La responsabilitat, la voluntat de servei, la integritat, l’honestedat, la confiança, la justícia, la il.lusió, el catalanisme i el premianisme... són alguns dels valors d’en Miquel Buch. La seva vida personal i professional l’han portat a ser un alcalde proper, que sap escoltar, que sap dialogar, un bon gestor, amb mà estesa i sempre buscant el consens. Però en miquel Buch és també un bon fill, un bon pare i un bon marit. Una persona compromesa amb els seus i alhora compromesa amb un projecte de país i de ciutat. Una persona compromesa amb Premià de Mar i els premianencs i premianenques.

La personalitat d’en Miquel Buch es va forjar en el sí d’una família premianenca. Nascut el 3 d’agost de 1975 de ben petit ja passava llargues estones jugant a la plaça de l’Ajuntament, fins al camí Ral i carrer de la Plaça amunt i avall. De més gran, el seu neguit per fer i participar de la vida social de la Vila, el van dur a formar part de moltes entitats, com el cau o el Grup de Diables, i a fer la Prestació Social Substitutòria a la Creu Roja.

Treballador incansable. Sempre diu que això ho ha après dels seus pares i que treballar a l’empresa de gestió, amb el seu germà, li va fer entendre que l’esforç en la feina sempre dóna els seus fruits.

Al mateix temps que establia la seva vida laboral, va començar a sentir inquietud per fer alguna cosa pel país i també per Premià. Així que l’any 1996, amb 19 anys, va iniciar la seva militància a la Joventut Nacionalista de Catalunya i a Convergència Democràtica, projectes amb els quals se sentia i se sent plenament identificat. 

A la Joventut Nacionalista de Catalunya hi ha estat conseller nacional des de l’any 1997 fins al 2006, any en que va deixar la militància per motius d’edat. A la mateixa organització va començar la seva tasca exercint de president local de Premià de Mar, després de la comarca del Maresme i més tard, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En els darrers quatre anys va formar part de  la direcció nacional dels joves de Convergència. 

A Convergència Democràtica de Catalunya és conseller nacional des de l’any 2004 i ho és també de la Federació de CiU. Durant una temporada, també, va ser vicepresident del partit a la comarca.

En el pla municipal, va ser candidat per primera vegada a les eleccions de 1999. Malauradament, la mort sobtada de Lluís Cerdà el va portar a accedir a l’acta de regidor mesos més tard. Des de l’oposició, i durant gairebé quatre anys, va treballar amb esforç i dedicació com a regidor de CiU especialment en els àmbits de Joventut, Cultura, i Esports.

L’any 2003, al costat de Jaume Batlle, va ocupar el número 3 a la llista electoral de CiU. En aquesta ocasió, CiU de Premià, va guanyar les eleccions del mes de maig. A partir d’aquest moment va assumir la 4a tinença d’alcaldia de l’Àrea de Serveis a la Persona, i  les regidories d’Esports i de Gent Gran. Des d’aquests àmbits va tirar endavant projectes tan importants com el de la nova piscina municipal, la recuperació de la pista esportiva Voramar per a ús de les entitats, l’adaptació de la piscina municipal per a persones amb discapacitat, l’organització de la Marató de TV3, o la creació del Consell Municipal de la Gent Gran.

L’agost de 2005 es va casar amb la Cesca amb qui són pares de l’Oriol, que va néixer l’estiu de l’any 2006, i d’en Biel, que va arribar la tardor del 2008.

Després de la malaurada desaparició de Jaume Batlle, el 7 de febrer de 2007, CiU va proposar-li que assumís l’alcaldia de Premià de Mar fins a les eleccions del 27 de maig i que encapçalés la llista electoral de CiU en aquells comicis. A les eleccions la federació nacionalista va obtenir un molt bon resultat, amb 9 dels 21 regidors del consistori. Avui és l’alcalde de Premià de Mar i exerceix el seu càrrec, com sempre diu, amb “honestedat, humilitat i una clara voluntat de servei a les persones.” També és diputat a la Diputació de Barcelona i President del Fòrum de Joves Regidors de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Li agraden els esports, especialment el senderisme. És un culer de socarrel, li encanta compartir una bona sobretaula amb els amics però per ell, no té preu que els seus fills se li adormin a la panxa mentre els explica un conte.

Des de fa molts anys té tres passions: la família, la ciutat i el país.