El portaveu de CiU a la Cambra Alta, Jordi Vilajoana, ha defensat, durant la seva pregunta al president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy que “la crisi econòmica reforça la urgència del Pacte Fiscal per a Catalunya”. Vilajoana ha matisat que “tal i com ha explicat el ministre Montoro, els països han d’aprendre a viure amb els seus ingressos recurrents, amb els seus impostos, i nosaltres estem totalment d’acord amb aquest concepte”.

El senador ha exposat que “una amplíssima majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, de tots els partits, vol que amb els impostos que paga Catalunya es pugui finançar amb equitat i amb eficiència”.  Perquè ha afegit que “les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya aporten a l’Administració Central de l’Estat amb els seus impostos més del que reben d’una forma desproporcionada i insostenible”.

En aquest sentit, el senador ha explicat que “el Pacte Fiscal no és una reivindicació, sinó el plantejament d’una fórmula racional de relació econòmica”. I ha destacat que “no parlem de repartir diners, sinó de canviar de model”.  El sistema hauria de passar per la recaptació, la gestió i la liquidació dels tributs, amb una quota de retorn pels serveis de l’Administració central, mantenint una quota de solidaritat. Així ha indicat que es podria “reduir el dèficit que pateix Catalunya i posar èmfasi en les polítiques de creixement”.

Vilajoana ha deixat molt clar que “Catalunya té 600.000 PIMES que amb el suport adequat, mitjançant el Pacte Fiscal, poden tornar a ser el puntal decisiu per a la recuperació econòmica i per a la creació d’ocupació”. I ha afegit, dirigint-se a Rajoy, que “vostè ens ha demanat fer política en majúscules, fer coses junts i fer coses grans. No dubti que des de CiU volem fer coses junts i coses grans”.

Durant la seva intervenció al Ple, Vilajoana ha indicat que “sorprèn i és inquietant” que el president del Govern “exigeixi a Catalunya fer política en majúscules”, quan des del primer dia “el Govern de la Generalitat s’ha compromès amb l’austeritat i amb la necessitat d’aplicar ajustaments i reformes estructurals”. Tot això, tal i com ha explicat Vilajoana,  per a complir amb els objectius de dèficit, preservar els pilars de l’Estat del benestar i recuperar el país econòmicament. A més, Vilajoana ha recordat que des de CiU s’ha donat suport, des de “la responsabilitat”, a la Llei d’Estabilitat Pressupostària, a la reforma del sistema financer i a la reforma laboral.

A més, ha explicat l’esmena a la totalitat als comptes públics “és obvi que les prioritats polítiques i pressupostàries d’aquest Govern no passen per Catalunya”. Vilajoana ha apuntat el llistat de greuges. Ha subratllat que només hi ha 14 milions per al corredor del Mediterrani, per on passen el 45% de les exportacions espanyoles. No s’ha incorporat el pagament dels 759 milions d’euros per al 2009 i els 211 milions del 2008 que fixa la Disposició Addicional 3ª.

Dèficit fiscal

Pel que fa a la inversió territorialitzada dels pressupostos destinada a Catalunya disminueix en un 45%. Això situa la inversió a Catalunya en un 11,1 % del total, molt lluny del 18,8 de l’aportació de Catalunya al PIB estatal i que fixa l’Estatut. Aquests comptes públics suposen un nul efecte corrector del dèficit fiscal històric. Catalunya té una mitjana de dèficit fiscal del 8% del PIB, el que suposa una mitjana de 15.832 milions de dèficit per any. En aquest sentit, ha assenyalat que cap lander alemany supera un dèficit del 4%.

Vilajoana ha posat altres exemples dels Estats Units. Ha fet referència a Massachussets que té un dèficit 2,26%, Califòrnia del 2,92 i Nova York del 2,49. I ha subratllat que des del Wall Street Journal, en un article sobre el dèficit català, el rotatiu assenyalava que “cap altre lloc d’Europa tenia un dèficit d’aquesta magnitud”.

Senat, 8 de maig de 2012

Per a més informació: Carles Montaña. 609.743.207.

carles.montana@senado.es