3. QUALITAT DE VIDA

• 3.1. POLÍTIQUES DE FAMÍLIA
• 3.2. BARCELONA, CÍVICA I SEGURA
• 3.3. SERVEIS SOCIALS DE QUALITAT
• 3.4. POLÍTIQUES D'IMMIGRACIÓ
• 3.5. POLÍTIQUES DE SALUT
• 3.6. POLÍTIQUES D'IGUALTAT
• 3.7. PERSONES AMB DISCAPACITATS
• 3.8. LA BARCELONA DELS DRETS CIVILS
• 3.9. LA NOSTRA GENT GRAN
• 3.10. ELS NOSTRES JOVES
• 3.11. BARCELONA, CIUTAT DE L'ESPORT

Vull prioritzar els serveis a la gent i l'atenció social per fer de Barcelona la capital de la qualitat de vida on els ciutadans i les ciutadanes puguin viure dignament.
Xavier Trias

La proposta de CiU és una aposta clara pels serveis a les persones que té com a objectiu aquests aspectes:

• La qualitat del servei.
• La proximitat amb el ciutadà.
• La definició d'una xarxa d'utilització pública com a model de col·laboració

Progrés econòmic i social és qualitat dels serveis

Definirem uns estàndards de qualitat obligatoris per a tot el sistema. L'avaluació serà objectiva i periòdica i tindrà com a objectiu millorar els processos interns. Aquesta avaluació se centrarà primordialment en l'eficiència, l'atenció als ciutadans i la seva satisfacció pel que fa al sistema.

Entre altres coses, totes les polítiques que es duguin a terme des de l'Ajuntament garantiran a tota la població la possibilitat de viure, desenvolupar- se, treballar i progressar a la ciutat, i també d'accedir, d'una manera qualitativa, als béns i serveis bàsics principals (aigua, electricitat, sanejament...) i, d'una manera equitativa, a l'educació, la sanitat, els serveis socials i la cultura.

Un dels objectius de la ciutat de Barcelona ha de ser que tots els seus ciutadans puguin desenvolupar les seves potencialitats independentment del lloc on hagin nascut. Això no significa que la ciutat hagi de ser uniforme ni que a tot arreu hi hagi d'haver de tot. Significa que des de l'Ajuntament s'ha de garantir que a tots els districtes es donin les condicions bàsiques per a una bona qualitat de vida i la generació de prosperitat.

Progrés econòmic i social vol dir complicitat amb els ciutadans i les entitats

Cal retrobar la complicitat i la proximitat imprescindibles dels ciutadans amb Barcelona per donar atenció a les persones i tenir-ne cura. Des de fa temps la distància que separa la política i la societat cada vegada és més gran. Des de Convergència i Unió, som conscients que la transformació de la ciutat només serà completa si sap integrar el conjunt de la ciutadania.

Les ciutats d'èxit són aquelles on els seus dirigents la serveixen amb honestedat i dedicació i on la gent se sent implicada i il·lusionada per uns objectius comuns. La ciutat aconseguirà establir una nova complicitat amb els ciutadans si recuperem la confiança mútua i treballem de manera conjunta per assolir aquest objectiu. Això és possible si es diposita la màxima confiança en la societat, si es creu que la fórmula d'èxit ha de sortir d'ella mateixa, del seu interior, dels valors que han projectat Barcelona a l'exterior, de la coresponsabilització en l'objectiu i de l'exercici dels deures i les responsabilitats.

Defensem un canvi que passi per bastir nous ponts entre la política i la societat i per recuperar una nova complicitat amb la ciutadania. Des de l'Ajuntament de Barcelona governarem la ciutat amb l'objectiu que els seus ciutadans formin part de la ciutat i participin del seu èxit i el seu desenvolupament. Sense l'ajut, la complicitat, la participació i la implicació de la gent de Barcelona, la ciutat no podrà avançar ni assolir els reptes pendents que ha d'afrontar.

La pràctica política exigeix fer un exercici constant de diàleg amb la societat a la qual hom serveix. Barcelona ha perdut aquesta pràctica.

Progrés econòmic i social és definir una xarxa d'utilització pública

Apostem per un sistema integral de qualitat. Un sistema més àgil en què les noves formes de gestió i una col·laboració més àmplia entre el sector públic i el privat hi tinguin cabuda. Un sistema que motivi i impliqui tots els professionals i garanteixi, mitjançant la xarxa d'utilització pública, la qualitat dels serveis prestats.

L'Ajuntament ha d'endegar un programa rigorós d'ajuda a les entitats socials, començant per les locals.

Les persones organitzades a través d'entitats són un valor de primera magnitud en tant que generen complicitat, responsabilitat i calidesa en la millora educativa, social i cultural. Optem per aquest tipus d'actuacions.

Dotarem les entitats de contractes programa i/o convenis que garanteixin la prestació de serveis de qualitat als ciutadans i en garanteixin la continuïtat.

Enfortirem les entitats socials, culturals i educatives del municipi amb programes de suport a les activitats i infraestructures, entre les quals la formació, l'assessorament i el voluntariat han de tenir un paper clau.

3.1. POLÍTIQUES DE FAMÍLIA

Des de CiU considerem la família un dels eixos vertebradors de la nostra política social i el motor econòmic del nostre país. És el motor de la societat del benestar. És una escola de valors: la dedicació, la solidaritat, l'altruisme, el respecte, l'esforç; tots ells s'aprenen abans a la família que a l'escola. La família és garantia de futur.

En els darrers anys, la nostra societat ha generat nous models familiars que impliquen una realitat que des dels poders públics no es pot ignorar. Aquests models familiars són el nucli bàsic i central de la nostra societat, ja que eduquen, són transmissors de valors i generen solidaritat. Per aquest motiu, els poders públics estan obligats a formular polítiques actives de protecció i de suport a la família.

Així doncs, són necessàries mesures de promoció i protecció de la família, tenint en compte la seva diversitat, ja que es tracta del primer nucli de convivència, de solidaritat, d'atenció i de transmissió de valors.

Les famílies són la principal xarxa que ajuda a superar els desequilibris socials: presten serveis informalment, redistribueixen recursos i fins i tot fan d'enllaç d'oportunitats socials; la família és garantia de justícia social. Si les famílies són més fortes, la ciutat serà més forta. Així, doncs, cal reconèixer el seu paper i reforçar-lo amb ajudes universals, beques menjador, escoles bressol concertades i suport i recursos per assistir les persones dependents. S'han de fer polítiques transversals que ajudin a conciliar la vida familiar i laboral, que permetin als infants accedir d'una manera segura a les noves tecnologies, que ajudin a les famílies nombroses amb ajudes fiscals, al transport públic, a l'habitatge, etc.

Els governs de Convergència i Unió van apostar al seu dia per fer una política decidida a favor de les famílies. Cal, però, situar-nos al capdavant dels països europeus en aquest àmbit. Les iniciatives per promoure la conciliació de la vida laboral i familiar que van començar formant part de les agendes dels països de la Unió Europea han acabat essent un objectiu primordial que és responsabilitat de tots: dibuixar mesures concretes adreçades tant als homes com a les dones, com a part del cos de polítiques socials i d'ocupació. Cal fer front als canvis sociodemogràfics, als canvis en les estructures familiars, al procés d'envelliment de la població, a la consolidació de l'entrada de la dona en el món laboral, entre d'altres.

Impulsarem un pacte de ciutat per fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i facilitar, d'aquesta manera, que els barcelonins i les barcelonines puguin gestionar més fàcilment el seu temps. Flexibilitzarem els horaris de les dependències municipals i incentivarem i premiarem les empreses que apliquin mesures d'excel·lència en la gestió del temps.

Creiem fermament que la millor manera de fer una política social moderna i efectiva, basada en la prevenció, és amb les famílies i a través de les famílies. Treballarem activament per un model de societat en el qual la família sigui reconeguda com un actor fonamental que rep tot el suport que es mereix. En aquest sentit, crearem un equip de persones que treballi per desenvolupar polítiques socials a favor de la família.

Des de CiU farem una política integral a favor de la família i la situarem en el centre de l'acció de govern i en el centre de l'escala de valors. Caldrà plantejar polítiques que permetin conciliar la vida laboral, familiar i personal pensant en les dones i els homes. El temps és un bé escàs i la seva gestió és un dret de les persones; per tant, és responsabilitat de tots, però especialment dels governs, cercar fórmules per redistribuir-lo. Ens comprometem a repensar la ciutat per tal que les persones puguin exercir aquest dret. Posarem en marxa i impulsarem polítiques públiques dels usos socials del temps. Vetllarem perquè les empreses donin suport a noves organitzacions del temps a la societat implantant mesures que ajudin les persones a harmonitzar la seva vida laboral, familiar i personal. Caldrà un acord social per a les famílies que impliqui una nova cultura del temps i del treball.

L'augment de l'esperança de vida i la millora de la qualitat de vida han fet que creixés considerablement el nombre de persones grans que, amb algun tipus de dependència, poden i volen seguir vivint a casa seva. L'envelliment de la població i l'increment de la manca d'autonomia de la gent gran es continua resolent des de les famílies. Des de CiU donarem un suport específic a aquelles famílies que tinguin al seu càrrec alguna persona gran amb dependència.

La defensa dels drets dels infants en qualsevol situació i la lluita contra tota forma de maltractament també seran prioritat del nostre govern. Serem inflexibles en la persecució d'aquells que atempten contra els nostres infants i serem ràpids i eficaços en la resposta. Des de CiU entenem que l'infant té dret a una família estable que li permeti créixer socialment en el marc del respecte pels drets i les llibertats de les famílies.

És per tot això que CiU planteja tot un seguit de mesures que des de l'alcaldia de la capital de Catalunya es durien a terme. Algunes d'aquestes mesures són competència exclusivament municipal, mentre que unes altres són supramunicipals. CiU es compromet en aquests darrers supòsits a liderar en el si dels òrgans competents de les altres administracions les mesures que calgui per aconseguir el ple compliment dels objectius que acabem de descriure.

Farem polítiques per a les famílies. Establirem una bonificació universal en la quota de l'IBI per a famílies nombroses i monoparentals. Així mateix, aplicarem una bonificació extra que estarà vinculada al nombre de fills, de manera que un nombre més alt de fills serà directament proporcional a l'obtenció de més bonificació.

Informarem del conjunt d'ajuts, prestacions i serveis que existeixen en l'àmbit familiar, des del moment que neix l'infant, amb el lliurament de la informació, de la documentació necessària i de la guia de suport a la família. Volem estar al costat de la família i fer-li la vida més fàcil.

Volem que hi hagi una regidoria que vetlli per la família i que doni resposta a les diferents necessitats de les famílies de Barcelona. Una de les seves funcions serà elaborar informes vinculants sobre l'impacte en la vida familiar de les polítiques municipals.

La vida quotidiana: integració i conciliació de la vida familiar, personal, laboral i social

La gestió del temps és un element estratègic i cabdal en la vida de les persones, de les famílies, de les empreses, de les entitats i els instruments de participació social i de les administracions públiques.

La integració de les diferents dimensions de la persona --personal, familiar, laboral i social-- constitueix un repte i un requisit per garantir la qualitat de vida de les persones i de les generacions vinents.

L'harmonització del temps de les persones ha de tenir com a prioritat la formació integral de la persona, l'activitat laboral, professional o empresarial, el fet de compartir la vida familiar i l'educació dels fills, alhora que ha de vetllar per la salut i l'equilibri de la persona.

La ciutat de Barcelona pot avançar molt en l'adaptació dels horaris i dels usos dels equipaments per acostar-los a les necessitats de les persones i per ajudar aquestes a compatibilitzar i integrar les seves necessitats.

• Programarem accions de sensibilització empresarial i reconeixerem les empreses innovadores en programes de conciliació que adoptin mesures concretes per tal que aquesta sigui efectiva, com, per exemple, una distribució horària més flexible.
• Treballarem per promoure la responsabilitat social en els diferents àmbits, especialment per a les petites i les mitjanes empreses que operen a la ciutat.
• Promourem la superació de la conciliació com un conflicte entre interessos contraposats per avançar cap a la integració de les diferents dimensions de la persona. Ens posarem al costat de les empreses que s'orientin cap a la obtenció de resultats econòmics, ambientals i socials.
• Incorporarem decididament els operadors econòmics i socials en un veritable pacte del temps a Barcelona, com un impuls decidit per millorar la qualitat de vida.
• Fomentarem l'horari laboral europeu i donarem suport a les empreses que el tinguin o l'implantin. Farem consciència ciutadana celebrant el Dia de l'horari europeu.
• Reconeixerem públicament les empreses responsables socialment i familiarment i les tindrem en compte a l'hora de ser contractades per l'Administració pública.
• Utilitzarem els instruments necessaris, com ara les clàusules socials, en la contractació pública, el suport a l'emprenedor social o les iniciatives de creació d'empreses d'inserció i desenvoluparem i posarem en pràctica el concepte ciutat socialment responsable.
• Implantarem que el balanç social, informe de sostenibilitat, sigui un aspecte d'obligat compliment per a les empreses que es presenten a contractació pública.
• Donarem suport a la implantació progressiva de la certificació de les empreses en mesures familiarment responsables. Ens prendrem seriosament la integració dels àmbits personal, familiar i laboral de les persones.
• Facilitarem la formació de quadres directius a les empreses per tal de facilitar la direcció per objectius, amb la finalitat de trencar mites com, per exemple, la creença que el fet de romandre més temps a l'empresa equival a una major productivitat.
• En col·laboració amb les famílies, des de les escoles impulsarem que els nois i les noies prenguin consciència del que implica fer les tasques domèstiques i tenir cura de la família i ensenyarem a valorar les feines de casa.
• En l'aplicació de mesures de conciliació laboral, considerarem la família en sentit ampli i recuperarem les tres generacions implicades amb la participació activa de la gent gran i no simplement de determinades funcions.
• Racionalitzarem els recursos esmerçats i posarem fi al malbaratament i les despeses supèrflues i no justificades que no es tradueixen en beneficis directes de les famílies.
• Establirem carnets de descompte estables en forma d'abonament familiar per a serveis esportius.
• Treballarem per conciliar les activitats d'una ciutat oberta a la qual cada vegada es demanen més serveis i activitat, amb horaris més amplis i respectant el descans dels seus habitants.
• Juntament amb les institucions i entitats del sector comercial de la ciutat, promourem la recerca i la implantació de noves maneres d'organitzar el temps als eixos comercials de la ciutat.
• Optimitzarem el temps de les persones amb l'ajut de les tecnologies de la informació i la comunicació. Dissenyarem més línies formatives adreçades a les dones --amb especial incidència en l'àmbit de les TIC-- a fi de facilitar la seva incorporació al món laboral a través del teletreball.
• Avançarem cap a una veritable administració electrònica per facilitar la tramitació d'expedients i per permetre a les persones i les famílies guanyar temps, reduint tant com es pugui els tràmits presencials o agrupant-los.
• Establirem un model de ludoteques municipals que tingui en compte les necessitats de les famílies i que coadjuvi a reduir el fracàs escolar a la ciutat. Dissenyarem espais públics de barri per fomentar la relació de les persones i famílies i també la convivència cívica.
• Crearem ludoteques esportives als centres esportius per facilitar tant als homes com a les dones la pràctica esportiva i iniciar els infants de Barcelona en la cultura de l'esport.
• Millorarem la vida quotidiana dels barris de la ciutat potenciant la xarxa de mercats municipals i incentivarem el lliurament de comandes a domicili, la informació i la utilització de les noves tecnologies i l'adaptació dels horaris a les necessitats de les famílies.
• Mitjançant una oficina del temps de la ciutat, aplicarem experiències ja existents a diverses ciutats europees i evitarem duplicitar organismes i plataformes.
• Elaborarem un pla integrador del temps de la ciutat que parteixi d'una visió global del temps i que vagi més enllà de l'estricta visió dels horaris laborals i escolars. Això significa coordinar els horaris laborals, escolars, comercials, d'oci, culturals i la resta de serveis públics i privats.
• Per fer efectiva la mesura anterior, promourem taules quadrangulars en les quals estiguin implicats els agents institucionals, els agents socials (empresariat i sindicats) i persones especialistes o expertes consensuades amb els agents.
• Racionalitzarem el pla de ludoteques, avançant cap a l'equilibri territorial i la qualitat de les instal·lacions i els serveis.
• Des de les cúpules polítiques i directives, com a referents d'innovació, promourem una major integració entre el temps de treball, el foment de les xarxes empresarials com a implementadores de bones pràctiques i la necessitat que les organitzacions sindicals liderin el procés de canvi vers una nova cultura d'organització del temps.
• Millorarem la informació sobre els horaris dels serveis i dels equipaments públics i privats de la ciutat.
• Farem arribar la xarxa Wi-Fi a tots els barris de la ciutat per ajudar a harmonitzar el temps de les persones i, alhora, generalitzar l'accés a Internet.
• Redefinirem el programa Temps de barri, temps educatiu compartit per tal de convertir-lo en un veritable programa d'integració de les necessitats laborals i familiars, més enllà de l'actual obertura de patis escolars els caps de setmana.
• Aprovarem un pla municipal per a les famílies que inclogui veritables mesures d'atenció i cura dels fills i filles i posarem l'èmfasi en la problemàtica dels nois i les noies adolescents.
• Avançarem en l'aplicació activa i decidida de la Llei d'autonomia personal i atenció a la dependència i la Llei de serveis socials de Catalunya, destinant-hi els recursos necessaris, tant econòmics com d'equips professionals, i fent efectiva la coordinació sociosanitària.
• Ajudarem efectivament a les famílies amb persones grans fràgils i a les persones que visquin soles amb serveis i equipaments d'atenció especialitzada (residències i centres de dia i menjadors oberts en aquests equipaments). Incrementarem els ajuts i els recursos de suport a les entitats socials, les famílies i les persones cuidadores.
• Facilitarem el treball conjunt amb les empreses i entitats de la ciutat de Barcelona per impulsar la responsabilitat social i en la gestió del temps.

Foment del transport públic a la família i sostenibilitat

• Impulsarem la targeta de transport públic metropolità T-16, totalment gratuïta per als menors de setze anys --fins a l'educació obligatòria-- en substitució de l'actual T-12. D'aquesta manera, no solament es fomentarà el transport públic entre els infants i els joves, sinó que també suposarà un estalvi per a les famílies i ajudarà a reduir l'ús del vehicle privat i, per tant, el trànsit rodat i la contaminació.
• Aplicarem descomptes per a tots els títols de transport per a famílies nombroses i monoparentals degudament acreditades.
• Establirem un dia al mes gratuït per a totes les famílies per facilitar l'accés a béns i serveis culturals. Per a les famílies nombroses i monoparentals, establirem carnets de descompte estables.

Infants

• En l'àmbit empresarial, dedicarem els recursos necessaris per posar en marxa, en el si de cada empresa, programes informatius adreçats als seus empleats sobre l'oferta de la xarxa d'escoles bressol de què poden gaudir o sobre l'assistència a cursos prenatal, de nutrició o d'orientació familiar.
• Posarem en marxa i impulsarem la signatura de convenis entre les administracions públiques i les empreses amb l'objectiu d'oferir places d'escoles bressol, col·legis, dins o prop dels polígons industrials que puguin compartir diverses empreses.
• Oferirem prestacions econòmiques especials per a les famílies nombroses i les monoparentals.
• Crearem més parcs infantils i en millorarem la conservació i la neteja. En especial, millorarem el control exhaustiu de la sorra als parcs infantils.
• Fomentarem cursos i programes a tots els nivells per evitar l'obesitat infantil.
• Promourem la protecció dels menors davant les xarxes socials i Internet amb programes informatius per a les famílies.

Mediador familiar

• Facilitarem el coneixement i l'accés dels mediadors familiars amb l'objectiu de garantir l'estabilitat de les famílies i evitar-ne el trencament.
• L'Ajuntament assessorarà i ajudarà a implementar mesures en matèria de conciliació, gestió de l'estrès, gestió del temps i gestió de conflictes. Aquests tècnics s'adreçaran a tots els agents implicats: Administració, empresa, sindicats...

3.2. BARCELONA, CÍVICA I SEGURA

Lliures per viure, segurs per créixer

En una democràcia no es pot concebre la llibertat dels seus ciutadans sense un sistema de seguretat pública que, d'acord amb els principis que conformen qualsevol democràcia, garanteixi el ple i lliure exercici dels drets de tota la ciutadania, alhora que exigeixi el compliment dels deures que són associats a aquests drets.

La seguretat torna a ser un punt programàtic prioritari de cara a l'elaboració i l'execució d'unes polítiques públiques que ens permetin garantir un nivell més alt de benestar entre els ciutadans de Barcelona.

El Govern de la ciutat és responsable d'assegurar la tranquil·litat de les persones en l'espai públic, a les seves llars i, en general, arreu del territori del municipi de Barcelona. Sense seguretat i civisme, no hi ha llibertat ni qualitat de vida; la seguretat i el civisme són condicions bàsiques i necessàries per al benestar dels ciutadans de Barcelona i per a l'exercici de les seves llibertats.

Entenem l'espai públic com un espai de convivència. És per això que vetllarem perquè els barris, els carrers, les places, les avingudes, els passatges i els passeigs de Barcelona siguin espais de vida pública i de convivència, on els ciutadans puguin circular a qualsevol hora del dia amb confiança, sense sentir- se possibles víctimes de la inseguretat. Així mateix, intervindrem en aquells casos de vandalisme i incivisme que afectin els espais públics que tant degraden el sentiment de tranquil·litat i pacífica convivència i que fan augmentar els índexs d'inseguretat subjectiva.

Lluitarem amb fermesa contra la delinqüència i les conductes abusives sobre l'espai públic que, com la venda ambulant, afecten les propietats, els comerços i la vida pacífica de la ciutadania. Barcelona no pot ser un lloc idoni per als delinqüents i les seves activitats. La Guàrdia Urbana, amb tot el seu potencial, ha de començar a treballar des de la prevenció i ha de rebre el suport polític i judicial necessari per poder actuar amb més agilitat i d'una manera més eficient sobre delinqüents i infractors, sempre des d'una estreta col·laboració amb el cos de Mossos d'Esquadra.

Millorarem l'atenció a les víctimes. S'ha d'impulsar unes polítiques públiques d'atenció i protecció a les víctimes que han estat objecte de la delinqüència. Les víctimes que reben danys personals o són objecte de la violència de gènere o familiar han de rebre una resposta ferma.

També millorarem les polítiques de trànsit i seguretat viària amb l'objectiu de reduir la mortalitat i l'accidentalitat als punts negres detectats. S'ha de passar de la preferència per recaptar sancions o multes a la millora de tots aquells elements que contribueixen a augmentar la seguretat vial, pel que fa a la senyalització i altres elements, de l'educació viària, de la prevenció dels accidents i de l'atenció a les víctimes dels accidents de trànsit.

Tots som responsables a l'hora d'aconseguir millorar la qualitat de vida a Barcelona. Per aquest motiu, cercarem el compromís de tots els actors implicats en la seguretat per donar un servei públic de prestigi. La Guàrdia Urbana serà la suma dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, un punt de trobada i de confiança per poder construir, entre tots, una ciutat on sentir-nos lliures per viure i segurs per créixer.

Seguretat i prevenció

Cap on volem anar, per què i quin és el nostre compromís:

MILLORA DE L'AUTORITAT

L'alcalde liderarà la seguretat a la ciutat i, per tant, assumirà la responsabilitat com a màxima autoritat de la policia local. L'alcalde de Barcelona, com a president de la Junta Local de Seguretat, és políticament responsable de la seguretat a la nostra ciutat i, com a tal, ha d'assumir les funcions de lideratge en la coordinació entre els diferents cossos policials amb competències a la nostra ciutat. Aquest lideratge es demostra, en primer lloc, en la convocatòria regular i freqüent d'aquest òrgan per a la coordinació de polítiques de seguretat, més enllà del mínim semestral que demana la legislació vigent. Aquesta junta ha de comptar amb la presència, com a convidats permanents, de cossos i serveis públics relacionats amb l'àmbit de seguretat, com ara els bombers, protecció civil i serveis sanitaris.

La guàrdia urbana exercirà com a policia de l'autoritat i vetllarà per l'ordre i el compliment de la legalitat. El grau de compliment de les lleis i les normes d'una societat indica el seu grau de qualitat democràtica i maduresa cívica. La missió fonamental de la GUB ha de ser perseguir i denunciar les infraccions a la normativa municipal i procurar no un objectiu recaptatori, sinó una convivència harmònica de tots els ciutadans dins d'un marc legal acollidor que no cedeixi espai a la impunitat d'aquells que no compleixen les normes democràticament establertes per la societat.

Elaboració d'ordenances coherents, clares, oportunes i aplicables. Les ordenances municipals han de facilitar que l'autoritat municipal arribi a tothom, i, per això, han de ser coherents, clares, oportunes i entenedores per a tots. Han de garantir que siguin fàcils d'aplicar als diferents actors que intervenen en la seguretat.

Justícia de proximitat. Cal insistir en la necessitat d'implementar els jutjats de proximitat --fet fonamental-- per desenvolupar la justícia de proximitat que ha de fer que la justícia ordinària estigui més descarregada, i facilitar al mateix temps el treball especialitzat en matèria de policia judicial de la GUB pel que fa als delictes menors.

MILLORA DE L'ORGANITZACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA

Ajustar la plantilla policial a les realitats d'una gran ciutat com Barcelona. La ràtio de 4,5 agents per cada mil habitats està en la línia de la Moció 154/VI del Parlament de Catalunya sobre la política de Seguretat Ciutadana (maig de 2002), aprovada pel Ple del Parlament, que estableix una ràtio global de 4,5 policies per cada ,mil habitants.

Hem d'assolir la xifra mínima que proposem de 4,5 policies per cada mil habitants, desglossats ens dos agents de policia local i 2,5 agents de mossos d'esquadra per cada mil habitants.

Tanmateix, la nostra proposta incorpora una modificació per tal d'actualitzar les dades i fer-les coherents amb el context actual de gran ciutat on se celebren grans esdeveniments i que és destinació turística a nivell mundial. Un cop assolit el mínim de ràtio policial abans esmentat basat en la població censada, cal iniciar un procés d'ajustament d'aquesta plantilla tenint en compte el factor demogràfic de la població vinculada a Barcelona. S'ha d'establir un factor correctiu a la ràtio establerta pel Parlament de Catalunya que tingui present la població no resident de la ciutat de Barcelona.

Redefinició del personal controlador de l'àrea verda i blava. Caldrà redefinir el paper d'aquest personal a partir del plantejament de les seves funcions i de la introducció de nous elements de proactivitat. Cal millorar la coordinació entre la GUB i els vigilants, que faran una feina més integral d'observació de la realitat del carrer, més enllà del simple control del pagament del tiquet.

Coordinació entre els cossos policials. S'ha de fer efectiva la coordinació i la col·laboració dels cossos policials, coordinant la seva actuació a partir de la Junta de Seguretat Local, la qual ha de disposar de la informació de tots els efectius de servei dels cossos que operen a la ciutat.

Una gestió més coherent dels efectius de la guàrdia urbana al territori. La Guàrdia Urbana de Barcelona és l'expressió de l'autoritat de l'Ajuntament dins el terme municipal i, per tant, la seva funció demana una gran proximitat a la vida veïnal, al territori que ha de protegir. En aquest sentit, volem apostar per potenciar les unitats territorials. D'aquesta manera, la GUB tindrà una presència real i efectiva al territori tot el dia. Aquest esforç en favor de la presència real al carrer aposta per les unitats territorials com a pilar bàsic del model de proximitat.

MILLORA EN EL COMPROMÍS DE SERVEI

Per una col·laboració més estreta entre cossos. A partir d'un conveni de col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, treballarem per implementar un sistema de finestreta única que permeti a la ciutadania presentar denúncies a les casernes dels Mossos d'Esquadra o a les de la Guàrdia Urbana de Barcelona indistintament, amb independència de qui siguin el cos policial que coneixerà del cas en funció de la seva competència. La Guàrdia Urbana ha de passar a treballar com una policia integral; per aquest motiu, ha d'estar capacitada per atendre qualsevol tipus de denúncia a les seves oficines, ja que entenem que el model actual contribueix a la victimització secundària pel simple fet que la persona que acaba de ser víctima d'un furt o robatori amb autor conegut no pot presentar denúncia a la Guàrdia Urbana i marxa de les dependències policials amb la sensació de no haver estat atès correctament.

GUB, policia judicial. La Guàrdia Urbana ha de començar a treballar com una policia integral. Per aquest motiu, també ha de poder investigar, des del coneixement que li aporta la proximitat, totes aquelles faltes i delictes menors dels quals tingui coneixement a les ordres d'una justícia de proximitat.

L'espai públic, un espai segur. L'espai públic de la nostra ciutat ha d'estar pensat perquè sigui un espai segur amb lògica d'urbanisme preventiu de possibles conflictes, ben il·luminat, sense punts insegurs i amb un increment de la seguretat a les parades d'autobús, als passadissos de metro i als aparcaments subterranis. Hi ha d'haver una transversalitat interdepartamental que aporti una visió integral per aconseguir un espai públic més segur d'acord amb les demandes i les queixes dels veïns del barri. En aquest sentit, l'ordenança del civisme serà el nostre referent prioritari a l'hora d'actuar a la ciutat, perseguint comportaments prohibits en aquesta ordenança i en altres, que generen una sensació d'inseguretat i descontrol a l'espai públic, com, per exemple, el top manta, l'oferta de serveis irregulars o la mendicitat.

Per la seguretat preventiva, utilitzarem tots els instruments possibles. Vetllarem per la integració de sistemes de vigilància al carrer per tal de garantir la seguretat i la resolució de delictes com a instrument de prevenció i complement de la policia desplegada al territori. Instal·larem sistemes de vigilància fixos i mòbils en punts conflictius i problemàtics de la ciutat i garantirem el dret a la intimitat de les persones.

Pensant en els més vulnerables, treballarem des de la prevenció. Des de la prevenció, vetllarem pels més febles: la gent gran, els joves, les dones i els menors. Com a policia de proximitat, la Guàrdia Urbana és una peça clau per endegar la construcció conjunta de noves respostes i de treballar la seguretat oferint informació actualitzada i adequada a cada col·lectiu (educació vial, xerrades a la gent gran, educació cívica i educació per a l'autoprotecció de víctimes potencials, etc.).

El Govern de la ciutat ha de fixar entre les seves prioritats d'actuació l'eradicació del tràfic de drogues i les conductes violentes als entorns escolar i de lleure de petits i grans. Prioritzarem la seguretat viària, especialment la que afecta els escolars en els seus desplaçaments fins a les escoles i la gent gran, en especial pel que fa a l'ús dels passos de vianants com a camí més segur. Ampliarem i millorarem els camins escolars, amb la col·laboració de les comunitats educatives, i donarem visibilitat a les zones escolars. Des de la Guàrdia Urbana, continuarem avançant cap al coneixement dels punts negres de la ciutat i també cap a l'estudi de les causes d'accidentalitat a la nostra ciutat.

Millora de la transparència, la coordinació i la gestió. Quant als sistemes de transparència, coordinació i gestió, apostarem per la millora dels serveis de seguretat i mobilitat i per la seva excel·lència. Cercarem la transparència i la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i establirem un sistema de gestió de qualitat per proporcionar als nostres ciutadans i visitants un servei públic de seguretat i mobilitat d'alta qualitat.

Propostes en matèria de l'SPEIS

Sobre els parcs de bombers a la nostra ciutat. Demanem la creació d'un parc central de reforç als parcs tipus existents i l'obertura permanent durant tot l'any del Parc de Vallvidrera, per al qual caldrà trobar un emplaçament adient. Cal recordar que el parc de l'Eixample, un dels parcs més importants de la nostra ciutat, es troba en unes instal·lacions provisionals.

Creació d'un parc de prevenció de l'SPEIS. Crearem un parc de divulgació vers la ciutadania, de formació dels bombers i d'investigació en l'extinció i la prevenció d'incendis i alhora de conservació del patrimoni històric dels bombers. Un possible emplaçament reclamat és l'antic parc del carrer de Lleida, que, un cop hagi desaparegut la caserna de Provença (fruit de les necessitats d'ampliació de l'Hospital Clínic), serà la darrera construcció d'un estil fruit de l'Exposició Universal de 1929. Tanmateix, i pel tipus de contingut d'aquest equipament, encaixaria també a la perfecció a 22@, sense oblidar la necessitat de preservar el monument del carrer de Lleida.

Uns bombers dotats amb els mitjans necessaris, humans i materials. Els bombers de Barcelona, per tradició i present, són uns grans professionals que mereixen la màxima atenció de l'Administració municipal. Un Ajuntament governat per Convergència I Unió farà una aposta decidida per dotar l'SPEIS amb els mitjans humans i materials necessaris per prestar els seus serveis amb plena satisfacció. Aquesta dotació de mitjans no passa només per la incorporació de nous bombers, sinó també per la possibilitat d'oferir una carrera professional real als membres del cos i els instruments necessaris per fer-se en aquesta carrera: un reglament de règim interior, nascut del consens; un pla de formació real, constant i adaptat a les necessitats del servei; la revisió del pla director de bombers, i la necessitat de definir un model de bomber de Barcelona (atenent les necessitats actuals i futures).

Els bombers han d'estar plenament coordinats amb la resta d'agents per la seguretat pública. Defensarem la potenciació de la col·laboració amb els particulars, alhora que potenciarem la figura del bomber d'empresa. Al mateix temps, replantejarem la situació dels serveis sanitaris de l'SPEIS i garantirem una coordinació eficient de les prestacions sanitàries en l'àmbit de l'SPEIS, amb criteris d'especialitat.

Propostes en matèria de protecció civil

Creació del sector de protecció civil de barcelona, com a organisme dedicat exclusivament a la protecció civil (segons la Carta Municipal de Barcelona, articles 136, 137, 138, 139 i 140), en coordinació amb tots els cossos d'emergència de la ciutat de Barcelona. Aquest sector ha de desenvolupar les competències en matèria de protecció civil que la Carta Municipal de Barcelona li atribueix i ha d'establir un model preventiu i operatiu de coordinació de serveis d'emergència i de serveis essencials i bàsics per al funcionament de la ciutat.

Creació del cos de voluntaris de protecció civil de Barcelona. Aquest cos de voluntariat té la finalitat de regular tot allò que es determini des del voluntariat i des de l'Administració municipal, en matèria de protecció civil, i també de donar-hi suport, amb la finalitat d'obtenir una col·laboració eficaç i ordenada d'aquests voluntaris que signifiqui una ajuda i una contribució real a les tasques de protecció civil.

Funcions del cos de voluntaris de protecció civil. Aquestes funcions consisteixen principalment en la col·laboració de l'aportació desinteressada del voluntariat en tasques de protecció civil al municipi, com poden ser, per exemple, l'impuls de la participació ciutadana en temes de prevenció o actuacions de protecció civil; la sensibilització de la població respecte dels riscos que els puguin afectar; les activitats formatives i divulgatives; el suport en l'elaboració, la implementació i/o el manteniment dels plans de protecció civil que dugui a terme l'Ajuntament, entre d'altres.

Propostes en matèria de mediació. Considerem la mediació com un pas més en el marc de l'evolució de la consciència democràtica; la mediació és un instrument per resoldre els conflictes que ens afecten d'una manera més àgil, més ràpida, més propera, més eficaç i amb efectes més sòlids.

Creiem i volem que els canvis, en la mesura que sigui possible, no generin situacions de conflicte sinó oportunitats de millora, ocasions per créixer com a ciutat, moments per a aportar solucions que introdueixin harmonia en les relacions humanes. Creiem que la mediació és un instrument per a la pacificació de les relacions humanes, de la vida dels ciutadans, i la ciutat n'és el primer reflex.

Treballarem perquè la mediació i altres formes de resolució alternativa de conflictes formin part de la nostra cultura, del nostre compromís, i sigui un dels valors del canvi que volem transmetre, perquè esdevingui eix vertebrador en tots els àmbits: educatiu, familiar, laboral, empresarial, social, de convivència, de civisme i veïnatge, d'integració, de seguretat i de serveis. Barcelona pot esdevenir un referent de ciutat pacífica i harmònica per a tothom.

Farem que esdevingui una eina de resolució de conflictes entre els conciutadans, entre els ciutadans i els ens socials, i entre aquests i l'Administració o les institucions públiques, i d'aquesta manera transformarem l'Administració en una administració propera al ciutadà, amb capacitat d'escoltar i de dialogar, participativa, àgil i més eficaç.

Potenciarem la mediació en els diversos moments o estadis en què es trobi el conflicte, és a dir, no només quan es tracti de gestionar una situació de crisi en concret, sinó també com a forma de prevenció dels conflictes, com a eina de gestió de les diferències mitjançant el diàleg i la comunicació, tot afavorint els acords i la convivència ciutadana, i així potenciarem la democràcia en el dia dia dels ciutadans.

3.3. SERVEIS SOCIALS DE QUALITAT

En un moment de crisi econòmica i social com el que estem vivim, marcar prioritats és obligat. La prioritat màxima per la qual ha de treballar un Ajuntament com el de Barcelona és la de garantir que ningú no es quedi enrere, evitant els desequilibris, assegurant les prestacions socials i afrontant les reformes estructurals necessàries. És el moment de marcar prioritats.

En una situació de crisi com l'actual, cada dia hi ha més persones amb necessitats.

La realitat de les necessitats socials de la ciutat de Barcelona i la seva gent supera els balanços acadèmics que ha estat presentant el Govern municipal, en els quals no s'inclouen ni la saturació, ni els retards ni les llistes d'espera. Tot i l'augment pressupostari que s'ha fet en acció social, estem molt lluny de donar resposta a les necessitats reals de la ciutat.

Els conceptes d'inclusió i exclusió social reflecteixen amb claredat les situacions de risc a què s'enfronten les ciutats. La desigualtat creixent que caracteritza les societats avançades situa la pobresa com el principal factor d'exclusió social i de vulnerabilitat de les persones. Des de Convergència i Unió, creiem que els efectes derivats de la precarietat laboral, les situacions de discapacitat i dependència, l'afebliment de les relacions familiars i comunitàries, la ruptura constant de vincles afectius o la immigració, accentuen les necessitats de construir entre tots ciutats més inclusives.

Segueix havent-hi bosses de pobresa i d'exclusió a les quals no es pot arribar per raons d'eficiència i de manca de recursos i, a més a més, d'una gestió deficient.

Cercarem aliances

Gaudir d'uns serveis de qualitat també vol dir establir una aliança entre les administracions públiques, el tercer sector i la iniciativa privada.

Històricament, a Barcelona, igual que a Catalunya, la societat civil organitzada ha detectat i ha donat resposta a determinades necessitats de cobertura i d'atenció social. Amb el pas del temps, bona part d'aquests serveis s'han anat incorporant a l'estat del benestar i s'han convertit en drets socials per als ciutadans i, alhora, en obligacions per als poders públics. Per aquest motiu, els poders públics, quan han de proveir aquests serveis, han de prioritzar tenint en compte l'aportació que avui significa el tercer sector.

El tercer sector ha d'actuar com a generador de riquesa, creador de llocs de treball, prestador de serveis de qualitat i eix en l'atenció a les persones. En el nostre cas, volem potenciar i prestigiar el tercer sector, apostant per la professionalitat, l'acreditació i l'avaluació dels serveis. Cal tenir present el tercer sector en el moment de planificar els recursos i els serveis.

Per això, cal plantejar clàusules socials en els processos de contractació pública que mesurin i objectivin els valors diferencials que les entitats no lucratives d'iniciativa social aporten a la societat.

Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Consolidarem el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, completant el procés de transferències de serveis socials d'atenció especialitzada, d'acord amb l'Estatut, la Carta Municipal i les lleis del Parlament de Catalunya.

Promourem eines i instruments per tal de definir el marc de la planificació conjunta dels serveis socials a Barcelona entre la Generalitat i l'Ajuntament.

Farem que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona respongui a la seva raó de ser millorant la gestió i apropant les administracions a les persones.

Centres de serveis socials: la porta d'entrada

Els serveis socials bàsics, com a primer nivell del sistema de serveis socials, tenen un mandat per intervenir de manera preventiva i també per donar resposta a les demandes d'assistència social.

Cal avançar cap a la millora dels centres de serveis socials de la ciutat, atès que aquests centres són la porta d'entrada dels recursos de serveis socials; per aquest motiu, és essencial que les peticions no hi quedin aturades. Necessitem uns serveis d'atenció social de la ciutat de Barcelona que responguin als estàndards de qualitat.

Tot i haver-se aplicat el nou model de serveis socials, aquests centres de serveis socials estan saturats o, en el millor dels casos, no funcionen com caldria. Per això:

• Dotarem adequadament aquests centres amb personal --millorarem la problemàtica actual derivada d'un percentatge elevat d'interins-- a fi d'evitar les llistes d'espera que superen el mes de mitjana per a la primera presa de contacte.
• Crearem més centres de serveis socials d'acord amb els plans d'equipaments dels barris, estabilitzant la plantilla per garantir la qualitat del servei.
• Des de l'Ajuntament, prioritzarem l'atenció a les persones amb necessitats socials. No ens podem permetre seguir arrossegant dèficits històrics en els serveis d'atenció a les persones que més ho necessiten.
• Incrementarem els treballadors i educadors socials.
• Incentivarem la creació d'una xarxa de serveis socials amb la participació d'entitats i empreses de caire social, mitjançant la concertació de serveis.
• Posarem en marxa equips volants amb capacitat suficient per permetre la cobertura de les baixes i/o absències als centres de serveis socials.
• Millorarem els criteris de gestió (personal, horari, suport psicològic, inserció sociolaboral, derivació a altres entitats i detecció de problemàtiques sociosanitàries) i també la metodologia d'atenció als usuaris.
• Equilibrarem els plans territorials de serveis socials per evitar les desigualtats entre districtes.
• Avançarem cap a la supressió de les llistes d'espera als centres de serveis socials.
• Donarem un nou impuls al Centre Municipal d'Atenció a les Urgències Socials.

Apostem per l'autonomia personal i l'atenció a la dependència

L'aprovació de la Llei per a l'autonomia personal i l'atenció a la dependència, criticada en el seu moment inicial per la invasió de competències de la Generalitat de Catalunya i per no haver previst la dotació pressupostària necessària, havia de suposar la universalització de serveis per assegurar l'autonomia personal i l'atenció a la dependència; això no obstant, la realitat ha estat una altra, i s'han acabat frustrant majoritàriament les expectatives creades.

El nostre compromís és aplicar millor la llei de la dependència, prioritzant l'autonomia de les persones i el seu dret a viure amb dignitat.

• Revisarem tots els circuits que s'estan aplicant per donar compliment a la llei de la dependència per tal que siguin més eficaços.
• Destinarem més recursos perquè la part de la gestió municipal de la dependència no impliqui endarreriments.
• Establirem, juntament amb la Generalitat de Catalunya, noves fórmules per poder informar els usuaris de la integralitat de tot el procediment de la dependència.
• Vetllarem perquè les altres administracions responsables en l'aplicació de la llei de la dependència compleixin els seus compromisos.

Atenció domiciliària i teleassistència universal i de qualitat

L'atenció domiciliària i la teleassistència són uns dels instruments fonamentals dels nostre serveis socials.

Per això, apostem per la teleassistència i pel servei d'atenció domiciliària (SAD) com a conjunt integrat de prestacions que es reben en funció de la situació concreta de cada persona gran i que fa possible que les persones i les famílies puguin romandre al seu domicili i al seu entorn habitual tant de temps com sigui possible i amb la màxima qualitat de vida.

• Proposarem avançar cap a la universalització d'aquests serveis per a totes les persones amb dependència que ho necessitin.
• Avançarem en l'atenció domiciliària en els seus diferents vessants: atenció personal a la llar, neteja de la llar, compres i àpats a domicili, bugaderia, arranjament d'habitatges, etc.
• Superarem la situació actual d'opacitat en els processos de contractació d'aquests serveis i apostarem per criteris més objectius i lligats a la bona qualitat i gestió d'aquest servei, valorant l'experiència de les empreses adjudicatàries i la professionalitat del personal assistent.
• Desenvoluparem un sistema d'avaluació i d'informació sobre la qualitat i el resultat dels serveis d'atenció a la gent gran amb dependència.
• Impulsarem l'oficina de recerca de cuidadors i serveis domèstics, com a punt d'orientació i assessorament i també com a punt de trobada de demandes i ofertes.

Per un desenvolupament humà sense exclusions

Volem ajudar les persones perquè se sentin més segures i autònomes, més incloses i integrades socialment i laboralment, de manera que el benestar sigui una realitat en les seves vides. La crisi econòmica que estem vivint afecta de manera especial les persones més febles i les més necessitades.

Donarem un nou impuls al Pla d'inclusió social de Barcelona, amb la participació del tercer sector, i enfortirem les polítiques de suport a les entitats socials.

Elaborarem un programa d'accions transversals de suport a les famílies monoparentals juntament amb l'Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya.

Destaquem la necessitat de promoure la inserció professional de les persones més desafavorides mitjançant el desenvolupament de serveis d'atenció social i de l'economia social, i també potenciant noves fonts d'ocupació en resposta a les necessitats col·lectives.

• Impulsarem la inserció laboral de persones en risc d'exclusió per afavorir la seva autonomia personal, potenciant els serveis d'inserció sociolaboral, el servei d'orientació, formació i suport a la inserció laboral i els programes d'inserció laboral d'immigrants i de minories ètniques. Vetllarem per la inserció sociolaboral per donar una oportunitat als menors desinternats de centres de justícia juvenil i als reclusos excarcerats.
• Elaborarem mecanismes de coordinació i de treball en xarxa en els àmbits sanitari i educatiu per facilitar la inclusió social en termes de salut i educació, mitjançant el desenvolupament de plans de treball conjunts.
• Donarem suport econòmic i institucional a les empreses d'inserció social (EIS) radicades a Barcelona com a exemple i eix vertebrador de la recuperació laboral pràctica de persones en risc.
• Prioritzarem el suport a les empreses fonamentades en l'economia social i als autònoms a l'hora de fomentar l'esperit emprenedor i la inserció laboral de persones en límit d'exclusió.

Donarem un nou impuls al Pla per a persones sense sostre:

• Prestarem una atenció especial a la cobertura de necessitats bàsiques i d'atenció a persones sense sostre i promourem la xarxa municipal d'equipaments. Augmentarem els equipaments integrals amb acolliment diürn obert, acolliment residencial de baixa exigència i serveis d'higiene i alimentació.
• Millorarem la vinculació entre els serveis d'acollida de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Sostre amb els serveis socials per tal d'avançar en el procés d'inclusió de les persones usuàries. També millorarem la coordinació entre administracions i entitats pel que fa a l'atenció a les persones sense sostre.
• Per a nosaltres, aquest programa serà clau. Cap persona pot quedar-se sense plaça. Ningú que no vulgui estar-se al carrer pot quedar en llista d'espera.
• Promourem l'accés a l'habitatge social de les persones sense sostre.
• Tirarem endavant una acció preventiva des dels serveis socials d'atenció primària per detectar persones que poden perdre la llar.
• Ampliarem i adaptarem els recursos d'atenció social a les necessitats de les persones sense sostre.

Enfortirem la Xarxa de Cultura per a la Inclusió Social per cercar les sinergies entre la dimensió cultural de la inclusió i la dimensió social de la cultura.

Lluitarem contra la pobresa

Establirem un pacte social de lluita contra la pobresa, amb recursos i serveis, no solament de bones intencions. En aquest repte, és fonamental l'acord-pacte amb les entitats socials que avui dia estan donant resposta real a les necessitats socials de la ciutadania.

Assolir aquesta fita requereix el compromís de tots. Per això, posarem a disposició de les entitats més eines i més recursos per millorar l'atenció i fer de la lluita contra la pobresa un eix clau de la nostra actuació.

Potenciarem la política social d'aliments (menjadors socials, menjars a domicili, àpats en companyia, prestacions econòmiques per a alimentació) i la xarxa de distribució social d'aliments. Impulsarem la taula de treball amb la participació dels operadors econòmics (supermercats, mercats i representants del teixit comercial) per agilitzar el subministrament d'aliments a les entitats i a les persones amb necessitats no cobertes. Farem que la xarxa de menjadors socials sigui més eficaç amb la col·laboració del tercer sector. També millorarem les condicions d'accés als menjadors socials.

La feminització de la pobresa és una realitat a les ciutats, i també a la ciutat de Barcelona. Molts factors situen la dona en la franja més baixa d'ingressos: dones grans i vídues, dones separades amb pensions molt baixes, dones que són cap d'una família monoparental... Per això durem a terme les actuacions següents:

• Garantirem una atenció social eficaç i immediata per garantir el seu dret a una vida digna.
• Vetllarem perquè els plans d'inclusió social incorporin la visió del gènere.
• Garantirem l'accés a un habitatge digne i adient als seus ingressos.

Ara bé, actualment s'afegeix a aquest fet una creixent masculinització de la pobresa a causa de les altes taxes d'atur i del fracàs escolar (nois al carrer sense expectatives, aturats de llarga durada, separats sense recursos i amb deutes per pensions alimentàries, persones que han empobrit sobtadament per culpa de l'atur, etc.).

Vetllarem i incrementarem les mesures de protecció vers el desnonament per pressions dels propietaris i per dificultats econòmiques justificades, especialment en persones d'edat.

Creiem en el treball en xarxa

Donarem un nou impuls a les xarxes d'acció de l'Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva com un espai d'acció entre l'Ajuntament i les entitats socials que treballen a la ciutat per a la inclusió social.

Cercarem noves propostes amb les entitats que integren les xarxes d'acció per planificar d'una forma conjunta l'acció social d'inclusió. Aquestes propostes han d'anar més enllà de propostes teòriques, d'estudis i jornades; han de ser propostes reals d'actuació mixta entre l'Ajuntament i les entitats per donar serveis a la ciutadania.

Creiem en el paper fonamental de la participació de les entitats i els experts; per això, farem que les propostes del Consell Municipal de Benestar Social estiguin incloses en els plans d'actuació municipal.

Infància i adolescència en risc

En el context actual, cal prioritzar determinades polítiques d'atenció a les persones amb més dificultats, sense oblidar el caràcter preventiu de les actuacions públiques, especialment importants en el cas de la infància i l'adolescència. Calen polítiques integrals en el camp educatiu, social, sanitari i de lleure per abordar la greu situació que pot hipotecar la vida de les persones i el nostre futur com a país.

• Prioritzarem l'atenció als infants i adolescents en risc social. Promourem la millora de l'atenció per part de les famílies: els donarem suport i reforçarem la capacitació per a la funció parental --especialment en un context social tan canviant-- i l'atenció integral i preventiva.
• Enfortirem el programa A partir del carrer com una acció socioeducativa orientada a potenciar el carrer com a espai educatiu i a vincular els joves al teixit associatiu i als serveis de proximitat.
• Potenciarem el treball i el tractament al territori, donant als centres residencials el tractament subsidiari que es mereixen.
• Promourem plans d'actuació locals tenint en compte la situació i les necessitats dels infants i els adolescents de la ciutat de Barcelona, amb recursos preventius al mateix territori.
• Sempre que sigui possible, potenciarem les mesures d'acolliment familiar per sobre de les que comporten l'internament del menor o la menor en un centre públic o concertat.
• Millorarem la resposta de la ciutat en l'atenció socioeducativa de la infància i l'adolescència en situació de risc social.
• Millorarem la coordinació i el treball conjunt dels centres oberts amb els serveis socials amb criteris de complementarietat i coresponsabilitat, com també la coordinació i la col·laboració amb les diferents àrees i serveis que atenen els menors (salut, educació...).
• Farem complir la totalitat del conveni (2005-2007) i els compromisos per construir equipaments per a la infància a Barcelona que l'anterior Govern de la Generalitat de Catalunya no va dur a terme.,

Contractació socialment responsable

Avançarem en el compromís amb la contractació pública socialment responsable per tal d'assolir la integració laboral de persones en risc d'exclusió.

Garantirem una reserva social en els processos de contractació municipal com una manera de promoure la creació d'ocupació per mitjà de les empreses d'inserció i dels centres especials de treball; volem assegurar que l'ocupació creada beneficiï les persones en risc d'exclusió social.

Acció comunitària

Volem donar més força a l'acció comunitària amb projectes més ambiciosos de col·laboració entre els serveis públics de proximitat i el teixit social i veïnal. Apostarem pels convenis de col·laboració amb les entitats per a la creació de bancs del temps i per a les estratègies d'intercanvis de serveis.

Els plans comunitaris, les accions comunitàries d'intercanvi i les accions comunitàries de solidaritat seran eines fonamentals per lluitar contra l'exclusió i per avançar cap a la inclusió i la promoció de la persona.

Polítiques socials d'inclusió residencial

Impulsarem el programa municipal d'habitatges d'inclusió donant un nou impuls a la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió, entesa com una xarxa mixta entre l'Ajuntament i els agents socials de l'habitatge a la ciutat.

Cercarem solucions residencials d'habitatge transitori cap a l'autonomia de les persones que vénen dels centres d'acollida i promourem mesures d'integració social i de reinserció.

Prioritzarem l'habitatge d'inclusió per a les dones víctimes de violència masclista, persones discapacitades, gent gran sola i jove, així com les persones amb risc d'exclusió per vulnerabilitat econòmica.

Incrementarem els allotjaments col·lectius per a persones amb risc d'exclusió com una solució transitòria de persones en risc d'exclusió i en règim de lloguer subvencionat, amb un seguiment i un suport socioeducatiu. Prioritzarem la gestió concertada amb entitats socials i fundacions.

Augmentarem els ajuts i les prestacions de caràcter social per al pagament de lloguers i per a l'arranjament d'habitatges indicats per serveis socials d'atenció primària.

Serveis residencials per a la gent gran i persones amb dependència

Incrementarem els habitatges tutelats per a gent gran, els quals han d'estar dotats de serveis integrals (atenció individual, actuacions preventives, atenció domiciliària, teleassistència, neteja...).

Farem complir el conveni (2005-2007) i els compromisos perquè es construeixin equipaments públics de serveis socials a Barcelona que l'anterior Govern de la Generalitat de Catalunya no va dur a terme.

El compliment d'aquest conveni ha de significar la nova construcció i posada en funcionament de deu centres de dia de titularitat pública per a gent gran, deu residències de titularitat pública per a gent gran i quatre equipaments públics per a persones amb discapacitats. També farem el seguiment perquè es finalitzin els equipaments en col·laboració amb la iniciativa social que recull el conveni.

3.4. POLÍTIQUES D'IMMIGRACIÓ

L'Administració local ha assumit un paper fonamental en la implantació de moltes de les polítiques públiques vinculades amb la immigració. Aquesta decidida intervenció municipalista és la conseqüència d'una lògica estrictament pràctica: la interacció, la participació i la comunicació amb els nouvinguts és indispensable per aconseguir una bona convivència veïnal i per preservar la cohesió social als municipis. Integració i cohesió han d'anar unides; són inseparables.

Totes les persones, sigui quin sigui el seu origen, estan vinculades amb el conjunt de la societat per un contracte implícit constituït per uns determinats valors compartits i unes clàusules cíviques, com ara el respecte, la cooperació, la tolerància, el sentiment comunitari... Des de CiU proposem l'assumpció de drets i deures amb els nouvinguts i dels nouvinguts com un compromís mutu d'arrelament al nostre país i com un instrument que en faciliti la integració en la nostra societat. Apostem per regular i ordenar la immigració i també per habilitar instruments de tota mena que facin possible el procés d'integració de les persones immigrades i la garantia de la cohesió social a tots els barris de Barcelona.

Els immigrants han d'incorporar-se i assumir els requeriments del nostre sistema de valors, i aquest sistema és també el que ha de garantir que els mateixos principis siguin respectats envers les persones nouvingudes. D'altra banda, és evident que el coneixement de l'idioma, de l'entorn laboral, institucional, cultural, etc., suposa una barrera contra la discriminació i la segregació i una possibilitat real d'igualtat d'oportunitats i de promoció social. Per tant, cal afavorir aquests coneixements des de l'espai públic per propiciar l'existència d'una sola comunitat barcelonina i catalana, sigui quin sigui l'origen geogràfic i la tradició cultural de les persones que la integren.

Així doncs, la immigració constitueix un repte que ha d'afrontar tota la societat, però també una oportunitat que ens ha de permetre avançar col·lectivament en els àmbits humà, econòmic i cultural. Des de CiU considerem que els poders públics han de tenir ben definides totes les mesures que constitueixen els eixos centrals d'una política pública d'immigració i que ens ha de portar a una societat més cohesionada.

Arreu, l'experiència ens demostra a bastament que la instrumentalització política de la immigració pot provocar greus perjudicis socials. La política migratòria, en allò que és essencial, no ha d'estar subjecta a la contingència dels cicles electorals, sinó que ha de ser el resultat d'un consens general expressat en l'actual mandat per l'aprovació del Pla de treball immigració 2008- 2011.

Tot i les limitacions que la normativa estatal determina per a l'Administració local, ens proposem afrontar i resoldre un seguit de qüestions bàsiques que pretenen crear un projecte comú entre els catalans i els nouvinguts.

• Treballarem per resoldre la problemàtica de les persones immigrades en situació administrativa irregular, amb ple respecte a les garanties legals i als drets humans.
• Definirem un projecte comú per a tots els barcelonins i les barcelonines, vinguin d'on vinguin. Promourem la participació dels nous catalans d'origen estranger en la vida associativa i cívica de la ciutat com a vehicle d'integració.
• Donarem suport a les entitats socials que treballen per la integració de les persones immigrades i les dotarem de recursos suficients, posant a disposició dels nouvinguts els dispositius que facin d'enllaç entre l'arribada i la normalització.
• Crearem una xarxa d'acollida descentralitzada per als nouvinguts amb mediadors professionals i amb la col·laboració de les entitats especialitzades amb l'objectiu d'oferir orientacions personalitzades sobre la feina, els serveis, l'habitatge i la vida a Barcelona.
• Garantirem la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis públics propis de l'estat del benestar (ensenyament, sanitat, habitatge, etc.).
• Facilitarem la màxima difusió de la informació sobre l'oferta i la demanda del mercat laboral i establirem itineraris personalitzats per a l'ocupació per tal de garantir la màxima integració sociolaboral de les persones nouvingudes.
• Fomentarem l'esperit emprenedor dels nous catalans i donarem suport i formació per afavorir noves iniciatives empresarials. Potenciarem les escoles de persones adultes per tal d'afavorir els coneixements necessaris per fomentar l'emprenedoria entre les persones nouvingudes.
• Garantirem els mecanismes de contractació i d'intermediació legal i per lluitar contra l'economia submergida i contra la contractació il·legal.
• Crearem, d'acord amb la Generalitat de Catalunya, un moviment de Voluntaris per a l'arrelament dels immigrants, en xarxa amb la societat civil, amb l'objectiu de facilitar la integració de les persones nouvingudes.
• Establirem un control més intens de les condicions de l'habitatge per evitar la massificació i els guetos en barris i zones de més concentració de població immigrada i implementarem noves estratègies urbanístiques per tal de facilitar la cohesió i l'equilibri territorial.
• L'Ajuntament de Barcelona s'implicarà activament en la difusió, l'extensió i la projecció del català i dedicarà una atenció especial als nous catalans d'origen estranger. Garantirem l'accés gratuït a l'aprenentatge de la llengua catalana per a les persones nouvingudes.
• Convergència i Unió articularà els mecanismes polítics necessaris perquè hi hagi una veritable coordinació entre l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, amb l'objectiu de consensuar les grans línies d'actuació política en matèria d'immigració i evitar, d'aquesta manera, la dispersió de recursos.
• Durem a terme les accions necessàries per lluitar contra el racisme i la xenofòbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures. L'Ajuntament compareixerà en tots els casos de delictes de racisme o xenofòbia.
• Garantirem que el padró com a registre administratiu respongui a la realitat del municipi a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l'acció de l'Ajuntament.

3.5. POLÍTIQUES DE SALUT

Els indicadors de nivell de salut de les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona són francament bons.

La gestió de la sanitat pública a Barcelona és el millor exemple que la col·laboració institucional garanteix una millor prestació de serveis a tots els ciutadans. El funcionament del Consorci Sanitari de Barcelona és el millor model d'aquesta gestió institucional d'un servei públic, perquè permet aclarir les situacions, rendibilitzar els recursos disponibles i evitar les duplicitats.

Pel que fa a la salut, podem afirmar que els ciutadans tenim bona salut. Tanmateix, queden assignatures pendents. En aquest sentit, treballarem per reduir les diferències de salut que es detecten entre els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, en funció del lloc on viuen i del seu extracte social, i actuarem de manera prioritària en la prevenció de totes les morts que es produeixen per causes evitables (accidents de trànsit i a la llar, suïcidis, drogodependència, etc.).

La qualitat del servei és la prioritat per a Convergència i Unió. Definirem la cartera bàsica de serveis adaptat a cada barri de la ciutat per tal de garantir que tots els ciutadans puguin accedir a aquests serveis amb la màxima qualitat.

Millora de l'atenció primària

Exigirem que es garanteixin els drets dels pacients de forma efectiva: se'ls ha de poder atendre el temps que calgui, han de poder fer els tràmits més àgilment i han poder escollir el metge o la metgessa d'atenció primària.

Millorarem l'accessibilitat dels usuaris, sigui millorant els sistemes de transport públic de superfície entre el lloc on viuen i el lloc on són atesos sanitàriament sigui acostant els serveis sanitaris al lloc on viuen, sempre que la disponibilitat d'edificis o solars de propietat municipal ho permeti. Aquesta millora per fer més accessibles els serveis sanitaris serà prioritària pel que fa a l'atenció sanitària primària especialitzada.

En el marc del Consorci Sanitari de Barcelona i d'acord amb el Pla d'equipaments dels barris i de la ciutat, Convergència i Unió tirarà endavant la construcció o remodelació dels centres d'atenció primària necessaris per garantir el nivell de qualitat de l'assistència sanitària.

Consolidarem a Barcelona el programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva --tenint presents les especificitats dels adolescents i de les persones homosexuals--, completarem el programa de detecció precoç del càncer de mama i donarem un impuls als treballs de coordinació i millora dels programes de detecció i atenció a les víctimes de la violència de gènere, als infants i a la gent gran.

Millora de l'atenció hospitalària

La ciutat de Barcelona disposa de dos nous i potents equipaments sanitaris, el Parc Sanitari Pere Virgili i el nou Hospital de Sant Pau, que, juntament amb les importantíssimes remodelacions de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de l'Hospital Clínic i de l'Hospital del Mar, faran que Barcelona disposi d'uns equipaments hospitalaris públics molt potents.

Des de Convergència i Unió, estarem especialment amatents a les reformes i l'ampliació de l'Hospital del Mar, ja que l'Ajuntament de Barcelona hi té una responsabilitat principal.

Donarem una resposta equilibrada alhora que desenvoluparem el concepte d'hospital de barri o de proximitat, i, en paral·lel, potenciarem l'oferta de terciarisme o d'alta qualificació dels grans hospitals de Barcelona.

També en el camp dels equipaments hospitalaris de titularitat privada, s'han produït importantíssimes remodelacions que des del Govern Municipal de CiU ajudarem a potenciar. La nova Clínica Quirón, el nou Institut Dexeus a les Corts, la Clínica Cima, l'ampliació de la Clínica Teknon i les remodelacions de la Clínica Sagrada Família i de l'Institut Corachan acabaran de consolidar Barcelona com la capital sanitària de la Mediterrània.

Salut mental

Durant el proper mandat, el Consorci Sanitari de Barcelona se centrarà en l'àmbit de la salut mental en les actuacions següents:

• La posada en marxa de la nova Unitat Polivalent Psiquiàtrica (Projecte Numància) per oferir una atenció integral [aguts, subaguts i alta dependència psiquiàtrica (ADP)] a la població de l'Àrea Integral de Salut (AIS) de la Barcelona Esquerra, que inclou els districtes municipals de Sants-Montjuïc, Esquerra de l'Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi.
• L'adequació de l'oferta assistencial de psiquiatria del Parc de Salut Mar (antic IMAS) a les necessitats de la població del territori de referència (AIS Barcelona Litoral Mar), que inclou els districtes de Ciutat Vella i Sant Martí. Aquesta oferta assistencial haurà d'abastar tant l'atenció comunitària --centres de salut mental (CSMA i CSMIJ) i centres d'atenció a les drogodependències (CAS)-- com l'atenció hospitalària en tots els seus nivells (aguts, subaguts, patologia dual i ADP).
• La potenciació dels programes especialitzats per a l'atenció dels immigrants i refugiats i també dels sense sostre de la ciutat de Barcelona i d'aquelles persones que pateixin una malaltia mental.
• La promoció d'actuacions proactives per tal d'evitar l'estigmatització que, encara ara, té la malaltia mental en el conjunt de la societat catalana, i a la ciutat de Barcelona en particular, i que evitin en la mesura que sigui possible la seva exclusió social.

Atenció sociosanitària

Les necessitats de la gent gran estan determinades per un seguit de variables en les quals volem destacar les vinculades amb la salut, la qualitat de vida i l'accessibilitat als recursos sanitaris. Impulsarem un seguit de programes lligats a l'objectiu de situar la persona gran en el centre de tots els recursos sociosanitaris mitjançant les actuacions següents:

• Garantirem la continuïtat de les atencions sanitàries i la coordinació intersectorial, tot reforçant l'atenció domiciliària per facilitar les condicions de vida a la llar, especialment a les persones que viuen soles.
• Farem realitat el Pla d'atenció a les persones amb demències, tant pel que fa a mitjans diagnòstics com a recursos residencials de llarga estada, amb el compromís d'incrementar el nombre de places.
• Continuarem el creixement important de les actuacions en l'àmbit sociosanitari d'acord amb les necessitats de la població com a conseqüència de l'envelliment de la població i del creixement de les malalties cròniques.
• Pel que fa a l'activitat sociosanitària contractada pel Departament de Sanitat, les actuacions més importants que durem a terme són aquestes:
• El Parc Sanitari Pere Virgili, amb equipaments de les diferents línies d'estada mitjana, estada llarga, activitat d'atenció diürna i activitat d'avaluació ambulatòria.
• L'entrada en funcionament del centre sociosanitari de Virrei Amat.
• L'entrada en funcionament del centre sociosanitari de les Casernes de Sant Andreu.

A aquestes actuacions, cal afegir-ne d'altres amb contractació d'equipaments d'estada llarga.

També cal dir que amb la contractació d'equips d'avaluació ambulatòria de geriatria i demències als principals hospitals es consolidaran aquests recursos de diagnòstic especialitzat a la ciutat de Barcelona.

Agència de Salut Pública de Barcelona

L'agència de Salut Pública de Barcelona prioritzarà les seves accions amb les tasques següents:

• Planificarem amb la Generalitat de Catalunya l'evolució del mapa sanitari de la ciutat.
• Millorarem els sistemes d'informació sanitària amb l'objectiu de millorar els nivells de salut mitjançant l'aplicació de programes de reducció de les desigualtats de salut territorials, socials i econòmiques.
• Potenciarem els programes per fomentar els hàbits saludables, com ara l'alimentació, l'exercici, etc.
• Potenciarem la millora de la informació sanitària, sobretot en les persones grans. En aquest sentit, proposem la creació d'un programa d'informació sanitària específic.
• Potenciarem la vigilància epidemiològica i el control de malalties transmissibles. En aquest àmbit, ens proposem millorar la declaració obligatòria de malalties transmissibles, especialment la tuberculosi, la meningitis, l'hepatitis, la sida, com també la vigilància i el control dels brots epidèmics.
• Vetllarem per la prevenció i la promoció de la salut per evitar les malalties de transmissió sexual.
• Farem campanyes de conscienciació ciutadana per difondre bones pràctiques que evitin la propagació de la malaltia de la sida a la nostra ciutat. En el mateix sentit, reforçarem el suport a les entitats que en aquest moment treballen a la ciutat, tant en el camp de la conscienciació com en el suport dels malalts.
• Potenciarem la prevenció i la promoció de la salut. En aquest camp, ens proposem potenciar el pla de vacunació continuada, millorar l'educació sanitària a les escoles públiques i concertades i millorar els programes de detecció precoç de les malalties amb més prevalença.
• Plantejarem mesures preventives concretes per evitar totes les formes d'addicció, especialment les relacionades amb les "pantalles" electròniques.
• Treballarem per difondre els principis del joc responsable, especialment entre els infants i els adolescents, amb diàleg amb les entitats i empreses del sector.
• Promourem l'atenció a les drogodependències. Continuarem aplicant el Pla municipal de drogodependències. Dins d'aquest pla, cal potenciar al màxim les actuacions preventives al barri i intensificar, dins el programa de salut a l'escola, la formació en salut. Cal millorar la xarxa d'utilització pública d'equipament per a la reinserció social i laboral de les persones que han patit drogodependència.
• Estendrem la xarxa de CAS per atendre les persones amb drogodependència, amb programes de reducció de danys a tots els districtes de la ciutat per a persones afectades i que resideixin al districte.
• Promourem la seguretat i higiene dels aliments. Augmentarem el nombre d'inspectors sanitaris amb l'objectiu de millorar el control sanitari de Mercabarna (llotja de peix i escorxador), les indústries i el comerç a l'engròs, els mercats municipals, els establiments minoristes de la ciutat i la restauració, i farem els controls necessaris per impedir la venda de productes alimentaris a la via pública.

Barcelona com a centre mèdic universitari

El fet que convisquin a Barcelona l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'Hospital Clínic, l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital del Mar, l'Hospital de l'Esperança, l'Hospital de Sant Joan de Déu, el Parc Sanitari Pere Virgili, el Parc de Recerca Biomèdica a la Barceloneta, l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica, diverses dependències del Consell Superior d'Investigacions Científiques, dues facultats de medicina, una facultat de farmàcia, dues facultats de ciències biològiques i diverses escoles d'infermeria, donen un potencial il·limitat a la ciutat de Barcelona com a ciutat medicouniversitària. En aquest sentit, Barcelona Centre Mèdic i Barcelona Centre Universitari han de funcionar de manera conjunta i coordinada perquè Barcelona sigui la capital sanitària de la Mediterrània.

Proposem que la reconversió d'alguns dels pavellons modernistes de l'antic Hospital de San Pau esdevinguin seu de Barcelona Centre Mèdic Universitari, com a consorci format per les administracions públiques, les universitats, els centres de recerca biomèdica i el sector empresarial sanitari. El desenvolupament del clúster de la biotecnologia serà una prioritat per al Govern Municipal.

Estudiarem, d'acord amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut, la creació d'un museu de la Medicina.

Impulsarem que el Govern de la Generalitat destini recursos públics i promogui accions per captar la inversió privada per als centres de recerca biomèdica per tal d'aconseguir els millors especialistes.

El sector sanitari com a impulsor de l'activitat econòmica

El sector sanitari és un potent espai d'activitat econòmic creador de riquesa i de llocs de treball. Per aquest motiu, impulsarem els aspectes econòmics i comercials de la sanitat. En aquest sentit, els acords amb la Fira de Barcelona i amb el Consorci de Turisme de Barcelona són clau per ampliar les activitats del sector sanitari vinculat amb el món dels congressos i les fires a Barcelona.

En col·laboració amb la Fira Internacional de Barcelona, crearem una gran manifestació firal d'àmbit internacional que permeti convertir la ciutat de Barcelona en el referent a nivell d'Europa en aquest camp.

El Govern municipal actuarà com a promotor de les professions sanitàries a Barcelona.

Atenent el paper de capital mediterrània que volem que jugui la ciutat de Barcelona en el camp de les ciències biomèdiques, des del Govern municipal, en col·laboració amb el Govern de la Generalitat i amb tots els col·legis professionals del sector, promourem la implicació de tots els professionals sanitaris en la millora de la sanitat al municipi de Barcelona. Des de l'Ajuntament, promourem accions per dignificar els professionals sanitaris, com ara els metges, les infermeres, els auxiliars, els farmacèutics, etc.

Ens comprometem a tenir una sensibilitat especial cap a tots els emprenedors del sector sanitari per tal de facilitar-los, tant com sigui possible, la seva activitat professional a la ciutat de Barcelona.

Millorarem el servei d'emergències mèdiques i del transport sanitari a la ciutat de Barcelona

En el marc del Consorci Sanitari de Barcelona, millorarem l'actual sistema d'emergències mèdiques per garantir la resposta immediata en cas d'urgència vital.

D'altra banda, millorarem també els actuals sistemes de transport per reduir el temps de resposta en cas d'emergència i elaborarem un pla per garantir la cobertura total de la ciutat.

3.6. POLÍTIQUES D'IGUALTAT

Les ciutats actuals, entre elles Barcelona, han estat dissenyades i pensades sense tenir present la visió de les dones; per aquest motiu, ara necessitem un canvi, un canvi en la manera de planificar les accions, un canvi que afecta tots els àmbits, ja que les polítiques de gènere s'han de tractar d'una manera transversal i s'ha d'afrontar barreres estructurals que fan que encara no sigui possible la plena igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

L'Administració local és la més propera a les ciutadanes i els ciutadans i l'encarregada de la gestió més quotidiana. Cal conèixer en profunditat els diferents col·lectius de dones i sentir-nos propers a la seva realitat per poder dissenyar i desenvolupar polítiques eficaces per a totes elles. Inclourem en el pla municipal per a les dones les conclusions i les propostes del Segon Congrés de Dones de la Ciutat de Barcelona.

CiU proposa desenvolupar polítiques transversals per aconseguir que la igualtat d'oportunitats sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. Treballarem per fer efectiva la igualtat d'oportunitats i una major projecció i consolidació de les dones en els llocs de presa de decisions a fi d'aconseguir una societat conformada per dones i homes que reprodueixi la realitat social.

Pel que fa a l'impacte de gènere i la transversalitat:

• Incorporarem la visió del gènere a tots els projectes de la ciutat; així mateix, establirem els indicadors necessaris per avaluar l'impacte de gènere en les polítiques municipals.
• Promourem que el nou pla municipal d'igualtat d'oportunitats sigui realment interdepartamental i transversal, i que estigui coordinat per una comissió interdepartamental eficaç i realment executiva.
• Tindrem present el gènere en totes les estadístiques, enquestes i observatoris de la ciutat.
• Promourem que hi hagi una regidoria que vetlli i doni resposta a les diferents necessitats de les dones de Barcelona i que coordini i impulsi les polítiques transversals de l'Ajuntament.
• Analitzarem l'impacte de gènere a l'Ajuntament, de manera que permeti conèixer el nivell de decisió que tenen les dones en la gestió de la ciutat (des de les membres del govern a les usuàries), investigant aspectes com ara els horaris, el funcionament dels òrgans de participació, etc.
• Utilitzarem el llenguatge no sexista en totes les publicacions, manifestacions, actuacions i informacions municipals.

Dona i espais urbans

El disseny i la construcció d'aquest espai comú s'ha fet sense la participació de les dones. Ara bé, la seva presència en tots els àmbits --social, laboral i familiar-- fa que calgui repensar tots els espais adequats a una nova realitat.

L'espai on ens movem és de primeríssima importància: és la comoditat de cada dia; és l'estalvi de temps que a les dones d'avui dia no els sobra; és gaudir dels serveis que els pot oferir el seu entorn amb confiança i rapidesa.

• Obrirem reflexions i debats per redissenyar la ciutat per tal que l'urbanisme, els horaris, els transports, els serveis, etc., tinguin en compte tothom que hi viu i facilitin la vida a les persones.
• Avançarem en el compromís per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. En aquest sentit, cal que s'estableixi des del diàleg ciutadà, fent possible una ciutat que s'adeqüi a aquesta necessitat en tots els seus serveis.
• Potenciarem i habilitarem els espais comuns, externs i interns, a l'edifici d'habitatges familiars, per a l'oci i l'intercanvi de serveis. Unes estructures arquitectòniques amb més espais comuns afavoririen que es compartissin serveis dins la mateixa comunitat de propietaris.
• Augmentarem el nomenclàtor dels carrers i espais públics amb noms de dones. Una de les característiques de la societat patriarcal és la invisibilitat de la dona en l'àmbit públic. Cal continuar avançant per fer- les visibles als carrers, jardins i altres espais públics de la ciutat.
• Promourem escultures urbanes de dones per tal de donar visibilitat i reconeixement a les dones il·lustres. El reconeixement professional de personatges il·lustres ha quedat palès a la ciutat en l'escultura, i les dones n'han quedat al marge. Ara volem que es compensi aquesta mancança, de manera que volem augmentar la visibilitat i el reconeixement de les dones en l'escultura urbana.
• Repensarem la senyalització d'ús de l'espai públic, de manera que no s'utilitzin els rols tradicionals de forma sexista.
• Vetllarem per la seguretat de les dones en la configuració dels espais públics. En aquest sentit, augmentarem la il·luminació, elaborarem un mapa de punts insegurs a la ciutat per a les dones per tal d'eliminar-los, incrementarem la seguretat en parades d'autobusos i passadissos de metro, etc.
• Vetllarem per la seguretat de les dones en la configuració dels aparcaments municipals i els reservarem places en zones segures.

El policia de barri tindria un paper clau a l'hora de garantir aquesta seguretat.

Dones i treball remunerat

• Promourem accions per facilitar l'accés de la dona a una feina remunerada en igualtat d'oportunitats quant a nivells salarials, categories professionals i accés a llocs de direcció.
• Vetllarem per la inclusió dels plans d'igualtat de gènere en les polítiques d'ocupació.
• Potenciarem el treball estable que acabi amb els contractes precaris i eventuals que afecten especialment les dones.
• Millorarem l'accés a l'ocupació i a les noves tecnologies de dones amb dificultats d'inserció especials en el mercat laboral.
• Promourem plans específics per incorporar les dones en els nous jaciments ocupacionals.
• Augmentarem el suport a iniciatives de dones que es volen convertir en empresàries, com també el suport i l'assessorament a les dones que ja ho són.
• Potenciarem els programes de microcrèdits per a les dones emprenedores.

Dones i pobresa

La feminització de la pobresa és una realitat a les ciutats. Molts factors situen les dones en la franja més baixa d'ingressos. Aquesta situació afecta dones grans i vídues, dones separades amb pensions molt baixes, dones que són cap d'una família monoparental.... En aquest sentit, durem a terme aquestes mesures:

• Garantirem una atenció social eficaç i immediata per garantir el seu dret a una vida digna.
• Prendrem mesures per lluitar contra l'exclusió de les dones grans soles, com ara l'acompanyament, l'atenció domiciliària, la compartició de pisos amb tutela municipal...
• Prendrem mesures per lluitar contra l'exclusió de les dones grans soles, com ara l'acompanyament, l'atenció domiciliària, la compartició de pisos amb tutela municipal...
• Garantirem l'accés a un habitatge en condicions i adequat als seus ingressos.

Dones i violència de gènere

• Desenvoluparem un pla integral per eliminar la violència contra les dones que sigui veritablement transversal, amb pressupost de totes les regidories i que estigui totalment coordinat amb les altres administracions.
• Prioritzarem en aquest pla els mecanismes de prevenció, sensibilització i educació. El pla ha de garantir l'atenció, la protecció i la recuperació de la víctima.
• Millorarem el circuit a Barcelona incrementant la coordinació amb tots els agents implicats a la ciutat per tal de prevenir, atendre i eradicar la violència contra les dones amb la màxima eficàcia. Vetllarem perquè els serveis d'assistència social i els policials vetllin en especial el maltractament familiar i domèstic, sempre amagat i difícil de detectar, però que causa un gran patiment en la persona afectada.
• Revisarem el mapa de serveis i recursos necessaris per atendre les víctimes de violència de gènere i potenciarem l'equip d'atenció a les dones com a centre de referència per a l'atenció a les dones.
• Treballarem per sensibilitzar i prevenir mitjançant l'educació en tots els àmbits socials i incidirem especialment en l'educació a les escoles, en l'educació en el lleure i en els mitjans de comunicació.
• Garantirem una atenció adequada a la víctima de la violència domèstica a través dels centres i els recursos d'atenció social i promourem la seva reinserció sociolaboral establint convenis amb empreses de la ciutat.
• Impulsarem l'observatori de la violència de gènere.

Dones i prostitució

• Donarem un nou impuls al pla integral que reculli tots els aspectes que afecten la prostitució a la nostra ciutat, amb la participació dels col·lectius afectats, associacions de veïns i professionals. Aquest pla ha de tenir el compromís, també econòmic, de totes les regidories implicades amb l'objectiu d'acabar amb l'explotació de persones i oferir mesures de protecció, com ara cases d'acollida, serveis d'assessorament jurídic, polítiques sanitàries, serveis d'atenció psicològica, programes formatius, serveis assistencials, programes de reorientació ocupacionals i d'inserció, programes d'habitatge i d'acolliment i línies de suport familiar, entre d'altres.
• Promourem acabar amb l'explotació de persones; per això, perseguirem les màfies que actuen a Barcelona. Barcelona ha de ser una ciutat de tolerància zero amb l'explotació de persones. Per aconseguir-ho, invertirem tots els recursos que siguin necessaris, coordinadament amb les altres administracions, per acabar amb aquest esclavatge del segle XXI i, en definitiva, amb aquesta violència contra les persones.
• Donarem més força a l'Agència ABITS, que s'ha de convertir en una agència de treball transversal i que ha de coordinar totes les accions que afectin la prostitució a la ciutat. Aquesta feina s'ha de fer amb l'ajut de les entitats del sector que necessiten un suport més gran per part de l'Ajuntament.
• Impulsarem la coordinació i la taula de treball amb totes les administracions i les entitats que treballen en el sector.
• Dibuixarem el mapa de serveis necessaris i impulsarem la casa d'acollida per a persones que es dediquen a la prostitució. Aquest centre tindrà com objectiu --a més de protegir-les si fos el cas-- crear nous itineraris per a les persones que s'hi vulguin acollir.
• Des de l'Agència revisarem tota la normativa que permet obrir pisos i locals on exercir la prostitució. I farem de la inspecció un element clau per acabar amb l'explotació i per aconseguir que les dones que exerceixen aquesta activitat trobin altres sortides.

Dones i associacionisme

• Fomentarem i promocionarem la presència de les dones en el conjunt del teixit associatiu.
• Donarem més suport i recursos, mitjançant convenis amb les associacions de dones de la ciutat.
• Farem visible el treball de les associacions de dones.
• Promourem tallers formatius per a dones grans que exerceixen una important tasca de voluntariat des de les associacions.
• Potenciarem el Consell de Dones de la ciutat i els consells de dones dels districtes.
• Promourem espais de trobada que facilitin el desenvolupament de les activitats de les associacions de dones als districtes.

Dones, informació i participació

• Donarem un nou impuls al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones com a servei adreçat a la promoció i participació de les dones.
• Promourem nous serveis als punts d'informació i atenció a les dones a tots els districtes.
• Afavorirem la participació de la dona en tots els àmbits de la ciutat i en la vida econòmica, social, cultural, associativa i política.
• Vetllarem perquè la presència de les dones avanci cap a la paritat en tots aquells organismes, juntes, consells, comitès o comissions de participació per a la presa de decisions en la vida econòmica, política, cultural i social de la ciutat.
• Promourem la presència de dones en els actes públics organitzats per l'Ajuntament i entitats amb les quals col·labori.
• Potenciarem la participació de les dones discapacitades en tots els àmbits socials.
• Promourem la participació de les dones que actuen en el camp artístic i cultural i farem visible la seva obra.
• Impulsarem programes que apropin les noves tecnologies a les dones.
• Promourem fòrums de debat i participació amb els grups de dones de la ciutat.

Dona i mitjans de comunicació

• Fomentarem una participació de les dones molt més àmplia en els mitjans de comunicació i informació de Barcelona.
• Impulsarem la inclusió de temes relacionats amb la igualtat d'oportunitats en les publicacions de la ciutat.
• Establirem codis ètics en els tractaments de les informacions en qüestions de gènere.
• Vetllarem, a través de l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, perquè els mitjans de comunicació transmetin continguts d'acord amb els principis d'igualtat d'oportunitats. Vigilarem les campanyes publicitàries pel que fa a la transmissió de valors.

3.7. PERSONES AMB DISCAPACITATS

La integració social constitueix un objectiu prioritari per a CiU i ha de fer possible que totes les persones puguin participar dels beneficis del desenvolupament mitjançant l'exercici dels seus drets i capacitats. A tots nosaltres ens pertoca avui proposar, analitzar, discutir i decidir com volem que sigui la nostra societat. Així doncs, hem de pensar en formes d'organització creatives, en nous mètodes i millors estratègies que ens permetin continuar avançant en el camí dels canvis necessaris per integrar les persones amb discapacitats en la dinàmica del desenvolupament familiar, social i comunitari.

El nostre objectiu és garantir que totes les persones puguin exercir plenament els seus drets com a ciutadans, especialment les persones amb discapacitats així com les que pateixen malalties limitants o amb requeriments especials com la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, malalties socialment invisibles encara no prou reconegudes.

Encara avui existeixen conductes discriminatòries quant a la participació de les persones amb discapacitat en els àmbits social, escolar i laboral. L'Administració pública ha de col·laborar activament en la lluita contra el desconeixement, els mites i les pors, i també contra la indiferència d'alguns sectors de la societat i de lleure.

El dret que més reclamen les persones amb discapacitat és el dret al treball, perquè, amb independència de la seva situació socioeconòmica individual, són el grup social amb més atur i més mancances. Tenir una feina i la possibilitat de progressar professionalment constitueix un dels mitjans idonis de realització de la persona.

De l'adequat procés de creixement personal, depèn en gran mesura aconseguir, eficientment, la seva adaptació i superació. En aquest procés, les persones amb discapacitats, com també les que pateixen malalties limitants o amb requeriments especials, desenvolupen les seves pròpies habilitats i capacitats.

La història d'una persona amb discapacitat implica una lluita contínua, tant individual com familiar, contra l'adversitat, que comporta un desgast físic i emocional i una confrontació social constant en totes les edats i nivells. Per tot això, és molt important poder establir, des del conjunt de les administracions públiques, programes de salut adequats i d'atenció mèdica específica per a persones amb discapacitat, com també per a les persones que pateixen malalties limitants o amb requeriments especials; oferir la rehabilitació possible d'acord amb els recursos tècnics i els avenços científics; propiciar majors opcions i oportunitats educatives i de lleure; col·laborar en la integració laboral, en la vida productiva i econòmicament activa; perfeccionar els mecanismes per a la contínua adaptació del marc jurídic vigent, i aconseguir canviar l'actitud de la societat perquè sigui més justa i més comprensiva, fomentant una cultura compromesa moralment amb les persones amb discapacitat per ajudar-les, respectant i defensant els drets humans.

Farem complir la totalitat del conveni (2005-2007) signat entre la Generalitat i l'Ajuntament i els compromisos per a la construcció d'equipaments per a la infància a Barcelona que l'anterior Govern de la Generalitat de Catalunya no va dur a terme. Tot seguit caldrà buscar nous acords amb la Generalitat per ampliar l'oferta de places de residència per a persones amb discapacitat.

Pla d'atenció i promoció de les persones amb discapacitat

Dins el Pla d'actuació municipal, la Federació CiU inclourà el Pla d'atenció i de promoció de les persones amb discapacitat, que englobarà els punts següents:

Garantirem l'atenció a les persones dependents en centres tant de titularitat pública com privada --aquests darrers, degudament acreditats per l'Administració pública--, que conformaran la Xarxa d'Utilització Pública d'Atenció a la Dependència. També assumirem el compromís d'estudiar altres propostes de recursos, com és ara l'assistent personal.

Facilitarem a les famílies de les persones amb discapacitat greu l'accés a la dependència per separat, uns serveis residencials transitoris (mal anomenats de RESPIR) durant els caps de setmana, períodes de vacances i moments puntuals en què siguin necessaris, impulsant tots els programes i serveis existents i prioritzant el concert amb entitats socials.

Treballarem per eximir de l'impost de vehicles de tracció mecànica aquells vehicles, propietat de persones físiques i jurídiques, que siguin utilitzats per a persones amb una minusvalidesa superior al 33%, independentment del titular del vehicle, i sense que sigui necessari que el vehicle estigui adaptat a la conducció per a persones amb discapacitat, així com les que tenen altres deficiències acreditades a Benestar Social. A aquest efecte, modificarem les bases específiques que regulen la subvenció de l'impost de vehicles per a persones amb discapacitats.

Farem complir la quota legal de reserva d'ocupació per a persones amb discapacitats, tant pel que fa al personal laboral com al personal funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i per a les empreses municipals. L'Ajuntament de Barcelona tindrà un programa especial d'accés al lloc de treball per atendre les dones amb discapacitat.

Aplicarem la Llei de contractes de les administracions públiques amb una especial vigilància per tal que les empreses adjudicatàries de l'Ajuntament compleixin amb la quota legal de reserva d'ocupació per a les persones amb algun tipus de discapacitat.

En l'àmbit de la inserció laboral de les persones amb discapacitat, volem incrementar el nombre d'empreses municipals amb integració laboral efectiva; fomentar i incentivar la inserció laboral a les empreses de la ciutat, i ajudar els centres de dia/ocupacionals que no poden inserir els seus usuaris perquè estan saturats.

Proporcionarem els recursos necessaris per impartir cursos a mida per a persones amb discapacitats a través de Barcelona Activa i promourem un pla municipal d'ocupació per facilitar l'accés al món laboral de les persones en situació de discapacitat, amb un estudi acurat previ sobre necessitats i models comparats.

Farem campanyes de difusió dels drets i les obligacions de les persones amb discapacitats i també amb malalties minoritàries, que afavoreixin la seva acceptació social en el conjunt de la societat. És important transmetre que aquestes persones han de ser valorades per les seves capacitats i no per les seves deficiències, i que tenen els mateixos drets i obligacions que la resta de ciutadans i ciutadanes.

Proporcionarem els recursos necessaris per fer escola de l'esport adaptat com una excel·lent mesura d'integració social i vetllarem pel compliment de les mesures d'accessibilitat perquè les persones amb discapacitats puguin gaudir de l'esport en el seu temps de lleure, instal·lant màquines accessibles als poliesportius municipals, per exemple.

Afavorirem que les entitats que donen suport a esportistes amb discapacitat i els faciliten la pràctica esportiva puguin accedir i entrenar en equipaments públics.

Impuls al Pla municipal d'accessibilitat per a les persones amb discapacitat

Eliminarem tota mena de barreres que impedeixin a les persones amb discapacitat exercir els seus drets en igualtat de condicions respecte de la resta de ciutadans i ciutadanes. Per aconseguir-ho, durem a terme les actuacions i els objectius següents:

• Vetllarem per la regularització i l'observació estricta de la normativa sobre matèria urbana i espai públic.
• Assegurarem la inversió que garanteixi la supressió progressiva de les barreres arquitectòniques als edificis públics de la ciutat. El Pla d'actuació municipal tindrà previst els compromisos de despesa i calendari d'execució de cadascuna de les obres per avaluar el compliment d'aquest compromís.
• Establirem un segell municipal de qualitat de serveis que tingui en compte l'accessibilitat com a criteri d'igualtat.
• Des de l''Ajuntament de Barcelona, farem auditories d'accessibilitat com a estudi previ de qualsevol obra o projecte i controlarà i revisarà que es compleixen les condicions d'accessibilitat quan finalitzi l'obra que promogui o financi. També es farà una auditoria integral d'accessibilitat de cadascun dels edificis i dependències públics de l'Ajuntament.
• Vetllarem per la integració laboral en llocs de treball públics dels col·lectius amb discapacitats psíquiques menors, com és el cas dels col·lectius amb capacitat intel·lectual límit.
• Permetrem l'ús de màscares en espais públics a aquelles persones que pateixin malalties com ara la sensibilitat química múltiple (acord Cat Salut 2010). Obrirem una línia d'acreditacions sobre l'ús de la màscara tal com passa per a les discapacitats físiques.
• Vetllarem per la integració laboral en llocs de treball públics dels col·lectius amb problemes d'expressió oral i relació social.
• Donarem com a referència permanent en el cas de les obres de la via pública el manteniment de la seguretat i la comoditat per a les persones amb discapacitats.
• Ampliarem la xarxa de semàfors per a persones amb discapacitat visual.
• Adequarem les estacions i els vagons de metro per agilitar l'accés de les persones amb discapacitat.
• Incrementarem la flota de taxis per a les persones amb discapacitat. Estudiarem l'aplicació d'un descompte del 50% per a aquells casos acreditats i sense els recursos necessaris.
• Garantirem el transport adaptat a tota la ciutat i en tots els mitjans de transport (vehicles i parades) i proporcionarem un transport porta per porta per a tothom que ho necessiti. Millorarem la identificació dels seients reservats per a persones amb dificultats i la difusió de la necessitat cívica de respectar-los.
• Establirem un servei de transport públic, porta per porta, per a les persones que tenen discapacitat física i no poden accedir al transport ordinari.
• Incrementarem substancialment la presència de la llengua de signes catalana en els mitjans de comunicació municipals. Subtitularem en català tots els programes de BTV aprofitant les oportunitats que dóna la TDT per tal d'adaptar la televisió municipal a les necessitats de les persones sordmudes.
• Vetllarem per la presència d'intèrprets als actes públics organitzats per l'Ajuntament de Barcelona o amb el seu suport.
• Farem possible que en tots els actes culturals i esportius de la ciutat de Barcelona puguin participar o ser-hi presents les persones amb tot tipus de discapacitat.
• Millorarem els dispositius de senyalització visual dels avisos per megafonia en el transport públic i les dependències municipals.
• Seguirem reservant habitatges accessibles per a persones amb discapacitats en les promocions d'habitatge públic i tindrem en compte el greuge econòmic comparatiu. Facilitarem la reconversió de les plantes baixes en habitatges accessibles.
• Apostarem pels habitatges assistits per a persones amb discapacitat física perquè puguin viure de forma independent, en parella o amb altres afectats.
• Crearem un servei d'informació sobre habitatges adaptats disponibles i una borsa d'habitatges.
• Preveurem els recursos necessaris per garantir l'accés a les noves tecnologies de les persones amb discapacitats en el Pla d'actuació municipal. En aquest sentit, garantirem l'accés a la cultura i als mitjans de comunicació de titularitat municipal per tal que subtitulin la programació o emetin correctament per a les persones sordes.
• Promourem equipaments amb piscina i llocs per fer activitats físiques aquàtiques per a les persones amb discapacitat.

Garantirem el transport adaptat a tota la ciutat i en tots els mitjans de transport (vehicles i parades) i proporcionarem un transport porta per porta a tothom que ho necessiti. Millorarem la identificació dels seients reservats a persones amb dificultats i difondrem millor la necessitat cívica de respectar-los.

Promourem l'accés al treball de les persones amb discapacitat per tal que l'Ajuntament i les empreses municipals cobreixin les places que han de reservar i incentivarem el compliment i la millora de les ràtios de persones amb discapacitat que treballen a les empreses i entitats privades de Barcelona.

Fomentarem la inclusió de les persones amb discapacitat, especialment mitjançant la seva incorporació al món laboral, i donarem els suports necessaris a la persona per tal que assoleixi la seva plena integració laboral.

En aquest sentit, es duran a terme les modificacions necessàries per vincular les ajudes a la persona amb discapacitat, sigui quin sigui l'entorn laboral al qual s'incorpori (ordinari o protegit).

Promourem que les famílies amb un infant amb discapacitat equiparin la seva ajuda a la de les famílies nombroses o monoparentals. A partir del tercer fill o filla, els ajuts tindran una dotació superior.

Promourem un programa i unes actuacions de foment de l'esport adreçats especialment a les persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

Donarem suport per fer escola de l'esport adaptat i perquè s'ofereixin activitats complementàries en aquells casos en què l'esport no sigui possible. Dinamitzarem activitats esportives específiques per als escolars durant els períodes de vacances. I vetllarem perquè les instal·lacions municipals no tinguin barreres prioritzant l'acompanyament especialitzat.

Farem possible que en els actes culturals i esportius de la ciutat de Barcelona hi puguin participar i ser-hi presents les persones amb tot tipus de discapacitat.

3.8. LA BARCELONA DELS DRETS CIVILS

Barcelona ha demostrat al llarg de la seva història que és una ciutat de pau i per la pau, ben vinculada amb la democràcia i la llibertat. Volem ser coherents amb aquesta trajectòria ciutadana, amb la qual ens identifiquem plenament i a la qual es refereix el preàmbul de la Llei 22/1998 en fer-nos avinent que "els Usatges, primer precedent de la Carta (Municipal de Barcelona), ja establien, al segle XIII, que a Barcelona no es retreuria a ningú la seva religió i que tot acusat tenia dret a ésser defensat".

Des de Convergència i Unió, hem apostat per la defensa dels drets dels barcelonins i les barcelonines i, especialment, per la constatació dels deures. Per això, hem treballat per aconseguir una carta de drets i deures que sigui un instrument útil i eficaç.

Volem insistir en l'educació en valors cívics i per això farem de la nostra actuació pública un acte permanent de pedagogia del respecte i de la diferència i, amb el concurs imprescindible de la comunitat educativa i del mon associatiu i acadèmic barcelonins, difondrem els drets humans a tota la població, i fonamentalment, entre els infants i joves.

Hem posat l'èmfasi en la funció pedagògica d'aquesta em>carta de drets i deures per tal que no sigui una ordenança més, una normativa més aprovada per l'Ajuntament. En matèria d'integració de les persones de nacionalitat estrangera, hem vetllat perquè siguin respectats els valors i la cultura que conformen la societat barcelonina i catalana i la necessitat d'integrar-se i adquirir les eines necessàries per desenvolupar-se cívicament, laboralment i políticament.

El que cal ara és aplicar-la de manera eficaç, amb rigor. En matèria de drets, ens basem en dues premisses: ni un pas enrere i transversalitat. Reclamarem una coordinació estreta amb les diferents polítiques sectorials de ciutat (política social, ensenyament, habitatge, ocupació, immigració, etc.).

Defensem, especialment en aquest tema, la conveniència de cercar consensos, d'afavorir una concertació política i social sobre la promoció dels drets civils a Barcelona que ens permeti evolucionar positivament, sense traumes ni experiments, en un clima de total respecte cap a la diversitat i des de l'aspiració irrenunciable de garantir a tothom una vida digna en una ciutat viva i amable.

Barcelona compta amb una ciutadania majoritàriament creient que segueix confessions molt diverses. La religió té un potencial meravellós com a factor d'integració i creació de consciència de comunitat, que no pot estar marginat ni obviat. Per aquest motiu, cal rellançar l'Oficina d'Afers Religiosos i crear un parlament interreligiós de Barcelona, vinculats ambdós transversalment a les àrees de govern de la ciutat, per tal de solucionar problemes i eliminar traves al lliure desenvolupament espiritual de les persones.

El fet religiós, respectant l'aconfessionalitat de l'Estat, forma part del patrimoni cultural del nostre país i a la vegada pot esdevenir una peça clau en el procés d'integració dels nous catalans, tant pels qui comparteixen un mateix substrat sociocultural com pels qui no el comparteixen, fruit del diàleg interreligiós. La gestió correcta del fet religiós esdevindrà una vàlvula d'escapament i evitarà conflictes derivats de la convivència entre diferents comunitats.

La ciutat no pot oblidar les seves arrels històriques judeocristianes i ha de lluitar per eradicar el fonamentalisme religiós de la nostra ciutat, que condiciona la llibertat i posa en perill la convivència a la nostra comunitat.

La transversalitat de l'àrea, des d'una perspectiva institucional (Estat- Generalitat-Ajuntament-confessions religioses) i social (immigració, educació, salut i serveis socials), requereix la dependència directa de Presidència i l'establiment de mecanismes de coordinació vàlids entre les diferents àrees implicades.

Rellançarem les polítiques de drets civils i de cooperació des de la regidoria d'Integració i Drets Civils i les integrarem efectivament en la vida diària dels barcelonins i les barcelonines. Aquesta regidoria permetrà tractar de manera coherent, integral i transversal totes aquelles qüestions vinculades amb els aspectes que pot abordar eficientment la ciutat de Barcelona amb relació a la immigració: la integració dels nouvinguts i la cooperació internacional amb els països del Tercer Món.

La creació d'aquesta regidoria no comportaria, en cap cas, incrementar la despesa de gestió administrativa ni de personal per al municipi, perquè es posaria en marxa amb la reassignació dels recursos ja existents en l'administració municipal. Els "recursos" d'aquesta regidoria seran polítics:

• Reforçarem l'Oficina per a la no-Discriminació en la seva qualitat de servei d'orientació per a la defensa dels drets de les persones i dedicarem una atenció especial als col·lectius que pateixen discriminació per raó de gènere, pertinença cultural, salut física i mental o edat a la ciutat de Barcelona, alhora que insistirem en el paper de caire preventiu que ha de jugar aquesta oficina.
• L'Oficina per a la no-Discriminació ha de fer-se present a tots els districtes i ha d'ampliar els seus serveis (horaris, telèfon d'atenció, etc.).
• Treballarem perquè, en nom de cap cultura i/o religió, no es produeixin situacions de discriminació envers les dones.
• Adoptarem una posició de tolerància zero respecte del racisme i la xenofòbia en totes les seves formes.
• Potenciarem el desenvolupament del Pla integral del poble gitano a la ciutat de Barcelona, i promourem la participació dels representants d'aquest poble en totes les decisions i actuacions que els corresponguin.
• Per tal de buscar solucions operatives als problemes de convivència veïnal o ciutadana que hi pugui haver, des del govern de la ciutat potenciarem aquelles eines que afavoreixin el diàleg i que esdevinguin bones alternatives a la resolució judicial dels conflictes. I ho farem mitjançant l'acció d'un regidor o regidora responsable de la gestió dels conflictes amb àmbit obert a la mediació i l'arbitratge.
• Incentivarem la figura de la persona voluntària i ajudarem les entitats de voluntariat, perquè som ben conscients de les seves grans potencialitats en una societat del benestar, en la mesura que ocupen un espai social rellevant de relació i pràctica democràtica, potencien la participació i esdevenen una bona escola de ciutadania, a més de proveir les persones de benestar social i de qualitat de vida.
• Completarem el desplegament de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, tot acomplint els compromisos continguts en el text esmentat i que fins ara l'actual equip de Govern municipal no ha estat capaç de tirar endavant.
  • Aprovarem l'Agenda Local pels Drets Humans, en la qual es recolliran totes les polítiques de caire municipal, per tal d'implementar els drets reconeguts a la Carta Europea i també la seva temporalització.
  • Aplicarem i farem realitat la nova eina que suposa la Carta de Drets i Deures.
• Potenciarem la institució de la Sindicatura de Greuges Municipal com una institució independent i imparcial encarregada de vetllar per la defensa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i de totes les persones que es trobin a la nostra ciutat.
• Impulsarem el lideratge de Barcelona en l'àmbit del municipalisme solidari i oferirem el nostre suport i assessorament, si escau, a les ciutats mundials immergides en conflictes armats o en situacions de catàstrofe.
• Farem que Barcelona participi activament en els programes i campanyes que dugui a terme l'ACNUR per a l'acollida de refugiats i refugiades i que també esdevingui un espai cívic franc on puguin expressar-se lliurement i puguin desenvolupar-se les idees, les arts i el pensament.
• Eliminarem tots els símbols franquistes que encara hi ha als nostres carrers i places, i singularment les plaques de l'habitatge social construït durant la postguerra, en què figuren el jou i les fletxes falangistes.
• Consensuarem, amb totes les parts implicades, un mapa religiós de la ciutat, en el qual acotarem espais i pràctiques des del principi de neutralitat municipal.
• Potenciarem les tradicions culturals religioses de Barcelona, així com el respecte a la simbologia i les festivitats que formen part del patrimoni cultural i cívic barceloní i desenvoluparem els acords signats entre l'Estat i les minories religioses jueva, protestant i musulmana (any 1992). En aquest sentit, durem a terme les actuacions següents:
  • Crearem un espai interconfessional de Barcelona, el nou Centre Abraham. Treballarem per crear espais de trobada i de diàleg sobre els valors comuns de compromís, solidaritat i cultura de la pau presents en cada una de les opcions religioses, tenint en compte l'espiritualitat com un element comú de trobada.
  • Preveurem la disponibilitat dels equipaments públics per a la celebració d'actes confessionals i la possibilitat d'acordar la cessió d'espais amb les diferents confessions religioses.
  • Treballarem per evitar l'efecte de rebuig veïnal i gestionarem els conflictes veïnals.
  • Promourem la possibilitat de rebre assistència religiosa als hospitals i centres assistencials de titularitat municipal.
  • Considerarem l'existència de parcel·les als cementiris previstes per a jueus i musulmans i ritus funeraris propis.
  • Vetllarem pel control sanitari dels operadors que certifiquen als escorxadors els productes halal i caixer.
• Coordinarem la política sobre el fet religiós mitjançant sengles convenis interadministratius amb la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i la Direcció corresponent del Ministeri de Justícia. Fomentarem les iniciatives adreçades al diàleg interreligiós, com per exemple les endegades pel GTER (Grup de Treball Estable de Religions), un model pioner de diàleg i treball conjunt que ha establert convenis de col·laboració amb els grups de diàleg interreligiós europeus.
• Establirem un diàleg permanent amb aquelles confessions i comunitats religioses inscrites en el registre d'entitats religioses. Reconeixerem els interlocutors significatius de cada confessió.
• Fomentarem la integració des de les mateixes comunitats religioses i lluitarem contra aquelles pràctiques que sota el paraigua de la llibertat religiosa atempten contra els drets de les persones i, especialment, de les dones.
• Defensarem els valors que promouen de manera positiva el fet religiós (llibertat de creences religioses, no-discriminació, laïcitat i cooperació), així com els drets humans, la igualtat de sexe i l'acceptació dels valors democràtics, que són part intrínseca del patrimoni social, cultural i religiós.
• Establirem relacions de cooperació amb les esglésies i confessions que estiguin al servei dels drets de llibertat religiosa i valorarem la seva aportació social al bé comú del conjunt de la societat.
• Treballarem amb els ajuntaments i els donarem suport en tot el que faci possible una gestió correcta i adequada de la diversitat religiosa.
• Farem conèixer i transmetre'm els valors i les tradicions de la nostra societat catalana a les noves comunitats que conviuen a casa nostra i seguirem de molt a prop el seu encaix.
• Des de l'àmbit dels afers religiosos, partint des d'una òptica transversal i interdepartamental, farem una gestió adequada de la diversitat religiosa implementant polítiques en matèria religiosa que permetin i facilitin l'exercici del culte, públic i privat, a Catalunya amb el màxim respecte i dignitat possibles.

Col·lectiu LGTB

Barcelona és una ciutat respectuosa amb la diversitat sexual. Tanmateix, encara cal avançar per eliminar la discriminació de les persones gais, lesbianes i transsexuals. Cal posar un èmfasi especial en la pedagogia de forma transversal en tots els àmbits de la societat per poder fer un avenç efectiu en la garantia de l'exercici dels drets que la nostra legislació té reconeguts (sobretot pel que fa a la gent gran LGTB, el col·lectiu transsexual i les persones immigrades).

També s'ha de tenir en compte la delicada situació del col·lectiu transsexual a l'hora d'incorporar-se al mercat laboral i el risc d'exclusió social que això comporta.

Per tot això:

• Desenvoluparem el Pla municipal per al col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual, així com els seus mecanismes de control i avaluació.
• Posarem tots els mitjans possibles per lluitar contra la violència homòfoba i transfoba.
• Farem que l'Ajuntament inclogui la visió de la diversitat afectiva i sexual en els seus plans d'acció a nivell transversal fent polítiques actives.
• Farem que el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals sigui un espai real d'informació i de participació que proposi estratègies i accions reals lligades amb l'acció municipal.
• Incorporarem criteris de diversitat en els programes de lleure, esportius i culturals a la ciutat per tal d'evitar actituds discriminatòries.
• Inclourem en tots els punts d'informació i centres cívics material informatiu de les entitats que treballen en aquest àmbit.
• Facilitarem la presència de les entitats LGTB en els respectius consells sectorials.
• Col·laborarem amb les entitats que desenvolupin activitats i serveis destinats a la millora de l'exercici dels drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals.
• Crearem un observatori dins del marc de l'Oficina per a la no- Discriminació que permeti seguir, avaluar i suggerir noves propostes per esdevenir un punt clar d'atenció als ciutadans que tenen algun problema de discriminació per raó de la seva orientació afectiva i sexual o per la seva identitat de gènere.
• En col·laboració amb l'Agència de Salut Pública, impulsarem la realització d'un estudi que permeti ser una radiografia el més real possible sobre el segment poblacional recentment infectat, com també dels grups de població que requereixen actuacions de prevenció i atenció específica, per manca d'accés a la informació o per la creença que la malaltia és crònica.
• Impulsarem la figura del mediador o la mediadora. La gent jove ha de poder viure, encara avui dia, la seva diversitat sentimental en llibertat, però en realitat no és així. Molts joves gais, lesbianes i transsexuals han d'abandonar les seves llars per problemes amb la família o perquè els pares o familiars no els accepten. Cal, doncs, que l'Ajuntament ataqui aquest fet gràcies a la figura del mediador o al punt d'atenció a aquests joves i a les seves famílies. Aquesta tasca s'ha de fer coordinadament amb les entitats del sector.
• Promourem, juntament amb les entitats, aquells estudis sectorials que ofereixin una visió més aproximada de la realitat de les persones gais i lesbianes, i les estructures organitzatives que se'n puguin derivar.

3.9. LA NOSTRA GENT GRAN

La participació, el suport i l'atenció a la gent gran són elements essencials per a la cohesió i el benestar d'una societat, que cal mantenir i millorar.

L'esperança de vida dels barcelonins i les barcelonines ha millorat notablement els darrers anys, però encara cal avançar en els indicadors d'esperança de vida amb bona salut, lliures de dependència, amb autonomia conservada i en el seu entorn personal i familiar.

Vivim més anys, però cal garantir que el nivell de salut i d'autonomia per a les activitats de la vida diària millori. En aquest sentit, les propostes de Convergència i Unió en aquest àmbit tenen com a objectiu millorar la salut i la qualitat de vida de la gent gran, amb criteris d'universalitat, accés a serveis de qualitat, equitat i solidaritat.

Així doncs, apostem per un sistema integral de qualitat que tingui com a prioritats la prevenció i la promoció de l'autonomia i dels hàbits saludables de la gent gran, que s'ha de sentir viva i activa.

Els canvi a Barcelona han d'arribar també a la gent gran, un col·lectiu creixent i de pes a la societat catalana, des d'un punt de vista polític i social, integrant qüestions relacionades amb l'envelliment en tots els àmbits i per a totes les edats i creant les condicions polítiques de solidaritat i llibertat per enfortir la cohesió social.

Tindrem en compte la veu i l'opinió de la gent gran en els projectes importants de la ciutat. Promourem la seva participació en la presa de decisions en els diferents àmbits de la ciutat, més enllà de les qüestions específiques que afecten aquesta població o que els són pròpies.

Fomentarem la vida activa de la gent gran a través de les activitats dels casals, la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació, el voluntariat, l'associacionisme, etc.

Adequarem el model de casals a la realitat actual. Els obrirem als barris, amb la implicació dels col·lectius i entitats, fomentarem el seu caràcter intergeneracional i facilitarem la interrelació amb els altres casals.

Volem que la gent gran tingui capacitat per participar i decidir en els projectes importants de la ciutat, de manera transversal. Volem comptar amb la gent gran, no solament per abordar problemes i reptes que els són propis, sinó de manera transversal. Per aquest motiu, incorporarem el col·lectiu de gent gran -- fins ara amb poca representació-- a les polítiques de participació ciutadana per tal d'aprofitar la seva experiència i els seus coneixements.

Establirem un sistema d'informació eficaç per tal que les persones grans tinguin ple coneixement dels seus drets, dels serveis i de les eines per promoure la seva autonomia i participació.

La gent gran és un puntal i un referent dins la família, i, per això, fomentarem la creació d'espais comuns de trobada intergeneracional per compartir, especialment entre infants i persones grans.

Donarem resposta a la necessitat de places residencials per a gent gran amb dependència mitjançant la concertació de places amb el sector privat no lucratiu i mercantil i també a partir de la possibilitat de destinar la prestació econòmica vinculada amb el servei de residència o centre de dia, tant a places públiques com privades, prèvia acreditació del centre.

Donarem suport a un model residencial i de centre de dia més flexible i polivalent, amb més qualitat humana i atenció, i que alhora permeti compartir programes, serveis i recursos humans entre diferents equipaments, i també adaptat a les diferents necessitats específiques i característiques de cada districte.

Les persones grans han de poder accedir a un centre de dia que estigui a deu minuts de casa seva com a màxim. Volem gent gran activa i implicada amb la ciutat. Incorporarem el col·lectiu de gent gran --fins ara amb poca representació-- a les polítiques de participació ciutadana i aprofitarem la seva experiència i els seus coneixements.

Facilitarem la mobilitat segura i de proximitat per a la gent gran amb serveis avançats i de qualitat (establiments comercials, equipaments...). Impulsarem una millora socialment adequada del model de la targeta rosa, actualment poc eficient quant a la seva universalització. Estudiarem incrementar el topall màxim per accedir a la targeta rosa i també la seva adjudicació per valoració econòmica ad personam i no per unitat familiar.

Suprimirem barreres per millorar els desplaçaments de la gent gran i ens centrarem especialment en la xarxa de metro (amb moltes escales que dificulten la mobilitat, especialment de persones amb dependència), les voreres dels carrers, la senyalització, els habitatges no accessibles, la poca il·luminació que augmenta la inseguretat i dificulta la mobilitat autònoma, etc.

Aportarem els recursos necessaris perquè la gent gran pugui accedir a Internet i a la xarxa social. Millorarem els sistemes d'informació per tal que les persones grans coneguin els seus drets.

Promourem un parc d'habitatges dignes i adaptats a les necessitats de la gent gran. Aplicarem polítiques d'habitatge social per a persones grans que viuen soles i amb pocs recursos, com ara rebaixes de l'IRPF en lloguers de pisos.

Cercarem nous models de pisos tutelats i assistits i els obrirem a altres generacions per evitar l'aïllament de les persones grans.

Adaptarem tots els passos de vianants, semàfors i voreres a les persones grans i amb discapacitat. En especial, regularem la temporització de semàfors per donar prou temps a les persones amb deambulació limitada.

Reforçarem el programa Àpats en companyia per a les persones que viuen soles, de manera que facilitarem la interrelació personal entre les persones grans en menjadors comunitaris amb àpats a preu assequible.

Tindrem cura de les persones que arriben a la jubilació amb uns recursos econòmics modestos però que superen els topalls, la qual cosa no els permet accedir a determinats serveis socials.

Avançarem per fer efectiu el dret a escollir, entre el conjunt de possibilitats de la cartera de serveis, aquells recursos que siguin més adequats d'acord amb les expectatives i situacions personals o familiars.

Farem efectiva la universalització de la teleassistència i vetllarem perquè la gent gran que viu sola pugui tenir un contacte periòdic i assidu amb un professional que, a la vegada, faci de pont amb la família.

Lluitarem contra l'exclusió de les persones grans soles amb mesures com ara el foment de l'acompanyament, l'atenció domiciliària universal o pisos compartits amb tutela municipal. Impulsarem un voluntariat intergeneracional per fomentar la integració i l'arrelament social de les persones grans que viuen en situació d'aïllament o d'exclusió social.

Avançarem cap a la universalització del servei d'atenció domiciliària per a totes les persones grans i dependents que ho necessitin.

Desenvoluparem un sistema d'avaluació i d'informació sobre la qualitat i el resultat dels serveis d'atenció a la gent gran amb dependència.

Impulsarem l'oficina de recerca de persones cuidadores i serveis domèstics, com un punt d'orientació i assessorament i també com un punt de trobada de demandes i ofertes.

Garantirem l'existència de programes de formació i suport per a les persones cuidadores de persones grans que abasti l'àmbit tant físic com emocional.

Crearem un protocol d'actuació i un servei d'atenció per a les situacions de maltractament de la gent gran. Vetllarem perquè els serveis d'assistència social i els policials vetllin de forma especial pel maltractament familiar i domèstic, sempre amagat i difícil de detectar, però de gran patiment per a les persones que el pateixen.

Posarem a la disposició de les associacions de la gent gran programes per fomentar l'activitat física d'aquestes persones i avançarem cap a la gratuïtat als equipaments esportius de la ciutat per a les persones grans, amb el concurs i la complicitat dels clubs i equipaments esportius.

3.10. ELS NOSTRES JOVES

Des de l'Ajuntament promocionarem l'ocupació juvenil permanent a través d'una oficina d'assessorament laboral i d'emprenedoria jove a cada districte. Així doncs, crearem una xarxa d'informació i d'orientació laboral de proximitat (com recursos per a aturats), tant d'orientació professional per a estudiants com d'assessorament per a fer pràctiques, promoguda des de Barcelona Activa. D'aquesta manera, redefinirem el programa Activa't per l'ocupació i l'ampliarem des del vessant de l'emprenedoria i l'autoocupació.

Aprofitarem la infraestructura dels espais joves dels diferents districtes per tal de situar-hi les oficines d'assessorament laboral i d'emprenedoria jove.

Fomentarem polítiques actives d'ocupació perquè els joves aturats puguin formar-se i guanyar competitivitat com a recurs humà mentre busquen feina.

Incrementarem els pressupostos dedicats a accions formatives per part de l'Ajuntament de Barcelona, de manera coordinada amb el SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya).

Analitzarem els estudis formatius més valorats per les empreses que ofereixen feina i donarem prioritat a aquells coneixements més demanats en el mercat, sense desatendre, tanmateix, la resta d'estudis formatius.

Facilitarem la contractació de joves de forma indefinida i oferirem bonificacions fiscals a les empreses que s'hi acullin, amb la qual cosa farem que sigui més fàcil cercar feina.

Elaborarem un mapa de les professions i oficis i crearem una plataforma de suport a les professions. Alhora impulsarem un pla de recol·locació per als joves aturats cap a sectors socials emergents i nous focus de creació d'ocupació.

Dissenyarem programes que facilitin la creació d'empreses i comerços per a joves emprenedors.

Donarem orientació i oferirem les gestions i el suport jurídic i administratiu de forma gratuïta a tots aquells que, per primer cop, creïn la seva empresa o obrin el seu comerç.

Garantirem el finançament dels projectes dels joves emprenedors gràcies aels microcrèdits.

Donarem ajuts fiscals als joves que comencin una activitat econòmica a Barcelona.

Oferirem la finestreta única per als tràmits administratius municipals necessaris per crear empreses.

Facilitarem la creació i la coordinació de xarxes comercials en forma de cooperatives per augmentar les economies d'escala sense perdre l'arrelament al territori.

Donarem ajuts als joves empresaris per modernitzar el seu comerç facilitant-los l'accés a crèdits amb un interès baix en què l'Ajuntament farà d'avalador.

Incrementarem els recursos tècnics, humans i econòmics dedicats als programes de fracàs escolar i inserció sociolaboral dels joves, impulsats per Barcelona Activa.

Barcelona Activa s'implicarà financerament en els projectes que promou mitjançant un sistema de préstecs sense interès amb l'objectiu de fomentar l'esperit emprenedor en èpoques de crisi.

Promourem el reciclatge d'aquells treballadors interessats a canviar cap a sectors que ofereixen més oportunitats.

Joves, ensenyament i formació: Barcelona t'obrirà portes!

Oferirem als joves de Barcelona un catàleg de pràctiques que puguin fer a diferents empreses i també a l'Administració i ajudarem a enfortir la relació Universitat-empresa, de manera que hi hagi una veritable reciprocitat entre els estudiant i el món laboral.

Revaloritzarem la formació professional com un ensenyament tècnic de qualitat que doni prestigi social i feina. D'aquesta manera, garantirem l'èxit professional dels joves en el sector que han escollit per treballar i prioritzarem els sectors més dinàmics de l'economia.

Reservarem un percentatge de places de pràctiques als ens que depenen de l'Ajuntament destinades a joves formats sense experiència.

Incrementarem les places d'escoles taller i cases d'oficis en col·laboració amb gremis i associacions de professionals.

Estudiarem, juntament amb la Generalitat, noves maneres de detectar el frau en l'obtenció de beques per tal que el seu repartiment sigui més just i equitatiu.

Cada districte comptarà amb una biblioteca oberta sempre les 24 hores del dia. A més, en època d'exàmens totes les biblioteques estaran obertes les 24 hores per tal d'abastir les necessitats dels estudiants.

Crearem sinergies entre l'AGAUR i l'Ajuntament per tal d'oferir crèdits amb interessos tous perquè el cost econòmic no sigui un impediment per seguir estudiant i qualsevol persona jove pugui finançar-se els estudis. D'aquesta manera, el beneficiari en retornarà el cost tan bon punt comenci a generar ingressos amb la seva feina.

Promourem un espai a cada districte per fomentar el català a fi de facilitar la integració dels ciutadans de Barcelona, siguin o no siguin nouvinguts.

Augmentarem l'oferta de formació en horari nocturn i el cap de setmana.

Joves i habitatge: Barcelona t'acollirà!

Augmentarem substancialment el nombre d'habitatges públics joves destinats al lloguer i en centralitzarem l'oferta a Internet.

Evitarem que promocions de pisos públics per a joves estiguin desocupats per demores burocràtiques per part de l'Administració.

Proposarem als propietaris la gestió dels pisos desocupats per tal d'oferir-los en lloguer mitjançant una oficina local d'habitatge amb serveis a baix cost.

Incentivarem fiscalment aquelles vendes d'habitatges sense ús durant un temps prolongat.

Facilitarem línies d'ajut econòmic a joves que, per bases de concurs i posterior sorteig, han obtingut un pis de protecció oficial i alhora de formalitzar l'entrada no aconsegueixin que cap entitat els financi.

Oferirem crèdits tous als joves que volen emancipar-se perquè puguin afrontar les despeses del lloguer.

Dedicarem ajuts per fer reformes parcials de la llar a joves amb impediments físics i reformes que millorin l'eficiència energètica dels habitatges dels particulars.

Facilitarem i simplificarem els tràmits necessaris per rehabilitar totalment pisos de finques antigues i establirem un compromís perquè, un cop estiguin adequats, es destinin al lloguer jove.

Reduirem el temps de tramitació de les llicències d'obra major i menor.

Facilitarem la posada en estoc de pisos en règim de lloguer. Per això, oferirem incentius fiscals als propietaris de pisos que els posin al mercat a un preu per sota la mitjana de la ciutat.

Accelerarem la construcció dels pisos de protecció oficial planificats i que estan a mig fer.

Demanarem la cessió gratuïta de la caserna del Bruc a l'Ajuntament de Barcelona per construir-hi habitatges de règim públic de lloguer per a joves, equipaments per a la ciutat i equipaments universitaris.

Per tal de garantir que la borsa d'habitatges sigui dinàmica i accessible per a tots els joves, establirem els mecanismes necessaris per evitar les demores en la rotació dels pisos de lloguer protegit cap a nous joves beneficiaris un cop acomplert el termini de cinc anys que marca la llei.

Joves, oci i cultura: Barcelona et farà volar!

Condicionarem els espais joves de cada districte per tal que els joves puguin gaudir d'activitats musicals i teatrals sense causar molèsties als veïns.

Incrementarem les exposicions de joves artistes barcelonins i els donarem a conèixer a la ciutat mitjançant cicles itinerants arreu dels districtes.

Promourem l'intercanvi d'exposicions permanents de forma temporal amb museus referents de diferents ciutats europees i agermanades.

Aconseguirem que els joves barcelonins accedeixin gratuïtament als museus i espais culturals municipals i oferirem descomptes especials en activitats culturals i d'oci.

Aconseguirem que els joves barcelonins accedeixin gratuïtament als museus i espais culturals municipals i oferirem descomptes especials en activitats culturals i d'oci.

Habilitarem més espais polivalents a les biblioteques perquè, a més de ser considerades com un lloc per estudiar en època d'exàmens, també siguin un punt de trobada per a xerrades i conferències i per fer treballs en grup.

Impulsarem un esdeveniment de caire musical anomenat "Batalla de bandes" a nivell de districte per tal de promoure l'ús del català en la música i farem que els vencedors locals s'enfrontin posteriorment entre ells a nivell de ciutat.

Habilitarem un parc per practicar el patinatge amb monopatí i el trial no motoritzat a la zona del Fòrum.

Promourem nous usos per al Castell de Montjuïc i el retornarem, definitivament, als ciutadans de Barcelona.

Millorarem les condicions dels locals de les associacions juvenils perquè s'adaptin a les seves necessitats. En aquest sentit, eliminarem les barreres arquitectòniques perquè siguin totalment accessibles per a tothom i assegurarem que totes puguin comptar amb connexió a Internet de forma gratuïta.

Incentivarem la realització d'activitats de caire cultural i esportiu en horari nocturn.

Potenciarem la participació dels joves en l'esport garantint l'existència d'instal·lacions esportives a tots els barris que els permetin fer esport a preus assequibles.

Mantindrem els grans esdeveniments --musicals, tecnològics, esportius, científics, relacionats amb la moda, etc.-- que se celebren a la ciutat i ajudarem a crear-ne de propis i a atraure'n de nous.

Impulsarem un pla de joventut de Barcelona per donar resposta de forma concreta i eficaç a les necessitats dels joves barcelonins.

Joves i mobilitat: Barcelona serà teva!

Millorarem la qualitat del Bicing potenciant el servei de manteniment i augmentant de forma quantitativa els aparcaments pel que fa a les bicicletes disponibles, de manera que serà més fàcil agafar-les i deixar-les en qualsevol punt.

Garantirem que els pàrquings de titularitat pública ofereixin aparcaments de bicicletes a fi que qualsevol barceloní pugui desar de forma gratuïta la seva bicicleta durant un màxim de dotze hores seguides. També arribarem a acords perquè els pàrquings de titularitat privada cedeixin i habilitin dues places amb la mateixa finalitat.

Impulsarem la creació de la T-Estudiant per als estudiants menors de trenta anys residents a Barcelona i farem que representi un estalvi substancial per als joves barcelonins.

Garantirem que la T-12 (transport públic gratuït per a menors de dotze anys) sigui totalment gratuïta a la ciutat de Barcelona.

Allargarem l'horari del metro tant com es pugui els caps de setmana i els dies feiners. En aquest sentit, posarem a disposició Nits Bus amb una freqüència no superior a deu minuts que recorrin la ciutat seguint el trajecte del metro quan aquest romangui tancat.

Impulsarem el transport adaptat a tota la ciutat i en tots els mitjans de transport (vehicles i parades) i proporcionarem un transport porta per porta per a tothom que ho necessiti.

Farem que les motos puguin circular pel carril bus; un carril bus que serà molt més ample per tal de fer compatible la lliure circulació d'autobusos i taxis amb la seguretat dels motoristes.

Impulsarem la creació de Park & Ride, és a dir, d'aparcaments als afores de la ciutat que estiguin ben comunicats amb el transport públic per descongestionar el trànsit de la ciutat i facilitar l'accés al centre de Barcelona.

Adaptarem tots els passos de vianants, semàfors i voreres per a les persones amb discapacitat. En especial, regularem la temporització dels semàfors per donar temps a les persones amb deambulació limitada.

Joves i sostenibilitat: Barcelona serà per tu!

Augmentarem el nombre de punts verd de barri (no mòbils).

Estudiarem noves formes per facilitar el reciclatge als ciutadans, fent-lo més eficient i espontani.

Introduirem la recollida periòdica d'olis de cuina.

Transformarem totes les papereres perquè també siguin cendrers.

Habilitarem més punts de recollida de brossa a les platges.

Facilitarem bosses biodegradables per recollir els excrements dels gossos als punts verds dels barris.

Augmentarem el nombre de zones verdes als interiors de les illes i projectarem les futures places, alhora que remodelarem les noves, amb més arbres que substitueixin l'excés de ciment i proporcionin zones d'ombra, imprescindibles per quan arriba l'estiu.

Reduirem de forma dràstica la publicitat de l'Ajuntament i farem les trameses imprescindibles amb paper reciclat i sense embolcalls de plàstic.

Promourem reformes per millorar l'eficiència energètica als edificis públics existents i als de nova creació.

Farem una campanya per conscienciar sobre el reciclatge, la importància de la reutilització i l'aprofitament de les coses, tant com el seu cicle de vida permeti.

Impulsarem la renovació, de forma gradual, de la xarxa de transports públics rodats perquè funcioni amb electricitat.

Societat de la informació/participació: Barcelona seràs tu!

Crearem Info-BCN. Es tracta d'una xarxa Wi-Fi d'accés lliure des de qualsevol punt de la ciutat amb una única pàgina web molt intuïtiva que oferirà informació a temps real sobre l'estat del trànsit, el metro, rodalies i l'aeroport. També s'hi podrà consultar, entre altres, el mapa de la ciutat i on i com es poden fer els diferents tràmits burocràtics.

Farem que els mitjans audiovisuals situats a l'interior dels vehicles del transport públic ofereixin informació a temps real sobre l'estat de la ciutat i dels esdeveniments més importants del dia.

Desenvoluparem i promourem a partir de proves pilot un sistema robust de vot electrònic mitjançant el DNI electrònic per tal de facilitar la participació dels ciutadans en aspectes de la ciutat.

Impulsarem el Govern Obert per fer de la transparència un dels pilars de la nostra gestió.

Donarem suport a les iniciatives de We-Govern per tal que els ciutadans puguin disposar de canals directes a través de la xarxa i puguin fer sentir la seva opinió per millorar la ciutat i mantenir-la en bones condicions.

Farem que l'e-govern sigui una realitat i, per aconseguir-ho, augmentarem el nombre de tràmits burocràtics que puguin fer-se via telemàtica. D'aquesta manera, reduirem els temps d'espera i de gestió.

Disposarem de telecentres als districtes perquè tothom tingui un lloc per poder fer gestions electròniques i perquè pugui accedir als canals de difusió d'informació i promoció de la participació.

Reclamarem a l'SGAE els diners que ha pagat l'Ajuntament de Barcelona, i també totes les empreses on té participació, durant els anys en què ha estat vigent el cànon digital. Aquestes accions legals es portaran a terme sota l'empara de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que dictaminava que el pagament d'aquesta quota s'aplica de forma indiscriminada a empreses i organismes públics, quan aquests mai no haurien d'haver pagat.

Impulsarem consultes ciutadanes que permetin prioritzar les accions del Pla d'actuació municipal a cada barri.

Impulsarem l'elecció dels regidors i consellers municipals amb llista tancada i no bloquejada.

Joves i benestar social/seguretat: Barcelona et cuidarà!

Assegurarem una il·luminació eficient per a tots els carrers i racons de la ciutat; per això, augmentarem el nombre de fanals.

Posarem les condicions i les eines perquè es compleixi l'ordenança de civisme.

Promourem l'alimentació sana garantint que les màquines expenedores situades a l'espai públic incloguin productes més saludables.

Estudiarem la implementació d'una xarxa de sanitaris públics o una fórmula retributiva perquè els comerços permetin que els ciutadans els utilitzin quan ho necessitin.

Combatrem tot tipus de discriminació, tant si és d'origen, d'orientació sexual, de gènere o de discapacitat.

Garantirem una relació de proximitat de la Guàrdia Urbana amb la població, que respectarà la gent independentment del seu origen, edat o sexe.

Impulsarem un programa d'emancipació per a joves. En aquest sentit, oferirem suport personal, social i econòmic a aquells joves que, un cop hagin fet divuit anys i hagin estat atesos pels serveis de suport a menors, tinguin dificultats per integrar-se en el seu medi familiar.

Potenciarem programes d'intervenció, mediació i conciliació amb persones adolescents i joves problemàtics.

Donarem suport a les entitats que ofereixin serveis a les famílies a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

Augmentarem el nombre d'espais d'allotjament per a persones sense sostre per mitjà de l'IMSS.

Ampliarem l'horari dels centres d'assistència social.

Desenvoluparem la llei d'infància mitjançant zones d'actuació preferent als barris més vulnerables.

Crearem programes d'integració social a partir de l'IMSS per als joves que pertanyen a bandes i per als qui vulguin sortir de les màfies de prostitució.

Fomentarem la creació de places de llars d'infants i escoles bressol que acompleixin amb els criteris de qualitat establerts.

Impulsarem la creació d'una borsa de cangurs municipal que permeti atendre els infants com una eina de millora per conciliar la vida laboral i la familiar.

Garantirem la presència d'un punt actiu d'informació sobre salut integral a cada districte de la ciutat i hi inclourem informació adreçada a joves sobre salut sexual i reproductiva i sobre el consum de drogues.

Potenciarem les tasques de l'actual oficina per a l'atenció de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) i vetllarem pel seu benestar i per la no-discriminació del col·lectiu. Oferirem informació completa perquè sigui un referent i un punt d'enllaç cap a les associacions de la ciutat que ofereixen informació i serveis al col·lectiu.

El canvi en positiu! Barcelona t'ho agrairà! :)

JNC i UJ

3.11. BARCELONA, CIUTAT DE L'ESPORT

Barcelona té una forta vinculació amb l'esport. L'esport és una de les manifestacions socioculturals de més transcendència.

Aquesta presència i qualitat de l'esport a la nostra ciutat és deguda sobretot a la tasca dels clubs i de les entitats esportives de Barcelona; per tant, el nostre programa defensa l'acció coordinada de l'Ajuntament amb el teixit associatiu, veritable eix vertebrador i de cohesió social del món de l'esport.

L'esport pot ser i és un gran generador també de riquesa i de promoció de la ciutat, i per això defensarem les gran cites esportives que situen el nom de Barcelona en el mapa del món. Però d'una manera especial, el nostre programa potencia la funció social de l'esport, tant en el seu vessant educatiu com en el competitiu, sense oblidar, però, el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió.

També volem donar un gran pes a la combinació d'esport i espais urbans. Els parcs, les muntanyes, les platges i les places s'han de dissenyar i viure pensant també en l'esport. Barcelona ha de ser una ciutat on l'esport a l'aire lliure sigui un referent.

Barcelona educa amb l'esport

L'esport té un veritable component educatiu, ja que pot transmetre molt més que uns conceptes teòrics. És una eina de veritable convivència i promoció de valors com és el treball en equip, el respecte als altres o l'esperit de superació davant les dificultats.

La pràctica de l'esport és un antídot contra alguns problemes actuals, com poden ser l'individualisme, les drogues, l'alcohol i les festes sense límit. Ben al contrari, l'esport estimula valors com l'esforç, la disciplina, la perseverança, l'autocontrol i la convivència.

Per això, des de l'Ajuntament de Barcelona promourem l'esport en edat escolar com un element educador, integrador, saludable, però alhora també com un bressol de futurs esportistes d'elit.

• Donarem un nou impuls al Pla de l'esport en edat escolar i donarem un paper més rellevant al Consell de l'Esport Escolar de Barcelona en el desenvolupament d'aquest pla. Estarem al costat del CEEB per impulsar el seu projecte per al Pavelló de la Mar Bella, que s'ha de convertir en un Centre de referència per a l'esport escolar.
• Promourem la pràctica esportiva en horaris escolars, de manera que, dins el marc del consorci educatiu de la ciutat, l'esport prengui un nou impuls tant des del vessant del currículum escolar com des del projecte educatiu dels centres.
• Durant els períodes de vacances, dinamitzarem activitats esportives específiques per als escolars i dedicarem una atenció especial als nens i les nenes amb discapacitat.
• Facilitarem l'accés dels equips escolars a les instal·lacions esportives municipals i alhora obrirem les instal·lacions esportives escolars de cada barri en hores no lectives per tal que aquestes instal·lacions estiguin al servei de clubs, entitats i persones del barri que vulguin practicar esport.
• Revisarem, juntament amb el CEEB, les condicions econòmiques d'utilització de les instal·lacions municipals per poder oferir una oferta molt millor als equips d'esport escolar.
• Impulsarem la pràctica esportiva als instituts d'ensenyament secundari.
• Crearem un centre de recursos especialitzat en esport adreçat a l'edat escolar.
• Promourem la relació de l'esport escolar amb els diferents clubs esportius del barri o ciutat i amb les federacions esportives per tal que els esportistes escolars puguin continuar la seva vinculació amb l'esport a través dels clubs.
• Crearem un campus esportiu internacional adreçat a la infància i joventut que uneixi l'esport bàsic amb l'esport d'alt nivell i ens agermanarem amb altres ciutats que apostin per l'esport.
• Ampliarem el programa d'iniciació escolar a altres disciplines esportives i reforçament del programa Aprèn a nedar.

Barcelona, ciutat de clubs i associacions

Si Catalunya pot presumir de tenir una personalitat pròpia és gràcies a l'aportació de la societat civil, que s'ha vertebrat dins el teixit associatiu.

Hem de treballar amb les associacions, els clubs i les federacions i els ho hem de posar fàcil, perquè són els veritables artífexs del que és l'esport a Barcelona en l'actualitat.

Una política social no es pot construir al marge del teixit associatiu. No volem fer això sols, sinó que ho volem fer col·laborant estretament amb les associacions, els clubs i les federacions que dia a dia gestionen i impulsen l'esport a la nostra ciutat.

• Impulsarem un programa de promoció de l'esport juntament amb els principals clubs esportius de la ciutat
• Donarem el màxim suport i protagonisme al teixit associatiu, que és qui dia a dia s'encarrega de tirar endavant clubs i federacions que mantenen la pràctica de l'esport i que són el bressol dels esportistes professionals. Amb tots ells, coordinarem actuacions a favor de l'esport de base, de preparació de futurs esportistes professionals, però també, i sobretot, de formació en valors, com ara la solidaritat, l'esforç personal i formes de vida saludables, de les noves generacions.
• Facilitarem la feina de gestió dels clubs, de les entitats i de les federacions simplificant els tràmits i posant a la seva disposició eines i recursos.
• Potenciarem la formació i promoció de les persones dirigents dels clubs i federacions de la ciutat. La presència de dirigents barcelonins i catalans en l'esport mundial és també una manera de posicionar Barcelona al món.
• Establirem la modalitat de contracte programa per a les entitats per anar més enllà de les subvencions actuals.
• Prioritzarem que els clubs, les entitats i les federacions gestionin les instal·lacions municipals per tal que els guanys generats reinverteixin en benefici de l'esport.
• Amb la intenció que l'esport arribi a tothom, impulsarem programes d'iniciació i promoció esportiva en el si dels clubs i entitats i posarem al seu abast els mitjans necessaris per dur-los a terme.
• Augmentarem el pressupost destinat a fomentar la pràctica esportiva.
• Establirem mecanismes per posar les instal·lacions olímpiques a l'abast dels clubs i les federacions esportives
• Proposarem Barcelona com a ciutat de sortida del Tour de França. Però també elaborarem un pla d'instal·lacions per al ciclisme a la ciutat, amb infraestructures, com ara un circuït de BMX, i la millora de les instal·lacions actuals, com, per exemple, la cobertura del velòdrom d'Horta.
• Crearem un pla específic per ajudar les federacions d'esports minoritaris. Reformularem el funcionament del Pla estratègic de l'esport i establirem una dinàmica que permeti un veritable participació de clubs i associacions en la planificació esportiva de la ciutat.
• Crearem el Consell Municipal de l'Esport perquè sigui un veritable òrgan de participació dels clubs i associacions en la planificació esportiva.
• Farem un pla estratègic del rugbi a Barcelona amb la participació dels clubs històrics de la ciutat.

Barcelona i l'esport per a tothom

L'esport és un vehicle valuós de vertebració social i educativa i també d'integració social, ja que crea espais de convivència entre les persones.

• Eliminarem qualsevol tipus de barrera perquè les persones amb discapacitat puguin accedir a l'esport. Avui dia les instal·lacions esportives són les instal·lacions municipals que presenten més barreres per a la gent amb mobilitat reduïda. En aquesta línia, donarem suport i facilitats als clubs perquè facilitin l'accés a les seves instal·lacions.
• Incentivarem que els joves amb risc d'exclusió escolar i social participin en activitats esportives i culturals perquè puguin millorar les seves capacitats i els seus hàbits de comportament.
• Un altre repte de futur és la immigració. En aquest sentit, promourem programes adreçats a les persones immigrades perquè facin esport com a element d'integració.
• Fomentarem els programes de pràctica esportiva adreçats a la gent gran, perquè puguin trobar en l'esport aquella eina que els ajudi a funcionar millor i amb més qualitat a la seva vida. En aquesta línia, facilitarem que la gent gran pugui utilitzar els equipaments esportius en horari laboral.
• Promourem la instal·lació de ludoteques esportives als centres esportius per tal que tant els homes com les dones facin esport alhora que inicien els infants en la pràctica esportiva.
• Crearem nous programes esportius de prevenció i teràpia per a les persones toxicòmanes, afavorirem aquells que estiguin adreçats a la integració social dels malalts mentals i farem campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania per animar-los a fer esport com un mitjà per assolir hàbits per tenir una vida saludable i activa.
• Promourem programes esportius als centres penitenciaris i de justícia juvenil.
• Elaborarem programes de sensibilització per lluitar contra la violència en l'esport adreçats a les famílies i al món educatiu.
• Cercarem l'espai i construirem un circuit d'Agility (educació canina) juntament amb les entitats del sector.

Barcelona i l'esport femeni

La igualtat en l'esport és encara un repte de futur. Si bé és cert que hi ha un nombre elevat de dones que fan esport com a element de lleure i de promoció de la salut, la desigualtat entre sexes té lloc en la competició. Per això:

• Incentivarem l'esport femení donant suport, sobretot, als equips femenins i a les esportistes amb la idea d'anar avançant cap a la igualtat.
• Crearem plans específics per promoure l'esport femení.
• Crearem programes adreçats a les nenes en edat escolar i impulsarem accions positives als clubs per a la creació d'equips femenins.
• Farem polítiques transversals en tots els àmbits que repercuteixin en l'esport femení.
• Donarem un nou impuls a la Taula Rodona de Dona i Esport i a les activitats adreçades a les dones.

Barcelona aposta per l'esport

• Impulsarem la candidatura Barcelona-Pirineu 2022 per organitzar els jocs olímpics i paralímpics d'hivern. Ho farem juntament amb la Generalitat de Catalunya i amb les institucions del Pirineu. Aquests jocs han de ser una suma de sinergies entre Barcelona i el Pirineu. Han d'ajudar a vertebrar la capital i el seu país i han de ser una oportunitat per a Barcelona i el Pirineu per guanyar creixement econòmic i dinamitzar les comunicacions, el turisme i l'esport.
• Prioritzarem que els rendiments sorgits de la gestió de les instal·lacions municipals es reinverteixin en la pràctica de l'esport.
• L'Estadi Lluís Companys i el Palau Sant Jordi són instal·lacions esportives, i per aquest motiu han de tenir un ús prioritari i referencial esportiu, però també s'han de concretar les fórmules per trobar solucions de rendibilitat. La seva gestió ha d'estar coordinada des de l'Institut Barcelona Esports. Farem un pla estratègic d'ús de l'Estadi Olímpic.
• Dissenyarem el mapa de necessitats d'instal·lacions esportives bàsiques a tots els districtes en el qual tindrem present l'equilibri entre l'oferta municipal i la privada. Aquest mapa ens ha de permetre valorar les mancances i les possibilitats per aprofitar les instal·lacions, amb l'objectiu que arribin a tants ciutadans i ciutadanes com sigui possible.
• Farem un pla d'acció, esport per esport, en col·laboració amb les federacions corresponents per analitzar la situació de les instal·lacions a la ciutat de cada modalitat esportiva i per proposar les actuacions que cal dur a terme.
• Prioritzarem els criteris socials a l'hora d'avaluar l'adjudicació de la gestió de les instal·lacions esportives municipals i farem prevaler el rendiment esportiu per sobre del resultat econòmic.
• Analitzarem les contractacions existents per regularitzar aquelles situacions que tinguin un contracte precari.
• Revisarem les reclamacions dels pagaments d'IBI als equipaments esportius.
• Revisarem i unificarem els criteris de pagament de les taxes per l'ús dels equipaments esportius.
• Promourem la celebració de competicions nacionals i internacionals entre els veterans.
• Impulsarem un pla de seguiment del manteniment dels equipaments i un pla de millores. En aquesta línia, donarem suport a les cobertures de pistes poliesportives, a la instal·lació de gespa artificial als camps de futbol i a la construcció de pavellons i de serveis mínims a les pistes de bitlles.
• Crearem el programa Xarxa Esport per tal de facilitar als clubs de Barcelona que ho sol·licitin l'accés a les noves tecnologies i també promourem la seva interconnexió.
• Donarem suport als equips d'esports amateurs i els facilitarem que puguin continuar la seva línia ascendent en les diferents competicions. Els equips de competició podran comptar amb el suport de l'Ajuntament de la seva ciutat per a la recerca de patrocinadors.
• Cercarem noves fórmules de mecenatge i establirem vincles entre la Universitat, el món empresarial i els clubs.
• Editarem una guia esportiva per als turistes que visiten la ciutat, que repartirem als aeroports, els hotels i els diferents mitjans de transport. Aquesta guia recollirà activitats esportives, serveis i equipaments.
• Potenciarem que Barcelona sigui seu de nous esdeveniments esportius de nivell internacional (finals Four, campionats europeus i mundials, etc.) i consolidarem i millorarem els que ja se celebren, però ho farem respectant i potenciant la federació o les entitats esportives corresponents implicades en l'organització. En aquesta línia, hem d'aconseguir que quan se celebri una competició esportiva internacional, l'acte serveixi per potenciar aquell esport a la nostra ciutat.
• Potenciarem la Barcelona World Race i farem que alhora sigui una oportunitat de promoció de la pràctica de la vela a través de programes conjunts amb la Federació Catalana de Vela.
• Donarem un nou impuls als trofeus Ciutat de Barcelona i en crearem de nous
• Tirarem endavant el Pla de l'esport universitari juntament amb les administracions corresponents. En aquest sentit, cal que fem una aposta clara i decidida per l'esport universitari. Hi creiem i volem fer de Barcelona un referent d'aquest esport.
• Farem una veritable xarxa de ciutats esportives amb seu a Barcelona.
• Impulsarem fires del sector de l'esport per atreure inversions en el sector a Barcelona i també a Catalunya, i impulsarem l'acollida i l'organització de grans esdeveniments adreçats als professionals de l'esport, com ara congressos, simposis, trobades, etc.
• Farem que Barcelona sigui la capital mundial de la medicina preventiva.
• Procurarem que la celebració del Campionat Mundial de Natació de 2013 sigui una oportunitat per promoure la natació. Cercarem solucions per tenir una piscina especialitzada en natació sincronitzada i una piscina de salts coberta.
• Donarem suport des de l'Ajuntament a tornejos com els trofeu Conde de Godó, Joan Gamper, Ciutat de Barcelona, entre altres.
• Crearem un pla per homenatjar i recordar el Circuit d'automobilisme de Montjuïc.
• Farem una promoció important del Museu Olímpic amb un nou pla estratègic.
• Crearem una estructura d'assessorament d'esportistes d'elit de la ciutat organitzada en diferents taules amb representació d'esportistes de diferents disciplines esportives. Aquestes taules assessoraran la regidoria amb l'objectiu d'analitzar i planificar la política esportiva de la ciutat i d'impulsar tornejos, competicions i altres iniciatives. Així mateix, aquests esportistes seran referents i promotors de les seves disciplines esportives.

Barcelona, parcs i esports

• Farem que Barcelona sigui una ciutat que promogui l'esport a l'aire lliure; per aquest motiu, farem una gestió més coordinada entre parcs i esports.
• Convertirem l'espai públic en un espai per a la pràctica de l'esport, tot condicionant espais naturals, com ara les platges, els parcs i la muntanya en zones on es practiqui l'esport.
• Crearem circuits esportius per tota la ciutat.
• Instal·larem estructures esportives en places, parcs i jardins, de manera que acostarem la pràctica de l'esport a tothom.
• Transformarem la muntanya de Montjuïc en un veritable parc de l'esport de Barcelona.
• Convertirem Collserola en el gran parc metropolità de la pràctica esportiva.
• Convertirem els Tres Turons en un espai referent per als esports d'aventura.
• Farem un pla de rocòdroms urbans.
• Obrirem Barcelona al mar en la pràctica esportiva. Volem que Barcelona sigui capital internacional de la vela. També potenciarem els esports nàutics fent que les escoles s'introdueixin en la seva pràctica i potenciant la Base Nàutica, el Port Olímpic i el Centre d'Alt Rendiment de la Vela. Donarem suport a les regates impulsades pels clubs.
• Dissenyarem un pla per potenciar els esports nàutics juntament amb la Federació de Vela i els clubs nàutics. En aquesta línia, promourem que la Barcelona World Race sigui també un generador d'oportunitats per a la promoció de la pràctica de la vela.
• Establirem, juntament amb les federacions corresponents, estratègies per oferir activitats que puguin complementar l'oferta de la ciutat, com ara excursionisme, esquí, esports d'aventura, ala de pendent... D'aquesta manera, donarem suport a l'excursionisme català i potenciarem les escoles de muntanya de les entitats excursionistes.
• Defensarem la pràctica del surf a les nostres platges.
• Entenem que les platges han de ser un espai d'esport. Per aquest motiu, potenciarem, entre altres, el vòlei platja i el tennis platja juntament amb les associacions i clubs existents
• Crearem un espai per la pràctica del Urban Golf i acostarem aquest esport als nens i les nenes de la ciutat.
• Impulsarem la pràctica de l'hípica a Collserola en col·laboració amb el Patronat.
• Convertirem Barcelona en la capital dels esports extrems i urbans i crearem parcs esportius on practicar-los.

Barcelona, Catalunya i el món de l'esport

• Impulsarem la presència de la selecció de Catalunya en les competicions esportives que se celebrin a Barcelona.
• Donarem suport a les federacions que promoguin les seleccions nacionals catalanes.
• Assegurarem la presència i la promoció de la llengua i la cultura catalanes en tots els esdeveniments esportius de caire nacional, estatal i internacional que se celebrin a Barcelona.
• Convertirem Barcelona en una ciutat que faci de l'esport una eina de cooperació. Crearem esdeveniments esportius solidaris i donarem suport a les entitats que promoguin la cooperació internacional a través de l'esport als països en via de desenvolupament
• Promourem l'esport com un element de diàleg i cooperació entre les cultures.