una implicació social en el seu temps lliure.
• Promourem la cessió d'equipaments educatius per a associacions juvenils fora de l'horari lectiu, especialment del món del lleure, a partir de l'establiment de contractes programa acordats entre les associacions i l'Ajuntament, que permetin a aquestes entitats desenvolupar les seves finalitats no lucratives.
• Obrirem els centres d'ensenyament a la tarda i els caps de setmana per poder utilitzar les seves instal·lacions (pistes esportives, biblioteques, ordinadors, sales d'estudis, etc.) en aquells barris on sigui necessari.
• Promourem l'obertura de biblioteques públiques durant tot el dia (24 hores) en èpoques d'exàmens per tal que esdevinguin autèntiques sales d'estudi. Augmentarem el nombre de sales d'estudi nocturn fins a una per cada barri i farem una bona difusió de les seves localitzacions i horaris.
• Desenvoluparem actuacions adreçades a les escoles gremials de professions tradicionals a Barcelona.
• Aprofundirem la col·laboració amb Barcelona Activa i la Fundació Barcelona Formació Professional pel que fa als circuits de pràctiques professionals en entitats socials d'atenció a les persones dels futurs titulars dels cicles formatius d'especialitats vinculades a aquestes feines.

Inclusió educativa i educació especial

Segons les darreres dades, a Barcelona hi ha prop de 2.000 alumnes amb necessitats educatives especials, dels quals 1.600 estan escolaritzats en 23 centres d'educació especial concertats i 400 ho estan en centres públics (hi ha quatre centres de l'Ajuntament i quatre de la Generalitat). Barcelona té una realitat escolar particular que fa que sigui necessària la col·laboració i el treball en equip de les escoles públiques i les concertades pel que fa a la inclusió educativa.

L'escolaritat compartida suposa que els alumnes vagin uns dies a un centre d'educació especial i uns altres dies, o en algunes assignatures, a una escola ordinària. Les dificultats de coordinació --i algunes vegades la manca de voluntat política per destinar-hi més recursos-- fa que aquesta opció s'utilitzi poc. Cal potenciar aquesta fórmula d'inclusió.

En aquesta matèria, la formació és un element fonamental. Massa vegades es descarrega la responsabilitat de gestionar la inclusió als professionals de suport.

La innovació suposa la creació aquí i ara de respostes a problemes que moltes vegades són nous. Les administracions i els polítics hem de buscar formes i maneres per facilitar les coses a les persones. I la inclusió educativa és un exemple paradigmàtic. Cal treure pressió personal als docents. Amb aquest objectiu durem a terme les accions següents:

• Potenciarem la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials a la xarxa educativa, tant amb polítiques actives en l'àmbit docent com amb campanyes informatives de la seva realitat.
• Apostarem per l'escolarització compartida, quan aquesta sigui possible.
• Potenciarem la col·laboració habitual entre les escoles d'educació especial i altres centres educatius. Cal reforçar les escoles d'educació especial com a locomotores de l'educació amb excel·lència i sense exclusions a la ciutat.
• Des dels districtes donarem suport a la col·laboració entre els centres d'educació especial i els centres ordinaris.
• Donarem suport als centres educatius ordinaris que desenvolupin línies específiques d'educació.
• Impulsarem la redacció del mapa de l'educació especial de Barcelona.
• Reservarem espais per a la millora i la dignificació de les escoles d'educació especial de la nostra ciutat a fi que aquestes escoles segueixin fent la seva tasca.
• Donarem suport a les iniciatives socials per tal de crear més escoles bressol d'educació especial i donar una resposta a aquells infants que, pel fet de tenir algun tipus de discapacitat extrema, no puguin ser escolaritzats a la xarxa d'escoles bressol.
• Garantirem que els alumnes amb discapacitats, o, si escau, els pares i mares i els tutors i tutores, puguin escollir lliurement el centre, tot assegurant l'equitat en els recursos i l'atenció rebuda, tant educativa com complementària (transport, menjador, especialistes...). Cal establir una zona escolar única per a l'educació especial.
• Analitzarem l'accessibilitat dels centres educatius dels municipis i dissenyarem un pla de millora per als propers quatre anys.
• Crearem un programa de capacitació en escoles bressol per dotar-les de professionals especialitzats per a l'atenció primerenca d'alumnes amb discapacitat física de forma integrada amb la resta dels nens.
• Impulsarem la creació de programes de qualificació professional inicial (PQPI) adaptats a persones amb necessitats educatives especials.
• Apostarem per l'educació inclusiva mitjançant l'enfortiment de les escoles d'educació especial.
• Promourem la detecció precoç i l'abordatge dels trastorns de comportament, maduratius i evolutius.
• Reforçarem els equips d'atenció pedagògica (EAP) i incrementarem les places a cada districte de logopedes i professionals que atenen els trastorns del llenguatge i l'aprenentatge.
• Avançarem en la creació d'aules d'acollida i d'espais de benvinguda per als alumnes nouvinguts.
• Reconeixerem la tasca dels alumnes amb necessitats educatives especials, dels seus educadors i de les seves famílies.

Formació no reglada

• Potenciarem la formació no reglada com una eina útil per a l'excel·lència educativa.
• Promourem un pla d'actuació per a joves de 19 a 24 anys i potenciarem l'accés a la formació no reglada i a la consecució d'un títol acadèmic (graduat en ESO o PACFGM).
• Potenciarem els tallers externs dins la diversificació curricular per a nois i noies de quinze anys, pas previ als PQPI.
• Potenciarem i ampliarem els programes de qualificació professional inicial (PQPI) per tal de millorar la capacitació professional dels joves amb risc d'abandonament escolar. Treballarem per incrementar per tres el nombre de places.
• Reforçarem els PQPI en sectors com l'automoció, la perruqueria o la cuina, cercarem la millor alternativa per garantir l'èxit escolar i actualitzarem aquells perfils que han quedat obsolets.
• Vetllarem perquè els recursos formatius de tipus professional estiguin vinculats a la possibilitat d'obtenir l'acreditació obligatòria bàsica, tant si es tracta del graduat en ESO com de la prova d'accés de cicles formatius de grau mitjà (PACFGM).
• Aprofitarem l'avantatge que suposen les proves d'accés de cicles formatius de grau mitjà (PACFGM) com l'opció més motivadora i assumible per a l'alumnat afectat pel fracàs escolar.
• Estudiarem la creació de noves escoles taller i cases d'oficis i vetllarem especialment perquè els seus objectius responguin a les necessitats actuals i que el professorat disposi de bagatge tècnic i pedagògic.
• L'Ajuntament no es presentarà als concursos públics per a la formació no reglada, sinó que enfortirà la xarxa d'operadors socials i privats (formació contínua i d'aturats). L'Ajuntament ha de facilitar més que no pas competir pels recursos de formació no reglada.
• Crearem una taula d'operadors de formació contínua amb representants de les entitats privades i socials i les administracions per tal d'optimitzar els recursos.
• Vetllarem per millorar l'ocupabilitat dels recursos formatius, analitzant les necessitats formatives de la ciutat.
• Establirem espais de treball comuns tant sectorials com transversals amb els operadors de formació de la ciutat.

Formació d'adults

• Per a nosaltres, la formació és un dret que ha ser a l'abast de qualsevol edat. En una societat com l'actual, on les persones viuen més anys i amb una millor qualitat de vida, la formació per a la gent gran és una necessitat cada cop més evident, tant per garantir el seu accés a la cultura com per permetre'ls gaudir plenament de la vida.
• Donarem prestigi a l'educació d'adults a Barcelona amb l'increment de l'oferta i la millora dels centres on s'imparteix aquesta formació.
• Impulsarem la redacció del mapa escolar de les escoles d'adults de Barcelona.
• Crearem programes d'alfabetització digital per a la gent gran i també per als nouvinguts. Crearem espais de benvinguda per facilitar la integració.
• Potenciarem les escoles d'adults per afavorir els coneixements necessaris per a la inserció en l'entorn.
• Impulsarem activament campanyes específiques de formació dels adults immigrats perquè puguin adquirir els coneixements culturals que permetin la seva integració a Barcelona. En aquestes campanyes, es farà un esment especial de la realitat pròpia de Catalunya. Facilitarem l'aprenentatge del català a les persones que no el van poder aprendre en edat escolar.
• Promourem activitats culturals i educatives amb participació intergeneracional.

4.2. C (CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT, CIÈNCIA, CAPITALITAT)

Barcelona és, per història i voluntat, la capital del país i de la cultura catalana. Des de fa segles, Barcelona ha estat el principal focus de creació i de pensament a Catalunya i ha fet de la cultura un dels trets definidors de la seva identitat com a ciutat. És sobretot des de Barcelona des d'on els principals moviments i corrents culturals han arribat a casa nostra i s'han expandit a la resta del territori. Una capitalitat conformada en base a moltes influències i orígens, però que ha de perseguir i construir un imaginari col·lectiu i identitari que tingui en la catalanitat, l'europeisme i la mediterraneïtat l'eix vertebrador del seu cosmopolitisme.

Barcelona, depèn, doncs, de la cultura. De la cultura que sigui capaç de preservar, de la que sigui capaç d'integrar i de la que sigui capaç de projectar. Si realment ens creiem que la cultura no és solament la base de la nostra societat, sinó també allò que ens ha de permetre continuar construint un país a partir d'uns imaginaris compartits, allò que ens ha de fer uns éssers més socials, per a Barcelona, la cultura ja no és una opció, és una necessitat.

La creativitat, l'educació, la cultura, la recerca i la innovació són diferents accents d'un mateix objectiu: construir una ciutat i una societat basades en el coneixement. Barcelona ha de ser coneguda al món per la seva creativitat. per la capacitat d'imaginar, de crear, d'innovar, d'obrir nous horitzons. La creativitat és el petroli del segle XXI, i Barcelona ha ser un referent en aquest camp. La cultura, el disseny, l'educació, l'arquitectura, la moda, la recerca científica, la innovació tecnològica, totes aquestes disciplines han de trobar a Barcelona un camp abonat on créixer i desenvolupar-se.

La formació ha deixat de ser un objectiu amb un termini concret o el patrimoni d'una determinada edat per passar a ser una necessitat, una predisposició i un estat permanents. Així doncs, a la Barcelona que imaginem cal que, a l'aprenentatge, s'hi sumi la creativitat. I, a diferència del que es creu habitualment, la creativitat no és principalment un do, sinó que podem ser educats per ser creatius. I per fer-ho, hi hem d'implicar a tothom: l'escola, l'Administració, els mitjans de comunicació, les empreses...

Avui dia ja sabem que la creativitat, sense indústria per aplicar-la, canvia de lloc, se'n va. Això ens obliga a crear un entorn per retenir i atreure talent; un entorn que valori socialment la imaginació, l'exigència, la capacitat d'iniciativa, l'organització i l'ambició. La innovació és el resultat de la suma aplicada del coneixement i la creativitat. És per això que, a Barcelona, ens proposem fer de les indústries creatives un dels motors del progrés econòmic i social i el principal factor de desenvolupament i d'extensió del coneixement.

Un coneixement que, a més del creixement com a persones i com a societat en relació amb uns valors cívics compartits, ha de fer possible un creixement econòmic que asseguri una millor qualitat de vida per a tota la societat i, alhora, faci possible la persistència del mateix model de creixement durant molts anys.

Una administració no pot ni ha de voler imposar els cànons culturals a la ciutadania. El que cal és obrir portes, desvetllar consciències i neguits i donar sortida a la creativitat. Barcelona bull de creativitat, i l'Ajuntament no pot deixar que aquesta s'evapori en benefici d'uns quants o en activitats efímeres. La Barcelona culturalment forta que volem no pot dependre de glòries passades. Volem una ciutat culturalment forta pel que hi passa avui, no solament pel que hi va passar fa 30, 100 o 500 anys.

1.- Col·laborarem amb la societat cultural: entitats, creadors, empreses i públic. Ni la substituirem ni li farem la competència. Retornarem el protagonisme de la cultura a la gent i la considerarem actora de la cultura, no simplement consumidora.

1.1. Partim de la idea que la cultura és allò que fa la gent, no allò que organitza l'Ajuntament. La formació, la creació, la producció i la difusió seran els eixos sobre els quals basarem la política cultural: democratitzarem l'accés a la formació, donarem suport als creadors, afavorirem la indústria cultural i facilitarem l'accés i la projecció a la cultura.

1.2. Afavorirem l'enfortiment de les entitats culturals de la ciutat com a elements de cohesió social i professional.

1.3. Potenciarem el Consell de Cultura de Barcelona com un espai de participació i de debat de les polítiques culturals.

1.4. Revisarem el funcionament actual dels consell dels equipaments culturals a nivell de districte.

1.5. Impulsarem polítiques per captar nous públics per tal d'apropar la cultura a la ciutadania. Treballarem per l'excel·lència en la cultura, no pas per l'elitisme.

1.6. Aprofitarem al màxim les possibilitats dels equipaments d'alta qualitat existents i, d'acord amb les entitats gestores, vetllarem per facilitar l'accés des d'un punt de vista econòmic a tothom que ho necessiti.

1.7. Obrirem els escenaris públics de la ciutat a les companyies amateurs de teatre, música i dansa.

1.8. Foragitarem el sectarisme de les polítiques culturals municipals

2.- La cultura i el coneixement seran una prioritat política i pressupostària i se situaran en el centre de l'acció municipal. Els retornarem el prestigi i el pes polític que mai no haurien d'haver perdut a Barcelona i esdevindran una aposta estratègica per al model de ciutat.

2.1. El pressupost destinat a cultura de la ciutat se situarà al voltant del 6% del pressupost municipal, al marge de les inversions en equipaments municipals.

2.2. La responsabilitat de la política cultural de la ciutat recaurà en un regidor o una regidora del govern municipal, no en la figura d'un delegat.

2.3. Treballarem per passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis i els contractes programa per tal de donar estabilitat a les institucions i llibertat als seus gestors o creadors.

2.4. Tindrem en compte el vessant cultural en tots els grans projectes de desenvolupament urbà de la ciutat.

2.5. Treballarem per aconseguir el reconeixement de l'aportació del sector de la cultura i el coneixement al PIB de la ciutat.

2.6. Convertirem la cultura en un dels elements de cohesió i d'integració que Barcelona necessita per afrontar els canvis socials i demogràfics viscuts els darrers anys.

3.- La creació és la baula inicial de tota expressió cultural. I els creadors, els seus intèrprets. Barcelona esdevindrà un terreny abonat a la creació i a la seva difusió posterior.

3.1. Estendrem el projecte de les fàbriques de creació a tots els districtes de la ciutat, especialment destinats a la gent jove. Afavorirem l'experimentació i la creació de sinergies entre les diferents disciplines artístiques.

3.2. Aprofundirem la projecció internacional dels creadors barcelonins i catalans i la seva presència en fires internacionals. Treballarem perquè Barcelona esdevingui un pol d'atracció per a creadors d'Europa i el món. Promourem els agermanaments culturals amb grans capitals internacionals.

3.3. Promourem la presència d'intèrprets barcelonins a tots els escenaris de la ciutat, i en aquells actes que organitzi l'Ajuntament garantirem sempre la presència de creadors locals. Posarem BTV al servei dels creadors per tal d'afavorir la difusió de la seva obra.

3.4. Estudiarem noves plataformes de posicionament internacional de Barcelona en el sector artístic, en la línia de crear estructures periòdiques, com ho fan les biennals en d'altres ciutats, per tal de dotar-nos d'un esdeveniment cultural de referència.

3.5. Revisarem, d'acord amb les administracions consorciades, el projecte dels equipaments municipals del Canòdrom i La Capella.

3.6. Donarem suport als diferents festivals musicals que se celebren a la ciutat, siguin de titularitat pública siguin de programadors privats (Festival del Mil·lenni, Ibercàmera, Mas i Mas, Palau de la Música, Festival de Guitarra...), en especial a aquells que, com el Sònar, han posat Barcelona al món i donen oportunitats als creadors emergents.

3.7. El Mercat de les Flors ha de fer el paper d'equipament de capçalera de les propostes de dansa i arts en moviment de la ciutat de Barcelona, acollint, amb criteris objectius les creacions de les millors companyies.

3.8. L'Auditori i l'OBC han d'esdevenir els principals nuclis generadors de cultura musical i han de jugar un paper cabdal en la difusió i el coneixement dels compositors i intèrprets catalans.

3.9. Estudiarem una major implicació institucional de l'Ajuntament de Barcelona al Liceu. El Liceu ha de convertir-se novament en un teatre d'òpera de referència a Europa. Potenciarem el repertori operístic català alhora que donarem oportunitats als joves cantants del país.

3.10. Donarem suport al Palau de la Música per tal que, amb la nova estructura de gestió, esdevingui una referència per a la música a Catalunya, especialment el cant coral.

3.11. El Teatre Lliure --amb les seves dues seus-- ha de ser el teatre públic de referència a la ciutat i s'ha de caracteritzar per la qualitat de les seves propostes artístiques i per la connexió amb el públic barceloní.

3.12. Donarem suport a les sales teatrals d'iniciativa privada de la ciutat, especialment a les més dinàmiques i a aquelles altres que en la seva programació afavoreixin obres de nous autors o directors catalans.

3.13. Revisarem l'acord amb l'SGAE per a la gestió de l'equipament municipal de l'Artèria Paral·lel per tal que en la seva programació es tingui sobretot en compte els joves creadors barcelonins.

3.14. Estudiarem la implantació a la ciutat de residències temporals de creadors.

3.15. Donarem suport als espais culturals d'iniciativa social (Heliogàbal, Horiginal, entre d'altres) que tiren endavant una programació estable i de qualitat de música i poesia.

3.16. Vetllarem per tal que la Central del Circ i el remodelat Ateneu Popular de Nou Barris siguin el bressol de noves companyies i focus de creació i difusió de la cultura del circ.

4.- Barcelona exercirà de capital cultural, especialment de la cultura catalana, potenciant els equipaments de capitalitat.

4.1. Treballarem perquè se cedeixi a la ciutat l'edifici del Banc d'Espanya, a la plaça de Catalunya, per convertir-lo en un gran centre cultural, que esdevindrà un far per a l'accés a la cultura i el coneixement i un aparador de la creació cultural catalana.

4.2. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha de ser una referència pel que fa als nous debats que s'estan generant al voltant de la cultura, la identitat, la multiculturalitat i la globalització. El CCCB s'ha de caracteritzar pel risc en les seves propostes. I això ho ha de fer des del seu arrelament a la cultura catalana, de manera que aquesta catalanitat, explícita i sense complexos, esdevingui l'eix vertebrador del seu cosmopolitisme.

4.3. Volem fer de Barcelona el principal focus cultural de les dues ribes de la Mediterrània. Compartim amb molts pobles mediterranis bona part dels nostres orígens culturals. Afavorirem els intercanvis i els projectes compartits.

4.4. Barcelona s'ha de guanyar un lloc en l'imaginari cultural del món.

4.5. Barcelona ha de ser l'aparador de totes les expressions artístiques de Catalunya. Establirem acords de col·laboració cultural amb altres municipis del país.

4.6. Treballarem per teixir amb València, Palma i Perpinyà un circuit estable de difusió cultural, obert a les ciutats d'Andorra la Vella, Fraga i l'Alguer.

4.7. Volem la desmilitarització completa del Castell de Montjuïc i volem recuperar les gairebé 10 hectàrees del recinte per a l'ús dels ciutadans i les ciutadanes i per honorar-hi la memòria del president Lluís Companys.

4.8. Donarem suport a la Casa de les Llengües, que serà el gresol de la recerca sobre la diversitat lingüística al món.

4.9. Commemorarem el 2014, el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió.

5.-. Promourem unes polítiques culturals de formació i difusió equilibrades territorialment estenent-les a tots i cadascun dels districtes i barris. Barcelona serà una xarxa d'oportunitats culturals.

5.1. Impulsarem una Xarxa d'Auditoris als Districtes per tal d'oferir una programació estable i de qualitat. Dotarem un fons per a la recuperació, el manteniment i la modernització dels teatres, els auditoris i altres equipaments culturals d'entitats de la ciutat.

5.2. D'acord amb els districtes, revisarem el funcionament i el model de gestió dels centres cívics i els reconvertirem, si escau, en nuclis especialitzats d'ofertes culturals, formatives o de difusió i en cedirem la gestió a entitats sense ànim de lucre.

5.3. Farem que les festes populars com La Mercè, Santa Eulàlia o la Cavalcada de Reis es visquin a tots els districtes de la ciutat.

5.4. Farem que la Banda Municipal i la Cobla Ciutat de Barcelona tinguin una presència més constant en la vida de la ciutat i arribin a tots i cadascun dels districtes de Barcelona.

5.5. De la mateixa manera que alguns festivals d'arts tenen un Off-festival, promourem la creació al voltant dels museus de la ciutat un Off-Museus, autèntics centres interdisciplinaris que siguin, alhora, tallers i exposició, campus artístics i centres de producció.

5.6. Estudiarem iniciatives com la que ha endegat l'Ajuntament de París per revitalitzar culturalment el Quartier Latin, afavorint la implantació de llibreries i editorials per tal de preservar la tradició cultural de determinats barris de la ciutat.

6.- L'Ajuntament de Barcelona s'implicarà activament en la difusió, l'extensió i la projecció del català i dedicarà una atenció especial als nous catalans.

6.1. Promourem l'extensió dels actuals Espais de Llengua i Cultura a tots els districtes de la ciutat per tal que esdevinguin centres dinamitzadors de l'aprenentatge del català.

6.2. Defensarem l'aplicació íntegra del Reglament d'Ús del Català a l'Ajuntament de Barcelona.

6.3. Cap ciutadà amb voluntat d'aprendre el català no es quedarà sense plaça per fer-ho.

6.4. Revisarem l'actual funcionament del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal que sigui una eina útil i eficaç al servei de l'ensenyament del català.

6.5. Promourem una major presència de música en català a les festes de La Mercè i en la programació del Grec. Programarem música en català a BTV.

6.6. Serem proactius en la defensa del model d'immersió lingüística a les escoles.

6.7. Donarem suport a la celebració de la Setmana del Llibre en Català en un emplaçament cèntric de la ciutat.

7.- Preservarem i potenciarem el patrimoni cultural, arqueològic i documental de la ciutat i el posarem en valor i a l'abast de la ciutadania.

7.1. La gestió del Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de la Ciutat i la Comissió d'Escultures passaran de l'àmbit de les polítiques urbanístiques al de les culturals.

7.2. Potenciarem l'Arxiu d'Història de la Ciutat. Promourem la recuperació de la memòria dels carrers i espais de la ciutat i de la memòria oral i visual dels barcelonins i les barcelonines.

7.3. Una vegada entri en ple funcionament el recinte firal de Montjuïc 2, estudiarem l'ampliació de l'espai expositiu del MNAC als actuals palaus firals d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia.

7.4. Promourem el Museu del Modernisme a l'antic Hospital de Sant Pau, com a secció del MNAC, en el marc d'una proposta d'ús de tot el recinte històric.

7.5. Potenciarem el Museu Picasso i el seu entorn. Promourem la recuperació integral de tots els antics palaus del carrer de Montcada, incrementarem la vigilància i millorarem la difusió tant de l'exposició permanent com de les temporals.

7.6. Donarem un impuls definitiu al centre cultural del Born i hi organitzarem un gran centre d'interpretació sobre els fets de 1714 i de la història moderna de Barcelona i de Catalunya que expliqui la voluntat de ser i la capacitat de recuperació demostrada pels catalans dels segles XVIII i XIX en tots els ordres: polític, cultural, econòmic i social. El Born ha d'esdevenir, també, un referent de l'activitat cultural més dinàmica de la ciutat.

7.7. En funció de les disponibilitats pressupostàries, completarem el Museu d'Història de la Ciutat amb nous espais i seccions que permetin fer el seguiment de totes les etapes de formació de l'actual ciutat de Barcelona.

7.8. Decidit el nou emplaçament del Museu Nacional d'Història Natural a l'Edifici Fòrum, buscarem una nova utilitat cultural als espais que ha deixat lliure al parc de la Ciutadella.

7.9. Dotarem un fons per a la recuperació del patrimoni històric de la ciutat, sigui públic o privat, per posar-lo en valor. Estudiarem establir bonificacions en els costos de la llicència en aquelles obres de restauració d'edificis catalogats.

7.10. Continuarem el procés per fer visible un nou tram de la muralla romana i adequarem les restes romanes de l'edifici de l'Arxiu Administratiu. Elaborarem un nou pla d'excavacions i recerques arqueològiques i vetllarem especialment per la conservació i la museïtzació posteriors.

7.11. Recuperarem els vestigis de la Barcelona jueva. Potenciarem el barri del Call i les restes del cementiri jueu de Montjuïc.

7.12. El Museu Marítim jugarà un paper més decidit com a gran museu marítim de la Mediterrània amb l'ampliació de les seves col·leccions i del seu discurs, i utilitzant una part del port com a museu flotant.

7.13. D'acord amb les altres administracions consorciades i la Fundació MACBA, vetllarem perquè la col·lecció i la política expositiva del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) representin tot l'art contemporani català.

7.14. Promourem la creació d'espais interdisciplinaris vinculats als museus de la ciutat que siguin, alhora, talles i exposició, campus artístics i centres de producció.

7.15. El Museu de la Música ha d'esdevenir, més del que ja és, un centre de recerca i difusió, estretament vinculat a l'Auditori, a l'OBC i al sector musical de la ciutat. Estudiarem la viabilitat d'un espai museístic vinculat al món de l'òpera.

7.16. Potenciarem i crearem noves rutes culturals, petits museus i centres especialitzats com, per exemple, el Museu Frederic Marés, la Casa-Museu Verdaguer, l'Arxiu Joan Maragall o La Virreina. Centre de la Imatge.

7.17 Demanarem al Govern espanyol el traspàs de l'edifici del Palau del Lloctinent, a la plaça del Rei, i el gestionarem juntament amb el Saló del Tinell, el Mirador del Rei Martí i la capella de Santa Àgueda.

7.18. Estudiarem la creació d'altres museus, com el de la Mobilitat i Transport --partint de les col·leccions existents de la Seat i de TMB-- i el de les Arts Escèniques per posar-ne exemples.

7.19. Potenciarem, juntament amb la Fundació Mies van der Rohe, la cultura del món de l'arquitectura i l'urbanisme a Barcelona

8. En col·laboració amb les altres administracions, promourem la creació d'un fons públic i privat d'adquisició de patrimoni per tal d'enriquir les actuals col·leccions dels centres museístics i arxivístics de la ciutat.

8.1. Establirem acords de col·laboració amb galeries d'art, museus i col·leccions privades (Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Museu Egipci de Barcelona, Fundació Francisco Godia, Fundació Cuixart, Fundació Vila Casas, Fundació Suñol, Museu del Modernisme Català, Fundació Folch, CaixaForum, Museu Barbier-Mueller, etc.) o de titularitat mixta per tal de sumar sinergies en benefici de l'activitat cultural de Barcelona.

8.2. Promourem una política de donacions i cessions d'obres d'art a la ciutat per part de particulars i corporacions.

8.3. Treballarem per aconseguir estímuls fiscals al mecenatge i el patrocini d'activitats culturals. Aplicarem mesures de bonificacions fiscals en els impostos municipals per tal d'afavorir la inversió en cultura.

9. Promourem les manifestacions, les festes i les entitats de cultura popular i tradicional de Catalunya, n'afavorirem la modernització i les dotarem del suport i les infraestructures necessàries.

9.1. Ajudarem i promourem les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional de Catalunya: castellers, colles sardanistes, bastoners, esbarts...

9.2. Obrirem els escenaris públics de la ciutat a les companyies amateurs de teatre, música i dansa.

9.3. Vetllarem perquè les entitats que promouen la cultura popular i tradicional a la nostra ciutat disposin prou espais per poder desenvolupar la seva activitat.

9.4. Donarem més suport a la programació dels cicles de música i dansa tradicionals.

9.5. Considerarem les festes majors dels barris i dels districtes i també altres festes de la ciutat (Sant Medir, els Tres Tombs...) com a festes que cal impulsar i protegir des de l'Ajuntament.

9.6. Les expressions de cultura tradicional i popular seran presents en la programació de les festes majors de La Mercè i de Santa Eulàlia.

9.7. Donarem un fort impuls a la celebració dels jocs florals.

10. Treballarem per ampliar els horaris de les biblioteques i estudiarem posar en funcionament les biblioteques de districte 24 hores tots els dies de l'any.

10.1. Farem la pressió política i institucional necessària per accelerar la construcció de la Biblioteca Central Urbana que ha d'actuar com un autèntic motor de dinamització cultural de la ciutat.

10.2. Convertirem el carnet de les biblioteques en el carnet cultural de la ciutat, per tal de promoure els esdeveniments culturals de Barcelona.

10.3. Estudiarem el rol que han de tenir les biblioteques com a motors d'agitació i difusió cultural dels barris. En aquest sentit, afavorirem, sempre que sigui possible, la creació de sinergies entre les biblioteques i els altres centres culturals i els arxius dels districtes.

10.4. Crearem sales d'estudi a tots els barris de la ciutat, preferentment vinculades a les biblioteques de barri.

10.5. Donarem suport a les biblioteques d'entitats i associacions sense afany de lucre de Barcelona. Barcelona té una riquesa bibliogràfica immensa en mans d'entitats, universitats, centres religiosos... Volem aprofitar tot aquest patrimoni en benefici de la ciutat.

10.6. Treballarem per potenciar els hàbits d'utilització de les biblioteques per part dels més petits amb la introducció de programes pedagògics.

11. Potenciarem Barcelona com a destí del turisme cultural i creatiu, tindrem cura del patrimoni i seguirem una política d'exposicions capdavantera i una programació de música i d'arts escèniques i audiovisuals capaç d'atreure, pel seu interès, públic de la ciutat, d'arreu del país i internacional.

11.1. Posarem en marxa la Plataforma Barcelona Exposició, formada per tots els agents, públics i privats, que organitzen exposicions a la ciutat per tal de situar Barcelona com a centre internacional d'exposicions en l'imaginari cultural i turístic europeu i mundial.

11.2. Promourem la creació de la Fundació Gaudí per donar continuïtat a la difusió i l'estudi de la figura d'Antoni Gaudí i el Modernisme, que ha esdevingut un dels principals actius del turisme cultural a la nostra ciutat. Impulsarem una acció decidida al Parc Güell i als entorns de la Sagrada Família amb l'objectiu de fer compatible la seva capacitat d'atracció turística amb el dia a dia de la ciutat.

11.3. Convertirem l'eix Paral·lel-Montjuïc en un punt d'atracció cultural que compta amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Etnològic, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, la Fundació Joan Miró, el Castell de Montjuïc, el Jardí Botànic, el Mercat de les Flors, el Teatre Grec, el CaixaForum, la Fundació Mies van der Rohe, entre d'altres.

11.4. Afavorirem els intercanvis creatius i de creadors entre diferents ciutats del món. Treballarem perquè els xcreadors barcelonins exportin la marca de Barcelona com a ciutat creativa arreu del món. Internacionalitzarem la marca Barcelona Cultura.

11.5. Redactarem un pla d'il·luminació dels principals edificis i monuments.

11.6. Estimularem l'existència d'una oferta potent de les diferents disciplines artístiques durant els mesos d'estiu.

11.7. Potenciarem la imatge de Barcelona com a ciutat literària i la seva vinculació amb la literatura universal.

11.8. Vetllarem perquè el nou model de gestió de l'Anella Olímpica tingui capacitat d'atracció de grans figures internacionals del món de la música sense bandejar els projectes culturals de la ciutat.

11.9. Impulsarem un programa per associar els grans noms de la cultura del nostre país (Pau Casals, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Salvador Dalí, Antoni Gaudí...) a la ciutat de Barcelona.

12. Treballarem amb actuacions a curt, mitjà i llarg termini per tal que la cultura formi part de l'itinerari educatiu de les persones.

12.1. Obrirem el debat amb el sector i amb el Govern de la Generalitat per tal d'establir un sistema sostenible, equitatiu i generalitzable per als ensenyaments artístics a la ciutat.

12.2. Col·laborarem amb els centres d'iniciativa social existents, amb un fort arrelament al territori, per estendre els ensenyaments artístics a tots els districtes de la ciutat.

12.3. Elaborarem un mapa dels ensenyaments artístics reglats i no reglats a la ciutat de Barcelona a fi d'instaurar un model de suport que faciliti l'accés als aprenentatges de música, teatre, arts plàstiques i dansa...

12.4. Potenciarem les activitats pedagògiques dels museus i d'altres equipaments culturals de la ciutat.

12.5. A l'inici del curs escolar, facilitarem a cada alumne un Quadern de Cultura que, en bescanviar-lo per l'entrada, donarà accés a un nombre determinat d'espectacles de les arts escèniques (teatre, música, dansa, arts plàstiques) en la programació ordinària existent als equipaments municipals.

12.6. Potenciarem els programes culturals a les escoles i altres centres formatius.

12.7. Donarem suport als programadors de teatre infantil i altres disciplines artístiques orientades als nenes i les nenes de la ciutat.

12.8. D'acord amb el sector i amb les societats gestores de la propietat intel·lectual, destinarem recursos a la formació en l'excel·lència cultural, a l'estil del que es fa amb els esportistes.

13. Potenciarem Barcelona com un clúster de la indústria creativa i cultural, especialment l'editorial i l'audiovisual, tant des de l'òptica dels continguts com des de la tecnològica.

13.1. Crearem una línia específica de suport a emprenedors en la creació d'empreses culturals i treballarem per millorar la gestió empresarial en l'àmbit de la cultura.

13.2. Posarem en marxa, a través de la participació en societats de capital risc o instruments anàlegs, produccions culturals que necessitin el suport institucional per fer-se visibles, sobretot aquelles que siguin iniciatives de joves menors de trenta anys.

13.3. Reconvertirem l'oficina del Barcelona-Catalunya Film Comission en un autèntic nucli de suport al món del cinema i farem transparents les condicions de filmació a la ciutat.

13.4. Impulsarem la ciutat de l'audiovisual del 22@, al voltant de Ca l'Aranyó i, d'acord amb el sector, dimensionarem el projecte de la Zona Franca.

13.5. Donarem suport als diferents festivals de cinema independent que se celebren a la ciutat, especialment aquells de temàtica documental.

13.6. Donarem suport al món editorial i afavorirem la recerca i la implantació tecnològica dels nous formats digitals de difusió de continguts (llibres electrònics i altres), així com la recerca en sistemes i tecnologies de la traducció per tal que Barcelona no perdi la capitalitat editorial.

13.7. D'acord amb els sectors implicats i les organitzacions firals, promourem la ciutat de Barcelona com a seu de noves fires internacionals.

13.8. Donarem suport a les fires existents, especialment aquelles que facin de la internacionalització i la innovació culturals --com el SWAB, el Saló del Còmic o el LOOP-- un dels seus objectius.

13.9. Potenciarem els diferents festivals i trobades literàries a Barcelona com la BCNegra, el Kosmòpolis -amb més presència de la literatura catalana- i la Setmana de la Poesia.

14. D'acord amb els diferents agents que hi intervenen, repensarem l'actual funcionament i estructura del Grec, per tal que esdevingui un festival més obert a la ciutadania de Barcelona i Catalunya, al turisme cultural i també als nous creadors.

14.1 En la programació del Grec, introduirem altres disciplines artístiques, com, per exemple, les arts plàstiques i la literatura.

14.2. Estudiarem la concentració dels espectacles del Grec a l'eix Paral·lel- Montjuïc.

14.3. Establirem sistemes de fidelització de públics i d'obertura als barcelonins i les barcelonines que fins ara no s'han sentit atrets per la programació. Volem un Grec molt més viscut per la ciutat.

15. Aprofitarem la potència i la projecció de Barcelona com la d'una ciutat universitària per tal que el coneixement i l'esperit crític i innovador de la comunitat universitària contribueixi al debat cultural a la ciutat. Promourem programes culturals adreçats a la comunitat universitària.

15.1. Aprofitant la centralitat del Cosmocaixa, en farem l'eix central de la Ronda de la Ciència, que integrarà un conjunt d'equipaments científics, acadèmics i tècnics situats al voltant de la ronda de Dalt.

15.2. Difondrem les activitats científiques i, d'acord amb la direcció d'aquests centres, promourem jornades de portes obertes als centres de recerca.

15.3. Promourem la ciència a les escoles i la seva presència en els mitjans de comunicació, amb especial referència als treballs científics duts a terme a la ciutat.

15.4. Facilitarem la implantació a Barcelona dels centres de recerca científica.

15.5. Ens implicarem activament en l'organització de la Setmana de la Ciència.

15.6. Potenciarem el rol dels museus com a centres de recerca científica.

15.7. Promourem l'articulació d'un nucli científic al Raval que relligui els recintes de la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, el CSIC i altres equipaments científics, universitaris i culturals.

16. Promourem el disseny com un dels signes d'identitat de Barcelona i dels valors positius que porta associats, com són el de la creativitat, el de la formació, el de la innovació i el de la indústria.

16.1. Farem una ciutat atractiva per al talent individual exterior i per a les divisions de disseny de grans corporacions empresarials.

16.2. Crearem un entorn de retenció i d'atracció de talent que passa per incorporar el disseny com a valor social.

16.3. Revisarem el projecte del Disseny Hub Barcelona (DHUB) perquè esdevingui un centre connectat i gestionat amb la participació de les principals entitats i agents del món del disseny a la ciutat (FAD, BCD...).

16.4. Vetllarem per incorporar criteris de disseny de qualitat en el mobiliari urbà de la ciutat amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats ciutadanes.

16.5. Donarem suport a iniciatives com el FadFestival i la Barcelona Design Week com a elements de dinamització i prestigi del disseny a la ciutat i cercarem sinergies entre ambdós esdeveniments.

16.6. Col·laborarem amb les principals escoles de disseny de la ciutat per tal de potenciar la imatge de Barcelona al món com a centre de formació.

4.3. EMPRENEDORIA, TREBALL I EMPRESA

A Convergència i Unió hem mostrat sempre una actitud favorable a l'activitat productiva. L'empresa, entesa com el conjunt de treballadors i empresaris, crea riquesa i llocs de treball i ha de tenir un reconeixement i una consideració des de les diferents administracions, i també des de l'Ajuntament. Així doncs, cal escoltar les preocupacions de les empreses, promoure un entorn més favorable a la creació i el desenvolupament d'empreses i aconseguir una eficiència més gran per part de l'Administració pel que fa a l'activitat empresarial.

Des de l'Ajuntament de Barcelona podem ajudar a recuperar la confiança als nostres empresaris, per acompanyar-los en l'assessorament i en l'assumpció de riscos. L'Administració ha de ser un element de competitivitat i no pas un element desactivador de l'activitat empresarial.

Empresa i Administracio

Donarem suport als valors de l'empresa, al foment de l'esperit emprenedor i a la creació de noves empreses, com a instrument de progrés de Barcelona. Cal que la societat tingui una consciència positiva envers l'empresa.

Tornarem a l'Ajuntament de Barcelona l'esperit d'una administració que té la voluntat de prestar serveis i no de ser, merament, una gestora dels serveis públics.

El rol de l'Administració pública ha de ser el de mediador, incentivador, impulsor i facilitador. Ho farem amb esperit emprenedor, amb bon criteri, responsabilitat i coherència.

Treballarem en la ruptura d'obstacles a la creació d'empreses, promourem un millor equilibri entre els riscos i les recompenses dels emprenedors, fomentarem les capacitats i les competències empresarials i també l'accessibilitat de tota la societat a l'emprenedoria.

La generació d'ocupació es fa des de les empreses. Des de l'Ajuntament, facilitarem els instruments per a la creació d'empreses i treballarem per evitar el tancament de petites i mitjanes empreses.

Aplicarem polítiques que afavoreixin la captació de noves empreses a Barcelona.

Concentrarem en una gran àrea d'activitats empresarials, ocupació i talent els instruments empresarials de què disposa actualment l'Ajuntament (Barcelona Activa i 22@) per fer més eficients les actuacions en el marc de la competitivitat, la innovació, l'ocupació i l'emprenedoria.

Farem que l'Ajuntament faci d'avalador en la creació d'empreses innovadores i que siguin necessàries per a la ciutat. No deixarem morir possibles iniciatives d'èxit que no aconsegueixen el finançament necessari en temps de crisi.

Potenciarem els observatoris estratègics sectorials, en els quals la participació de les entitats, els òrgans i els sectors estarà garantida.

Crearem, de manera progressiva, un sistema d'interlocució única de les empreses amb l'Administració amb l'objectiu de facilitar totes les tramitacions i relacions que aquestes empreses han de fer amb l'Ajuntament.

Per a les petites empreses i en el marc de la finestreta única, establirem un sistema únic de gestió de tramitacions, per tal que una sola unitat sigui l'encarregada de fer totes les tramitacions necessàries entre les diverses administracions.

Farem efectiva una revisió normativa per eliminar tràmits i simplificar procediments amb l'objectiu de facilitar l'activitat econòmica, la creació d'empreses i la internacionalització.

Promourem que les empreses que ho necessitin, a l'inici de la seva activitat, puguin accedir a oficines i locals a preu taxat per desenvolupar la seva activitat empresarial i projecte de negoci fins a la seva consolidació.

Crearem l'Espai de l'Emprenedor, que servirà per donar suport a les iniciatives de les persones emprenedores, les ajudarà en els moments clau de desenvolupament i creació de l'empresa i els permetrà cercar socis financers i tecnològics. És important donar suport a les empreses al llarg de la seva vida amb l'objectiu que creixin i generin més llocs de treball.

Endegarem polítiques actives per captar i retenir talent amb l'objectiu de facilitar el moviment d'entrada i de sortida de persones amb potencial dins l'àmbit del coneixement que reforçarien la capacitat del sistema productiu.

Vetllarem perquè s'apliquin mesures de control dels productes importats i vigilarem l'etiquetatge correcte per garantir una competència amb igualtat de condicions respecte a la producció europea.

Crearem el Servei Integrat per a l'Empresa (SIEM) per donar un suport integral a les pimes, principalment en quatre àmbits: l'assessorament i el suport per a la creació d'empreses, la millora de les condicions de treball a l'empresa, la formació a les empreses i l'assessorament a les petites empreses en situació de crisi per donar una sortida a la seva situació.

Desenvoluparem una cultura emprenedora mitjançant l'adaptació dels programes universitaris als coneixements variables que demana el mercat, com, per exemple, els relacionats amb Internet d'última generació i les noves tecnologies, amb la participació d'experts reconeguts.

Generalitzarem els procediments de comunicació abans d'iniciar una activitat. Aplicarem el principi de la presumpció de les bones pràctiques professionals mitjançat la comunicació prèvia, excepte en les activitats de risc.

Dotarem fons sectorials específics amb recursos suficients provinents no solament del capital públic, sinó també del privat, amb l'objectiu d'emprar el capital risc com una eina de suport per tal de retenir, captar i potenciar empreses dels sectors definits com a prioritaris.

Aplicarem polítiques que prioritzin sectorialment àmbits d'actuació i que creïn clústers de coneixement al districte 22@ en sectors com l'art multimèdia (el media) o la salut en línia (e-health), en què tenim bones condicions de partida i on les universitats i les altres administracions estan actuant de manera prioritària.

Autònoms

El compromís de CiU amb els autònoms és clar i ferm: s'han d'eliminar les diferències en matèria de protecció social i s'ha de crear un marc favorable per al desenvolupament i la potenciació de la seva activitat.

Crearem una línia de suport financer (a baix interès) per a autònoms en risc de cessar la seva activitat. Analitzarem cas per cas per tal de donar preferència a aquells que siguin més prioritaris.

Aprovarem un pla de foment per als autònoms i emprenedors que inclourà mesures de suport a l'inici de l'activitat per garantir uns ingressos mínims, l'ajornament de taxes els primers anys d'activitat i davant de dificultats, mesures de finançament en les diferents etapes del negoci i incentius a la contractació de treballadors.

Crearem programes de suport als autònoms no dependents, orientats a donar suport a la creació de pimes i micropimes i de proporcionar el suport necessari a autònoms i petits empresaris. Crearem una línia d'especialització amb l'empresa de caire social, cooperatives, societats anònimes laborals i empreses d'inserció.

Crearem un pla d'ajuda a la contractació per part de treballadors i treballadores autònoms per donar suport a la contractació dels seus primers treballadors assalariats.

Augmentarem el nombre d'ajuts en forma de bestretes, de manera que l'autònom pugui destinar una part d'aquests diners a tirar endavant el seu projecte.

Adaptarem la formació ocupacional i continuada a les possibilitats dels autònoms.

Facilitarem i subvencionarem la creació de modalitats preventives pròpies per als autònoms, les microempreses i les petites i mitjanes empreses, mitjançant el foment de la utilització de serveis de prevenció mancomunats.

Incorporarem el col·lectiu d'autònoms al Consell Econòmic i Social de Barcelona.

Internacionalització i captació d'inversio

Donarem suport amb tots els instruments al nostre abast a les iniciatives que es duguin a terme a la ciutat per tal de garantir la competitivitat i el creixement de la nostra activitat econòmica i productiva, i alhora serem presents i influirem de manera decisiva sobre aquelles mesures que van més enllà de la ciutat --d'àmbit nacional o internacional--, però que l'afecten directament.

Potenciarem una plataforma per captar noves empreses d'alt valor tecnològic i massa crítica que vulguin instal·lar-se a Barcelona perquè la ciutat els ofereix sòl a la Zona Franca i a la Sagrera en les millors condicions per al seu negoci, a banda d'unes condicions d'entorn immillorables.

Portarem a terme accions de promoció de Barcelona com a centre de negocis de primera magnitud i com a destinació prioritària de grans fires internacionals.

Atraurem noves fires vinculades als sectors en què Barcelona ha de ser referència de futur (bio, aeroespacial, logística, energia i sostenibilitat, TIC, media, disseny i agroalimentari) i mantindrem les fires de referència actuals. Seguirem apostant pel model públic i privat de la Fira.

Apostem per un recinte firal de referència a la nostra ciutat, tot respectant la seva autonomia de gestió. La ciutat ha de recuperar l'orgull de ser ciutat de fires i congressos. S'han d'establir estratègies a més llarg termini i fomentar l'organització privada de fires i congressos innovadors a Barcelona.

Ens implicarem en la presència d'empreses de la ciutat als nous països membres de la Unió Europea i a les economies emergents com ara el Brasil, la Xina, Rússia i l'Índia, amb l'objectiu de duplicar les exportacions i les inversions en aquests països en un període de cinc anys.

Desenvoluparem una xarxa d'agents en comerç exterior per donar suport a la internacionalització de les empreses de la ciutat i obrir nous mercats. Aquest suport es farà en col·laboració amb la Generalitat i amb aquells instruments de què a hores d'ara ja disposa l'Ajuntament per promocionar internacionalment la ciutat i les seves empreses.

Potenciarem l'augment de la producció exportada i de la inversió a l'exterior per part de les empreses de Barcelona.

Desenvoluparem polítiques de captació d'inversió estrangera. Treballarem per atreure grans empreses que implícitament generen ocupació en empreses de menor dimensió i que en generen de noves.

Crearem una oficina de captació d'inversions estrangeres per atreure capital financer per als emprenedors a Barcelona.

Incorporarem la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en les polítiques de suport a la internacionalització de les empreses, i de manera molt especial en aquelles que es produeixin als països poc desenvolupats.

Facilitarem el desenvolupament d'esdeveniments internacionals i promourem els patrocinis per a emprenedors i l'obertura a la comunitat internacional d'emprenedors (BCN 2020).

Formació i atur

Lluitarem contra l'atur amb plans d'ocupació realistes i útils: elaborarem un pla de recol·locació per als aturats a sectors socials emergents i nous focus de creació d'ocupació i un pla de xoc per als aturats de llarga durada. Facilitarem la coordinació entre l'oferta i la demanda de llocs de treball.

Treballarem per identificar els perfils laborals i les necessitats reals de llocs de treball que requereixen les empreses de Barcelona amb l'objectiu d'orientar el sistema de formació de la ciutat perquè cobreixi aquestes necessitats.

Crearem un dispositiu d'informació diària (mail, web, sms i/o presencial) dels recursos formatius existents i de les ofertes laborals a tots els aturats de Barcelona, en col·laboració amb les altres administracions.

Crearem una xarxa de coordinació i informació de les entitats públiques i privades que disposen de recursos públics per combatre l'atur, en col·laboració amb les altres administracions.

Facilitarem l'adaptació de l'economia de la ciutat i de l'àrea metropolitana a les noves exigències del mercat i d'una economia globalitzada mitjançant la coordinació entre l'oferta i la demanda de llocs de treball.

Signarem un nou pacte per l'ocupació amb els agents econòmics i socials i amb els grups municipals per tal que junts definim les prioritats i els recursos.

Crearem el Servei d'Orientació per a Treballadors, descentralitzat a nivell de barri, per tal d'acostar-se al ciutadà tant com sigui possible. En el marc d'aquest servei, oferirem orientació professional als ciutadans de Barcelona, tant si es troben en situació d'atur com si estan ocupats; en el cas dels treballadors aturats, ho farem mitjançant els itineraris personalitzats d'inserció laboral.

Redefinirem el programa Activa't per l'ocupació incorporant més professionals qualificats per desenvolupar-lo, millorant l'entrevista inicial i definint les necessitats formatives de l'usuari, facilitant suport psicològic a l'usuari, creant grups homogenis i més reduïts, desenvolupant un itinerari individualitzat posterior a aquesta acció i avaluant la inserció futura de l'usuari del programa.

Incrementarem les places d'escoles taller i cases d'oficis, en col·laboració amb gremis i associacions de professionals.

Reforçarem, dins la línia de promoció de l'esperit emprenedor, les polítiques actives i impulsarem programes de difusió en escoles sobre el que representa ser emprenedor.

Farem un pla de xoc per als aturats de llarga durada.

Aprovarem un pla de xoc per facilitar la reinserció al mercat de treball de persones afectades per expedients de regulació d'ocupació. Aquest pla inclourà programes de formació específics, l'accés a programes socials i d'inversió pública i el foment de l'autoocupació.

Dotarem de més eficiència els recursos formatius amb més orientació i suport personalitzat als aturats.

Endegarem un gran pacte social per disminuir l'absentisme com un element clau en la productivitat del país, amb l'establiment d'un sistema més eficaç de control de l'absentisme i de les baixes laborals, així com l'elaboració de plans específics per als diferents sectors i tipologies d'empresa.

La formació professional serà una prioritat. Millorarem la relació entre empresa i centre educatiu, incorporant les necessitats de les empreses dins el sistema formatiu. Treballarem per posar d'acord els recursos públics i els privats amb l'objectiu de crear una xarxa real d'empreses i de centres formatius a la nostra ciutat.

Juntament amb la Generalitat, posarem en marxa la integració dels tres subsistemes de formació professional (inicial, contínua i ocupacional) per adaptar-la a les necessitats de les empreses, especialment les petites i les mitjanes, i garantir el reciclatge dels treballadors.

Crearem una xarxa de centres de formació professional, públics i concertats, per a la millora de la qualitat, la millor gestió dels recursos pedagògics i docents i la creació de nous programes formatius que millorin la inserció laboral dels joves. Cal potenciar les borses de treball i els serveis d'orientació professional, i també les relacions amb les empreses.

Farem comprometre la Universitat, les escoles de negoci i la formació professional en la reconversió i la potenciació de les indústries tradicionals de Barcelona per mitjà del desenvolupament d'un programa que permeti la transferència de tecnologia, l'atracció de talent, la formació de professionals de qualitat, la creació d'empreses emergents (start up) vinculades amb projectes i sectors tradicionals, per exemple.

Donarem suport a la creació de noves escoles d'oficis amb gremis i associacions professionals. Cal fer més permeable el suport i també fer-lo accessible.

Crearem el projecte Jove treballa't Europa per fomentar la mobilitat laboral de joves a altres ciutats de la Unió Europea. L'Ajuntament ajudarà els joves a fer estades laborals a altres països.

Elaborarem un mapa de professions i oficis a Barcelona i crearem una plataforma de suport a les professions.

Incorporarem als currículums escolars de la nostra ciutat amb més presència l'emprenedoria i la vocació científica i tècnica.

Simplificarem i ampliarem l'accés als ajuts a l'autoocupació.

Desenvoluparem un pacte per l'ocupació juvenil a Barcelona.

Col·laboració pública i privada

Impulsarem la consolidació de centres de recerca, incubadores d'empreses i parcs científics i tecnològics, com també la seva especialització i coordinació, per tal de facilitar la creació de noves empreses de base tecnològica, donar suport a la innovació empresarial i permetre el desenvolupament de projectes de cooperació pública i privada entre els agents implicats.

Dinamitzarem una xarxa d'incubadores de NEBT arreu de la ciutat, aprofitant les instal·lacions que ja funcionen i en col·laboració amb la societat civil: a cada districte hi haurà com a mínim un viver d'empreses de base tecnològica que, en estadis posteriors de maduració i en funció del sector en què actuïn, es podran ubicar a espais com el mateix 22@.

Crearem la Taula de seguiment dels efectes de la crisi a la ciutat de Barcelona, en la qual seran presents els agents econòmics i socials i els representants de tots els grups municipals, per tal d'esdevenir el marc de diàleg i de treball de l'evolució econòmica que pateix la ciutat, i en la qual puguin participar en la presa de decisions de les polítiques econòmiques que cal dur a terme a fi de pal·liar els efectes de la crisi que afecta la ciutat.

Crearem mecanismes de diàleg permanent amb l'empresa.

Treballarem per impulsar un marc legal i una política que promogui la responsabilitat social, especialment per a les petites i les mitjanes empreses que operen a la ciutat.

Impulsarem l'economia social mitjançant la col·laboració amb les cooperatives i les societats anònimes laborals com a mecanisme de creació d'ocupació i com a modalitat empresarial que cal fomentar.

Vetllarem per l'enfortiment de l'empresa familiar a partir de l'anàlisi, juntament amb el sector, dels seus punts febles i els seus punts forts, amb l'objectiu final de trobar solucions als obstacles que sorgeixen i donar suport per a la seva bona marxa i perquè segueixi essent líder en l'àmbit econòmic.

Promourem l'accés al treball de les persones amb discapacitat per tal que l'Ajuntament i les empreses municipals cobreixin les places que han de reservar i incentivarem el compliment i la millora de les ràtios de persones amb discapacitat que treballen a les empreses i les entitats privades de Barcelona.

4.4. BARCELONA OBERTA I CONNECTADA: CIUTAT DEL CONEIXEMENT, LA UNIVERSITAT I LA INNOVACIÓ

La Barcelona del coneixement ha de ser una estratègia col·lectiva, un objectiu comú de tots: institucions, universitats, centres de recerca, investigadors, professionals i alumnes.

Així doncs, l'Ajuntament ha de fer que la Barcelona del coneixement s'entengui més enllà de la nostra ciutat, amb l'objectiu de construir una estratègia conjunta que abasti tots els municipis de l'Àrea Metropolitana des del punt de vista del coneixement.

Les universitats, els centres de postgrau, la innovació, la recerca i les telecomunicacions són eines que han de donar un impuls a les empreses de la ciutat, que han d'augmentar la seva productivitat i la seva competitivitat, tant a nivell nacional com internacional, i que han de permetre assolir nivells de desenvolupament i una millora del benestar dels ciutadans.

Barcelona té unes condicions objectives per esdevenir una ciutat de referència a nivell europeu en certs àmbits relacionats amb el coneixement, en especial en la recerca i en la formació de postgrau i doctorat dins l'entorn de l'Espai europeu d'educació superior (Bolonya).

Pensem en l'estratègia del coneixement com quelcom que va més enllà de projectes petits i concrets; volem fer realitat una transversalitat i una capacitat de trobar complicitats i aliances, en què l'Ajuntament assumeixi un paper que impulsi i faciliti el procés. Establir ponts entre la demanda dels sectors emergents, com són ara la dependència, la salut, l'energia i les TIC, i les indústries més tradicionals, ha de ser una prioritat.

A partir d'aquí, el primer que cal fer és afirmar clarament que el coneixement trobarà en l'Ajuntament el seu aliat a la ciutat de Barcelona. Treballarem perquè totes les iniciatives de les universitats i els centres de recerca trobin un encaix favorable amb la ciutat, i serem motors d'entusiasme per a una política ambiciosa i atrevida per consolidar una Ciutat del Coneixement.

Els sistemes que permeten l'allotjament de centres d'alt valor afegit a la ciutat, estenent els seus beneficis a tota la comunitat, són importants per a la internacionalització i l'atracció d'empreses a la ciutat. Barcelona ha d'apostar per estratègies de landing científic. Per aquest motiu, creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'impulsar la creació d'una plataforma de serveis d'alta tecnologia orientada a les empreses, aprofitant els centres d'excel·lència allotjats a la ciutat, impulsant una guia estratègica per al futur desenvolupament d'un model econòmic de la ciutat basat en els avantatges competitius de l'alt valor afegit: la supercomputació, l'Internet de segona generació, les aplicacions media, la salut i la biotecnologia, entre d'altres.

Impulsarem els aspectes econòmics i comercials de la sanitat. El sector sanitari i el de l'atenció social són factor amb un potent creixement econòmic i creadors de riquesa i de llocs de treball als països avançats. Des de Barcelona, liderarem l'impuls i l'excel·lència del nostre sector sanitari. Farem una aposta decidida per la investigació biomèdica i biotecnològica i per la recerca en les tecnologies de la salut com un dels motors de modernització del sistema productiu del país i de la ciutat.

Barcelona ha de ser la capital de la nova economia verda i de serveis energètics. La recerca, el desenvolupament i la innovació en el camp mediambiental seran prioritzades pel Govern municipal mitjançant Barcelona Tecnologia (b_TEC) i els clústers de mobilitat, energia i aigua.

Les polítiques d'alta recerca són un element necessari, però no suficient, per fer realitat aquesta ciutat del coneixement. Cal aprofundir aspectes que passen per l'educació, la cultura, les TIC, els idiomes i l'urbanisme de la ciutat. Per això, cal un urbanisme del coneixement. S'ha de redefinir l'urbanisme d'equipaments científics, universitaris i tecnològics a la ciutat amb una autèntica estratègia d'urbanisme del coneixement.

Amb l'objectiu posat en l'Àrea Metropolitana, i no solament en els límits de la ciutat, volem promoure un alt nivell de qualitat garantint les infraestructures de recerca amb projecció internacional.

No podem oblidar que som una de les principals destinacions d'Europa per a la formació i la recerca, la primera destinació de l'Estat pel que fa al programa Erasmus i un dels primers de la Unió Europea.

Barcelona s'ha de convertir en una marca de qualitat pel que fa a la formació. Això s'aconsegueix establint espais de treball comuns tant sectorials com transversals amb els operadors de la formació a la ciutat: escoles de negoci, centres de postgrau, universitats, màsters europeus, beques Erasmus, doctorats i postdoctorats.

Barcelona té una oferta diversificada d'estudis universitaris, amb una forta afluència d'estudiants, majoritàriament catalans i europeus, que tenen problemes importants a l'hora de trobar allotjament mentre cursen els seus estudis a la nostra ciutat; per aquest motiu, l'Ajuntament ha de fer de facilitador per als estudiants.

Universitats i postgrau: Barcelona ciutat de referència internacional universitària i del talent

Prioritzarem les accions encaminades a la promoció, l'atracció i la retenció del talent.

Potenciarem la indústria de l'educació superior a la ciutat.

Avançarem cap a una oferta educativa i cultural amb atractius de caràcter internacional.

Facilitarem les accions transversals com, per exemple, l'agilització de les tramitacions administratives d'immigració per a les persones que vénen a formar-se a la ciutat.

Vetllarem perquè es vegi Barcelona com un pol del coneixement i de referència internacional.

Posarem en comú l'estratègia de promoció econòmica i de formació per tal de facilitar:

• La creació d'empreses vinculades a sectors intensius pel que fa al coneixement
• L'arribada d'empreses i capitals vinculats al coneixement.

Durem a terme actuacions transversals per avançar en:

• Les polítiques d'habitatge per a joves i per a persones que es formen a la ciutat.
• Urbanisme del coneixement és a dir, l'estratègia urbanística que potenciï la Barcelona del coneixement de manera que generi sinergies entre totes les administracions, universitats i centres de recerca i competeixi perquè s'instal·lin centres de referència a la ciutat.

Incentivarem que la Universitat de Catalunya sigui un pol d'atracció a Barcelona d'estudiants amb talent, d'investigadors valuosos i d'empreses innovadores.

Facilitarem la consolidació de centres de recerca, de parcs científics i tecnològics i de campus d'excel·lència. Apostem per l'excel·lència en el llenguatge digital, l'alfabetització digital i en la cultura científica, començant per les famílies i l'escola.

Treballarem per atreure talent científic d'arreu del món aprofitant l'atractiu de la ciutat i la seva potent activitat en el món de la recerca per fer possible posicionaments de lideratge internacional. Proposarem redefinir el BCU (Barcelona Centre Universitari) com un instrument efectiu de suport i de col·laboració universitària.

Aprofitarem la capacitat dinamitzadora del món universitari en la revitalització de zones de la ciutat. La universitat no pot ser un món tancat a la resta de la ciutat.

Potenciarem les relacions entre les universitats que tenen presència a Barcelona i el teixit productiu i cultural de la ciutat amb l'objectiu de garantir una bona relació entre aquells que acaben la seva formació universitària i els seus futurs ocupadors.

Aplicarem polítiques ambicioses en favor d'usos intensius del sòl per als centres de coneixement: universitats, centres de recerca, parcs científics i tecnològics, etc. Volem fer de Barcelona un centre universitari de referència internacional, per la qual cosa posarem els instruments municipals necessaris al servei de les universitats. Impulsarem la creació de residències universitàries que permetin la presència a Barcelona d'alumnes vinguts de fora.

Reforçarem el paper del clúster d'educació superior i la plataforma d'universitats corporatives de Barcelona, el clúster de disseny gestionat per BCD, el clúster de multilingüisme gestionat per Casa de les Llengües i el clúster media gestionat per la Fundació Barcelona Media.

Potenciarem Barcelona com a centre mèdic universitari perquè esdevingui la capital sanitària de la Mediterrània. El desenvolupament del clúster de la biotecnologia serà una prioritat del govern municipal, juntament amb el sector sanitari, la universitat i el món empresarial.

Posarem en marxa a Barcelona centres experimentals de cicles formatius superiors on col·laborin les universitats.

Crearem, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, alguns "espais d'aterratge" per a estudiants de postgrau i joves investigadors (a l'estil de la International House de Berkeley, per exemple), orientades especialment a l'atracció del jove investigador en formació d'arreu del món.

Barcelona: ciutat de la indústria, la innovació i la recerca

Generarem espais a la ciutat per produir i mantenir la indústria, fonamentalment del coneixement.

Definirem un mapa industrial de Barcelona per a perspectives de futur i sectors clau.

BZ Barcelona Zona Innovació i 22@. Definirem un pla estratègic per a aquests espais perquè esdevinguin el motor de la nostra economia.

Mantindrem l'esperit i la base industrial de Barcelona. En aquest sentit, la política industrial serà un eix prioritari de la política econòmica de l'Ajuntament. La indústria és un dels motors de l'activitat econòmica de Barcelona.

Refarem els ponts de diàleg del sector industrial amb l'Administració. Per això, cal que la indústria disposi d'un interlocutor directe que n'aculli les observacions i les necessitats.

Corregirem la percepció actual de la indústria a Barcelona, que projecta una imatge poc atractiva, per una altra en la qual es vegi com un element generador de riquesa i d'ocupació qualificada i motor de la internacionalització.

Potenciarem els factors que incideixen més intensament en el futur de la indústria: el finançament, la innovació i la internacionalització.

Aplicarem nous programes de suport a la innovació tecnològica de les indústries per tal d'impulsar el desenvolupament de productes, processos i serveis. En aquest sentit, augmentarem el suport financer als projectes innovadors de les empreses.

En l'àmbit de sector intensiu en tecnologia, reforçarem el paper del clúster de tecnologies mèdiques gestionat per BIOCAT, el clúster TIC, gestionat per BDIGITAL, i vincularem el clúster agroalimentari amb els clústers existents a la ciutat per tal d'aprofitar les sinèrgies que fan de Catalunya el primer a nivell europeu.

Potenciarem, juntament amb la Generalitat de Catalunya i el Pla nacional de recerca i innovació, l'ajut econòmic a les iniciatives per facilitar la creació d'instituts mixtos d'innovació universitat-empresa, a fi d'afavorir la transferència tecnològica, i la creació de nous centres de recerca de nous parcs tecnològics i del coneixement.

Donarem un impuls decidit, a Barcelona, a les iniciatives de noves empreses intensives en coneixement, mitjançant ajuts i incentius i suprimint processos burocràtics que dificultin aquestes iniciatives.

Col·laborarem amb la Generalitat de Catalunya per crear unes relacions més estretes entre les entitats de recerca i el món empresarial, amb l'establiment de programes que facilitin la incorporació de professionals provinents d'empreses a tasques de docència i recerca, així com estades d'investigadors d'entitats públiques en empreses, i promourem nous acords i convenis de col·laboració i noves regulacions administratives.

Promourem el clúster d'eficiència energètica, gestionat per B_TEC, el clúster aeronàutic, gestionat per BAIE, i el clúster de logística, gestionat per BCL. Es posaran les bases per a la creació d'un clúster vinculat al clima.

Potenciarem el 22@ per combinar les actuacions en el marc de la competitivitat, la innovació i l'emprenedoria, amb l'esforç per captar noves empreses globals d'alt valor tecnològic i massa crítica.

Transformarem el 22@ en una plataforma per captar noves empreses d'alt valor tecnològic i massa crítica que vulguin instal·lar-se a Barcelona perquè la ciutat els ofereix sòl a la Zona Franca i a la Sagrera en les millors condicions per al seu negoci, a banda d'unes condicions d'entorn immillorables.

Aplicarem polítiques que prioritzin sectorialment àmbits d'actuació i que creïn clústers de coneixement al 22@, en sectors com el media o l'e-health, en què tenim bones condicions de partida i on les universitats i les altres administracions estan actuant de manera prioritària.

Impulsarem la consolidació de centres de recerca, incubadores d'empreses i parcs científics i tecnològics, com també la seva especialització i coordinació, per tal de facilitar la creació de noves empreses de base tecnològica, donar suport a la innovació empresarial i permetre el desenvolupament de projectes de cooperació pública i privada entre els agents implicats. Dinamitzarem una xarxa d'incubadores de NEBT arreu de la ciutat, aprofitant les instal·lacions que ja funcionen i en col·laboració amb la societat civil: a cada districte hi haurà com a mínim un viver d'empreses de base tecnològica que, en estadis posteriors de maduració i en funció del sector en què actuïn, es podran instal·lar a espais com el 22@.

Telecomunicacions: Barcelona oberta i connectada al món

A curt termini, la nostra aposta estratègica ha de ser aconseguir la capitalitat de la telefonia mòbil (MWC).

Per a CiU, les infraestructures de les telecomunicacions són imprescindibles per al desenvolupament del nou model social que coneixem com a societat del coneixement.

Assegurarem una cobertura de qualitat a tot el territori accessible per a tots els ciutadans i garantirem un desplegament ordenat de les infraestructures de banda ampla fixa i mòbil.

Apostarem per la integració i complementarietat dels diferents sistemes de telecomunicacions, mòbil d'última generació LTE i Wi-Fi.

Portarem el Wi-Fi obert i gratuït a espais municipals públics de Barcelona i també millorarem la connectivitat en el transport públic.

Facilitarem el cablejat de fibra òptica per xarxes d'accés de nova generació a les llars de Barcelona.

Desenvoluparem una nova ordenança de telecomunicacions a la ciutat que faciliti el desplegament d'infraestructures que facin de Barcelona una ciutat oberta i connectada.

Impulsarem un projecte municipal de ciutat intel·ligent (Smart City) que permeti incorporar les solucions urbòtiques a la gestió dels serveis a la via pública, com, per exemple, la recollida de brossa, el rec de jardins, l'enllumenat, la gestió de la mobilitat i l'aparcament, el guiatge turístic o el seguiment de les persones amb problemes d'orientació i localització. Tot això ens permetrà millorar la seva gestió i també el seu ús i control, reduir despeses, introduir-hi l'eficiència energètica, l'automatització i la gestió coordinada i obrir-los a la prestació de nous serveis avançats, tant per part del sector públic com del privat.

Elaborarem un pla especial per a la formació en tecnologies de la informació. Impulsarem la certificació ECDL (certificat europeu de coneixement de tecnologies de la informació) i generalitzarem l'aprenentatge i la confiança en aquestes noves eines.

Fomentarem serveis e-Government i que facilitin les seves gestions i les relacions amb les administracions públiques i que fomentin la competitivitat en general.

Racionalitzarem tots els serveis municipals vinculats amb la informàtica i les telecomunicacions per tal de ser més eficients i accessibles.

Potenciarem el sector de l'e-learning i promocionarem Barcelona com a capital de l'e-learning i la indústria de continguts educatius amb la intenció d'atreure inversions i, sobretot, empreses, alhora que crearem un autèntic clúster de continguts formatius i de noves eines pedagògiques.

Donarem prioritat a la creació, el desenvolupament i l'enfortiment d'empreses del sector de les noves tecnologies de la informació, de les comunicacions electròniques, de l'electrònica i de la generació de contingut.

Impulsarem la Barcelona en línia, un projecte que promourà l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació com també la seva popularització i adaptació progressiva entre tots els ciutadans.

Garantirem l'ús i la presència de la llengua catalana en el món de les TIC i ajudarem, d'aquesta manera, en el camí cap a la seva normalització com la llengua més utilitzada en tots els àmbits de la vida ciutadana.

4.5. POLÍTICA FISCAL

Finançament municipal

Garantirem per a Barcelona un nou model de finançament local que ha de permetre una millora real i efectiva dels recursos econòmics de l'Ajuntament i que li ha de garantir una autèntica autonomia i suficiència financera que faci possible la projecció de la ciutat cap al futur.

Treballarem per aconseguir uns recursos per a Barcelona que siguin suficientment elàstics i dinàmics perquè, en la mesura que l'economia i les rendes familiars vagin bé, els ingressos locals puguin créixer per fer front a les cada vegada més i més exigents demandes que aquest creixement genera.

Aconseguirem, d'acord amb la Carta Municipal, un sistema de finançament adequat a les necessitats de Barcelona que resolgui les deficiències històriques que acumula i que vinculi els ingressos municipals a la generació de riquesa de la ciutat mitjançant l'IVA, l'IRPF i els impostos especials.

Participarem en l'IVA de l'activitat econòmica que genera la ciutat. Definirem un nou model específic de finançament per a la ciutat de Barcelona, en el marc de la Carta Municipal i tal com preveu l'article 89 de l'Estatut de Catalunya, que aporti un nou sistema de finançament que aprofiti l'increment en la recaptació i la capacitat normativa que en matèria d'IVA i impostos especials tindrà la Generalitat de Catalunya.

Vetllarem i impulsarem les reformes legislatives que calgui per ampliar els marges de decisió fiscal dels governs locals en els impostos tradicionals.

Treballarem per desplegar tot allò que preveu la Carta Municipal i que fa referència al finançament, com també a la participació de l'Ajuntament en el control i la gestió de les infraestructures i del domini públic marítim i terrestre de l'Estat.

Garantirem el compliment del que és previst pel que fa al finançament de les institucions amb projecció i rellevància àmplies del municipi de Barcelona.

Garantirem el finançament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Vetllarem per un finançament suficient de les activitats delegades, en particular, en matèria d'atenció social bàsica i atenció a la infància i adolescència, com també un repartiment just de les càrregues en les activitats exercides a través dels consorcis legals.

Exigirem al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat el compliment i l'acceleració dels compromisos d'inversió previstos a la ciutat de Barcelona.

Instarem l'Estat perquè creï un fons específic que permeti retornar l'IVA pagat per les inversions fetes per l'Ajuntament, amb l'obligació de reinvertir-los en nous projectes.

Iniciarem de manera immediata les accions polítiques i legals necessàries per tal d'eximir l'Ajuntament de Barcelona del pagament a l'Estat de la liquidació del fons complementari de finançament i de la cessió de tributs corresponents als anys 2008 i 2009.

Fiscalitat

Apostem per la moderació fiscal. En un moment de crisi econòmica, cal apostar pel manteniment i, fins i tot, la reducció selectiva dels impostos com un element de dinamització econòmica.

Garantirem que les taxes no creixin per sobre de la inflació prevista.

Impulsarem una política fiscal favorable a la innovació. Potenciarem un tractament fiscal favorable per a les empreses amb activitat tecnològica, amb l'objectiu d'atreure talent, capacitat innovadora i de recerca.

Estudiarem els mecanismes adients per implementar incentius fiscals als centres de recerca de la ciutat, per posar en valor la recerca i afavorir la transferència de tecnologia, com a elements clau per fomentar un nou model productiu a la ciutat de Barcelona.

Posarem en marxa la finestreta única amb l'objectiu de facilitar la creació de noves activitats empresarials, mitjançant la prestació de serveis integrats d'informació, tramitació electrònica, consultoria i assessorament empresarial.

Enfortirem l'economia social i el tercer sector (cooperatives, societats anònimes laborals, empreses d'inserció, etc.). Ajudarem a millorar la seva competitivitat i projecció internacional.

Treballarem per optimitzar els ingressos patrimonials, via cànons d'explotació de serveis prestats en règim de concessió i per aprofitaments dels béns de domini públic municipal.

Promourem una rebaixa de l'IBI per als centres de recerca i universitats, i també per a totes aquelles empreses amb iniciativa tecnològica. També s'aplicarà una rebaixa fiscal de l'IBI a totes aquelles empreses que facin R+D+I, per tal de posicionar Barcelona com a líder en fiscalitat tecnològica amb l'objectiu d'atreure talent i capacitat innovadora i de recerca.

Diferirem el pagament de l'IAE a aquelles empreses que tinguin rendiments nets negatius fruit de la seva activitat econòmica fins que obtinguin rendiments econòmics positius.

Aplicarem bonificacions en l'IAE a les empreses que hagin incrementat la mitjana de la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit, en un mínim del 5% respecte de l'existent en l'exercici anterior, durant el període impositiu immediatament anterior al de l'aplicació de la bonificació.

Aplicarem diferents tipus impositius de la plusvàlua segons el període de generació de valor en la transmissió del dret real.

Aplicarem una subvenció en l'IAE a aquelles empreses que demostrin que compleixen amb el que preveu la legislació pel que fa al fet que el 2% o més de la seva plantilla són persones contractades amb algun tipus de minusvalidesa.

Bonificarem l'IAE a les empreses que utilitzin l'energia solar o altres energies renovables en l'exercici de les activitats objecte de l'impost.

Bonificarem l'IAE a les empreses que estableixin un pla de transport per als seus treballadors que tingui per objectiu reduir el consum d'energies i les emissions provocades pel desplaçament fins al lloc de treball i fomentarem l'ocupació dels mitjans de transport més eficients, com, per exemple, el transport col·lectiu o el compartit.

Cercarem els mecanismes adients per compensar econòmicament els comerciants afectats per les obres d'infraestructures que es fan a la via pública.

Impulsarem una nova tributació per a l'IAE per tal que totes aquelles persones jurídiques que facturin entre un i sis milions d'euros puguin aplicar-se una deducció en la quota de l'impost sobre societats equivalent a l'IAE que han suportat als seus municipis.

Aplicarem una bonificació del 95% en el cas de les transmissions per causa de mort dels locals afectes a activitats empresarials o professionals, sempre que els ascendents siguin el cònjuge, descendents o ascendents per naturalesa o adopció, i sempre que es mantingui qualsevol tipus d'activitat econòmica i que el patrimoni passi a formar part de l'adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant.

Suprimirem la taxa per les transmissions per causa de mort i entre vius de pares a fills i també entre cònjuges en el cas de les parades dels mercats municipals.

Eximirem del pagament del preu públic de recollida de residus comercials als professionals que estiguin classificats com a productors mínims (superfície d'activitat fins a 25 m2) que desenvolupin la seva activitat professional al seu domicili.

Reforçarem la capacitat de gestió i inspecció de l'Institut Municipal d'Hisenda per tal de garantir un manteniment òptim dels padrons i una aplicació justa i eficaç dels tributs.

Farem de mitjancers del procés d'utilitat pública i el tutelarem per a totes aquelles empreses i entitats socials sense afany de lucre per tal que, entre altres avantatges, aconsegueixin acollir-se al règim fiscal especial.

Promourem ajuts per a les empreses que incorporin polítiques de responsabilitat social empresarial (RSE) en la seva gestió. Avaluarem les diferents iniciatives tenint en compte els principals estàndards internacionals (GRI, Global Compact, etc.).

Donarem suport a les empreses que incorporin polítiques de responsabilitat social empresarial (RSE) en la seva gestió.

Crearem un sistema d'avals públics per a petites i mitjanes empreses i també per a microempreses per finançar-ne la inversió i el funcionament ordinari. Aquest sistema d'avals públics també ha de servir per facilitar l'accés de pimes i autònoms a oficines i naus industrials.

Desenvoluparem els business angels o àngels inversors per a emprenedors, i l'Administració aportarà el capital risc, juntament amb les empreses, a projectes emprenedors i innovadors.

Apostarem pel capital risc per a projectes innovadors i d'alt contingut tecnològic.

Potenciarem el capital risc i el mercat alternatiu borsari com a fórmules de finançament de l'activitat empresarial.

Donarem accés preferent a línies de crèdit per a aquells treballadors autònoms que demostrin que la continuïtat i viabilitat de la seva activitat depèn únicament de problemes de circulant. Aquest accés preferent s'hauria de resoldre en un termini màxim de dos mesos.

Crearem un pla d'ajuda a la contractació per part de treballadors i treballadores autònoms per donar suport a la contractació dels seus primers treballadors assalariats.

Augmentarem el nombre d'ajuts que incorporin la possibilitat d'incorporar bestretes, de manera que l'autònom pugui destinar una part d'aquests diners a tirar endavant el projecte.

Facilitarem i subvencionarem la creació de modalitats preventives pròpies per als autònoms, les microempreses i les petites i mitjanes empreses mitjançant el foment de la utilització de serveis de prevenció mancomunats.

Treballarem perquè les activitats de recerca i innovació tinguin exempcions en la tributació.

Potenciarem els factors que incideixen en una major mesura en el futur de la indústria: el finançament, la innovació i la internacionalització.

Donarem suport sobretot a la generació de projectes empresarials innovadors i al creixement dels projectes de base tecnològica ja existents, incentivant les sinergies de col·laboració entre capital públic i privat.

Fomentarem la participació d'entitats privades mitjançant el mecenatge i la donació com a font de finançament de la recerca i la posada en valor dels resultats obtinguts, alhora que procurarem que millori el marc jurídic i el tractament fiscal associat a les inversions en R+D+I.

Crearem un fons català de R+D amb capital públic i privat per facilitar l'accés al capital a empreses que vulguin fer innovació i recerca sense necessitat d'avals.

Protegirem i incentivarem fiscalment el fenomen de les empreses llavor o empreses emergents (start-up) com a fórmula de transferència del coneixement de la recerca precompetitiva a la recerca aplicada.

Crearem una línia d'ajudes econòmiques finalistes per tal que el teixit comercial de la ciutat, creador de llocs de treball i garantia de qualitat per al ciutadà, pugui modernitzar la seva estructura productiva.

Utilitzarem les possibilitats que la fiscalitat municipal ofereix per tal d'incentivar canvis en els hàbits dels ciutadans en la línia d'introduir criteris que apostin per una fiscalitat ambiental, reformant determinades figures tributàries existents.

Possibilitarem que l'Ajuntament faci d'avalador en el lloguer de l'habitatge.

Ajudarem els autònoms en risc de cessar la seva activitat amb una línia de suport financer a un interès baix. Avalarem la creació d'empreses innovadores i ajudarem els petits empresaris i autònoms que fomentin l'ocupació.

Crearem ajuts per a empreses per modernitzar el comerç mitjançant crèdits amb un interès baix i de fàcil accés en què l'Ajuntament farà d'avalador.

Farem que l'Ajuntament actuï com a avalador en la creació d'empreses. L'Ajuntament ha de vetllar perquè les empreses tinguin accés a un finançament, un suport econòmic a la seva gestió i una millora en la capacitat de venda i, finalment, ha de crear programes d'acompanyament quan les empreses s'obren a mercats internacionals. És per això que l'Ajuntament ha de garantir microcrèdits sense necessitat d'aval, o avals per a microcrèdits, com a eines que facin possible el finançament de projectes laborals de futur per a emprenedors.

Establirem un pla d'ajuts als comerciants afectats per obres a la via pública. Totes aquelles actuacions que es facin a la via pública s'han de fer de forma consensuada i amb la participació i diàleg del sector i posant tots els recursos municipals que permetin una ràpida recuperació de l'activitat comercial de l'espai afectat.

Establirem un pla d'ajuts als empresaris i autònoms que fomentin l'ocupació. Atès que l'actual situació de crisi econòmica que està afectant la ciutat de Barcelona està comportant un important increment del nombre d'aturats a la ciutat, proposarem que el Govern municipal creï una partida pressupostària destinada a subvencionar els empresaris i autònoms que creïn llocs de treball a Barcelona.

Farem polítiques per a les famílies. Establirem una bonificació de l'IBI a famílies nombroses i monoparentals.

Donarem compliment a l'acord assolit al Congrés de Diputats per tal de modificar la Llei 3/2004, que ha de permetre a les empreses cobrar abans de las administracions públiques i que fixa com a objectiu el cobrament a trenta dies a partir de l'1 de gener de 2013.

Simplificarem i ampliarem l'accés als ajuts a l'autoocupació. Oferirem als autònoms assessorament en la tramitació dels ajuts que requereixen la formalització dels documents preceptius.

Crearem la finestreta de tràmits ràpids per a la creació d'empreses.

Implementarem una línia de confirmació de pagaments (confirming) per tal de facilitar l'accés al crèdit als proveïdors de l'Ajuntament que així ho demanin.

4.6. LA CIUTAT DEL COMERÇ I LA MODA

Barcelona és una ciutat amb tradició comercial diversificada i arrelada als barris. Aquesta ciutat s'ha construït gràcies a l'esforç dels comerciants que han apostat per la renovació i la modernització. Gràcies a tots ells, Barcelona és avui dia una ciutat on els barris tenen identitat pròpia, i és considerada un model comercial de referència.

Des de CiU hem donat sempre suport al comerç com a element bàsic per a la generació de llocs de treball i com a font de riquesa econòmica dels nostres municipis, però també perquè defensem aquest model de ciutat on el comerç té una funció vertebradora i de cohesió social alhora que és un gran centre de trobada i de relació social.

Cal preservar aquest model de ciutat i, per això, cal potenciar el comerç urbà. I encara més quan, els darrers anys, el comerç ha anat generant actuacions i campanyes, sorgides de les associacions de comercials, els eixos comercials, amb la finalitat de fer barri, de crear complicitats i d'activar el comerç al barri. I és precisament aquest model català de societat civil activa al qual volem sempre donar suport i volem promoure.

A la ciutat manca un pla de suport al comerç integral i transversal, articulat per l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, instrument mixt de gestió format per representants del sector i l'Ajuntament. Es tractaria d'un pla que inclouria tots els problemes que preocupen de veritat els comerciants: seguretat, impostos, neteja, aparcament, competència deslleial, venda il·legal... Així doncs, un veritable pla d'actuació integral haurà de coordinar, col·laborar, impulsar, i si cal, batallar, amb els responsables de les altres àrees que tenen les competències per tal que els interessos del comerç estiguin sempre protegits i no quedin oblidats.

En aquest pla, els eixos fonamentals que caldrà treballar són els següents:

Crear un servei especialitzat que doni suport al comerç i les pimes a cadascun dels districtes de la ciutat en col·laboració amb l'associacionisme comercial.

Crearem una oficina especialitzada que doni suport al comerç i les pimes a cadascun dels districtes de la ciutat en col·laboració amb l'associacionisme comercial.

Treballarem, amb els representants del sector, un conjunt de mesures encaminades a facilitar la mobilitat dels agents comercials en l'exercici de la seva professió.

Eliminar al màxim les traves administratives.

Establirem la finestreta única per agilitzar i eliminar al màxim les traves administratives.

Units per assegurar la qualitat i el servei.

Farem que les autoritzacions per a l'obertura de nous comerços hagin d'anar acompanyadesd'unsinformesdeviabilitatquehauràd'emetre el gremi del sector i l'associació de comerç territorial.

Els gremis i les associacions han de tenir un paper clau en el control del funcionament comercial de la ciutat i, per això, hem de buscar fórmules per delegar la funció d'inspecció.

Els gremis, que han tingut una incidència molt important en la configuració i l'evolució econòmica i social de Catalunya i de Barcelona, han de continuar essent vehicles d'informació i de suport a les iniciatives que des de l'Ajuntament s'adrecen a aquests sectors.

Establirem la figura del gremi col·laborador, amb la qual cosa reconeixerem oficialment la seva representativitat davant l'Ajuntament i tots els seus òrgans de govern i de gestió.

Crearem l'Agència de Promoció del Comerç Urbà com a instrument mixt per gestionar la dinàmica comercial de la ciutat. Funcionarà com un òrgan de participació i de diàleg permanent, serà una eina de formació permanent d'acord amb les associacions i gremis i servirà de punt de trobada dels representants del comerç de proximitat i del Govern municipal, per tal de coordinar el Pla de suport al comerç.

Crearem meses sectorials amb gremis i associacions professionals per desenvolupar i aplicar les normatives i bones pràctiques en els sectors més susceptibles de conflicte.

L'Ajuntament t'avala i et dóna suport

L'Ajuntament avalarà aquells projectes empresarials innovadors, especialment en temps de crisi.

Crearem espais especials per als agents comercials, representants de comerç i industrials perquè puguin accedir més fàcilment als seus clients i descarregar els seus mostraris, sempre mitjançant acreditació i per un període no superior a trenta minuts.

Donarem suport a les activitats de dinamització i promoció que sorgeixin dels eixos comercials i les associacions.

La modernització té ajuda.

Obrirem una línia d'ajudes econòmiques perquè el teixit comercial de la ciutat pugui modernitzar la seva estructura productiva.

El comerç, clau en l'urbanisme i la planificació: l'urbanisme comercial.

Farem que el comerç sigui clau en la planificació urbanística.

Revisarem, homogeneïtzarem i facilitarem els criteris de l'ordenança dels usos del paisatge urbà. S'han de revisar criteris sobre les terrasses i els vetlladors o la retolació per no crear greuges comparatius entre districtes.

Crearem instruments per facilitar la sortida del mercat de comerços en situació de reconversió i la renovació i l'adaptació d'establiments comercials.

Crearem un pla de compra de locals buits per fer la planificació estratègica de diversitat comercial.

Compensar els comerciants afectats per l'obra pública de llarga durada.

Cercarem fórmules per compensar els comerciants que vegin afectades les seves vendes per una obra pública de llarga durada que incloguin, entre altres mecanismes i protocols d'informació, assessorament de tràmits, ajuts de compensació, campanyes de promoció i plans alternatius de mobilitat.

Lluita contra la competència deslleial

Lluitarem contra la competència deslleial i combatrem la venda ambulant il·legal.

Farem una nova política d'inspecció municipal en col·laboració amb els gremis i les associacions.

Respectarem els horaris comercials i no apostarem per la seva liberalització.

Desenvoluparem campanyes d'inspecció específiques per verificar la qualitat dels productes.

Intensificarem la col·laboració entre les diferents administracions per tal de millorar les condicions de seguretat dels comerciants, lluitar contra la delinqüència i els robatoris, perseguir amb contundència la fabricació i les xarxes de distribució de falsificacions, material piratejat o imitacions il·legals i fer complir les normatives sobre l'activitat comercial.

Una nova política de gestió dels mercats municipals i Mercabarna

Farem una nova política de gestió dels mercats municipals que avanci cap a l'autonomia de gestió dels mercats que ho demanin.

Establirem plans d'inversió i millores basats en la comoditat i la seguretat dels usuaris i operadors i garantirem nivells adequats de confort, temperatura ambient, neteja i il·luminació.

Donarem suport a les associacions de comerciants dels mercats municipals en les seves activitats de dinamització i promoció i en les actuacions de condicionament i millora de les instal·lacions i serveis del mercat que duguin a terme.

Promourem i impulsarem els mercats municipals perquè els turistes identifiquin la història de la ciutat en paral·lel a les dels mercats. Per aquest motiu, donarem suport a les rutes pels mercats de Barcelona, que serviran per donar a conèixer els productes i la dieta mediterrània i donar informació sobre el vessant arquitectònic dels mercats.

Pel que fa a Mercabarna, promourem un nou model de gestió amb la participació d'operadors i en el qual siguin presents els òrgans de direcció. Ens encarregarem de les gestions i els tràmits per impulsar el traspàs de Mercasa.

Comerç: una eina de promoció exterior de la ciutat

Impulsarem i donarem suport a totes aquelles iniciatives que ens arribin del sector comercial que tinguin com a finalitat establir convenis internacionals, crear associacions, fer projectes comuns, etc., amb altres organitzacions europees o mundials.

Farem del comerç una eina de promoció exterior de la ciutat, potenciant internacionalment Barcelona com a destinació per al turisme comercial i donant un nou impuls al Barcelona Shopping Line.

Farem el programa Nadal a Barcelona per millorar la política per a l'enllumenat i la decoració de Nadal.

La formació, eix clau per al bon comerc

Donarem suport al bon aprenentatge dels oficis vinculats a una activitat de comerç o de serveis a través de les escoles dels gremis i associacions respectius i amb la realització de pràctiques dels alumnes en empreses.

Preveurem mesures i programes per impulsar el reconeixement social del comerciant tot promovent la qualificació professional i la formació contínua, en col·laboració amb les universitats catalanes, els gremis i les entitats més representatives del sector.

Durem a terme programes per recuperar oficis que s'estan perdent. Impulsarem el projecte Bon aprenentatge dels oficis 22@.

Contribuirem al coneixement i l'ús de la llengua catalana en aquelles persones que atenen als establiments comercials i establirem una línia d'ajuts per adaptar els establiments al compliment dels requisits lingüístics.

Promoció dels productes de país

Fomentarem els productes de denominació catalana a fi de conèixer-ne la traçabilitat i fer pedagogia envers la importància dels productes catalans.

Treballarem per incentivar els productes produïts pels nostres agricultors amb la finalitat de garantir la preservació de l'agricultura del país. Potenciarem la presència de productes ecològics en els establiments.

Moda

Impulsarem un nou pla de moda global amb la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona i els agents implicats en la moda amb la finalitat de promoure el món de la moda des del vessant dels dissenyadors, els fabricants i les escoles de la moda.

El nou pla de moda global, juntament amb ModaFad, aplegarà projectes per promoure dissenyadors emergents, una nova redefinició i un impuls de la Fira The Brandery, que inclourà tots els showrooms existents i la consolidació del 080 com la passarel·la internacional de Barcelona amb l'ampliació a dissenyadors consolidats que, al mateix temps, serveixi també de plataforma a nous dissenyadors.

Aquest pla de moda ha de donar lloc a la setmana o la quinzena de la Moda a Barcelona, que inclourà:

• The Brandery
• Passarel·la 080
• Moda emergent/ModaFad
• Una nova fira del disseny urba
• Concursos internacionals
• Exposicions i workshops
• Passarel·les al carrer
• Projectes de les escoles de moda
• Accions de promoció per a la indústria tèxtil
• Rutes i itineraris de la història del disseny, de la moda i de la indústria tèxtil pels museus de la ciutat

Promourem el clúster tèxtil, de la moda i del disseny a la ciutat per augmentar la productivitat i la competitivitat del sector i per fer de Barcelona una autèntica capital de la moda a Europa i al món. Farem que els dissenyadors emergents i també, els consolidats, tinguin el seu espai per crear les seves col·leccions.

4.7. CONSUM

Desenvoluparem una política de consum que vetlli pels drets dels consumidors i que defensi les bones pràctiques professionals i empresarials. Desenvolupar polítiques per garantir la disciplina de mercat -- i, per tant, aclarir i defensar les bones pràctiques-- ha de servir per harmonitzar les relacions entre els agents econòmics i els ciutadans.

Crearem i potenciarem l'Escola de Consum de Barcelona per incentivar el vessant educatiu i formatiu del consum, l'apoderament del consumidor.

Crearem meses sectorials amb gremis i associacions professionals per desenvolupar i aplicar les normatives i les bones pràctiques en els sectors més susceptibles de viure un conflicte.

Establirem un síndic de defensa de l'autònom i el microempresari pel que fa a conflictes amb empreses més grans. Els autònoms han de tenir els mateixos drets que els consumidors.

Desenvoluparem programes, campanyes d'informació i serveis per a persones amb necessitats específiques, com ara les que pateixen celiaquia, al·lèrgia i intolerància alimentària.

Treballarem en campanyes d'informació i assessorament sobre els drets i els deures del consumidor per aconseguir un consum més responsable i sostenible.

Millorarem la coordinació amb l'Agència Catalana del Consum pel que fa a la vulneració dels drets per part d'empreses prestadores de prestadores de serveis de gran consum (telefonia, aigua, llum, electricitat, transports, etc.).

Aproparem als consumidors la realitat del món rural per tal de garantir el coneixement necessari de l'entorn del país. Promourem el consum de l'alimentació saludable i respectuosa amb el medi, on la dieta mediterrània en sigui l'eix predominant.

Vetllarem perquè els productes ecològics catalans, en especial els productes frescos i de temporada es trobin en els menús escolars.

Treballarem amb les organitzacions de consumidors en la resolució de conflictes.

4.8. TURISME DE QUALITAT

El sector turístic es configura com un dels sectors principals i més importants de la ciutat per sortir de la crisi actual,tant per la seva aportació al creixement econòmic i a la creació d'ocupació com per la seva contribució a la projecció internacional de Barcelona.

L'activitat turística fomenta l'emprenedoria i les iniciatives innovadores i contribueix a millorar el posicionament internacional de Barcelona i el nivell de competitivitat de la ciutat en general, mitjançant la captació de talent, empreses, inversions, visitants i esdeveniments de tota mena.

L'objectiu de Convergència i Unió per als propers anys és donar un nou impuls al model turístic de Barcelona com a sector estratègic que aporta el 14% del producte interior brut de la ciutat i que ocupa directament més de 65.000 persones.

Farem que el turisme continuï essent un motor de generació de riquesa i ocupació per a la ciutat i el seu entorn metropolità, com també que el ciutadà percebi els beneficis d'aquesta activitat.

Promoció del turisme de qualitat, sostenible per a la ciutat

Aquest nou impuls s'ha de basar en la nostra creativitat i capacitat per desenvolupar productes nous adaptats a les demandes concretes dels turistes i dels visitants, promocionar un turisme de qualitat i sostenible per a la ciutat i convertir-nos en una destinació caracteritzada per l'excel·lència dels serveis i dels professionals.

En aquest sentit, promocionarem la imatge de Barcelona com a destinació de turisme urbà i potenciarem i preservarem el patrimoni cultural, monumental, artístic i arqueològic de la ciutat, dotant la ciutat d'altres continguts i esdeveniments culturals d'alt valor afegit. També potenciarem l'acolliment d'iniciatives artístiques i culturals de creadors internacionals amb l'objectiu de projectar els equipaments i la ciutat de Barcelona a l'exterior.

Així mateix, potenciarem la promoció de la imatge "green city" de Barcelona i el seu entorn per difondre el patrimoni natural i ambiental, des del mar fins a la muntanya, com a elements d'atracció a la destinació. Fomentarem també les ones pràctiquesb amb l'objectiu que el turisme a Barcelona sigui reconegut per la seva excel·lència i respecte en la pràctica ambiental.

Protegirem i preservarem els recursos turístics de la ciutat,assegurant el respecte cap als valors culturals, cívics, territorials, urbanístics i ambientals que els són propis. Impulsarem la promoció dels recursos turístics de cada districte, des del mateix districte, amb la intenció de desplaçar i estendre l'atenció turística a altres parts de la ciutat. Potenciarem l'ús de les illes interiors de l'Eixample com a veritables oasis urbans dels ciutadans i els nostres visitants.

Establirem mesures transversals que mitjançant la gestió municipal millorin la dinàmica i minimitzin els impactes de l'activitat a l'entorn urbà en aquells espais saturats per un nombre molt elevat de visitants, especialment a Ciutat Vella. Treballar per resoldre la congestió dels espais públics saturats per l'activitat turística contribuirà al fet que la ciutadania se sentirà més identificada amb aquests punts turístics.

Identificació dels ciutadans i atenció als visitants

Afavorirem una consciència ciutadana compartida i positiva sobre el turisme mitjançant la creació i el desenvolupament d'espais, la reflexió i el coneixement per tal que s'entengui més el fet turístic a la ciutat. Els barcelonins hem de ser els millors cicerones de la ciutat. Al costat de l'atenció als visitants, promocionarem també el turisme interior.

Desenvoluparem un programa d'actuacions per tal que els visitants percebin la nostra realitat de país durant l'estada a Barcelona. Promocionarem la capitalitat catalana i mediterrània de Barcelona en els relats i les actuacions dels agents turístics a la destinació i destacarem Barcelona com la capital de Catalunya.

Crearem el portal Coneix Barcelona,que oferirà informació actualitzada permanentment sobre llocs, recursos i esdeveniments d'interès turístic a fi de fer-los més accessibles i disponibles per a les persones que ens visiten; també serà l'espai virtual de referència per compartir coneixement turístic urbà.

Al mateix temps, promocionarem guies per als visitants, que distribuirem a les oficines de promoció turística, als aeroports, als hotels i a altres allotjaments i també als diferents mitjans de transport. Aquestes guies recolliran esdeveniments, activitats i itineraris turístics, com ara serveis i equipaments.

Implantarem un pla de senyalització turística de la destinació que faciliti la localització, el directori, l'orientació i la interpretació dels visitants. Inclourem informació sobre els transports públics i els allotjaments en els materials de suport i d'informació en diversos idiomes. Unificarem els criteris de senyalització a partir d'un manual corporatiu en el qual s'estableixin els criteris bàsics, la identitat gràfica i la tipologia de senyals interpretatius i direccionals, entre d'altres.

Barcelona serà segura

Cal millorar notablement la seguretat ciutadana: els ciutadans i els turistes s'han de sentir segurs a la ciutat. Cal desenvolupar un model de coordinació efectiu entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Evidentment, cal intensificar el nombre d'agents perquè estiguin al servei del ciutadà en zones considerades d'ús intensiu. La seguretat, els comportaments cívics i altres aspectes de qualitat de vida, com són la il·luminació, la neteja i el fet de vetllar perquè el soroll al carrer sigui mínim, han de ser prioritaris per al Govern municipal.

Una ciutat insegura ens fa vulnerables com a destí turístic. Vetllarem per assolir uns nivells òptims de seguretat que s'avinguin amb els usos turístics de l'espai públic de cada barri i la promoció d'actituds cíviques que fomentin la convivència entre residents i visitants, com a elements clau per garantir un model turístic de qualitat. Així mateix, continuarem proposant canvis legislatius per lluitar contra el fenomen de la multireincidència i perquè la ciutat sigui segura.

Una ciutat cívica i neta per a tothom

Garantirem que turisme i civisme siguin conceptes indestriables amb campanyes informatives i de prevenció i amb accions per garantir el compliment de les lleis. Aplicarem l'ordenança de civisme, que serà prioritària per a la Guàrdia Urbana.

Vetllarem per la neteja de la ciutat perquè els turistes passegin per carrers i places nets. Augmentarem l'efectivitat de la contracta de neteja perquè la ciutat estigui més neta i sigui més atractiva per als turistes.

Infraestructures

Desenvoluparem el potencial dels nous equipaments de transport en clau turística. Els fluxos d'entrada i de sortida i la capacitat per aportar grans quantitats de turistes són elements clau per al desenvolupament d'una destinació turística important.

Volem disposar d'unes infraestructures de qualitat que ens permetin estar ben connectats amb Europa i la resta de món, com ara trens d'alta velocitat (TAV), aeroports internacionals i el port de Barcelona i de la Mediterrània.

Treballarem per aconseguir que l'aeroport de Barcelona sigui un aeroport al qual puguin accedir directament, sense escales intermèdies, els visitants internacionals i els vols transoceànics. Així doncs,, treballarem perquè l'aeroport sigui un aeroport de connexió (hub) a nivell internacional.

Treballarem també perquè el port de Barcelona continuï essent referència internacional en creuers. Estudiarem una línia d'actuació per atendre la massa de viatgers de creuers en moments àlgids de la temporada i per resoldre certes disfuncionalitats a la ciutat derivades d'aquesta forta concentració de creuers en trànsit en un espai reduït de temps.

El turisme de vacances i familiar

Millorarem i ampliarem els itineraris d'interès cultural, monumental, natural i ambiental per oferir als turistes una oferta de qualitat del patrimoni de la ciutat.

Impulsarem paquets específics dels serveis de promoció de la ciutat per tal d'adaptar l'oferta a cadascun dels nostres visitants.

Impulsarem el turisme familiar amb la creació de paquets específics adaptats per a tots els membres de la família.

El turisme de fires, congressos i convencions

Potenciarem la ciutat per desenvolupar les fires i els congressos més importants a nivell internacional.

Potenciarem el programa Barcelona Convention Bureau,dedicat a promocionar Barcelona com a seu de congressos, reunions i altres esdeveniments professionals.

Potenciarem la Fira de Barcelona per tal de seguir situant Barcelona al món per mitjà de fires i congressos. Entenem que la Fira de Barcelona, com a buc insígnia de la nostra ciutat i com a motor econòmic i, sobretot, turístic, ha d'allotjar les fires de referència que ajudin a desenvolupar els sectors estratègics per a la nostra ciutat.

Promocionarem i donarem ple suport al Centre de Convencions Internacional de Barcelona i el Palau de Congressos de Barcelona com a referents internacionals per a la celebració de reunions, convencions i altres actes

El turisme esportiu

Potenciarem també els esdeveniments esportius de la ciutat com un instrument més d'internacionalització de la marca Barcelona en un àmbit -- l'esportiu-- en què la Barcelona olímpica encara juga a favor de la ciutat.

El turisme comercial

Potenciar internacionalment la ciutat de Barcelona com a destinació per al turisme comercial i d'alta qualitat és un objectiu de futur clar per a la ciutat de Barcelona. El comerç de Barcelona s'ha convertit avui dia en un gran atractiu turístic de la ciutat gràcies a la seva competitivitat, la seva especialització i la preparació professional de les persones que hi treballen,.

Promourem i donarem un nou impuls al Barcelona Shopping Line per tal d'anar incorporant noves zones i nous membres i també nous serveis. Impulsarem i donarem suport a totes aquelles iniciatives que ens arribin del sector comercial que tinguin com a finalitat establir convenis internacionals, crear associacions i fer projectes comuns amb altres organitzacions europees o mundials.

Promourem i impulsarem els mercats municipals perquè els turistes identifiquin la història de la ciutat de manera paral·lela a les dels mercats. Per aquest motiu, donarem suport a les rutes pels mercats de Barcelona, que serviran per donar a conèixer els productes i la dieta mediterrània i oferiran informació sobre el vessant arquitectònic dels mercats.

L'allotjament, la restauració i els serveis turístics a Barcelona

Impulsarem mesures per allargar les pernoctacions i les estades mitjanes. Els viatgers han de marxar de Barcelona amb el desig de tornar-hi. Així doncs, potenciarem l'addicció a Barcelona.

Donarem suport als establiments i els serveis turístics de la ciutat, com, per exemple, la restauració, les agències de viatges i mediació, les oficines i els guies turístics, els centres recreatius i d'oci nocturn, els establiments comercials, els equipaments i els agents culturals, els centres de salut i benestar, els centres esportius, els esdeveniments i els centres de disseny i moda, entre d'altres, per oferir als turistes una oferta variada i de qualitat.

Promourem una oferta d'allotjaments adequada mitjançant l'adaptació dels allotjaments i dels serveis turístics a les necessitats de segments concrets de demanda i impulsarem les actuacions de promoció i comercialització més adients. En aquest sentit, farem un èmfasi especial en la captació dels col·lectius amb més disponibilitat per generar viatges en qualsevol època de l'any, com és el cas del turisme de congressos, del turisme sènior, de la gent més jove, del turisme d'estades esportives o el de viatges culturals vinculats a l'activitat universitària.

Promourem una ordenança municipal per regular l'activitat dels habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona, d'acord amb el que estableixi la normativa de turisme de la Generalitat, per tal de conciliar els interessos dels veïns amb la necessitat d'aportar una oferta turística de qualitat.

Així mateix, cal una gestió clara i efectiva de la mobilitat. A fi de resoldre o reduir els problemes circulatoris que en hores punta poden generar els autocars quan voregen zones d'alt interès turístic de la ciutat, establirem un pla de mobilitat que resolgui aquests problemes. Treballarem també per resoldre de manera definitiva les places d'aparcament destinades a les autocaravanes i per coordinar els GoCars amb l'objectiu de millorar la fluïdesa circulatòria de la ciutat.

Sector turístic: cooperació pública i privada

Barcelona és una ciutat de referència especialment en aquest sector.És evident que entre tots els agents i les empreses implicades hem de decidir com volem canalitzar i administrar aquest sector com a motor econòmic de la ciutat. L'Ajuntament i Turisme de Barcelona han de liderar aquesta tasca i han de posar-la al servei dels ciutadans de Barcelona i de Catalunya.

Tanmateix, cal promoure l'atracció d'emprenedors i de projectes innovadors i millorar el suport a les empreses turístiques.

Facilitarem el coneixement i l'accés de les empreses i els agents turístics a plans, programes i eines de suport empresarial (nacionals, estatals i internacionals) per a iniciatives innovadores, de qualitat i relacionades amb les noves tecnologies.

Potenciarem la coordinació entre el sector privat i l'Administració. Impulsarem la col·laboració entre les empreses del sector per tal d'enfortir l'associació i la representació d'aquestes i per poder facilitar, d'aquesta manera, la seva representativitat i capacitat de millora sectorial en projectes conjunts de ciutat.

Juntament amb les institucions universitàries i les escoles acadèmiques, determinarem l'oferta i les necessitats formatives de les professions del sector turístic per tal d'establir propostes d'actuació per a la millora de la formació turística.

Impulsarem mesures i incentius per capacitar, qualificar i retenir els treballadors del sector turístic i assegurar la qualitat en l'ocupació i professionalitat en les activitats turístiques.

Millorarem la formació contínua dels professionals que presten servei al sector turístic. Millorarem la qualitat, l'adequació i l'excel·lència de l'oferta formativa relacionada amb les activitats turístiques.

Promourem un espai de concertació i de treball comú per desenvolupar un mercat de treball de qualitat, inclusiu i d'alta productivitat que generi oportunitats professionals i nous filons d'ocupació per a tothom. En aquest sentit, apostarem per un creixement econòmic de la ciutat de Barcelona que incorpori més valor afegit i innovació i que permeti assolir altes quotes de competitivitat, benestar i cohesió social i territorial.

Impulsarem un espai que fomenti la recerca, la capacitat d'innovar i la transferència tecnològica entre les universitats, els centres d'investigació, els experts, les administracions, les empreses i els agents productius per contribuir a la millora de la destinació Barcelona.

Finançament dels serveis públics turístics

Treballarem perquè Barcelona obtingui els recursos que necessita per a la promoció de la ciutat com a destí turístic i per a l'augment de serveis que l'afluència de turistes provoca, per a la sostenibilitat i per a la millora competitiva d'una de les principals indústries a Barcelona.

Estudiarem la possibilitat de participar més activament en els tributs de l'Estat per a l'aportació de nous ingressos lligats a l'activitat generada pels no residents com a fórmula per compensar l'impacte de l'activitat turística a la ciutat, com també desenvolupar una línia de participació de l'IVA que es recapta a Barcelona.

Barcelona ha de ser objecte d'una atenció especial dins les activitats de planificació, implantació o millora de les infraestructures i serveis que incideixen notòriament en el turisme impulsades per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, com també en les activitats de promoció interior i exterior del turisme i el foment de la imatge de Catalunya com una oferta o marca turística global.

Estudiarem la incorporació de nous agents econòmics i institucions rellevants al finançament de la promoció turística i de ciutat.

4.9. SOSTENIBILITAT, URBANISME I HABITATGE

Barcelona té bones condicions per trobar un equilibri just entre desenvolupament i sostenibilitat, condicions que fins ara no s'estan aprofitant.

Les generacions actuals tenim el dret a gaudir del territori que ens ha estat llegat, el deure de preservar-lo per a les generacions futures i també l'obligació de contribuir a la sostenibilitat de tot el planeta.

La sostenibilitat és una forma de relació entre les societats i el seu entorn; un concepte complex amb una dimensió econòmica, social, territorial i ecològica. El seu caràcter transversal fa que hagi de ser present en tota acció política. Per aquest motiu, cal parlar de les infraestructures, la mobilitat, el medi ambient i el canvi climàtic, l'energia, l'edificació, la mobilitat i les seves infraestructures en termes de sostenibilitat en l'aplicació de recursos i també en termes d'aplicació de polítiques que cobreixin tant les necessitats dels ciutadans per al seu desenvolupament social, com les necessitats de l'economia per a la seva competitivitat i que conformin un model socialment equilibrat i viable.

Criteris d'actuació mediambiental de CiU a l'Ajuntament de Barcelona

Per a CiU la política de sostenibilitat ha de partir d'un principi bàsic: una política ambiental responsable i eficaç és una condició indispensable per a un progrés econòmic que comporti una millora de la qualitat de vida per als ciutadans i les ciutadanes.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona ha d'assumir el lideratge en la promoció d'un clúster tecnològic en matèria d'energia i medi ambient que situï la nostra ciutat com a motor i referència en la investigació d'aquests serveis.

El govern municipal de CiU aplicarà els criteris de gestió següents:

• La gestió ambiental a l'Ajuntament es basarà en els principis de la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, la participació ciutadana, la transversalitat i la integració territorial.
• Establirem, mitjançant instruments d'actuació urbanística, unes àrees preferents per cercar criteris d'autosuficiència sostenible a la nostra ciutat.
• La millora del medi ambient urbà a llarg termini només es pot assolir amb la combinació d'accions preventives, de control i de restauració.
• La gestió del medi ambient ha d'estar basada en la responsabilitat professional i en la individual, en la solidaritat i en el consens.
• Les decisions polítiques han d'estar basades en criteris tècnics rigorosos i amb un calendari d'actuació a curt, mitjà i llarg termini.
• L'educació ambiental és un factor fonamental de cara al desenvolupament i l'aplicació d'una política ambiental rigorosa.
• Protegirem els espais lliures i la biodiversitat i ampliarem el verd urbà.
• Defensarem la ciutat compacta i diversa amb un espai públic de qualitat.
• Millorarem la mobilitat i farem del carrer un entorn acollidor.
• Assolirem nivells òptims de qualitat ambiental per fer de Barcelona una ciutat saludable.
• Preservarem els recursos naturals i promourem l'ús dels renovables.
• Fomentarem la reducció de residus i la cultura de la reutilització i el reciclatge.
• Augmentarem la cohesió social, enfortint els mecanismes d'equitat i participació.
• Potenciarem l'activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible.
• Progressarem en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l'educació i la divulgació dels valors mediambientals.
• Reduirem la petjada ecològica de la ciutat sobre el planeta i promourem la cooperació internacional.

Potenciar l'activitat econòmica

Potenciar l'activitat econòmica del sector ambiental des de l'Administració municipal significa oferir bones oportunitats als sectors econòmics de la ciutat. És en aquest sentit que ens proposem el següent:

• D'acord amb les lleis espanyoles 17/2009, de 23 de novembre, i 25/2009, de 22 de desembre, conegudes, respectivament, com la Llei Paraigua i la Llei Òmnibus, i que són la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu, l'Ajuntament de Barcelona impulsarà el pas del model fins ara existent de submissió a llicencia prèvia per a l'exercici d'una activitat. El que es dibuixa en aquest nou marc normatiu és un sistema en què una comunicació prèvia o una declaració responsable a l'inici de l'activitat serà suficient per exercir una activitat. Aquest nou règim, favorable per a l'activitat econòmica i que suposa un acte de confiança de l'Administració en l'administrat, demanarà per part de l'Ajuntament un compromís amb la quantitat i la qualitat de les tasques d'inspecció.
• Promourem l'ús de tecnologies netes i estalviadores de recursos naturals mitjançant mesures de foment de l'activitat econòmica com, per exemple, incentius fiscals a les empreses que emprin aquestes tecnologies.
• D'acord amb el Consorci de la Zona Franca, promourem el foment de la instal·lació d'indústries, serveis i equipaments mediambientals a la Zona Franca.
• D'acord amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, promourem l'activitat de la Fira de Barcelona i la celebració a Barcelona de Congressos de temàtica ambiental.
• Donarem suport a l'àmbit de la construcció sostenible de Construmat com a Fira Europea de la Construcció, referent des del punt de vista ambiental. Potenciarem els aspectes mediambientals de totes les activitats i fires que se celebrin a Barcelona.
• La mateixa Administració municipal donarà prioritat a la compra de béns i serveis que hagin estat desenvolupats d'acord amb criteris mediambientals de qualitat de producte, de procés de producció net i de no-generació de residus al final del seu període de vida.
• Promourem la ciutat de Barcelona com la capital de la promoció de l'ecologia del Mediterrani.
• Fomentarem l'ecogestió, la realització d'ecoauditories i la certificació de sistemes de gestió ambiental tipus ISO.
• Donarem un fort impuls a la nova economia verda com a sector emergent, sostenible a llarg termini, generador de riquesa i de llocs de treball d'alt valor afegit i de difícil deslocalització. Barcelona ha de tornar a ser capdavantera en un sector amb un gran potencial econòmic, de present i de futur. Per això, cal fomentar l'emprenedoria en el sector, les empreses innovadores que aposten per la R+D i aquelles que, generant riquesa i llocs de treball, fan de la sostenibilitat, el respecte per l'entorn i les bones pràctiques la seva raó de ser.
• Orientarem la I+D a la sostenibilitat, difonent les tecnologies de la informació i la comunicació existents i desenvolupant-ne i desplegant-ne de noves. L'Administració i la iniciativa privada s'hi han de comprometre a fons.
• Promourem la iniciativa de les empreses i els emprenedors per tal de trobar solucions innovadores i intel·ligents a moltes de les necessitats de la societat en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
• Desenvoluparem la dimensió industrial del medi ambient com a motor de desenvolupament. Crearem sinergies industrials per donar sortida a l'empresari per fer gestió mediambiental i dissenyarem una política que potenciï empreses catalanes mediambientals.
• Donarem un fort impuls, tant pel que fa al suport a la indústria com a la posada en marxa de les infraestructures necessàries, per ser capdavanters en la revolució verda del sector de l'automoció i aprofundirem la recerca, el desenvolupament i la implantació de vehicles nets --cotxe elèctric i híbrid--, però també contribuirem a una transició progressiva i ordenada del vehicle tradicional al vehicle net.
• En tot aquest camp, l'Ajuntament està cridat a coordinar els esforços investigadors dels diferents centres universitaris de la nostra ciutat i a establir sinergies entre ells.
• Promourem la creació d'activitat i de llocs de treball en sectors de present i futur com ara la rehabilitació i la gestió energètica dels edificis, l'eficiència energètica, la gestió del transport, la gestió dels residus, les energies renovables i el cotxe elèctric, que, a banda de desenvolupar noves indústries basades en el coneixement, de manera paral·lela contribueixin a l'estalvi global de la societat.
• Acompanyarem les petites i mitjanes empreses, els emprenedors i els autònoms en el procés d'adaptació tecnològica promogut per les regulacions orientades a la millora de l'eficiència energètica i l'estalvi, en l'ús de tecnologies baixes en CO2 i en la identificació de noves oportunitats en el mercat, que ha de formar part d'una política industrial activa del sector públic.
• Vetllarem perquè, tot i complint les exigències de la normativa comunitària, l'Administració promogui la tecnologia desenvolupada a Catalunya amb l'objectiu d'emprar els diners públics de manera eficient, obtenint beneficis immediats en estalvi d'emissions i preparant la indústria catalana per a la internacionalització.

Lluita contra el canvi climàtic

Barcelona, com altres societats i ciutats del planeta, també està patint els efectes del canvi climàtic i les seves conseqüències, especialment pel que fa a la reducció de la pluviometria i al risc d'afectació a les zones costaneres.

El compromís de CiU en la lluita contra el canvi climàtic té un vessant global, la nostra aportació a la solució d'un problema d'escala mundial, però també té a veure amb els nostres interessos. Un compromís que, en tot cas, ha de respondre a la solidaritat amb les generacions futures de catalanes i catalans i a les oportunitats i els beneficis que una economia baixa en carboni genera en termes de prosperitat i benestar a les persones i les famílies que viuen actualment a Barcelona.

Davant el canvi climàtic, cal disminuir les emissions de CO2 i cercar solucions que facin que el seu nivell es mantingui en uns límits raonables. Això es tradueix a ser més eficients en el consum d'energia i en el seu transport, avançar en els sistemes d'aïllament tèrmic, més eficients als edificis, utilitzar energies diferents als hidrocarburs per moure els vehicles i potenciar les energies renovables. I, al mateix temps, cal seguir treballant en polítiques de R+D per tal d'augmentar la captació del CO2 atmosfèric.

Però aquesta lluita contra el canvi climàtic ha de ser compatible i ha d'anar acompanyada d'altres polítiques públiques associades a altres objectius essencials per a la Barcelona dels propers decennis: una economia més competitiva, amb més valor afegit i més capacitat d'internacionalització, que sigui generadora de llocs de treball competitius, amb més seguretat energètica, amb un territori més compactat, amb alts nivells de benestar, amb qualitat de vida i que garanteixi la igualtat d'oportunitats.

Energia

• El Govern municipal prioritzarà les accions a fi de millorar l'eficiència energètica dels edificis de Barcelona. Els programes de subvenció per a la millora d'edificis de la nostra ciutat s'adaptaran a aquesta prioritat. Promourem la creació del segell de qualitat Jo soc eficient mitjançant un programa tipus Barcelona, posa't guapa.
• Racionalitzarem les línies elèctriques aèries entorn de Collserola per reduir el seu impacte paisatgístic al parc, amb la retirada de més de 57 quilòmetres de línies d'alta tensió.
• Accelerarem les inversions previstes en els diferents convenis signats per l'Ajuntament de Barcelona i Fecsa-Endesa a les subestacions incloses a la planificació de l'Estat previstes per al període 2008-2016.
• Cal reconèixer la singularitat de la ciutat de Barcelona en la futura Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric de Catalunya, amb la creació d'una comissió mixta formada paritàriament per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
• Desenvoluparem un model topològic i infraestructural de la xarxa elèctrica de la ciutat de Barcelona per tal d'assolir els nivells de seguretat necessaris per obtenir una garantia i una qualitat del subministrament elèctric d'acord amb les necessitats i les prioritats socials i econòmiques de la ciutat de Barcelona.
• Potenciarem el desenvolupament de xarxes centralitzades de calor i fred, ja que redueixen la demanda d'electricitat i gas natural, seguint els models del Fòrum, la Sagrera i la Marina del Prat Vermell.
• Promourem els sistemes de generació amb fonts renovables: energia solar, energia eòlica i revalorització de la biomassa. Promourem combustibles alternatius per a l'automoció (biocombustibles, gas natural i elèctrics) i també punts de càrrega per a vehicles elèctrics.
• Desenvoluparem polítiques que promoguin la millora de la qualitat de l'aire i la reducció de les emissions d'efecte hivernacle.

Informació, sensibilització i compromís de l'Administració local

Enfortirem la funció pedagògica del Govern de l'Ajuntament.

• En les licitacions municipals es recolliran millores ambientals per minimitzar els residus, com ara fomentar l'ús de materials reciclats i implementar la compra verda.
• Les renovacions de la flota de vehicles es farà amb vehicles amb baixes emissions i amb criteris d'eficiència energètica.
• Les noves inversions en infraestructura i equipaments es faran sota criteris de sostenibilitat, eficiència i integració en l'entorn.
• Adaptarem progressivament les instal·lacions i les edificacions de titularitat pública perquè siguin més eficients, amb l'estalvi econòmic i energètic corresponent.
• Donarem suport a les iniciatives del món local en la lluita contra el canvi climàtic, fomentant la col·laboració i l'impuls d'accions en el marc del Pacte d'alcaldes contra el canvi climàtic i els projectes que permetin assolir-ne els objectius.
• L'Administració local farà un esforç per adoptar els nous compromisos globals i per ser pioners en les adaptacions futures que han de dur a terme les grans ciutats.

Barcelona serà una ciutat saludable i amb qualitat ambiental

• Previndrem i vigilarem la contaminació atmosfèrica. En aquest sentit, establirem, d'acord amb el Govern de la Generalitat, un control permanent i a temps real de la qualitat ambiental de la ciutat de Barcelona pel que fa a contaminants químics, físics i biològics que permetin conèixer i actuar sobre l'ozó, els òxids de nitrogen, els hidrocarburs, els contaminants orgànics i sobre el pol·len i les partícules de menys de 10 micres, entre d'altres.
• Vetllarem especialment pel coneixement, la planificació i el control de la contaminació física per radiacions no ionitzants.
• Un objectiu: cap edifici municipal serà un edifici "malalt". Promourem un programa d'educació ambiental específic relacionat amb aquest tema que anirà adreçat als ciutadans, els propietaris d'edificis i els promotors i posarem en marxa una campanya de millora de la qualitat de l'aire a l'interior dels edificis públics.
• L'Administració municipal crearà un mapa de qualitat ambiental per identificar les àrees que necessiten millorar i establir els plans de control i les actuacions de millora.

Programa de lluita contra el soroll

La contaminació acústica continua essent el problema ambiental més important que té ara com ara la ciutat de Barcelona. Lluitar eficaçment contra el soroll requereix una voluntat política i l'exercici de l'autoritat municipal que dóna la legislació vigent, des d'una acció de govern que entengui que la convivència cívica en una ciutat mediterrània passa per l'exercici d'aquesta autoritat.

• Implementarem la legislació vigent per prevenir la contaminació acústica. Aquest és el principi bàsic de lluita contra aquest tipus de contaminació: impedir, sempre que sigui possible, la generació del soroll.
• Incorporarem el soroll com un element de qualitat que caldrà tenir en compte en tots els projectes d'obres, d'urbanització i de desenvolupament de la ciutat.
• Mantindrem actualitzades les dades dels mapes de soroll de la ciutat de Barcelona.
• Acabarem la pavimentació amb asfalt reductor de soroll de tots els punts de la ciutat on se superin els nivells de soroll previstos en el mapa de capacitat acústica.
• Promourem inversions públiques de l'Ajuntament de Barcelona per tal de millorar l'aïllament acústic d'aquells punts de la ciutat que generen un soroll excessiu com a conseqüència del trànsit rodat.
• Potenciarem els programes de subvenció per a la insonorització i l'aïllament tèrmic dels habitatges de la ciutat de Barcelona, aplicant els paràmetres tècnics del Codi tècnic de l'edificació.
• Incrementarem els controls de soroll als vehicles de dos temps.
• El programa Lluita contra la contaminació acústica contindrà la previsió de les desgravacions en fiscalitat local per als veïns dels carrers on el Govern municipal no sigui capaç de complir els objectius que s'hagin marcat en el Pla de descontaminació progressiva de soroll.
• Tots aquests punts formen els criteris bàsics per a l'elaboració del programa de descontaminació progressiva.

La gestió dels residus sòlids

Impulsarem el Programa metropolità de gestió de residus municipals. Per fer realitat el compliment d'aquest programa, actuarem amb les prioritats següents:

• Promourem la recollida selectiva i segregada de matèria orgànica com a aspecte fonamental en l'aplicació d'aquest programa. Incentivarem la recollida selectiva per tal de motivar la col·laboració de la ciutadania amb l'Administració pública per fer realitat aquest objectiu.
• Intensificarem la recollida selectiva específica per a les activitats econòmiques i comercials, d'acord amb els titulars d'aquests establiments. Incentivarem que es desenvolupin sistemes de recollida selectiva de titularitat privada que millorin l'eficàcia del sistema públic.
• En tots els projectes d'urbanització estudiarem l'opció de soterrar els contenidors de recollida selectiva per tal de treure'ls de la superfície de la via pública.
• Acabarem els equipaments mediambientals de tractament de residus sòlids previstos en el Programa de gestió de residus municipals. Buscarem el consens per construir els dipòsits controlats que preveu el programa.
• Apostarem per les plantes de valorització energètica com a sistema de tractament del rebuig.
• Racionalitzarem la gestió dels residus de la construcció. Farem del diàleg amb les empreses del sector la manera de gestionar aquest tipus de residus.

Protegir els espais lliures i ampliar el verd urba

Per a CiU el verd urbà no és només un aspecte paisatgístic, sinó també un element d'estructuració de la ciutat. Els parcs, els jardins i les platges són espais de trobada i de relació de tota la ciutadania. Es tracta d'elements que fan que una ciutat gaudeixi d'una millor qualitat de vida.

Per millorar el funcionament de la ciutat des del punt de vista del verd urbà, cal emprendre dues polítiques concretes:

• Fomentar la presència del verd urbà, en el sentit que cal aprofitar qualsevol espai de la ciutat, públic o privat, per plantar-hi verd, fins i tot a les teulades i els terrats.
• El verd urbà ha de necessitar tan poc manteniment com sigui possible, la qual cosa fa recomanable la dotació de vegetació adaptada a les condicions urbanes de Barcelona. Alhora, caldrà evitar que aquestes plantes siguin productores de pol·len al·lergogen.

Cal distingir entre el jardí, l'espai urbà i l'espai forestal. Hi ha espais on s'ha de mantenir un jardí com a concepte estètic i paisatgístic. Els espais comunicats de relació entre les persones són els espais urbans que han d'estar adaptats al concepte mediterrani de plaça. L'espai forestal per excel·lència de Barcelona és la serra de Collserola.

La ciutat de Barcelona té l'oportunitat d'augmentar la superfície de verd urbà i impedir que en el futur hi hagi zones de la ciutat amb nivells de qualitat ambiental inacceptables. En aquest sentit:

• Estendrem a tots els barris de la ciutat la plantació d'arbres. Generalitzarem les campanyes anuals de poda i iniciarem campanyes als barris per aconseguir més plantes als balcons, terrasses i finestres.
• Establirem un pla de construcció de nous jardins i places a tots els districtes que eviti l'ús de materials durs i que potenciï al màxim la presència de verd.

Alhora, amb la voluntat de protegir i fomentar la biodiversitat a Barcelona, fomentarem els corredors ecològics que contribueixen al seu èxit.

Parc natural de Collserola

L'aprovació del decret 146/2010, de 19 de novembre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves natural parcials de Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, ha suposat l'assoliment d'una vella reivindicació de tota la ciutadania de Barcelona: la declaració de Collserola com a parc natural i, per tant, l'atorgament d'un grau especial de protecció a aquest singular espai natural.

Poques ciutats tenen la sort de Barcelona, situada entre un ampli litoral marítim i un espai natural privilegiat, tant per la seva dimensió com per la riquesa biològica que el conforma. Protegir aquest patrimoni de biodiversitat és garantia d'una ciutat de qualitat per a Barcelona, alhora que vertebra al seu voltant una àrea metropolitana que té en Collserola un pulmó natural i un gran espai d'interès social i cívic.

En aquest sentit, conscients d'aquesta importància que té la serra de Collserola per a Barcelona, i disposant de l'instrument que és l'esmentat decret 146/2010, el grup de Convergència i Unió afronta aquest mandat amb aquestes idees per al nou parc natural:

• Impulsarem les possibilitats que ofereix el decret de declaració del parc natural i desenvoluparem les seves previsions a través de l'òrgan rector i gestor previst, és a dir, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
• Collserola no ha de ser un espai tancat a la ciutat i al seu entorn urbà. En la mesura que la gent se senti seu aquest espai, aconseguirem una ciutadania implicada en la seva defensa i el seu manteniment. En aquest sentit, i d'acord amb la normativa urbanística vigent, treballarem perquè el nou parc segueixi essent un espai on les persones visquin i treballin en una relació amb l'entorn que ha de ser modèlica i servir de referència arreu.
• Collserola ha d'entrar a la ciutat, no a l'inrevés. Cal obrir la ciutat a la muntanya. Cal alliberar Collserola de la pressió urbanística a què està sotmesa. Mai més no s'ha de produir una operació urbanística com la de Torre Vilana o com la de Can Cuiàs, a Montcada.
• El risc més gran per a Collserola són els incendis. Aquest risc es fa més evident quan es constata que hi ha moltes línies elèctriques que el travessen, pel fet que els boscos són bruts o que la pressió ciutadana és molt intensa. Assumim el compromís de mantenir la base dels bombers de Vallvidrera, d'incrementar les feines de prevenció i de dotar de més recursos fixos destinats a l'extinció. És per això, també, que ens comprometem a negociar amb les companyies elèctriques un pla de soterrament, concentració i eliminació de les línies que actualment travessen el parc, perquè en un termini de dotze anys no hi resti cap línia elèctrica aèria.
• Declararem Collserola lliure de caça. Ara com ara, la coexistència de caçadors i visitants del parc és un risc que volem evitar. Només excepcionalment, i en cas de superpoblació d'alguna espècie --senglars, principalment--, l'Administració, d'acord amb les entitats de caçadors, podrà organitzar batudes controlades.
• Volem reduir la pressió dels vehicles dins el parc. Acotarem zones lliures de vehicles i potenciarem el transport públic. En aquest sentit, proposem que el Tramvia Blau i el Funicular del Tibidabo --ambdós de titularitat municipal-- formin part de la xarxa integrada de transport públic.
• Incrementarem la informació que, des de la ciutat, es té del parc de Collserola. Fora dels seus límits, farem noves entrades per accedir-hi, amb el corresponent centre d'informació, als quatre districtes --Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris--, per tal que siguin punt d'inici d'itineraris guiats i petites àrees de serveis (aparcaments, zones de pícnics, zones de lloguer de bicicletes i de possibles transports elèctrics llançadores fins a la carretera de les Aigües...) i evitar, d'aquesta manera, una ocupació massiva i poc responsable del parc.
• Incorporarem el patrimoni històric i cultural situat al parc com un element més d'atracció i conservació. En el marc del Consorci, farem polítiques actives d'ajuts per recuperar el patrimoni històric.
• Collserola ha de ser el pati i l'aula de totes les escoles de Barcelona. Cal potenciar, i molt, l'educació ambiental que es fa als diferents centres del parc.
• La diversitat d'usos sobre un mateix espai --excursionistes, ciclistes, caçadors, vehicles, cultius-- fa que moltes vegades la convivència no sigui gaire pacífica. Per evitar-ho, incrementarem la vigilància, la neteja, la senyalització i el manteniment del parc. Avui dia hi ha molts espais bruts. Collserola suporta una pressió ciutadana molt gran i cal destinar-hi tots els esforços que siguin necessaris. Farem complir les ordenances del parc de Collserola.
• Ens centrarem especialment en les zones urbanes situades a la perifèria del parc per tal de garantir-ne la sostenibilitat i evitar incompatibilitats amb les necessitats dels espais protegits.

Ronda verda: afavoriment de l'accés dels ciutadans als espais verds de la ciutat

L'Ajuntament de Barcelona ha de facilitar als ciutadans l'accés als parcs i als espais verds que la ciutat ofereix. Per aquest motiu, Convergència i Unió, des de l'Ajuntament, es proposa dur a terme la realització d'una ronda Verda a la ciutat, basada en la interconnexió dels principals parcs i espais verds de Barcelona (Montjuïc, Collserola, parc dels Tres Turons, Ciutadella, Vil·la Olímpica, Diagonal Mar, entre d'altres) en un circuit continu de traçat equivalent al de les rondes.

El projecte de la Ronda Verda esdevindrà un anell enjardinat que integrarà els actuals parcs i jardins de Barcelona, que estarà distribuït de manera continuada per la ciutat i que serà de fàcil accés per als ciutadans. Tot això permetrà que tots ells puguin desplaçar-se i passejar a través de les zones de vianants.

La Ronda Verda comptarà amb àrees d'infraestructures i àrees de serveis, com ara carrils bici, zones d'esbarjo i de descans i zones esportives, i integrarà el parc zoològic i el jardí botànic de la ciutat.

Ronda de Collserola

L'Ajuntament de Barcelona promourà la prolongació de la carretera de les Aigües, i envoltarà tota la serra de Collserola, de manera integrada en el medi natural, per tal que esdevingui una ronda de lleure que permeti passejar i practicar activitats com el fúting o anar amb bicicleta.

La ronda de Collserola esdevindrà un circuit natural integrat en el medi que comptarà amb àrees de serveis i zones panoràmiques sobre les ciutats que envolten aquestes serralades. Aquesta ronda de Collserola es farà de manera coordinada amb la Ronda Verda prevista per a la ciutat.

Neteja viària

A Barcelona farem dissabte cada dia. Garantirem que es netegi la totalitat de la ciutat cada dia. Incrementarem els recursos destinats a millorar la neteja de la ciutat de Barcelona. L'aposta per millorar la neteja de la ciutat comprèn tant la neteja dels carrers i les places, com la neteja del mobiliari urbà i les façanes. Buscarem la col·laboració dels ciutadans, però també garantirem que la contracta de la neteja viària millori el nombre de vegades que diàriament es netegen els diferents indrets de la ciutat. Per exemple, si la rambla de Barcelona és, de llarg, l'espai que trepitgen més ciutadans al llarg del dia, també és lògic que la neteja d'aquest espai sigui més intensa que la d'altres indrets de la ciutat.

Prestarem una atenció especial a la neteja de la ciutat pel que fa a les pintades, grafits i a l'ús que es fa del mobiliari urbà i les façanes per a fins publicitaris. Pel que fa al problema generat pels excrements dels gossos a la via pública, proposem intensificar els programes d'educació cívica adreçats als propietaris d'aquests animals, encarregar als guàrdies de barri que s'impliquin intensament en la conscienciació dels propietaris dels gossos i incrementar la freqüència de neteja de les voreres i parcs de la ciutat.

Per a la neteja de la ciutat amb aigua a pressió, incrementarem el rec amb aigua subterrània de la ciutat i ens plantejarem la reutilització de les aigües residuals depurades. També estudiarem quin ús es pot donar a les aigües d'origen pluvial que són retingudes als dipòsits de retenció.

Enllumenat públic

Millorarem l'enllumenat públic de Barcelona per tal d'incrementar la seguretat de les persones, mitjançant l'aplicació de criteris d'estalvi energètic i la introducció de noves tecnologies (LED) que ajudin a disminuir la contaminació lumínica. L'objectiu és enllumenar la via pública, no pas generar contaminació lumínica i perdre eficàcia a l'hora d'il·luminar els carrers i les places.

La contaminació lumínica és conseqüència de la ineficiència en la direcció de la llum. Els sistemes actuals d'il·luminació amb LED fan que gairebé desaparegui la contaminació lumínica i que se'n rebaixi el consum fins a un 80%.

Pavimentació i senyalitzacio

Un manteniment correcte de la via pública i de les voreres és garantia de més seguretat i de més qualitat de vida per als ciutadans. El grup de CiU es proposa elaborar un programa de manteniment dels paviments de la ciutat amb uns períodes d'actuació que permetin que cada vuit anys es repari l'estat dels carrers i les voreres de tota la ciutat. Aquest pla de manteniment de la via pública i de les voreres preveurà també una racionalització de la presència de mobiliari urbà i d'altres obstacles que incomoden el desplaçament dels vianants per les voreres de la ciutat. S'estudiarà l'ús de missatgeria al mòbil per rebre denúncies sobre el manteniment de la ciutat, tal com es fa a altres ciutats.

Recuperarem sempre que sigui possible l'ús de les rajoles clàssiques de Barcelona i utilitzarem els diferents models i dissenys tradicionals.

La senyalització de la ciutat és molt deficient. Per tal de resoldre aquesta situació, elaborarem i executarem un pla de senyalització de la ciutat adaptat a les persones amb discapacitat que garanteixi que tant la ciutadania com els visitants i turistes s'orientin fàcilment.

Gestió de l'aigua

El principal objectiu és la integració del cicle de l'aigua en l'estructura urbana, potenciant-ne la reutilització i estalviant en el consum. En aquest sentit, aplicarem les mesures següents:

• Inclourem la gestió de l'aigua en la gestió de la ciutat. Proposarem que aspectes com l'augment de la impermeabilització o les possibles fonts alternatives de subministrament d'aigua s'incloguin en la planificació de la ciutat.
• Farem la interconnexió de xarxes i estudiarem i planificarem la gestió de les fonts davant de situacions d'emergència, com, per exemples, les darreres sequeres, i garantirem l'abastament d'un servei bàsic.
• Crearem una autoritat de gestió del cicle de l'aigua per tal que es relacioni des d'un organisme de gestió únic amb els diferents agents que intervenen en la gestió de l'aigua.
• Avançarem en l'aprofitament dels recursos interns i, més especialment, en l'aigua de les depuradores i en el millor aprofitament de l'aigua de pluja. Establirem un programa de sanejament de les aigües pluvials per al seu ús.
• Maximitzarem la reutilització de les aigües residuals depurades per al rec de parcs urbans, la neteja de carrers o del clavegueram, les fonts ornamentals i les boques d'incendi. Fomentarem la reutilització de les aigües a la mateixa indústria.
• Controlarem els consums innecessaris.
• Millorarem el control i el seguiment de la qualitat de les aigües d'ús públic.
• Vetllarem perquè es redueixi el consum d'aigua en edificis municipals.

La fiscalitat ambiental

Tots els programes mediambientals i els serveis municipals tenen un alt cost per a la ciutat. Per a Barcelona i el seu Ajuntament hi ha un repte de futur que cal afrontar amb valentia, amb diàleg i amb la concertació en tots els sectors afectats, per tal de modificar la fiscalitat local en el sentit de condicionar-la a aspectes de política ambiental. Cal regular alguns impostos locals i moltes taxes en funció dels costos dels serveis municipals i mediambientals. La reducció de l'IBI de la ciutat, per extreure del seu cost el finançament de la recollida d'escombraries, l'eliminació de la taxa de clavegueram o la regulació de l'impost de vehicles, en funció de criteris ambientals, són el camp de treball sobre el qual hem d'actuar. La fiscalitat ha de ser proporcional al servei públic prestat; aquesta és l'oferta responsable que fa CiU a les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona: integrar en la fiscalitat municipal els factors ambientals juntament amb els factors econòmics o socials.

Protecció dels animals de companyia

• El programa de sensibilització dels propietaris d'animals de companyia tindrà una prioritat especial dins d'aquest programa. En aquest sentit, impulsarem campanyes per a una tinença responsable dels animals de companyia, en la qual s'informarà a la ciutadania dels drets i els deures que comporta tenir una mascota.
• Construirem el nou Centre d'Atenció als Animals de Companyia, buscant el consens de tots els grups municipals i de les entitats animalistes.
• Concertarem amb les entitats animalistes contractes programa per a la gestió de les colònies de gats i en garantirem l'esterilització i una gestió responsable i respectuosa.
• Farem el cens dels animals de companyia de la ciutat i garantirem que tots estiguin correctament identificats.

El zoo de Barcelona: herència del passat, actiu de futur

Des dels seus inicis els parcs zoològics han evolucionat oscil·lant entre dues finalitats que van marcar els seus orígens: la seva condició d'espais de recreació social i, alhora, la seva importància científica i investigadora.

El pas del temps ha reformulat les dues finalitats, però és evident que els parcs zoològics d'avui dia guanyen cada cop més pes com a espais de ciència, investigació i conservació de la natura que com a llocs per a la simple exhibició lúdica d'animals.

Cal avançar en aquest camí, augmentat la dimensió científica del Parc Zoològic de Barcelona sense perdre el seu caràcter d'espai d'introducció dels barcelonins i barcelonines al món natural, tal com acrediten generacions i generacions de barcelonins.

Amb aquesta voluntat, afrontem aquest mandat, sota els criteris, principis i accions següents:

• D'acord amb el Govern de la Generalitat, reconvertirem els actuals museus de Ciències Naturals, de Geologia i de Zoologia en el Museu Nacional d'Història Natural, dotat d'una estructura acadèmica que reforçarà la dimensió investigadora i de conservació d'espècies en perill d'extinció del Parc Zoològic de Barcelona.
• Establirem uns criteris en matèria de reproducció d'animals que, al mateix temps que garanteixi una població d'animals correcta i suficient, eviti situacions de superpoblació no desitjades.
• Donarem sortida als animals que, per qualsevol circumstància, no s'adaptin correctament a la vida al zoo i els traslladarem a altres emplaçaments o els farem participar en programes d'intercanvi.
• Millorarem la seguretat de les instal·lacions a fi d'evitar situacions de risc.
• Els espectacles animals mai no poden suposar una agressió al benestar dels exemplars participants. El contacte amb el públic ha d'augmentar la seva dimensió pedagògica, adreçada a les escoles i en la qual els animals de granja o domèstics juguin un paper preponderant per sobre d'espècies salvatges.
• La nostra aposta de present i de futur és millorar i dignificar les instal·lacions actuals del Parc Zoològic al parc de la Ciutadella, sense plantejar- nos un trasllat en un termini curt i mitjà.

Parcs i jardins

A qualsevol ciutat del món els parcs i els jardins públics són espais privilegiats per a la convivència i l'exercici de les virtuts cíviques que han de caracteritzar una ciutadania conscient dels seus drets i deures. En aquest sentit, si a la ciutadania li correspon aquest capteniment cívic, a les administracions, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona, li correspon posar a disposició dels ciutadans unes instal·lacions amb les condicions necessàries perquè puguin gaudir d'aquests espais, alhora que afavoreixin les finalitats cíviques i de cohesió social que se'n deriven.

En el cas de la ciutat de Barcelona, gaudim d'un entorn natural privilegiat: un litoral amb platges magnífiques, un espai natural --la serra de Collserola-- a pocs minuts del centre de la ciutat i dos rius, especialment el Besòs. Tots ells han d'esdevenir eixos vertebradors en comptes de fronteres. Aquesta realitat física és un gran actiu que Barcelona no pot desaprofitar.

Amb aquest objectiu, proposem les següents mesures per als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona:

• La llera del riu Besòs, fins ara una frontera, ha d'esdevenir un eix vertebradors dels municipis que l'acullen. L'Ajuntament de Barcelona, directament i via el Consorci del Besòs, impulsarà la recuperació per a l'ús ciutadà d'aquest espai, una zona natural d'evident interès ecològic i social.
• Els parcs i jardins de la ciutat han de ser espais pensats, entre altres coses, per a la pràctica esportiva. Cal aprofitar les peculiaritats de cada parc per a la pràctica d'esports que s'adaptin, amb la mínima afectació possible, a aquestes peculiaritats, com, per exemple, adaptar zones d'escalada en llocs adients.
• El manteniment és una inversió de futur: més manteniment i menys grans remodelacions. El manteniment dels parcs i jardins, com de tots els espais públics, ha de ser una prioritat de l'Ajuntament. Sense el manteniment necessari, els parcs i jardins de Barcelona esdevenen espais hostils, no aptes per a la finalitat social i de recreació per a la qual han estat concebuts.
• Vetllarem especialment per la seguretat als parcs i jardins. Aquests espais, usats de manera freqüent per col·lectius vulnerables com poden ser els infants i la gent gran, demanen una atenció especial en matèria de seguretat. Convergència i Unió es compromet a elaborar un pla específic en matèria de seguretat als parcs i jardins de Barcelona, diagnosticant-ne els problemes i proposant mesures per combatre'ls.
• Augmentarem i millorarem els serveis disponibles a les platges de Barcelona i també les seves condicions generals. En aquest sentit, sistematitzarem la implantació a totes les platges d'espais on la gent pugui deixar amb seguretat les seves pertinences.
• Vetllarem perquè l'oferta existent a les platges i altres espais de la ciutat, com les guinguetes, les gandules de lloguer, etc., sigui una oferta de qualitat i adient a les necessitats ciutadanes. Controlarem les condicions dels lavabos instal·lats a les guinguetes destinats a l'ús públic, de manera que estiguin en condicions òptimes.
• En el mateix sentit, garantirem l'existència de lavabos a tots els parcs i jardins de la ciutat per als usuaris d'aquests espais. L'existència d'aquests lavabos estarà vinculada a les guinguetes autoritzades als respectius parcs i jardins i s'acompanyarà d'una intensa campanya amb l'objectiu de fomentar el comportament cívic de la ciutadania en l'ús i gaudi dels parcs i jardins i els equipaments i serveis que els componen.
• Unificarem els criteris de disseny i constructius del mobiliari urbà de la nostra ciutat, així com de les guinguetes existents als parcs i jardins, de manera que hi hagi una unificació de criteris i estètica per a la tota la ciutat. Entre altres coses, amb aquesta mesura reforçarem la marca Barcelona com una imatge comuna projectada al món.
• Implementarem zones de joc infantil a tots els parcs de la ciutat, proporcionals a les dimensions de cada un.
• Elaborarem uns criteris per implantar àrees d'esbarjo per a gossos, amb l'objectiu final d'augmentar el nombre d'àrees per garantir una oferta suficient. En tot cas, els parcs de la nostra ciutat preveuran l'existència d'àrees d'esbarjo per a gossos alhora que fomentaran la tinença responsable d'animals de companyia.
• Continuarem recuperant els interiors d'illa per dotar la ciutat de nous parcs i espais verds d'ús ciutadà.
• Promourem, i ampliarem en la mesura que sigui possible, els horts urbans a la nostra ciutat, atès el seu valor cívic i social com a espais dinamitzadors dels ciutadans.

Urbanisme

És el moment de regenerar Barcelona. Cal ser conscients de la ciutat on vivim i fins on volem que arribi. Així, el prisma ha de ser diferent; cal reactivar l'esperit propi d'una ciutat plural que respon a tres escales, a tres ciutats que conviuen en la mateixa Barcelona, que col·laboren i que es nodreixen del mateix, però que, alhora, ofereixen l'oportunitat de recuperar i reinventar el que ens és propi.

Així doncs, cal dimensionar una Barcelona dels barris, de les persones, propera, real i palpable, dels barcelonins i les barcelonines que hi conviuen, dels comerços de proximitat, de les millores carrer per carrer i plaça per plaça. Aquesta Barcelona ha d'oferir oportunitats i resposta a les necessitats que són tan palpables en la nostra societat, redefinint, així, els grans eixos viaris, generant noves oportunitats de la modalitat urbana, connectant els barris i establint nous serveis energètics en la societat de la informació.

Cohesionada amb aquesta, la Barcelona urbana ha de connectar tots els barcelonins i les barcelonines amb un entorn que els sigui proper. Cal regenerar la nostra ciutat per tal d'eliminar una disgregació que encara és molt present i afavorir un flux necessari entre barris que els oxigeni i els faci més productius.

Finalment, cal abordar una darrera escala, encaminada als reptes globals, la Barcelona metropolitana. Cal oferir a tots els ciutadans les velocitats del futur, situar Barcelona al món.

La manera com s'ha de cohesionar aquestes escales és un repte de futur que cal abordar des d'ara. Així, cal basar l'urbanisme del segle XXI en conceptes que van molt més enllà dels conceptes tradicionals d'ordenació del territori, de qualificació del sòl o del just repartiment de beneficis i càrregues. Cal una transversalitat tècnica i científica amb aportació de la totalitat de la societat. Conceptes com sostenibilitat, gestió de l'energia, mobilitat, cohesió social, gènere, protecció dels menors, comoditat per a la gent gran o flexibilitat s'han d'incloure a l'hora de fer Ciutat.

Darrerament, l'urbanisme ha pres una dimensió global que ha d'anar forçosament més enllà del joc de plusvàlues o d'una economia basada en la construcció. Cal un canvi de sensibilitat per trobar una manera de fer ciutat per als seus ciutadans, que ens identifiqui i que alhora ens ompli d'orgull.

Aquest canvi de visió ha de ser estructural per tal de construir un urbanisme sostenible des de l'austeritat, que tingui com a resultat el confort i el benestar dels ciutadans i que conservi quelcom característic, la nostra qualitat de vida mediterrània.

Això no obstant, austeritat no vol dir 'manca d'empenta, d'il·lusió' o 'fer bé la feina'. Cal esprémer els esforços, prioritzar el manteniment dels espais si volem que la gent hi pugui viure. S'ha de reconstruir la ciutat, i per fer-ho, cal omplir- ne els buits, esponjar-la, reduir-ne la densitat, renovar els teixits urbans i, alhora, cercar una cohesió urbana i social.

La nostra ciutat és única; per això, la nostra manera d'entendre-la i de construir-la dins aquest concepte de cohesió ha de cercar la seva singularitat i a aprofundir els seus trets característics.

Criteris per fer una ciutat sostenible

Cal canviar les prioritats actuals sobre la despesa i, més concretament, sobre com es gestionen els recursos que l'Ajuntament destina a grans projectes urbanístics. En un context de crisis com l'actual, no podem seguir anant a remolc de l'acció dels particulars, ja que tots sols no poden donar el gir que cal promoure. Si continuem permetent aquesta deriva en la intervenció sobre el sòl, no durem a terme el canvi que Barcelona demana i que ara li és imprescindible.

L'actual situació econòmica, la manca de sòl, l'envelliment de la població, la dificultat de transformació física a causa de l'alta densitat, la forta resistència al canvi dels teixits construïts i els elevats preus dels habitatges, són qüestions que avui dia expliquen la situació crítica en què es troba la ciutat i sobre les quals cal actuar decididament, perquè, si no ho fem, s'accentuaran els efectes negatius que la situació provoca en el nostre sistema productiu i en la base econòmica i social de la ciutat.

La millora de l'entorn construït és important, però el procés de millora ha d'anar acompanyat de la realitat de la vida que hi flueix, no solament perquè aquesta pugui omplir la ciutat i evitar que quedi buida, sinó perquè, més que efectes brillants i puntuals, el que s'ha de perseguir, en igualtat d'inversió, és el més gran efecte social de les actuacions i una repercussió més gran sobre la base econòmica de la ciutat. Cal iniciar una nova etapa en què s'adoptin mesures que afectin el conjunt de la ciutat i la ciutadania, que n'augmentin el benestar i que reforcin la capacitat de Barcelona de produir béns i serveis.

El canvi que s'exigeix no és només de noves oportunitats residencials que permetin mantenir un nombre creixent de població activa, sinó que per fixar-la caldrà complementar les mesures urbanístiques amb un conjunt d'actuacions orientades a millorar la qualitat de l'ocupació a Barcelona. Nous llocs de treball i nous espais per a noves feines i per a la convivència.

Cal un canvi d'orientació si es vol regenerar Barcelona. Cal treballar des de l'Administració municipal per impulsar un procés de canvi d'ampli espectre que salvaguardi el que s'ha aconseguit i que atorgui una nova força que permeti capgirar la tendència actual i que la ciutat faci un altre salt endavant.

• Els canvis socials que estan afectant la ciutat de Barcelona han de tenir una resposta des del camp d'urbanisme. Aquests canvis han de permetre proposar mesures concretes per resoldre l'accés a l'habitatge, l'oferta d'espai i d'activitats per donar resposta a l'augment del temps lliure que tenen les famílies, la continuïtat de la capitalitat industrial de Barcelona, la priorització de Barcelona com a ciutat universitària i la protecció dels espais no urbanitzats com a equipament, zones verdes i espais forestals.
• Un nou model de mobilitat que afavoreixi la intermodalitat entre els diferents mitjans de transport i que protegeixi els més vulnerables i doni prioritat a la reducció de costos socials i ambientals. Inclourem la inversió en infraestructures de mobilitat dins la inversió urbanística.
• Els criteris de sostenibilitat seran prioritaris en el planejament urbanístic i el seu desenvolupament.
• Definirem centralitats que permetin consolidar els barris històrics de la ciutat des del punt de vista urbanístic.
• Redefinirem urbanísticament els conceptes d'espai públic, plaça, carrer, rambla, espai lliure, jardí, zona verda i parc natural. Cadascun d'ells té la seva funció a la ciutat, i plegats juguen un paper de millora de la qualitat de vida i eviten la densificació excessiva de la ciutat. Ara bé, no es poden barrejar els conceptes, ja que no tots són iguals.
• Cal dissenyar la ciutat pensant en els més petits i en els més grans. En aquest sentit, treballarem perquè la ciutat s'ajusti a les necessitats generals dels ciutadans i, més específicament, a les necessitats dels infants, de la gent gran i de les dones. Amb aquesta mesura millorarem la situació actual, que es concentra bàsicament als barris de l'Eixample i Gràcia, on alguns infants han de caminar més de deu minuts per arribar a una zona de jocs en condicions. S'han de modificar moltes de les zones petites que es fan sense pensar en els usuaris finals i que compten amb mobiliari no ajustat al que volen els nens i les nenes i que en moltes casos presenten un nivell de massificació que impedeix que tant els infants com els adults en puguin gaudir.
• Cada barri tindrà la seva plaça cívica. En aquest sentit, Barcelona és la suma dels seus barris, i aquests són els primers espais de convivència. És el lloc on ens trobem els veïns i les veïnes i que ens serveix d'espai de referència. Els barris més tradicionals de la nostra ciutat tenen una plaça, escenari tradicional dels grans esdeveniments cívics del barri. La plaça és l'espai on se celebren el pregó de la festa major, les trobades de puntaires o l'arribada dels Reis d'Orient. De fet, més que fer una plaça, el que cal és adaptar urbanísticament la plaça o el carrer on se celebren aquests esdeveniments a les necessitats de les entitats que els fan possibles. Sovint, aquestes places tenen mobiliari urbà mal situat que dificulta celebrar-hi la fira o una distribució pèssima dels fanals, la qual cosa implica que calgui millorar la il·luminació per celebrar-hi qualsevol acte.
• Una ciutat adaptada a totes les persones que hi viuen. Malgrat que s'ha millorat molt els darrers anys, Barcelona continua tenint moltes barreres arquitectòniques i mobiliari urbà mal plantejat que dificulten poder gaudir dels carrers a amplis sectors de la nostra societat. En aquest sentit, accelerarem la desaparició progressiva de passos de vianants no adaptats i la simplificació dels objectes situats a les voreres amb l'objectiu de facilitar l'autonomia tant de les persones amb mobilitat reduïda com de les persones invidents.
• Les línies telefòniques i les elèctriques, millor soterrades. A Barcelona ciutat, hi ha molts carrers on les línies telefòniques i les elèctriques encara no estan soterrades. Solen ser línies molt velles, que pengen de pals, que entorpeixen el pas per la vorera i que en alguns casos esdevenen un obstacle situat al mig d'un pas adaptat. Tot plegat fa imprescindible que l'Ajuntament, juntament amb les companyies responsables, proposi un pla per soterrar totes les línies que hi ha a la ciutat. D'aquesta manera, s'aconseguiria suprimir tots els pals de companyia (elèctrica o telefònica) que encara resten a la nostra ciutat.
• Des de l'àmbit urbanístic, protegirem els eixos comercials i els mercats municipals com a conseqüència del paper tan important que té el teixit comercial de la ciutat alhora de definir centralitats ide donar coherència social, cívica i econòmica.
• Potenciarem la combinació d'usos, tot barrejant la nova economia i la funció residencial, amb l'objectiu fonamental de facilitar una reducció de la mobilitat obligada entre el lloc on es viu i el lloc on es treballa.
• Dissenyarem un pla d'equipaments de la ciutat que doni resposta a les propostes que faci cada districte de la ciutat barri per barri.
• Modificarem les ordenances municipals amb el criteri que, alhora que garantim la seguretat, l'habitabilitat, la construcció sostenible i la legislació vigent, siguin entenedores, hi hagi criteris clars d'aplicació i disminueixin la burocràcia i el temps necessari per aconseguir tirar endavant la construcció sol·licitada.
• Durem a terme una gestió responsable del sòl. L'Ajuntament, mitjançant la gestió del planejament urbanístic, és l'Administració que té la capacitat real de generar sòl. Una gestió eficient no consisteix a vendre sòl per generar ingressos, sinó a conservar i ampliar el sòl en mans públiques. Farem de la gestió del sòl públic una eina estratègica imprescindible a l'hora de fer operacions que permetin oferir habitatges a preus continguts i promourem una política activa per aconseguir la cessió de sòl públic de titularitat estatal a la ciutat.
• Estudiarem desafectar tots aquells habitatges que d'acord amb els plans urbanístics anteriors al PGM'76 havien estat construïts respectant la legalitat vigent i, que 35 anys després, l'Ajuntament de Barcelona no ha executat les previsions urbanístiques previstes en el planejament general.
• Impulsarem nous mecanismes d'informació als afectats pels processos de canvi a la ciutat. No podem tolerar la sensació d'indefensió i impotència que sovint té el ciutadà davant el nostre Ajuntament. Així, no solament impulsarem mecanismes reals de participació ciutadana, en els quals la veu serà de tots, sinó que també cercarem nous mitjans personalitzats per tal d'estar al costat de cadascun dels veïns de la nostra ciutat que hagin de suportar un obra als seus entorns.

Els projectes per regenerar Barcelona

Casernes de Sant Andreu

El Govern municipal assumirà un paper de lideratge davant les diferents administracions implicades en aquesta transformació urbanística per tal de garantir el desenvolupament urbanístic d'aquest àmbit d'acord amb les necessitats del barri de Sant Andreu.

Bon Pastor, Torrent de l'Estadella-Verneda Industrial i Zona Franca

Barcelona ja no és aquella ciutat industrial del segle XIX i bona part del segle XX. Com en altres grans ciutats europees, la indústria ha anat perdent pes per deixar pas als serveis, l'actual motor econòmic de la nostra ciutat. Una ciutat que ha trobat en el turisme una de les seves grans fonts de riquesa.

En aquest mandat s'ha accelerat la destrucció dels espais industrials que resten a la ciutat per transformar-los en nous barris residencials o d'oficines. Aquesta dinàmica ha estat tan intensa que, a aquest ritme, la nostra ciutat acabarà per no tenir sòl industrial.

Convergència i Unió creu que es tracta d'una dinàmica perversa i que, si bé s'ha de propiciar la transformació a altres usos, les illes industrials que resten al mig de barris residencials s'han de conservar. A les peces industrials que encara queden a la nostra ciutat, tant al sud, a la Zona Franca, com al nord, a cavall de Sant Martí i Sant Andreu, entre Barcelona i Sant Adrià, s'han d'establir dos grans parcs industrials moderns i adaptats a les necessitats de les empreses que necessiten instal·lar-se en zones properes al centre per ser més competitives.

Convergència i Unió proposa la modernització urbanística d'aquest polígon industrial, i per això vol garantir la presència de l'activitat d'economia productiva actual i facilitar la transformació en activitat d'economia del coneixement (22@) d'aquelles indústries que vulguin transformar-se. En tot cas, s'ha de mantenir el paper clau que té aquest àmbit per a l'economia de la ciutat.

La Marina del Prat Vermell

Executarem el pla urbanístic d'aquest nou barri de Barcelona per tal de garantir la seva integració als barris ja existents de la Zona Franca. El desenvolupament d'aquest pla urbanístic ha de permetre oferir més qualitat, dotar d'equipaments i millorar la qualitat de vida d'aquesta zona de la ciutat.

Can Batllo

Impulsarem l'execució del pla urbanístic de Can Batlló d'acord amb els veïns i amb la voluntat de dotar el barri dels equipaments i les zones verdes previstos.

Els centres penitenciaris

Complirem els acords entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona pel que fa al trasllat dels centres penitenciaris Model, Trinitat Vella i Wad-Ras. Buscarem els acords que, en el transcurs de l'execució d'aquests projectes, permetin la dotació dels equipaments necessaris i l'adequació de les zones verdes previstes en el planejament i d'acord amb els veïns.

Els Tres Turons

Com hem recalcat reiteradament, proposem la consolidació d'un parc mixt per tal de desafectar els habitatges presents i conformar un corredor verd real a la nostra ciutat.

El Carmel

Revisarem el pla aprovat, consensuant un projecte de barri amb els veïns que hi viuen, per tal d'adequar la seva reforma a les necessitats reals d'aquest àmbit.

Nou Eix Moll de la Fusta-Estació de França-Barceloneta

Consolidarem un eix cívic que permeti integrar aquest àmbit i regenerarem l'espai públic i els equipaments presents.

L'urbanisme i la Universitat

Barcelona Ciutat Universitària necessita que el Govern de la ciutat planifiqui els seus equipaments juntament amb les universitats. La potenciació del Parc Universitari de la Diagonal, Campus Universitari de Pedralbes i les Corts (Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya), el Campus Diagonal Besos, de la Zona Fòrum (Universitat Politècnica de Catalunya), l'Hospital de Sant Pau, l'Escola Industrial (Universitat de Barcelona), els Pavellons de la Fira de Montjuïc, el 22@ (Universitat Pompeu Fabra) i la Bonanova (Universitat La Salle) és prioritat per a CIU.

Muntanya de Montjuïc

Reconeixerem el paper rellevant que té la muntanya de Montjuïc en la gestió del Govern municipal. Crearem un òrgan específic de la gestió de la muntanya de Montjuïc, que sota la presidència del regidor o la regidora del districte de Sants-Montjuïc, vetlli els usos dels seus diferents equipaments i els espais públics, sota criteris de sostenibilitat, qualitat de vida per als veïns i un ús ciutadà encarat a l'oci, l'esport i la cultura.

Estudiarem els usos esportius de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que han de permetre garantir el manteniment d'aquesta instal·lació, potenciarem el transport públic com a mitjà per arribar a Montjuïc i desplaçar-s'hi i recuperarem la jardineria pública tradicional de la ciutat de Barcelona.

Estudiarem la desafectació del barri de la Satalia i d'acord amb la Fira estudiarem aquells espais que Fira ja no necessiti per a destinar-los a nous usos que es puguin donar amb la voluntat de dedicar-los a activitats lligades a la cultura i l'esport d'acord amb el futur model de muntanya.

Pla urbanístic de l'estació de Sants/AVE des de l'Hospitalet

Executarem el pla urbanístic aprovat, vetllarem per la integració urbana de la cobertura de les vies i garantirem que Sants es converteix en una estació emblemàtica que reforci la identitat del barri de Sants, que sigui conegut arreu per la qualitat de vida que li proporciona la transformació d'unes infraestructures ferroviàries que fins aquest moment havien dividit el barri.

Convergència i Unió farà realitat aquesta transformació, convertint l'estació de Sants en un gran centre intermodal que satisfaci les necessitats en matèria de mobilitat de la població barcelonina i metropolitana.

L'avinguda Diagonal

Elaborarem un projecte de remodelació global de l'avinguda Diagonal. En qualsevol cas, la reforma comportarà eixamplar les voreres, no tocar els arbres, millorar les condicions d'enllumenat públic i segregar el carril bici, per tal de garantir la comoditat i la seguretat dels vianants.

El 22@, una iniciativa clau perquè Barcelona surti de la crisi

La iniciativa del 22@ ha de tenir un paper clau en la sortida de la crisi econòmica per a la ciutat de Barcelona. La combinació d'usos que defineix el seu pla urbanístic juntament amb el seu pla d'infraestructures defineixen un ecobarri de gran magnitud tant des del punt de vista físic, com des del punt de vista de la sostenibilitat.

Aquesta transformació ha de convertir els vells espais industrials del Poblenou en un autèntic viver de noves empreses, amb una activitat compatible amb la realitat urbana i a uns preus raonables. L'objectiu és convertir les antigues fàbriques en un espai on la innovació i la creativitat tinguin cabuda, sense malmetre l'entorn on es troben.

La gestió que ha fet el Govern municipal de l'espai del 22@ fins ara ha transformat un projecte urbanístic amb un fort compromís social i innovador en tan sols una operació urbanística, sense ànima social i no que no respecta les arrels del barri del Poble Nou. Aquesta orientació ha traït l'esperit original del projecte.

Convergència i Unió reprendrà el compromís social i econòmic del 22@, de manera que agilitzarà els equipaments que han de millorar les condicions de vida dels veïns i veïnes que hi conviuen, construirà els habitatges socials que el pla preveu i facilitarà la instal·lació d'empreses innovadores que desenvolupin els cinc clústers definits [media, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), tecnologies mèdiques (TecMed), energia i disseny].

Pla Sant Andreu-la Sagrera

D'acord amb els convenis signats amb l'Estat i la Generalitat, col·laborarem en la construcció de la gran estació de la Sagrera com a estació intermodal, connectada a la xarxa de metro i que inclourà una estació d'autobusos.

Des del Govern municipal de Barcelona farem l'aportació que correspongui a l'empresa creada per desenvolupar aquest pla urbanístic en forma de recursos financers per així poder destinar els solars de propietat municipal a la construcció d'habitatges de lloguer de promoció pública.

Construirem els equipaments necessaris als barris de Sant Andreu, la Sagrera i Sant Martí de Provençals en el transcurs del desenvolupament d'aquest pla.

Garantirem la integració urbana de les infraestructures ferroviàries amb els cobriments de vies que siguin necessaris, la construcció de l'estació de la Sagrera com a referent urbanístic del nord de la ciutat i la porta ferroviària d'Europa a Barcelona.

L'Escola Industrial, el gran campus de referència de recerca biomèdica de l'Eixample

Arribarem a acords amb la Diputació de Barcelona per tal que l'Hospital Clínic pugui desenvolupar la recerca biomèdica en l'àmbit de l'Escola Industrial. Can Batlló va ser en el seu moment referència en el procés d'industrialització de Barcelona, i ara l'Escola Industrial ha de tenir un paper similar en el camp de la recerca i la innovació biomèdica, liderada per l'Hospital Clínic.

El Modernisme referent arquitectònic de Barcelona

L'eix de l'avinguda de Gaudí format pel recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau i la basílica de la Sagrada Família han d'exemplificar la potència de l'arquitectura modernista de la ciutat de Barcelona.

El recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau es convertirà en el Museu del Modernisme, que permetrà explicar de forma pedagògica el paper històric, artístic, social i polític que va viure la ciutat de Barcelona al principi del segle XX.

Cedirem espais, d'acord amb la MIA, per obrir els museus de la Medicina i de la Farmàcia a Catalunya i també per potenciar el funcionament de la Universitat de les Nacions Unides.

Estudiarem la possibilitat que l'Hospital de Sant Pau es converteixi en un centre de referència en docència, recerca i innovació en el camp de les ciències sanitàries i socials pel que fa a l'atenció de la gent gran.

Plaça de les Glòries

Cal reprendre el compromís amb els veïns si volem recuperar el calendari establert al cronograma de les Glòries. En aquest sentit, farem patent el respecte cap als veïns i els equipaments previstos integrant aquest gran espai en el context urbà on està emplaçat.

Integració urbana de la ronda de Dalt i la ronda Litoral

Estudiarem el tipus d'actuació que cal dur a terme a la ronda de Dalt per tal de millorar la seva integració urbana, recuperar espais d'ús públic i equipaments i reduir la contaminació acústica, especialment pel que fa als àmbits de Sarrià, Gràcia, Horta i Sant Martí.

Blau@ Ictínea

Consolidarem una nova zona d'activitat econòmica, innovadora i relacionada amb el port i el comerç marítim que combini el comerç, la indústria i l'habitatge, per tal que la zona propera al port quedi integrada a la ciutat.

El triangle Gran Via- ronda Litoral

Regenerarem aquest àmbit de Barcelona, potenciant el valor urbà, viari i logístic del triangle configurat per la Zona Franca, la Gran Via de les Corts Catalanes en la confluència amb l'Hospitalet del Llobregat i la Fira de Barcelona. Tot plegat envoltarà el gran parc de la muntanya de Montjuïc.

Modificarem les ordenances per regular els tancaments de terrasses i balcons a Barcelona

Crearem una comissió d'experts amb l'objectiu d'acostar l'actual ordenança a les noves demandes i realitats.

Habitatge

Després de més de trenta anys d'alcaldes socialistes, s'ha perdut la gran oportunitat que va tenir aquesta ciutat en la dècada de 1980 de disposar d'un veritable parc d'habitatge públic capaç de donar sortida a les necessitats d'habitatge dels ciutadans de Barcelona.

Aquests trenta anys s'han caracteritzat per una política d'habitatge a remolc del sector de la construcció, en què l'Ajuntament ha venut al millor postor els terrenys que tenia en les èpoques de forta expansió immobiliària i en els moments de crisi i ha mantingut una activitat menor d'acord amb la dinàmica pròpia del mercat.

Durant aquests trenta anys Barcelona ha vist com el problema de l'habitatge ha anat augmentant fins a convertir-se en un problema generacional. La dificultat per accedir a un habitatge està expulsant generacions senceres de la nostra ciutat, que costaran de recuperar mentre el govern municipal s'ho mira sense fer-hi res. En aquest sentit, les recomanacions de l'informe de la síndica són prou explícites: "Recomanem que s'incrementi substancialment el pressupost previst tant per a l'habitatge públic com per a les polítiques de suport a l'accés a l'habitatge."

En aquest sentit, el darrer pla aprovat, el Pla d'habitatge de Barcelona 2008- 2016, és una nova oportunitat perduda per redreçar aquesta situació que es pot resumir en tres raons:

• L'any 2016 encara no haurem assolit les xifres de construcció d'habitatge protegit a què es va comprometre el Govern l'any 2004. El veritable balanç és que la nova aportació del pla 2008-2016 es limita a 3.985 nous habitatges que es trobaran en fase de construcció l'any que finalitza el pla.
• D'acord amb les previsions del Govern municipal, dels 24.000 pisos que proposa el pla l'any 2016, moment en què aquest finalitza, el 50% es trobaran en el millor dels casos dibuixats sobre un plànol.
• Amb aquest pla, el Govern municipal renuncia a satisfer la demanda d'habitatge dels barcelonins i les barcelonines i obliga que entre 4.000 i 23.360 llars que es voldrien crear a la nostra ciutat no es puguin crear.

Per a CIU l'objectiu del PHB 2004-2016 ha de ser que Barcelona disposi a mitjà termini d'una oferta d'habitatges públics suficient que garanteixi el dret dels barcelonins i les barcelonines a l'accés a un habitatge digne, en sintonia al fixat per la llei del dret a l'habitatge en el seu article segon. Per assolir aquest repte, creiem que les propostes continuistes del PHB 2008-2016 s'han de millorar amb un seguit de canvis de polítiques i de noves propostes que tot seguit enumerem:

• Els recursos municipals s'han de centrar en l'obtenció de sòl. Convergència i Unió centrarà els esforços pressupostaris a obtenir sòl per fer habitatge públic. Sòl que no necessàriament es destinarà a habitatge protegit, sinó també a habitatge lliure, i que en les condicions actuals de mercat pot ser reconduït a habitatge públic en règim de dret de superfície.
• S'han de sumar esforços entre sector el públic i el privat per tirar endavant una política de la intensitat que la nostra ciutat necessita. Aquest sòl que l'Ajuntament obtindrà es posarà a disposició del sector privat mitjançant concursos. Les promocions seran sempre de lloguer o en règim de dret de superfície per a 75 anys. Els ciutadans participaran en els concursos d'adjudicació d'habitatge un cop s'hagin inscrit en el registre de sol·licitants.
• Cal accelerar la producció dels nous habitatges socials que el pla preveu. Quan hem analitzat la proposta del pla, hem vist que només s'hauran lliurat 6.000 habitatges dels 24.000 que es proposaven per al 2016. Aquesta xifra és inacceptable, per la qual cosa des de CiU promourem un programa destinat a impulsar l'acceleració de l'actual programa de construcció de nous habitatges per assolir un estat de compliment acceptable al final del proper mandat.
• Recuperarem terrenys, preferentment en mans públiques, que formen part d'operacions d'urbanisme de plusvàlua que tant ha perjudicat aquesta ciutat i que l'actual situació econòmica els fa inviables. Obtindrem aquests recursos mobilitzant els diners que ens estalviem en no construir els habitatges.
• Estació de la Sagrera. Sense fer cap modificació del PGM, destinarem el sostre d'habitatge lliure i hoteler a habitatge públic. En l'operació de la Sagrera, la iniciativa privada construiria els pisos i les administracions aportarien el sòl. Els 2010 pisos nous es destinen íntegrament a l'habitatge públic en règim de dret de superfície. No proposem cap modificació del planejament vigent i, per tant, es mantenen els sostres de terciari previstos al barri, com ara la superfície hotelera que té l'estació. La diferència és que amb aquest sistema garantim que les rendes mitjanes podran viure al barri i que els veïns de l'entorn podran accedir a un habitatge del nou barri.
• Un altre dels planejaments que gaudiran de l'impuls del canvi fa referència a les casernes de Sant Andreu. Aquestes casernes, les va comprar el Consorci de la Zona Franca al ministeri de Defensa, i és un dels màxims exponents d'aquest urbanisme de plusvàlua. Destinarem els terrenys, actualment propietat del Consorci, a habitatge públic en règim de dret de superfície.
• S'ha de potenciar la política de lloguer d'habitatges buits o en situacions d'anomalia de mercat. S'han d'incrementar els incentius per tal que els particulars retornin al mercat aquells habitatges que actualment estan desocupats. En aquest sentit, lligarem les ofertes d'incentius actuals a la facilitació de rehabilitació de l'habitatge per tal de mobilitzar aquells habitatges en mal estat.
• D'altra banda, incrementarem la lluita contra els usos antisocials d'habitatges per part d'aquells particulars que, més enllà dels problemes immediats que generen als veïns, provoquen fortes distorsions dels preus de l'habitatge, tant pel que fa al lloguer com a la compra. Els equips d'inspecció, en coordinació amb la Guàrdia Urbana, detectaran i combatran els usos antisocials com la sobreocupació, la prostitució i els pisos turístics i obligaran els propietaris a aportar l'habitatge, objecte de la sanció, a la borsa jove d'habitatge per un termini de deu anys.
• Amb aquesta i altres mesures que enunciem més endavant, volem aconseguir mobilitzar al voltant de mil pisos anuals per a la borsa d'habitatge jove, incrementat d'aquesta manera la taxa de cobertura del 12% que preveu l'actual pla al 57%.
• S'ha de generar oferta d'habitatge públic per a les rendes mitjanes. La proposta de PHB 2008-2016 no fa cap oferta concreta per a les rendes mitjanes més enllà de les promocions amb algun règim de protecció que fa la iniciativa privada o la possibilitat d'accedir a algun habitatge dotacional si es té menys de 35 anys o més de 65. La resta es destina a donar resposta a les persones amb un risc més alt social d'exclusió.
• Incrementarem el suport a la rehabilitació com una de les eines clau a l'hora de disposar un parc d'habitatges que doni resposta a les necessitats dels barcelonins. La nostra ciutat pateix en algunes zones greus problemes de manteniment i adequació dels habitatges que en dificulten l'ús. Des de l'Ajuntament, desplegarem una intensa activitat de suport a la rehabilitació d'habitatges, intensificant els programes més coneguts, com el d'ascensors o façanes, o creant-ne de nous lligats a la reutilització d'habitatges en mans de la gent gran.
• Impulsarem la rehabilitació, la reforma i la remodelació del parc d'habitatges existent. Generarem una metodologia per facilitar aquesta rehabilitació a les comunitats de propietaris. Impulsarem una rehabilitació i una reforma de qualitat, lligades a la millora dels estàndards de confort dels habitatges, que es traduiran en la millora dels seus aïllaments, de les seves instal·lacions i en la introducció de l'eficiència energètica i la creació d'espais verds comunitaris a les cobertes dels edificis. Als edificis que disposin d'aparcament, hi introduirem punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
• L'Ajuntament de Barcelona ha d'assumir un nou rol d'avalador. En el PHB 2008-2016 caldria introduir propostes enfocades a donar resposta a situacions noves generades per l'actual conjuntura econòmica. En aquest sentit, proposem incloure el programa L'Ajuntament t'avala amb l'objectiu que en aquelles situacions en què la compra d'un habitatge pot frustrar-se per la manca d'un avalador solvent l'operació es pugui tirar endavant. És per això que, en aquells casos en què es necessiti un aval per fer efectiu l'accés a un habitatge de propietat, l'Ajuntament de Barcelona assumirà el rol d'avalador, un cop comprovat que aquest és l'únic motiu que dificulta l'operació.
• S'introdueixen nous programes adreçats a posar al mercat habitatges inadequats per als ciutadans que ara hi viuen. El PHB 2008-2016 centra la política de millora de les condicions de l'allotjament dels barcelonins als programes de rehabilitació. Des de CiU, proposem un programa d'intercanvi d'habitatges en què els ciutadans reben a canvi del seu habitatge un altre que s'adapta millor a les seves necessitats. Destinaríem a aquest programa els habitatges dotacionals que les previsions actuals destinen a joves a gent gran que ens lliuri a canvi el seu pis actual. El pis que es lliuri a canvi, amb un compromís mínim de permanència en el sistema de deu anys, es destinarà a reforçar la borsa d'habitatge jove.
• Destinarem els terrenys de l'actual caserna del Bruc a construir una vila universitària. Crearem una gran vila universitària als terrenys de l'actual caserna del Bruc, amb la previsió que no solament doni resposta a les necessitats dels estudiants, sinó també del professorat universitari que passa un temps de la seva trajectòria docent a la nostra ciutat.

4.10. MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES

Els barcelonins ens movem de moltes maneres --a peu, amb bicicleta, amb moto, amb cotxe, amb transport públic--; per això, l'Ajuntament ha de cercar l'equilibri entre els diferents mitjans de transport.

Aquest equilibri s'ha de fer sobre la base que primarem aquelles conductes que impliquin incrementar la seguretat, l'eficiència i la sostenibilitat dels nostres desplaçaments. Per aconseguir-ho, aplicarem polítiques decidides sobre l'espai físic de la ciutat, els transports públics i els serveis municipals que ens permetin adoptar hàbits molt més saludables i respectuosos amb el nostre entorn.

En aquest sentit, la política de mobilitat de CiU superarà l'actual gestió del caos, ja que establirà un ordre de prioritats de les polítiques de mobilitat a la ciutat amb la seguretat viària i el vianant com a eix vertebrador al voltant del quals s'articulen els diferents mitjans de transport.

Participació i informació als ciutadans

Donarem un nou impuls al Pacte per la mobilitat, fent que esdevingui un instrument real de diàleg amb el sector. En el marc d'aquest pacte, desenvoluparem aquestes accions per millorar la informació que reben els ciutadans:

• Compareixença diària dels responsables municipals per tal d'informar sobre les afectacions de trànsit de l'endemà.
• Possibilitat d'inscriure's en una llista de correu i de servei de missatgeria al mòbil per rebre, diàriament, les afectacions al trànsit que es preveuen.
• Control sobre el territori de les intervencions a la via pública que es preveuen i que dificultin la mobilitat al trànsit.
• Conversió del web municipal en el punt de referència de la informació sobre la mobilitat a la ciutat de manera coordinada amb els serveis d'informació sobre el trànsit de la Generalitat de Catalunya.
• Augment de la quantitat de plafons informatius de l'estat del trànsit a la ciutat i la qualitat de la informació que ofereixen.

Millorarem el funcionament d'ACEFHAT (organisme que coordina les obres entre les diferents companyies de subministraments i l'Ajuntament), incorporant-hi les obres de particulars que afectin la via pública, tant si són voreres (bastides) com calçada.

Seguretat viària

Tot i que sembla que hi ha una tendència positiva pel que fa a la disminució del nombre de víctimes mortals, encara ara moltes persones moren o pateixen greus conseqüències de per vida a la ciutat per culpa dels accidents de trànsit.

No considerem acceptable la idea que la circulació de vehicles de motor sigui necessàriament un risc i que, per tant, els vianants hagin d'estar en alerta contínuament. No ens resignem a la idea que els accidents siguin inevitables a la ciutat.

Creiem en la capacitat preventiva de la Guàrdia Urbana i en la seva presència al carrer, en la seva vinculació al barri i en la seva feina educadora dels hàbits dels ciutadans. Allà on no arriba la conscienciació ciutadana, cal que hi arribi l'advertiment i, si cal, la sanció de la Guàrdia Urbana. Un guàrdia urbà no és un senyal de trànsit, sinó l'autoritat municipal sigui on sigui.

La seguretat viària ha de ser l'eix que relligui transversalment i doni sentit a les polítiques de mobilitat. La seguretat viària dels vianants --especialment dels més febles, nens i gent gran-- o dels mitjans de més risc --bicicletes i motos-- ha de condicionar la resta de decisions.

L'urbanisme de la ciutat sovint es dissenya imaginant-nos una ciutat sense gent, una ciutat sense conflicte entre vianants i els diferents mitjans de transport. Una ciutat no és un plànol, una ciutat és viva, de manera que cal preveure'n el funcionament. Introduirem el concepte d'avaluació d'impacte en la seguretat viària en qualsevol nou projecte d'urbanització o de planificació urbanística que es proposi.

Barcelona té identificats un seguit de punts negres on es produeixen anualment deu accidents o més. Cal fer una actuació específica, integral i urgent en aquests punts per tal de detectar i intentar resoldre el perquè de la seva sinistralitat i aplicar mesures com ara modificar l'entorn físic, canviar sentits de circulació, ampliar la senyalització horitzontal i vertical, advertir els conductors, establir una guàrdia urbana fixa, instal·lar càmeres, etc.

Cal fer una política decidida de zones 30. El fet que la velocitat genèrica de 50 quilòmetres per hora estigui implantada a gairebé tota la ciutat crea un entorn perillós, de risc real d'atropellament per als vianants. Els passos zebra i els semàfors no són una opinió: són unes normes que cal respectar.

Aprovarem un pla de seguretat viària dels centres escolars (2012-2017) que estandarditzi les condicions per tal d'aconseguir que els entorns de tots els centres escolars de la ciutat siguin segurs. No hi ha cap excusa per no fer-ho d'aquesta manera, tant pel que fa a la mobilitat generada per la comunitat del mateix centre (transport escolar, vehicles familiars, vianants, accessos des del transport públic) com per la generada per la dinàmica de la ciutat.

Aquest pla recollirà de manera integral tots els aspectes relacionats amb la seguretat de la mobilitat escolar, Alguns d'aquests aspectes són els següents:

• Vetllarem per la implantació dels cinturons de seguretat als autobusos escolars abans, fins i tot, dels terminis legals que faran que sigui de compliment obligat.
• D'acord amb els centres, promourem la implantació de camins escolars per a tots i cadascun dels centres escolars de Barcelona.
• Establirem una senyalització específica, cridanera, de zones escolars.
• Aprovarem un pla específic per als barris de la ciutat amb una concentració més alta d'escoles.
• Promourem l'aplicació de l'experiència del Camí-bus.

Hem de dissenyar una senyalització accessible per a tothom. S'ha d'adaptar la senyalització de la ciutat a tots els seus ciutadans, especialment les persones amb discapacitat, els infants i la gent gran. Entre altres accions, cal revisar l'alçada dels senyals, la durada dels semàfors, la instal·lació de semàfors acústics, la supressió de barreres arquitectòniques, la implantació d'itineraris a peu i de passos de vianants, la cura perquè els arbres o altres mobiliaris urbans no tapin els senyals, una major exigència en la senyalització de les obres públiques, etc. La senyalització de la ciutat no pot induir a la confusió, el dubte, la impunitat o l'error. Ha de ser clara, precisa, indiscutible, comprensible i visible per a tothom.

Ens movem a peu

Facilitarem la mobilitat dels vianants a la ciutat, que per a CIU se situen al capdamunt de les prioritats pel que fa als diferents actors de la mobilitat de la ciutat.

Establirem itineraris protegits i senyalitzats específics per a vianants que relliguin els diferents punts d'interès de la ciutat i dels districtes.

Vetllarem per la disciplina de vehicles motoritzats i bicicletes per tal que no envaeixin l'espai reservat per a vianants i conscienciarem els usuaris de vehicles de motor i bicicleta perquè respectin els drets que emparen els vianants. Tanmateix, també promourem campanyes de conscienciació perquè els vianants siguin més disciplinats.

El vianant serà el centre d'atenció principal pel que fa a la seguretat viària. Caminar per Barcelona no pot ser un risc, especialment per als infants i la gent gran.

Farem una política per convertir els centres històrics dels districtes i dels barris de la ciutat en zones de vianants.

Tindrem en compte l'opinió dels vianants en les remodelacions urbanístiques que es projectin a la ciutat.

Vetllarem pel compliment estricte de les ordenances d'ocupació de la via pública per tal que, sempre i en tot moment, es garanteixi l'espai suficient per als vianants en casos d'ocupació per part de bastides, vetlladors, mobiliari urbà, etc.

Eliminarem el mobiliari urbà o aquelles places d'aparcament d'àrea verda o blava que suposin un impediment per a la visibilitat del trànsit per als vianants en passos zebra o cruïlles.

Ens movem amb transport públic

Barcelona i la seva àrea metropolitana necessiten un canvi de magnitud en les inversions del transport públic, l'eficiència i qualitat del servei. Aplicarem la "tolerància 0" amb aquells que circulin sense validar el bitllet. Això ens permetrà augmentar substancialment la recaptació i moderar l'increment de les tarifes, en especial per als més joves.

Impulsarem la targeta de transport públic metropolità T-16, totalment gratuïta per als menors de setze anys, és a dir, fins a l'educació obligatòria, en substitució de l'actual T-12. D'aquesta manera, no solament fomentarem el transport públic entre els infants i els joves, sinó que també suposarà un estalvi per a les famílies i a més ajudarà a reduir l'ús del vehicle privat i, per tant, reduirà el trànsit rodat i la contaminació.

Farem de l'autobús un mitjà de transport ràpid, proper, accessible i sostenible, que vertebri i connecti tota la ciutat, amb independència d'on es visqui o cap on es viatgi. Tirarem endavant un procés de racionalització de l'actual xarxa d'autobús de la nostra ciutat, que adoptarà un esquema ortogonal.

Amb aquest nou esquema ortogonal, podrem veure l'autobús com una xarxa comprensible que cobreix tota la ciutat, a diferència de la situació actual, on hi ha un seguit de línies que operen a la ciutat. Aquest esquema permetrà simplificar línies i millorar el servei a tota la xarxa, tant pel que fa a la velocitat comercial dels autobusos, com a la seva freqüència.

Gràcies a la gestió més eficient dels recursos de què disposem, podrem garantir que ningú esperarà més de cinc minuts en hora punta el seu autobús i quinze minuts en hores vall i dies festius. A les nits, ningú no esperarà el seu NitBus més de vint minuts.

La reorganització de les línies actuals permetrà reordenar l'actual xarxa de carrils bus per adaptar-la a la flota i a la xarxa d'autobusos. Implantarem els semàfors intel·ligents i la prioritat semafòrica als autobusos amb l'objectiu de reduir el temps de viatge i les esperes a les principals vies de la ciutat.

D'altra banda, les noves parades estaran jerarquitzades de manera que generarem noves parades de connexió amb unes condicions de confort i de facilitat d'ús mai vistes a la nostra ciutat. Acabarem amb la saturació d'autobusos a les parades, redistribuint-les i creant noves línies per carrers paral·lels a les vies més congestionades.

Crearem noves línies exprés per connectar ràpidament els principals punts neuràlgics i amb un moviment més elevat de viatgers, com també els intercanviadors i les entrades a la ciutat. Allà on no arribi el metro, hi arribarà l'autobús. Crearem noves línies destinades a pal·liar el dèficit de transport públic d'alguns barris.

Crearem línies de bus que, seguint el mateix recorregut del metro, complementaran l'oferta de transport públic en aquelles hores que el metro no funciona.

Dissenyarem un pla d'accés als polígons industrials amb autobús, consensuat amb els treballadors. Incrementarem les línies i la flota per tal de millorar la connectivitat casa-feina amb aquest mitjà de transport.

Estudiarem la implantació de nous sistemes de vigilància i de control per tal de garantir la seguretat dels usuaris de l'autobús, sobretot en les línies nocturnes i en les diürnes més conflictives.

Una xarxa intel·ligent. Ampliarem els sistemes d'ajuda a l'explotació, de localització GPS i de comunicació bus-centre de comandament per tal de millorar l'atenció i la informació al viatger, detectar incidències o variacions amb els horaris i millorar la comunicació entre el conductor i el centre de comandament, i també per evitar embussos i millorar l'explotació del sistema.

Treballarem amb les empreses que operen flotes d'autobusos a la nostra ciutat perquè aquestes utilitzin les noves millores tecnològiques i, generalitzin d'aquesta manera, l'ús de vehicles híbrids i elèctrics.

El metro i el tramvia, la xarxa de gran capacitat

Garantirem un finançament acurat del transport públic mitjançat el contracte programa i el conveni d'infraestructures del transport públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, fins que s'elabori, tan aviat com sigui possible, la Llei de finançament de transport públic.

Vetllarem perquè les administracions competents accelerin l'execució dels plans de modernització i millora necessaris per a un funcionament més eficient dels diferents sistemes de transport públic. Garantirem la gestió coordinada de les xarxes de metro-bus-tramvia per tal de millorar l'eficiència del servei 24 hores al dia durant tot l'any.

Volem una xarxa que vertebri la ciutat i que arribi a tot arreu. Farem realitat i exigirem les infraestructures previstes en el Pla director d'infraestructures per tal que, en l'escenari temporal d'aquest, la ciutat de Barcelona disposi d'un servei de metro d'acord amb les seves necessitats.

Instarem l'ATM a incorporar totes les mesures relacionades amb les seves competències i proposades en aquest document dins del nou PDI 2011-2020.

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), plaça d'Espanya-Francesc Macià-Gràcia- Glòries: impulsarem el metro Eixample-Gràcia per tal de dotar d'una millor comunicació ferroviària els barris de Sants, l'Esquerra de l'Eixample i Gràcia, al mateix temps que reforçarem l'eix Francesc Macià i la permeabilitat enfora de Barcelona a través dels FGC a la plaça d'Espanya.

Instarem l'execució de la L9 del metro, com també l'agilització de les ampliacions de les altres línies en marxa, ja planificades.

Convertirem l'Arc del Triomf en un intercanviador metro-bus-rodalies-tramvia, el farem completament accessible i ampliarem la seva capacitat actual.

Potenciarem els intercanviadors com a elements fonamentals perquè el transport públic sigui més eficient, impulsant, dins la ciutat de Barcelona, els següents: la Sagrera Alta Velocitat, plaça de les Glòries, Sants Estació, Diagonal Zona Universitària i Cardenal Reig.

Ampliarem la seguretat a les estacions i andanes per tal d'evitar incidents, robatoris i actes vandàlics. Completarem la implantació de sistemes automatitzats de seguretat i informació als combois de tota la xarxa de metro per evitar els accidents a la xarxa.

Treballarem amb l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat i la gestora d'infraestructures ADIF perquè les seves xarxes també siguin accessibles.

Estudiarem l'ampliació de les mampares de seguretat a les andanes del metro, a les estacions més concorregudes, per tal d'evitar incidents i incrementar la seguretat.

Farem realitat la connexió entre el Trambaix i el Trambesòs per l'Eixample després de l'estudi de les diferents opcions plantejades. D'altra banda, integrarem en una mateixa tarifa el tramvia blau i el funicular del Tibidabo.

Instarem a la definició d'un possible perllongament de la línia T4 des de Wellington fins a Drassanes.

El servei de rodalies, bàsic per a la mobilitat metropolitana

Treballarem per ampliar la capacitat i el manteniment de la xarxa amb la intenció d'augmentar la freqüència de trens en hores punta i d'ampliar els horaris de rodalies al matí i a la nit.

Exigirem la millora del tren a l'aeroport, amb freqüències de quinze minuts i amb una franja horària més àmplia.

Demanarem l'ampliació de la freqüència de pas dels FGC des de la plaça de Catalunya i impulsarem la construcció d'un nou túnel de maniobres.

Demanarem que s'incrementin els trens de rodalies de dos pisos. En hores punta i en totes les línies, hi circularan només aquests trens per tal de maximitzar la capacitat de la xarxa i la comoditat dels viatgers.

Exigirem millors condicions de seguretat al servei de Rodalies, tant a les estacions i andanes com als combois, especialment a les nits i matinades, així com el cap de setmana.

Ens movem amb taxi

Des de Convergència i Unió defensem que el taxi sigui considerat un transport públic. En aquest sentit, entenem que és absolutament necessari que les administracions, juntament amb el sector, en planifiquin el servei. Tot això amb l'objectiu de fer del taxi de Barcelona el millor taxi del món.

Actualment, els taxistes veuen l'Institut Metropolità del Taxi com una administració cara i llunyana, des d'on habitualment només els posen problemes i multes i del qual es volen mantenir tan lluny com sigui possible.

Cal modificar radicalment aquesta percepció; per això, el primer que s'ha de fer és canviar de dalt a baix l'actual manera de gestionar l'institut. Aquest ha de ser una eina més de suport i d'ajuda als taxistes, no pas un adversari. Cal reduir el cost que representa per als taxistes l'existència de l'Institut i també cal aplicar d'una manera més eficaç les estructures actuals perquè finalment s'acabi treballant per oferir un millor servei i un millor tracte als professionals del sector.

Des de l'IMET, treballarem perquè el servei sigui assequible i més eficaç per als usuaris i perquè, per als professionals, hi hagi un nombre de llicències equilibrat entre oferta i demanda, i que l'explotació d'aquestes llicències -- individuals o col·lectives-- sigui rendible i es faci en les millors condicions de seguretat. Des de l'IMET, impulsarem accions concretes per millorar el sector. A continuació, en presentem algunes:

• Assegurances. Des de Convergència i Unió ens comprometem a fer les gestions necessàries davant la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones per analitzar i cercar solucions a la problemàtica de les assegurances amb el taxi.
• Pla de seguretat. Després de diferents intents poc reeixits per garantir la seguretat en el sector, entenem que cal treballar per assegurar que tota la flota de taxis disposi d'un sistema de localització i seguiment per GPS, com també la concessió de subvencions per cobrir una part del cost de la instal·lació de mampares de seguretat i/o indicadors lluminosos.
• Reducció dels costos de producció. Per tal de poder aconseguir rebaixar els costos d'explotació i obtenir descomptes per als professionals, des de Convergència i Unió impulsarem la construcció d'una ciutat del taxi gestionada des del mateix col·lectiu.
• Així mateix, promourem la implementació de l'ús de carburants menys contaminants i vehicles híbrids o elèctrics en la indústria del taxi amb l'objectiu de contribuir, d'aquesta manera i a nivell local, en la lluita contra el canvi climàtic.
• Noves fórmules d'explotació de la llicència. Els canvis introduïts amb l'aprovació de la Llei del taxi permeten als taxistes unir esforços pel que fa al sistema amb el qual volen explotar la seva llicència. Per aquest motiu, impulsarem una política informativa que permeti potenciar la creació de societats limitades, cooperatives de treball associat i societats anònimes laborals. D'altra banda, proposarem la unificació de les radioemissores per fer- les més operatives i eficaces.
• Tanmateix, en matèria de contractació laboral, taxes i explotació de les llicències, incidirem en la necessitat de respectar el marc jurídic establert i, especialment, la Llei del taxi, 19/2003, de 4 de juliol.
• Participació. Incorporarem els representants del sector, democràticament escollits, en tots els organismes de participació i consulta existents.
• Lluitarem contra el frau que perjudica l'usuari habitual, el turista i la imatge del sector. Actualment, les administracions han perdut el control de la situació. Des de l'Institut Metropolità del Taxi, impulsarem tots aquells mecanismes necessaris i, si cal, augmentarem el nombre d'inspectors amb l'objectiu d'eradicar definitivament qualsevol activitat fraudulenta en el sector.
• Subvencions. Continuarem exigint a la resta de les administracions públiques l'aportació d'ajuts econòmics per implementar l'ús de les noves tecnologies en el sector, millorar la seguretat dels professionals i garantir que es doni el millor servei possible als usuaris.
• Salut laboral. Cal establir les mesures necessàries per garantir la salut laboral dels treballadors del sector i, en aquest sentit, ens comprometem a garantir el compliment íntegre de la Llei de prevenció de riscos laborals, com també a impulsar iniciatives destinades a minimitzar els riscos inherents a la professió, flexibilitzant i integrant la prevenció de riscos laborals en aquests sectors, motivant la seva implantació i aconseguint que sigui un grau més d'integració com a símbol i identificació de qualitat.
• Qualitat del servei. Des de CiU, considerem necessari millorar la qualitat del servei en tot allò que fa referència al tipus de vehicles, la neteja del vehicle, el tracte del professional i el coneixement d'idiomes, molt especialment el de la llengua catalana.
• Intrusisme. L'activitat dels parataxis està fora de control, situació que genera competència deslleial, intrusisme i una pèrdua de qualitat del servei. Per tal de posar fi a aquesta situació, des de CiU instarem perquè:
  • La Direcció General de Transports i Mobilitat cedeixi les seves competències sobre el control i la inspecció de l'activitat dels vehicles de lloguer amb conductor als municipis que ho demanin.
  • S'impedeixi, per reglament, que una autorització concedida en una altra comunitat autònoma acabi prestant servei a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
  • S'implementin plans específics per combatre el frau, la competència deslleial i l'intrusisme.
  • Els vehicles de lloguer amb conductor portin un adhesiu identificatiu en la part davantera esquerra del parabrisa.
• Accés a la professió. Des de l'Institut Metropolità del Taxi posarem en marxa un pla d'accés a la professió que inclogui, entre altres, fórmules imaginatives i concretes destinades a fer atractiva la professió de taxista entre els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i facilitar l'accés al sector amb l'objectiu de cobrir les baixes que es produeixen. En aquest sentit, per tal de garantir el canvi generacional i obrir la indústria del taxi a àmplies capes de la població, impulsarem la creació d'una comissió mixta que s'encarregui de promocionar l'ofici entre els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, adaptar el temari dels exàmens a les necessitats reals de la societat i fer un seguiment i un control dels exàmens realitzats.
• Formació. Des de l'Institut Metropolità del Taxi, fomentarem i articularem les mesures adients i els instruments necessaris per garantir la formació continuada dels professionals del sector. En aquest sentit, centrarem els esforços en la millora de la formació professional i promourem cursos gratuïts en matèria de riscos laborals, protecció de dades, llengua catalana i estrangeres, seguretat viària, atenció als usuaris i altres matèries que contribueixin a la millora del servei. Per tot això, treballarem en la direcció de posar en marxa una escola de formació a distància.

Finalment, impulsarem un nou model de mobilitat per al taxi. Tradicionalment, per aturar un taxi lliure a Barcelona, fem un gest amb la mà i esperem que s'aturi. Aquest costum té conseqüències: primera, que els taxis que es mouen contínuament noi porten passatgers un 49% d'aquest recorregut; segons, que els taxistes tinguin una despesa econòmica propera al 20 euros diaris per carreres en buit i, finalment, que milers de taxis sense passatge circulant contaminin i col·lapsin encara més la ciutat.

Per canviar aquest costum, ens inclinem per una forta implantació de parades (entre dos i tres vehicles) separades per una distància màxima de 100 metres les unes de les altres. I cadascuna d'aquestes parades ha de ser el lloc per trobar taxi. Òbviament, les emissores de taxi i els mòbils personals també tindran un paper bàsic.

Cada cop més, els usuaris del taxi estan apostant per l'ús del servei que ofereixen les radioemissores; és en aquest sentit que caldrà treballar per aconseguir que aquestes assoleixen el nivell màxim de qualitat i de gestió eficaç. Considerem del tot necessari unificar les nombroses companyies que existeixen actualment amb l'objectiu d'oferir un millor servei als usuaris i, d'altra banda, introduir les noves tecnologies per poder pagar amb targeta de crèdit i perquè la gestió de la flota sigui molt més dinàmica. Tot això, amb l'objectiu d'aconseguir, en darrer terme, una millora considerable tant per als professionals com per als usuaris del servei de taxi a la ciutat.

Ens movem amb dues rodes: bicis i motos

La bicicleta ha de deixar de ser un problema i ser part de la solució.

Volem aconseguir que la bicicleta sigui realment una alternativa al vehicle privat i complementària al transport públic, capaç d'atreure un públic molt ampli, tant des d'un punt de vista generacional com socioeconòmic o professional. Hem de socialitzar l'ús de la bicicleta. Però perquè això sigui possible, cal canviar de xip, pensar la ciutat i la mobilitat d'una altra manera.

Barcelona no està pensada perquè la bicicleta sigui un mitjà de transport més. Aquest fet implica que ara l'esforç necessari per adaptar la ciutat a aquesta nova mirada hagi de ser molt ampli. El Pla de mobilitat urbana ha estat una oportunitat perduda per avançar decididament en aquesta direcció. Per aquest motiu, des de CiU impulsarem que els projectes d'urbanització de carrers amb circulació de vehicles tingui en compte el carril bici sempre que sigui possible.

Estudiarem el disseny i la creació de zones de convivència o carrers bici que només seran aptes per a la circulació rodada d'aquest tipus de vehicles. Aquesta tipologia en cap cas substituirà els carrers o els espais de vianants, sinó que situarà la circulació de la bicicleta a la calçada.

La introducció d'una senyalització específica dels itineraris de circulació de bicicletes ha generat confusió en moltes ocasions. En aquest sentit, simplificarem l'actual ús de senyals i en farem una gran difusió per tota la ciutat perquè tothom en conegui el significat.

Establirem la tipologia d'itinerari segur a partir de l'estudi de la creació de carrers bici, mesures d'educació viària per als ciclistes i automobilistes, vigilància i control per part de la Guàrdia Urbana dels carrils bici, assegurances de vehicle i de danys a tercers.

Avançarem en la creació del registre municipal, aparcaments vigilats, sistemes antirobatori i la publicació en el web de les bicicletes recuperades per a la seva identificació.

Actualment, a Barcelona, la bicicleta es regula només per uns pocs articles de l'Ordenança de circulació de vianants i vehicles, i la darrera modificació aprovada queda curta en molts aspectes. Així doncs, cal redactar una nova ordenança que fixi clarament els drets i els deures dels usuaris de la bicicleta, les característiques dels carrils bici, les preferències o no de pas, la convivència o no amb zones de vianants, les característiques dels aparcaments, les sancions per incompliments, etc.

La moto, una eina bàsica de la mobilitat a la nostra ciutat

Tirarem endavant un programa d'educació viària per als motoristes per millorar els aspectes que provoquen més accidents (no arrencar a la fase vermella dels vianants o desaconsellar la circulació en paral·lel i l'avançament per la dreta, entre d'altres).

Promourem l'ús del casc integral i conscienciarem l'usuari de la necessitat de dur-lo sempre lligat.

Dissenyarem i adequarem els carrers per garantir la seguretat dels motoristes i modificarem les ordenances municipals perquè les motocicletes puguin circular pel carril bus-taxi.

Intercedirem amb les companyies d'assegurances per millorar les condicions que ofereixen als conductors de motocicletes.

Instal·larem elements de seguretat amb elements d'absorció d'impactes a les rondes i els trams més conflictius.

Elaborarem un programa d'eliminació de les barreres arquitectòniques que comprometen l'estabilitat dels vehicles de dues rodes.

Eliminarem les pintures lliscants de la via pública i farem pintar les marques del paviment amb pintures antilliscants.

Elaborarem un pla de places d'aparcament fora de les voreres per garantir l'estacionament adequat dels vehicles de dues rodes.

Promourem que els guàrdies de barri facin una política activa de localització de motocicletes robades i abandonades. Així mateix, es crearà una web de col·laboració ciutadana per ajudar en aquesta tasca de localització.

Als trams de carrer sense guals, on estigui permès l'aparcament de motos, farem accessos específics a la vorera per evitar que les motos hi accedeixin pel pas de vianants.

Ens movem en quatre rodes: cotxes i furgons

L'Àrea Verda serà gratuïta per als residents. Impulsarem una targeta identificativa de vehicle elèctric que permetrà aparcar gratuïtament en àrea verda a qualsevol de les zones.

Millorarem les prestacions de l'àrea verda amb millores tecnològiques que facilitaran trobar una plaça d'aparcament i que en milloraran la gestió. Aquestes millores en la gestió de l'àrea verda ens permetrà ajustar els horaris de les diferents zones a les necessitats dels residents. Finalment, la millora d'aquesta àrea també es concretarà en una major flexibilització a l'hora de triar la zona per a determinats col·lectius i perquè sigui el vehicle el que generi el concepte de resident.

Introduirem una acreditació professional que permetrà gaudir d'un cost diferenciat entre el preu del resident i el del no resident. Aquesta acreditació permetrà aparcar a qualsevol zona de la ciutat i es lliurarà mitjançant conveni entre l'Ajuntament i el corresponent gremi o col·legi professional. Tots els convenis inclouran la justificació de la necessitat dels desplaçaments amb vehicle per desenvolupar l'activitat.

D'acord amb les administracions competents, promourem la construcció d'aparcaments dissuasius fora del terme municipal vinculats a infraestructures de transport metropolità.

Crearem una xarxa d'aparcaments multiús com a aparcament nocturn per als residents des de les vuit del matí fins a les set de la tarda per a càrrega i descàrrega --minimolls-- i des de les set de la tarda fins a les vuit del matí de l'endemà.

A partir de l'esperit de la Llei de millora de la protecció dels consumidors i usuaris, en la qual s'estableix que els aparcaments han de cobrar als usuaris per minuts, Convergència i Unió es compromet a dur a terme les accions necessàries per garantir als ciutadans de Barcelona que els pagaments de la zona blava es regiran per la mateixa filosofia. Així, s'oferirà als ciutadans de Barcelona que tinguin domiciliat l'impost de circulació una targeta moneder que servirà per pagar la zona blava i rebre-hi, si escau, l'import sobrer en el moment de retirar el vehicle.

Incentivarem la càrrega i descàrrega fora dels horaris de més congestió. Revisarem l'ordenança de càrrega i descàrrega per poder regular les superfícies comercials que han de tenir reserves d'aparcament per a càrrega i descàrrega i els que han de tenir molls interns de càrrega i descàrrega.

Crearem als barris de la ciutat on calgui minimolls de càrrega i descàrrega a partir dels quals es faci el repartiment, amb carretons o amb vehicles elèctrics, als comerços del voltant.

Crearem espais especials per als agents comercials, representants de comerç i industrials per facilitar l'accés als seus clients, sempre mitjançant acreditació i per a un període no superior a trenta minuts, i per poder fer les seves visites i descarregar els seus mostraris.

Més disciplina viària

La Guàrdia Urbana i el Cos d'Agents de Mobilitat tindran com a missió agilitar el trànsit i la seguretat viària.

Se senyalitzarà la presència dels radars fixos i mòbils perquè esdevinguin eines més de prevenció i dissuasió que no pas de sanció i recaptació.

Establirem un perímetre al centre de la ciutat al voltant del qual els autocars turístics d'unes dimensions determinades no podran accedir-hi en les hores de més congestió.

Promourem la construcció, a l'espai més adient, d'una pista de pràctiques per a les autoescoles amb prou espai perquè es puguin satisfer les necessitats de tota mena de vehicles, des de les motocicletes fins als camions de gran tonatge.

Infraestructures

La coordinació de les institucions per promoure els grans projectes d'infraestructures que s'especifiquen a continuació és un factor crític per al desenvolupament de la ciutat i del país. Cal posar de manifest la necessitat d'assegurar el màxim consens polític al voltant del futur de les infraestructures que afecten directament la ciutat de Barcelona.

Una Barcelona dotada de les infraestructures que necessita, sense traves imposades per determinats pensaments polítics minoritaris o els interessos d'altres administracions de rang superior. L'Ajuntament de Barcelona ha de fer sentir la seva veu i ser determinant en la planificació i la gestió de les infraestructures del seu territori.

El port, l'aeroport i una xarxa avançada de ferrocarril d'alta velocitat i ample europeu són els eixos sobre els quals descansa el hub logístic de Catalunya. Es tracta de tres infraestructures vitals que han de coordinar-se i interconnectar-se i que han de ser motors de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani.

Grans infraestructures ferroviàries

Agilitzarem, superant endarreriments, la construcció de la Sagrera i el seu desenvolupament urbanístic, que ha de permetre soterrar vies i crear noves zones d'equipaments socials i habitatge públic.

Garantirem la connexió amb la xarxa ferroviària d'ample europeu, especialment per a les mercaderies, i afavorirem el corredor mediterrani de ferrocarril per a mercaderies, que impulsa Ferrmed, de manera segregada a la via de passatgers.

Donarem suport a l'ampliació de la xarxa d'alta velocitat al corredor Barcelona- Lleida-Saragossa-Bilbao, al Corredor Mediterrani i a la diagonal peninsular Barcelona-Madrid-Lisboa.

Port

Donarem suport a l'estratègia de l'Autoritat Portuària de Barcelona de promoure localitzacions de port sec i altres centres intermodals de mercaderies.

Vetllarem per agilitzar la construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris al port.

Reforçarem modalitats del transport marítim com ara el cabotatge (short sea shipping) i les autopistes del mar, com a alternativa a la congestió per carretera.

Instarem a la introducció de millores a l'accessibilitat viària per al transport de mercaderies al corredor del Llobregat, mitjançant la implantació de carrils segregats per a vehicles pesants entre el Papiol i el port, amb un espai destinat al transport públic fins a l'altura de la Diagonal, sense afectar el Parc Agrari.

Instarem les administracions competents a agilitzar la construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris al port i estudiarem la viabilitat de futures ampliacions del port en plataformes marítimes per a mercaderies perilloses.

Aeroport

Durem a terme les accions polítiques necessàries per tenir una posició determinant de l'Ajuntament de Barcelona i les institucions catalanes en el futur model de gestió de l'aeroport.

Instarem a la construcció ràpida de les connexions ferroviàries de les dues terminals amb la xarxa tant de metro com de rodalies per tal de facilitar la connexió de l'aeroport amb els recintes firals i amb la resta de la ciutat.

Estudiarem amb temps les necessitats de creixement futur de l'aeroport per tal de gestionar la reserva de sòl per a ampliacions potencials de terminals, pistes o instal·lacions complementàries.

Xarxa viària

Estudiarem com millorar les connexions entre els antics i els nous àmbits productius com són la Zona Franca, la Fira, etc., i també les zones en transformació com la Marina del Prat Vermell i l'àmbit central de la ciutat mitjançant mesures com ara l'ampliació de la ronda Litoral o la construcció d'un túnel entre el carrer del Foc i la plaça d'Espanya que descongestionin el trànsit actual per la muntanya de Montjuïc.

Estudiarem solucions per evitar el col·lapse de les rondes de Barcelona i garantirem la connectivitat adequada amb el conjunt de la Regió Metropolitana i, en especial, l'Àrea del Vallès.

Vetllarem perquè s'executin en termini els carrils Bus-VAO projectats i s'ampliï la seva implantació als principals accessos a Barcelona.

Donarem suport a la proposta de la ronda del Vallès (Quart Cinturó) recollida en l'avantprojecte de Pla territorial metropolità per tal de millorar el funcionament de la xarxa viària secundària i la connectivitat metropolitana de Barcelona.

Estudiarem la construcció d'una connexió soterrada dels túnels de Vallvidrera amb el carrer de Numància en paral·lel amb el desdoblament del túnel de Vallvidrera.