29.08.2012
Duran i Lleida defensa que l'ajuda europea al sector financer faciliti el crèdit a famílies i PIMES i possibiliti la reactivació econòmica
Presenta una Proposició no de Llei perquè s’estableixi un full de ruta de la finalitat que es donarà als 100.000 milions d’euros
El portaveu del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats, Josep A. Duran i Lleida, ha presentat una Proposició no de Llei a la cambra, per al seu debat en Comissió d’Economia, perquè, en el termini d’un mes, s’estableixi un full de ruta sobre la finalitat que es donarà a les ajudes europees al sector financer, que haurà de tenir entre els seus objectius principals facilitar el crèdit a les famílies i PIMES, a més de possibilitar la reactivació econòmica.
Duran i Lleida defensa que les ajudes per a la capitalització del sector financer han de facilitar la reactivació de l’activitat econòmica i l’ocupació a curt i mitjà termini. Això requereix, afirma, que el sanejament bancari vagi acompanyat d’objectius clars perquè el crèdit torni a fluir cap famílies i PIMES. A més, el parlamentari de CiU adverteix al govern que aquest rescat al sector financer no pot produir cap cost tributari addicional al ciutadà. En concret, demana en aquesta Proposició no de Llei que es “garanteixi que no hi haurà despesa associada al contribuent per reforçar o reconstruir entitats financeres en situació concursal”.
Es per tot això que el president del Grup Parlamentari Català al Congrés considera necessari que el govern especifiqui quina finalitat donarà a aquesta ajuda europea, ja que el que es coneix fins ara resulta massa genèric i hi ha moltes qüestions obertes. “Segueix faltant informació sobre el full de ruta, prioritats, criteris i objectius a assolir amb aquesta ajuda”, afirma.
En aquest sentit es pregunta si “s’establirà algun coeficient de crèdit / dipòsit (la qual cosa no equival a un coeficient d’inversió obligatòria) per garantir nous fluxos crediticis al sistema financer, més enllà de l’obligació de recapitalitzar”, o bé si “substituirà el MEDE al FROB en els consells d’administració quan les ajudes europees les articuli directament el MEDE”. En la mateixa línia, vol que es concreti “qui fixarà els criteris per arbitrar la liquidació, subhasta o reconstrucció d’una entitat”, o si “correspon a les autoritats espanyoles presentar un pla de tancament ordenat de les entitats no viables, en aquest cas quins criteris determinaran, per les autoritats espanyoles, que una entitat no és viable”.
Des de CiU s’entén que un dels objectius implícits d’aquest ajut serà el restabliment del flux creditici, però vol “saber si el govern es planteja vincular aquest creixement de crèdit a projectes viables de PIMES i famílies”. I si, continua Duran i Lleida, l’executiu adoptarà mesures per augmentar el crèdit d’aquells sectors que puguin ser motors de la reactivació econòmica amb la finalitat que les ajudes europees al sector financer reverteixin en un procés de reactivació econòmica i canvi de model productiu.
Per tot això, des de CiU es presenta aquesta Proposició no de Llei perquè s’estableixi un full de ruta de la finalitat que es donarà a les esmentades ajudes europees al sector financer. En concret, estableix textualment:
“El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:
1.- Presentar, en el plazo de un mes, un informe que sirva como hoja de ruta explicativa sobre la consecución de las ayudas europeas al sector financiero. Dicho documento deberá especificar el calendario en que se perciben los tramos de ayuda, sus condiciones, así como un razonamiento sobre las necesidades de financiación del sector financiero español, el concepto y la finalidad a la cual se quiere destinar estos recursos.
2.- Mantener, como objetivo prioritario de la reforma del sistema financiero español, que el crédito fluya a familias y empresas con proyectos viables. En este sentido, la situación de bloqueo actual no es sostenible y requiere fijar objetivos de aumento del crédito vinculadas a las ayudas y adoptar medidas, como la creación de un coeficiente de crédito/depósitos vinculado a las ayudas, que permitan asegurar que una parte de los recursos europeos percibidos por las entidades financieras se destina a este fin.
3.- Garantizar que no habrá un gasto asociado al contribuyente para reforzar o reconstruir entidades financieras en situación concursal. Por ello, cualquier ayuda pública o procedente de Fonds europeos, que sea destinada a una entidad financiera deberá acompañarse de un análisis coste-beneficio que permita justificar que la reconstrucción de una entidad financiera es preferible a su subasta o a una liquidación ordenada de la misma
