L'eurodiputat de Convergència i Unió, Ramon Tremosa, ha presentat avui una cinquantena d'esmenes a la nova regulació de requeriments bancaris de la UE.

Aquesta regulació, que pretén posar ordre al sector bancari europeu per tal d'augmentar la seva resistència de cara a futures crisis, és una de les peces legislatives fonamentals d'aquesta legislatura. Aquesta regulació ve lligada als canvis introduïts als acords internacionals de Basilea III.

Les esmenes que ha presentat Ramon Tremosa han seguit quatre línies polítiques fonamentals. En primer lloc, proposar modificacions per a que les petites i mitjanes empreses ho tinguin més fàcil per accedir al crèdit. Les PIMEs no poden ser vistes com actors de risc per la regulació bancària ja que formen el teixit primordial de la nostra economia. Per això demana que hi hagi percentatges estables del total de préstecs que hagin de ser dirigits a les PIMEs, i que estigui molt en compte l'historial de cada petita i mitjana empresa amb la seva caixa d'estalvis i banc particular per avaluar el risc.

En segon lloc, Tremosa crida a aconseguir un major grau de transparència i una millor governança en el sector financer. En concret proposa que a partir de l'1 de Gener de 2015 es facin públiques les dades referents al palanquejament dels bancs (leverage), una ràtio que serveix per conèixer el grau de risc en què incorre una entitat financera en les seves operacions. Així mateix, proposa que es faci públic el nombre total i el volum dels préstecs a l'economia real per part de les entitats financeres. Es pretén que d'aquesta manera sigui més fàcil mantenir un control sobre la política d'aquestes entitats envers la petita i mitjana empresa.

L’eurodiputat de CiU també proposa noves normes pel que fa a la remuneració dels directius. Reclama plena transparència pel que fa al mètode que es faci servir per calcular-la. També apunta a la necessitat que el govern de les entitats financeres no tingui capacitat per decidir sobre la seva pròpia remuneració. Finalment, vol que els beneficis derivats del carry trade (compra de deute públic a un interès elevat prenent diners del BCE a l'1% amb l'objectiu d'augmentar els beneficis comptables) esdevinguin públics i no computin a l'hora d'atorgar bonus.

La tercera línia política seguida ha estat la defensa del model d'entitat financera amb vocació industrialista, tan arrelada al nostre país, així com la posada en marxa de mesures a nivell europeu que evitin noves bombolles com la immobiliària.

Segons Tremosa, “un dels inconvenients per aturar les bombolles, és que existeixen incentius racionals en els propis països membres on succeeixen per retardar les mesures que les facin esclatar” . És per aquest motiu que “cal un regulador europeu potent i amb capacitat de prendre decisions valentes que eviti situacions com la que es viu avui a Catalunya i a Espanya”. Aquest regulador serà l'ESRB (European Supervisory Risk Board), ja existent i que gaudeix d'una posició independent i amb capacitat per emetre decisions seguint estàndards objectius.

La quarta línia de propostes han estat dirigides a disminuir el risc comptable del deute regional, com ara el de Catalunya, dins els balanços de les entitats financeres. L'objectiu és fer més atractiva la compra de deute públic regional per tal que a mig termini augmenti la liquiditat i baixin els tipus d'interès.

Finalment, cal destacar que a banda de totes aquestes propostes, Tremosa també ha inclòs provisions per demanar una major regulació del sector bancari a l'ombra, que moltes vegades serveix com a via d'escapament per no complir les regulacions, i una major presència de dones en els consells de govern de les entitats financeres.

Cal remarcar que moltes d'aquestes esmenes han estat subscrites i co-signades per l’eurodiputada britànica Sharon Bowles, Presidenta de la Comissió d'Economia i Finances del Parlament Europeu, columnista esporàdica al Financial Times i considerada una de les 100 dones més poderoses del món segons la revista Forbes.

Dilluns, 5 de Març de 20112